El finançament de les actuacions metropolitanes en matèria d'espais oberts

La millora i conservació dels espais oberts de la Regió Metropolitana de Barcelona demana importants inversions. El treball assaja una avaluació del volum d'aquestes inversions i argumenta la necessitat d'actuacions extensives i de finançament acordat entre totes les administracions públiques i els operadors urbanístics, l'avaluació s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de quatre peces rellevants de planejament en l'àmbit metropolita elaborades entre 1987 i 1993. D'aquests documents se'n deriven uns estàndards d'actuacions en matèria d'espais oberts que oscil·len entre unes inversions de 1000-1500 ptes/m2 en àmbits d'actuació forta, fins a les 15-30 ptes/m2 en àrees d'intervenció més tova. Així, assumint unes necessitats d'inversió intermèdies (500 ptes/m2) per a una tercera part de les 246.000 ha que els treballs del Pla Territorial Metropolita de Barcelona considera provisionalment "espais oberts" i de 30 ptes/m2 per a la resta, les inversions necessàries en aquest camp per al conjunt de la Regió Metropolitana podrien xifrar-se en un total aproximat de 370.000 milions de pessetes en valors actuals. Aquesta inversió, quantitativament equivalent al 70% de la inversió publica associada als Jocs Olímpics, podria finançar-se en un període que variaria entre uns 32 anys i uns 17 anys en la hipòtesi de dedicar-hi el 10% de la inversió municipal, la participació provincial, autonòmica i estatal i d'aportacions privades equivalents a una quarta part del total.La mejora y conservación de los espacios abiertos de la Región Metropolitana de Barcelona requiere importantes inversiones. El trabajo ensaya una evaluación del volumen de estas inversiones y argumenta la necesidad de actuaciones extensivas y de financiación concertada entre todas las administraciones públicas y los operadores urbanísticos. La evaluación se ha elaborado a partir del análisis de cuatro piezas relevantes de planeamiento en el ámbito metropolitano elaboradas entre 1987 y 1993. De estos documentos se derivan unos estándares de actuaciones en materia de espacios abiertos que oscilan entre unas inversiones de 1000-1500 ptas/m2 en ámbitos de actuación fuerte hasta las 15-30 ptas/m2 en áreas de intervención mas débil. Así, asumiendo unas necesidades de inversión intermedias (500 ptas/m2) para una tercera parte de las 246.000 ha que los trabajos del Plan Territorial Metropolitano de Barcelona considera provisionalmente "espacios abiertos" y de 30 ptas/m2 para el resto, las inversiones necesarias en este campo para el conjunto de la Región Metropolitana podrían cifrarse en un total aproximado de 370.000 millones de pesetas en valores actuales. Esta inversión, cuantitativamente equivalente al 70% de la inversión pública asociada a los Juegos Olímpicos, podría financiarse en un período que variaría entre unos 32 años y unos 17 años en el supuesto de dedicar el 10% de la inversión municipal, la participación provincial, autonómica y estatal y de aportaciones privadas equivalentes a una cuarta parte del total

L'encaix de l'Alt Penedès en el context metropolità i català

L'article presenta una caracterització econòmica i territorial de la comarca de l'Alt Penedès en relació amb la resta de comarques metropolitanes i amb Catalunya, tot i establint comparacions amb altres àrees europees. En un marc territorial on els desequilibris pel que fa a la renda i la riquesa no són gaire importants, l'Alt Penedès manté unes taxes d'atur per sota de la mitjana de Catalunya i una estructura econòmica clarament diferenciada de la resta de comarques metropolitanes. El pes específic i el caràcter estratègic de l'activitat agrícola, l'activitat industrial especialitzada en sectors transformadors, principalment l'alimentació, i un menor desenvolupament de les activitats terciàries són els trets significatius de la base econòmica comarcal. Tot i que el seu desenvolupament és menor al metropolità, l'augment de la mobilitat laboral intermunicipal el quinquenni 1991-1996 mostra la creixent integració funcional dels municipis de la comarca a la realitat metropolitana de Barcelona. Una integració que ha d'ésser facilitada a partir de les millores de les infrastructures i l'aprofitament de les potencialitats d'escala diversa que existeixen al conjunt del territori metropolità.El artículo presenta una caracterización económica y territorial de la comarca del Alt Penedès en relación con el resto de las comarcas metropolitanas y con Cataluña, estableciendo asimismo comparaciones con otras áreas europeas. En un marco territorial donde los desequilibrios en lo que se refiere a la renta y a la riqueza no son muy importantes, el Alt Penedès mantiene unas tasas de paro por debajo de la media de Cataluña y una estructura económica claramente diferenciada del resto de las comarcas metropolitanas. El peso específico y el carácter estratégico de la actividad agrícola, la actividad industrial especializada en sectores de transformación, principalmente la alimentación, y en un menor desarrollo de les actividades terciarias son los rasgos significativos de la base económica comarcal. A pesar de que su desarrollo es menor al metropolitano, el aumento de la movilidad laboral intermunicipal en el quinquenio 1991-1996 muestra una creciente integración funcional de los municipios de la comarca a la realidad metropolitana de Barcelona. Una integración que debe ser facilitada a partir de las mejoras de las infraestructuras y del aprovechamiento de las potencialidades de escala diversa que existen en el conjunto del territorio metropolitano.L'article présente une caractérisation économique et territoriale de l'Alt Penedès en relation au reste des agglomérations et à la Catalogne, tout en établissant des comparaisons avec d'autres régions européennes. Dans un marc territorial où les déséquilibres territoriaux, en ce qui concerne le revenu et la richesse, ne sont guère importants, l'Alt Penedès maintient des taxes de chômage inférieures à la moyenne de la Catalogne et une structure économique nettement différenciée du reste des «comarques» métropolitaines. Le poids spécifique et le caractère stratégique de l'activité agricole, l'activité industrielle spécialisée dans les secteurs de transformation, plus particulièrement celui de l'alimentation, et un développement inférieur des activités tertiaires, sont les traits significatifs de la base économique de l'Alt Penedès. Malgré le développement inférieur métropolitain, l'accroissement du mouvement pendularie pour le travail durant les années 1991-1996 montre l'intégration croissante fonctionnelle des municipalités de l'Alt Penedès à la réalité métropolitaine de Barcelona. Une intégration qui doit être facilitée grâce à l'amélioration des infrastructures et à l'utilisation des potentiels d'échellons divers qui existent dans l'ensemble du territoire métropolitain.The article presents an economic and territorial characterisation of the Alt Penedès region in relation to the rest of the metropolitan area of Barcelona and to Catalonia as a whole, although it also makes comparisons with other European areas. Within a spatial framework in which imbalances in terms of income and wealth are relatively insignificant, the Alt Penedès maintains an unemployment rate below the Catalan average and an economic structure clearly differentiated from those of the rest of the metropolitan area. The specific weight and strategic nature of agriculture, industrial activity specialising in the transformation sectors, mainly food, and the lesser development of tertiary activities are significant constituent elements of the Alt Penedès economic basis. Although metropolitan development is less pronounced here, the increase in workforce mobility during the five-year period between 1991 and 1996 reveals the growing functional integration of the region's municipalities into the dynamics of metropolitan Barcelona. An integration that must be fostered on the basis of improved infrastructures and of exploitation of the potentials, on different scales, offered by the metropolitan area as a whole

L'encaix de l'Alt Penedès en el context metropolità i català

L’article presenta una caracterització econòmica i territorial de la comarca de l’Alt Penedès en relació amb la resta de comarques metropolitanes i amb Catalunya, tot i establint comparacions amb altres àrees europees. En un marc territorial on els desequilibris pel que fa a la renda i la riquesa no són gaire importants, l’Alt Penedès manté unes taxes d’atur per sota de la mitjana de Catalunya i una estructura econòmica clarament diferenciada de la resta de comarques metropolitanes. El pes específic i el caràcter estratègic de l’activitat agrícola, l’activitat industrial especialitzada en sectors transformadors, principalment l’alimentació, i un menor desenvolupament de les activitats terciàries són els trets significatius de la base econòmica comarcal. Tot i que el seu desenvolupament és menor al metropolità, l’augment de la mobilitat laboral intermunicipal el quinquenni 1991-1996 mostra la creixent integració funcional dels municipis de la comarca a la realitat metropolitana de Barcelona. Una integració que ha d’ésser facilitada a partir de les millores de les infrastructures i l’aprofitament de les potencialitats d’escala diversa que existeixen al conjunt del territori metropolità.The article presents an economic and territorial characterisation of the Alt Penedès region in relation to the rest of the metropolitan area of Barcelona and to Catalonia as a whole, although it also makes comparisons with other European areas. Within a spatial framework in which imbalances in terms of income and wealth are relatively insignificant, the Alt Penedès maintains an unemployment rate below the Catalan average and an economic structure clearly differentiated from those of the rest of the metropolitan area. The specific weight and strategic nature of agriculture, industrial activity specialising in the transformation sectors, mainly food, and the lesser development of tertiary activities are significant constituent elements of the Alt Penedès economic basis. Although metropolitan development is less pronounced here, the increase in workforce mobility during the five-year period between 1991 and 1996 reveals the growing functional integration of the region’s municipalities into the dynamics of metropolitan Barcelona. An integration that must be fostered on the basis of improved infrastructures and of exploitation of the potentials, on different scales, offered by the metropolitan area as a whole.El artículo presenta una caracterización económica y territorial de la comarca del Alt Penedès en relación con el resto de las comarcas metropolitanas y con Cataluña, estableciendo asimismo comparaciones con otras áreas europeas. En un marco territorial donde los desequilibrios en lo que se refiere a la renta y a la riqueza no son muy importantes, el Alt Penedès mantiene unas tasas de paro por debajo de la media de Cataluña y una estructura económica claramente diferenciada del resto de las comarcas metropolitanas. El peso específico y el carácter estratégico de la actividad agrícola, la actividad industrial especializada en sectores de transformación, principalmente la alimentación, y en un menor desarrollo de les actividades terciarias son los rasgos significativos de la base económica comarcal. A pesar de que su desarrollo es menor al metropolitano, el aumento de la movilidad laboral intermunicipal en el quinquenio 1991-1996 muestra una creciente integración funcional de los municipios de la comarca a la realidad metropolitana de Barcelona. Una integración que debe ser facilitada a partir de las mejoras de las infraestructuras y del aprovechamiento de las potencialidades de escala diversa que existen en el conjunto del territorio metropolitano

Scientific public intellectuals as a means of achieving greater scientific culture in Spain

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-20168 Tutores: Josefina Carrera-Sabaté i Susana Manga

La experiencia olímpica de Barcelona 1986-1992 y las expectativas del Forum 2004

The present article deals mainly with the economic impacts of the Olympic Games, especially with those associated with the infrastructure project and urban development. It is showed the principie projects in relation with the Olympic Games of 1992, and the more inmediate economic impact on the city and the metropolitan area. The future event designed to concentrate efforts and to project the city from a cultural point of view, the Forum 2004, is explained in the last part of the article. To close the article the most important conclusions are studied, analysing as strong points the effects of the global-cultural (Barcelona in the world map), the urban transformation through an infrastructure project, the consensus among public administrations and the partnership public-private. The weakness were the increase in the housing prices, the overestimation of the office demand and the limited public transport investments.El presente trabajo trata de los impactos económicos de los Juegos Olímpicos y de los proyectos futuros de infraestructuras y desarrollo urbano. Se presentan los principales proyectos asociados a los Juegos Olímpicos de 1992, así como las cifras asociadas de impactos e inversiones. El acontecimiento futuro diseñado para concentrar esfuerzos y proyectar la ciudad desde el punto de vista cultural, el Forum 2004, se sintetiza en la última parte del artículo. Cerrando el trabajo se exponen las principales conclusiones que se derivan de la experiencia de los Juegos Olímpicos, reconociendo como puntos fuertes los efectos globales-culturales ("Barcelona en el mapa del mundo"), la transformación urbana por medio del proyecto infraestructural, el acuerdo entre las administraciones públicas y las asociaciones público-privadas, y como puntos débiles, el incremento de los precios inmobiliarios, la sobrestimación de la demanda de oficinas y la inversión limitada en transporte público

On the Semantics of Kant’s Concept of Substance

This paper examines the debate about the referential meaning of Kant’s concept of substance. In the Critique of Pure Reason and other works such as the Metaphysical Foundations of Natural Science, the category or concept of substance appears quite uncontroversially to have both a logical meaning (by which it means roughly ‘a thing that is the ultimate subject of predication’) and an objective meaning (by which it means roughly ‘a thing that is permanent’, or, equivalently, ‘a thing existing at all times’). However, it is highly contested what kind of object, or objects, are supposed to meet, in experience, the criteria imposed by the conjunction of these two distinct meanings. I discuss two examples of the main interpretations to be found in the literature: Peter Strawson (2000), who contends that the reference of substance is only matter, and Claudia Jáuregui (2021), who also includes ordinary particular objects as substances. I scrutinize their fit with some of the textual evidence, primarily from the First Analogy of Experience, and finally reject Jáuregui’s interpretation as implying a kind of mereological essentialism about particular objects. Keywords: substance, meaning, matter, ordinary objects, First Analogy of Experience