Análisis taxonómico de la literatura: herramientas metodológicas para la gestión y creación de valor en la empresa

Uno de los principales objetivos dentro del mundo empresarial es la creación de valor, y dentro de las metodologías existentes, una de las más divulgadas a nivel estratégico y de procesos es el análisis de la cadena de valor. La evolución de la literatura científica relacionada con la gestión del valor al igual que las divulgaciones profesionales muestran una tendencia al alza en número de publicaciones que abordan esta temática. Si a este hecho sumamos la situación actual de incertidumbre y crisis económica, es obvio evidenciar el incremento de dificultad con la que se enfrentan los empresarios a la hora de tomar decisiones. ..

La importancia de los recursos humanos en la cadena de suministro

La Gestion de los Recursos Humanos (HRM) con un enfoque en la Cadena de Suministro (SC) permite a las empresas gestionar eficazmente sus cadenas de suministros. Este ar ticulo justifica la impor tancia del estudio de los Recursos Humanos en la Cadena de Suministro (HRSC) y aporta un analisis de las investigaciones en estos dos campos, que permite aflorar las potencialidades y carencias sobre su estudio. Se presenta el estado del arte sobre la HRSC a traves de un analisis bibliometrico de las investigaciones academicas publicadas en las ultimas decadas, con el objetivo de identificar la existencia de vacios en la literatura. Ademas, analizan los metodos de investigacion utilizados, las areas tematicas abordadas y las principales contribuciones de estas investigaciones. Como resultado, se han localizado 46 publicaciones que destacan el gran potencial de la HRSC, a pesar que existe una gran carencia de estudios sobre esta tematica y se evidencia que es un area olvidada en la investigacion, el interes por la cual surgio hace tan solo dieciseis anos. El estado del arte constituye el marco teorico adecuado para comprobaciones empiricas posteriores, lo cual implica el establecimiento y la justificacion de nuevas lineas de investigacion. A pesar de demostrar la importancia de los recursos humanos (RRHH) en la mejora de la SC, no existe hasta el momento un analisis bibliometrico como el que se presenta en este trabajo

Las dimensiones de la calidad del servicio percibida en entornos virtuales de formación superior

[spa] La aparición de entornos virtuales de aprendizaje (EVA) caracterizados por el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en las diversas funciones institucionales básicas de la educación superior (docencia, procesos administrativos, desarrollo y distribución de materiales, etc.) constituye un elemento característico del contexto educativo actual. La expansión del aprendizaje virtual (e-learning) y la competencia en este ámbito han hecho que aparezca una creciente preocupación por la calidad de este servicio. En este sentido resulta necesario desarrollar sistemas, modelos y escalas que permitan obtener medidas válidas, fiables y consistentes de la calidad de los servicios educativos que se ofrecen en EVA. Este es el objetivo básico del presente trabajo, que toma como punto referencia la literatura sobre calidad del servicio percibida (CSP), y adoptando una perspectiva holística de los servicios formativos se presenta una escala modelo que permite medir la CSP en dichos entornos. Esta escala está compuesta por 24 ítems que se subsumen en cuatro dimensiones: servicio esencial (docencia), servicios facilitadores o administrativos, servicios de apoyo e interfaz del usuario.[eng] Virtual learning environments (VLEs) make intensive use of information and communication technologies (ICTs) to underpin the delivery of basic higher education institution functions (teaching, administrative procedures, materials distribution, etc.), and are a characteristic feature of today's educational context. The spread of e-learning and of competence in this field has given rise to growing concerns about the quality of this service. It is therefore vital to develop systems, models and scales that allow institutions to obtain valid, reliable and consistent measurements of the quality of educational services provided by means of VLEs. That is the basic aim of the work described in this article. Taking the literature on perceived service quality (PSQ) as its point of reference, and also a holistic approach to educational services, it presents a scale model that allows PSQ in such environments to be measured. The scale is formed by 24 items grouped into four dimensions: core business (teaching), facilitative or administrative services, support services and user interface

Evaluation of the perception and application of social responsibility practices in micro, small and medium companies in Barranquilla. An analysis from the theory of Stakeholders

The purpose of this paper is to evaluate the degree of comprehension and enforcement of social responsibility (SR) practices in micro, small and medium companies in Barranquilla (Colombia), based on the Stakeholders theory. Using an exploratory factor analysis on 779 companies it was found that the variables with a stronger explanatory influence for socially responsible performance are employees, environment, and community. By contrast, corporate management, value chain, and government/public sector condition the development of SR actions. Particularly, there is a weak perception and lack of will among owners and company managers to undertake comprehensive programs of social responsibility, as well as the formalization of those actions with an impact on the SR

Protocol per a la implantació d'eines didàctiques virtuals: competències i habilitats adquirides pels estudiants

L"adaptació al nou espai europeu d"educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l"enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l"estudiant el que pren el rol d"actor principal de la seva formació, i l"aprenentatge s"orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d"opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d"Innovació Docent G IDEA ha participat activament en aquest procés d"adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d"Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L"objectiu d"aquest article és presentar el protocol dissenyat per l"equip d"investigadors del G IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d"una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d"una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D"altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l"alumnat fa d"aquests recursos permet al grup d"investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible

