135 research outputs found

    Presentació

    Get PDF

    Entrevista amb Daniel Nordman

    Get PDF

    Un país de fronteres d'aigua i de sorra

    Get PDF

    França i Catalunya al segle XVII Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)

    Get PDF
    Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzada"Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de Barcelona" Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant."This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of Barcelona" During the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century

    Literatura política i 'opinió pública' a la Catalunya en guerra del segle XVII

    Get PDF
    Aquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què circulaven, específicament al segle XVII. L’ús en aquest moment de l’època moderna evoca una importància creixent de l’«opinió pública» i la força del seu impacte, especialment en períodes de guerra. I tot i que aquests textos no poden ser llegits per tothom, arriben a ser prou coneguts gràcies a altres fórmules de difusió. L’explicació es fa mostrant-ne els instruments, els actors de creació i, finalment, els que foren actors d’opinió. El text que aquí es presenta lliga la historiografia en general, relacionant la història política amb la història de la cultura i la literatura, i viceversa

    Psico(socio)logía e identidad de la frontera en la época moderna

    Get PDF
    El contenido de este trabajo es el resultado de unas reflexiones basadas en la lectura variada de textos contemporáneos y otros no tanto, así como en una densa investigación de archivo. Aunque sigue siendo difícil elaborar un estado de la cuestión sobre la frontera, se ha establecido una nueva mirada (no)conflictiva y sus caras complementarias: fronteras territoriales y tierras de frontera se unen a conceptos de frontera y psicología social, un indicador para abrir un debate reflexivo sobre las fronteras. El trabajo gira alrededor de tres ejes: pensar la frontera; resiliencia e identidad de la frontera; y tres modelos de frontera en la época moderna con sus coincidencias.El contingut d'aquest treball és el resultat d'unes reflexiones basades en la lectura variada de textos contemporanis i altres no tant, així com en una densa investigació d'arxiu. Tot i que segueix sent difícil elaborar un estat de la qüestió sobre la frontera, s'ha establert una nova mirada (no)conflictiva i les seves cares complementàries: fronteres territorials i terres de frontera s'uneixen a conceptes de frontera i psicologia social, un indicador per tal d'obrir un debat reflexiu sobre les fronteres. El treball gira al voltant de tres eixos: pensar la frontera; resiliència i identitat de la frontera; i tres models de frontera a l'època moderna amb les seves coincidències.From both a bibliographical analysis and personal work in archives, the author makes some reflections about borderlands. He esteems that a summary about bibliographical studies regarding the frontier is a very difficult one. Notwithstanding, he believes that, nowadays, a new way of analysing the frontier has been established. This new way consists on a new non based on wars approach that considers, joined together, borderlands, frontiers and social psychology as the new branches of that approach. Consequently, this paper aims to cover up three fields. It aims to focus on the frontier as a concept, it tries to establish the identity and the resilience of that frontier and it wants to present three models of frontier and the consequences of those models in the early modern ages

    Aspectes de la relació identitària de Catalunya amb França a l'època de Lluís XIV

    Get PDF
    Analitzant la repercussió de la presència francesa a Catalunya en certs moments clau des de l'inici de l'època moderna (sobretot al Rosselló), l'autor estudia de quina manera l'existència d'un conflicte francocatalà marca les arrels d'una identitat col·lectiva catalana. La política de Lluís XIV a Europa, i particularment a Catalunya, fa confluir elements de discòrdia presents a la societat catalana -guerra, poder, religió, identitat, etc.-, una sèrie de fets transversals que podria haver portat a la germinació d'aquesta identitat o, encara més, a la formació d'una consciència col·lectiva catalana.Analizando la repercusión de la presencia francesa en Cataluña en ciertos momentos clave desde principios de la época moderna (sobretodo en el Rosellón), el autor estudia cómo la existencia de un conflicto franco-catalán sienta las raíces de una identidad colectiva catalana. La política de Luis XIV en Europa, y en particular en Cataluña, hace confluir elementos de discordia presentes en la sociedad catalana -guerra, poder, religión, identidad, etc.-, una serie de hechos transversales que podría haber llevado a la germinación de esa identidad o, más aún, a la formación de una conciencia colectiva catalana.Analyzing French presence in Catalonia in very important moments according to some political principles of Modern Age, the author studies how the existence of a French-Catalan conflict rooted the Catalan identity

    Reacción de 18 líneas de arveja (Pisum sativum L.) a tres cepas de Fusarium oxysporum f. sp. pisi en Nariño, Colombia

    Get PDF
    Uno de los problemas fitosanitarios limitantes del cultivo de arveja en Nariño, es el marchitamiento vascular causado por Fusarium oxysporum f. sp. pisi, que produce pérdidas entre el 30 y el 100% de la producción. El objetivo de esta investigación fue evaluar en condiciones de invernadero, la reacción de 18 genotipos de arveja volubles a tres aislamientos del hongo Fusarium oxysporum f. sp. pisi, procedentes de los municipios de Gualmatán, Ipiales y Pupiales ubicados en el departamento de Nariño. En lotes afectados, se realizó la colecta de muestras del tejido enfermo, a partir de plantas con síntomas de amarillamiento y presencia del hongo en la raíz, luego en laboratorio se obtuvieron cultivos monospóricos. La inoculación de los 18 genotipos de arveja se hizo con una concentración de 106 conidias por mililitro. La evaluación se realizó utilizando un diseño irrestrictamente al azar con arreglo factorial combinatorio para dos factores. El factor A correspondió a los genotipos de arveja y el factor B a las tres procedencias del inóculo. Los aislamientos de F. oxysporum no afectaron la altura de las plantas hasta los 30 días después de la inoculación. Se destacaron las líneas UN7231-1, UN7143-3 y UN7328 por presentar reacción moderadamente resistente a Fusarium oxysporum f. sp. pisi para al menos dos de los tres aislamientos del patógeno. Se observó variabilidad genética en la reacción a Fusarium oxysporum f. sp. pisi dentro de las líneas evaluadas que ofrece la posibilidad de hacer selecciones individuales para generar líneas con resistencia más uniforme. Palabras clave: genotipo, resistencia, inóculo, incidencia, escala, variabilidad, leguminosa, patógenos fungosos

    Resistencia a oídio (Erysiphe polygoni) y rendimiento en arveja afila (Pisum sativum L.)

    Get PDF
    En los últimos cinco años en el departamento de Nariño se observa incremento de la severidad del ataque de oídio (Erysiphe polygoni) en arveja que produce pérdidas en rendimiento entre un 20 y un 40%. Las variedades mejoradas presentan susceptibilidad al patógeno. La investigación se realizó en la granja Lope del SENA, Pasto, Colombia. En la primera fase, se evaluaron 90 materiales de arveja (Pisum sativum) con el gen afila por rendimiento y reacción al oídio (Erysiphe polygoni) bajo condiciones de inoculo natural. Las líneas evaluadas se obtuvieron por cruzamientos simples y retrocruzamientos entre los parentales Andina, San Isidro y Sindamanoy y los genotipos donantes del gen afia: Dove, ILS3568 e ILS3575. Se utilizó un diseño de bloques al azar aumentado. Se encontró que 10% de los materiales fueron resistentes a oidio, 20% moderadamente resistentes, 60% moderadamente susceptibles y 10% susceptibles. De estos materiales se seleccionaron 19 genotipos resistentes, y moderadamente resistentes y de mayor rendimiento, los cuales fueron evaluados en la segunda fase por rendimiento y sus componentes. Para rendimiento en vaina verde y en grano seco el 84% y el 68,4% de las líneas evaluadas tuvieron promedios similares a los testigos comerciales Andina y Sindamanoy. Las líneas seleccionadas con el gen afila recuperaron en un 88,42% las características de rendimiento y sus componentes de los progenitores Andina, San Isidro y Sindamano

    Generation Means Analysis of Climbing Ability in Common Bean (Phaseolus vulgaris L.)

    Get PDF
    Climbing common bean (Phaseolus vulgaris L.) genotypes have among the highest yield potential of all accessions found in the species. Genetic improvement of climbing beans would benefit from an understanding of the inheritance of climbing capacity (made up of plant height [PH] and internode length [IL] traits). The objective of this study was to determine the inheritance of climbing capacity traits in 3 crosses made within and between gene pools (Andean × Andean [BRB32 × MAC47], Mesoamerican × Mesoamerican [Tío Canela × G2333], and Mesoamerican × Andean [G2333 × G19839]) using generation means analysis. For each population, we used 6 generations (P1, P2, F1, F2, BC1P1, and BC1P2) that were evaluated at 2 growth stages (40 and 70 days after planting). Results showed the importance of additive compared with the dominant–additive portion of the genetic model. Broad-sense heritabilities for the traits varied from 62.3% to 85.6% for PH and from 66.5% to 83.7% for IL. The generation means analysis and estimates of heritability suggested that the inheritance of PH and IL in climbing beans is relatively simple
    corecore