La importancia de los recursos humanos en la cadena de suministro

La Gestion de los Recursos Humanos (HRM) con un enfoque en la Cadena de Suministro (SC) permite a las empresas gestionar eficazmente sus cadenas de suministros. Este ar ticulo justifica la impor tancia del estudio de los Recursos Humanos en la Cadena de Suministro (HRSC) y aporta un analisis de las investigaciones en estos dos campos, que permite aflorar las potencialidades y carencias sobre su estudio. Se presenta el estado del arte sobre la HRSC a traves de un analisis bibliometrico de las investigaciones academicas publicadas en las ultimas decadas, con el objetivo de identificar la existencia de vacios en la literatura. Ademas, analizan los metodos de investigacion utilizados, las areas tematicas abordadas y las principales contribuciones de estas investigaciones. Como resultado, se han localizado 46 publicaciones que destacan el gran potencial de la HRSC, a pesar que existe una gran carencia de estudios sobre esta tematica y se evidencia que es un area olvidada en la investigacion, el interes por la cual surgio hace tan solo dieciseis anos. El estado del arte constituye el marco teorico adecuado para comprobaciones empiricas posteriores, lo cual implica el establecimiento y la justificacion de nuevas lineas de investigacion. A pesar de demostrar la importancia de los recursos humanos (RRHH) en la mejora de la SC, no existe hasta el momento un analisis bibliometrico como el que se presenta en este trabajo

Evaluation of the perception and application of social responsibility practices in micro, small and medium companies in Barranquilla. An analysis from the theory of Stakeholders

The purpose of this paper is to evaluate the degree of comprehension and enforcement of social responsibility (SR) practices in micro, small and medium companies in Barranquilla (Colombia), based on the Stakeholders theory. Using an exploratory factor analysis on 779 companies it was found that the variables with a stronger explanatory influence for socially responsible performance are employees, environment, and community. By contrast, corporate management, value chain, and government/public sector condition the development of SR actions. Particularly, there is a weak perception and lack of will among owners and company managers to undertake comprehensive programs of social responsibility, as well as the formalization of those actions with an impact on the SR

Protocol per a la implantació d’eines didàctiques virtuals: competències i habilitats adquirides pels estudiants

L’adaptació al nou espai europeu d’educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l’enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l’estudiant el que pren el rol d’actor principal de la seva formació, i l’aprenentatge s’orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d’opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d’Innovació Docent G•IDEA ha participat activament en aquest procés d’adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquest article és presentar el protocol dissenyat per l’equip d’investigadors del G•IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d’una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d’una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D’altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l’alumnat fa d’aquests recursos permet al grup d’investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible

Protocolo para la implantación de herramientas didácticas virtuales: competencias y habilidades adquiridas por los estudiantes

L’adaptació al nou espai europeu d’educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l’enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l’estudiant el que pren el rol d’actor principal de la seva formació, i l’aprenentatge s’orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d’opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d’Innovació Docent G•IDEA ha participat activament en aquest procés d’adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquest article és presentar el protocol dissenyat per l’equip d’investigadors del G•IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d’una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d’una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D’altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l’alumnat fa d’aquests recursos permet al grup d’investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible.Adapting to the new European Higher Education Area (EHEA) has proposed some changes in the focus of university education in our country. Where the teacher was before the protagonist, now is the student who takes the role of main actor of his/her education and learning oriented towards a greater autonomy and reflection. In this context, new technologies offer a wide range of options to improve the training processes. In this sense, the Teaching Innovation Group G•IDEA has been actively involved in this adaptation process, creating numerous digital teaching resources that have been widely tested in several studies of the Facultat d’Economia iI Empresa, at the Universitat de Barcelona. The aim of this paper is to present the protocol designed by the G•IDEA researchers team, to implement these educational tools (WebQuests and tutor-supervised exercises), as well as the results of a satisfaction survey on the competencies and skills acquired by our students in the use of these resources. The results show, firstly, that it was not possible to create a unique protocol to apply to all resources, because of differences in educational objectives of the various teaching tools implemented. Moreover, the assessment that students make use of tools is very high, although there are some differences between the resources analyzed. Knowing the students’ assessment of these resources allows the group of researchers to improve and adapt them to the profile of these students so they can take profit of them.La adaptación al nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) ha planteado algunos cambios en el enfoque de la formación universitaria en nuestro país. Donde antes era el docente el protagonista, ahora es el estudiante el que toma el rol de actor principal de su formación y aprendizaje se orienta hacia una mayor autonomía y reflexión. En este escenario, las nuevas tecnologías ofrecen un amplio abanico de opciones para mejorar los procesos formativos. En este sentido, el Grupo de Innovación Docente G•IDEA ha participado activamente en este proceso de adaptación desde ya hace algunos años, creando una serie de recursos docentes digitales que han sido ampliamente probados en diversas carreras de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. El objetivo de este artículo es presentar el protocolo diseñado por el equipo de investigadores de G•IDEA, para la implantación de estas herramientas didácticas (WebQuests y ejercicios autorizados), así como los resultados de una encuesta de satisfacción sobre las competencias y habilidades adquiridas por nuestros estudiantes en el uso de los recursos. Los resultados muestran, por un lado, que no ha sido posible crear un mismo protocolo aplicable a todos los recursos, debido a las diferencias en los objetivos didácticos de las distintas herramientas docentes implantadas. Por otro lado, la valoración que los estudiantes hacen del uso de las herramientas es muy elevada, aunque existen algunas diferencias entre los recursos analizados. Conocer la valoración que el alumnado hace de estos recursos permite al grupo de investigadores poder mejorarlos y adecuarlos al perfil de los estudiantes para que éstos puedan sacarle el mayor provecho posible.&nbsp

Protocol per a la implantació de noves eines didàctiques: competències i habilitats adquirides pels estudiants

L'adaptació al nou espai europeu d'educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l'enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l'estudiant el que pren el rol d'actor principal de la seva formació, i l'aprenentatge s¿orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d'opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d'Innovació Docent G¿IDEA ha participat activament en aquest procés d'adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d¿aquest article és presentar el protocol dissenyat per l'equip d'investigadors del G¿IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d'una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d'una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D'altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l'alumnat fa d'aquests recursos permet al grup d'investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible