Manuel Rodríguez López i la traducció de l'Atlàntida al gallec

En el marc de la recepció de l’obraverdagueriana en les literatures ibèriques,es disposa de poca informaciósobre la traducció de L’Atlàntida algallec de Manuel Rodríguez López,que és considerat, pels historiadorsde la literatura gallega, el poeta obrermés important de la Galícia de lasegona part del s. XX. De la seva relacióamb Catalunya en queden, a mésde nombrosos articles de premsa, elsvolums Galegos en Catalunya (1978-1982) (1983) i Galegos en Catalunya-2(1985) —publicats pel Centro Galegode Barcelona—, entre altres. Nascutel 1934 a Paradela (Lugo), de petitemigrà amb la família a Catalunya ihi desenvolupà la seva obra literàriaque culminà, molts anys després, aLugo on retornà el 1987 i restà fins ala seva mort el 1990. Cultivà la prosai, en especial, la poesia —Poemaspopulares galegos (1968), Saudade nobulleiro (1970), Soldada mínima (1979)i Onte e hoxe vivencial (1995). Amb tot,sobresurt especialment la seva facetade traductor de Verdaguer, tasca queemprengué pocs mesos abans de la sevamort. El volum veié la llum pòstumamentde la mà de la Xunta de Galícia

Miquela Valls : dona, docent, traductora de Verdaguer i defensora del català

La recepció de l'obra de Jacint Verdaguer (1845-1902) a França ha estat estudiada de forma fragmentària; tampoc no han estat estudiats en profunditat els seus traductors al francès, que han patit la mateixa sort i que, ara per ara, no han merescut prou atenció. Aquest és el cas de la professora i traductora nord-catalana Miquela Valls (Perpinyà, 1945). Amb aquest estudi s'intenta aportar una mica més de llum a la seva figura. Sobretot, es para una atenció especial a la seva faceta de traductora i, en aquest sentit, a més d'un esbós biobibliogràfic de Valls, es presenta una ressenya sobre la seva versió de Canigó, que és la més destacada de les que s'han fet.The reception of Jacint Verdaguer's works in France has been inadequately studied. In this regard, only limited research has been done on translators as, for the moment, they have drawn no scholarly attention. This is the case of the French Catalan professor and translator Miquela Valls (Perpignan, 1945). The aim of this paper is to bring to light the work of Valls. Special attention is paid to her work as a translator and, therefore - as well as a bio-bibliographic outline of Valls- a report on her version of Canigó - the most notable translation of those that have been published of this piece- is going to be presented

Lluís Capdevila i Vilallonga: a pre-war translator between memory and oblivion

Lluís Capdevila es troba en la llarga nòmina de traductors — tots escriptors reconeguts— que traduïren al català abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i que, pertanyents a les files dels vençuts, quedaren relegats a la clandestinitat i a l’exili durant decennis. De Capdevila se n’ha estudiat àmpliament les facetes periodística, política i dramatúrgica; però sorprèn que mai, fins ara, no s’hagi prestat atenció a la de traductor al català. Capdevila, republicà convençut, visqué a cavall entre Barcelona i París, on s’exilià, abans d’establir-se definitivament a Andorra. Fundà la revista Los Miserables i, posteriorment, dirigí L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Aquest estudi intenta aportar una mica més de llum a la seva figura, sobretot al vessant traductor, força desconegut.Lluís Capdevila is one in a long list of translators — all of them renowned writers that translated into Catalan right before the breakout of the Spanish Civil War— who were relegated for decades to clandestine life and exile for being members of the vanquished Republican ranks. Special attention has been paid to his work as a politician, journalist and playwright but, surprisingly enough, his translations have been inadequately studied. Capdevila, a determined and committed Catalan Republican, spent most of his life in exile, first in Paris and then in Andorra. He founded the periodical Los Miserables and he subsequently became the editor of some others, such as L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia and La Humanitat. Therefore, with this paper, attention is going to be drawn to Capdevila’s activity as a translator in order to complete his bio-bibliographic outline and shed light on this overlooked aspect of his life

Traduccions oblidades i desconegudes de Jacint Verdaguer al francès

La recepció de l’obra de Verdaguer a França i, en especial, a la Catalunya del Nord i a Occitània, tot i ser molt remarcable, ha estat estudiada de forma fragmentària. Només s’ha realitzat alguna recerca sobre traductors com Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas o Vassal. D’altres traductors nord-catalans o occitans no han merescut cap atenció i la informació que en tenim és mínima o inexistent. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves notícies sobre versions al francès de traductors verdaguerians nord-catalans i occitans, oblidats o, simplement, que no s’han estudiat mai.The reception of Verdaguer’s works in France, especially in French Catalonia and Occitanspeaking France, although remarkable, has been inadequately studied. Only limited research has been done on translators such as Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas and Vassal. Other French Catalan or Occitan translators have drawn no scholarly attention and the information available on them is minimal or nil. The aim of this paper is to bring to light new findings on French versions of Verdaguer by French Catalan or Occitan translators who have been either forgotten or simply overlooked

Correccions per mitjà d'avaluació formativa amb l' EVALCOMIX

Creació d'instruments d'avaluació amb EVALCOMI

Lluís Capdevila i Vilallonga: un traductor de l’època de preguerra entre la memòria i l’oblit

Lluís Capdevila es troba en la llarga nòmina de traductors — tots escriptors reconeguts— que traduïren al català abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i que, pertanyents a les files dels vençuts, quedaren relegats a la clandestinitat i a l’exili durant decennis. De Capdevila se n’ha estudiat àmpliament les facetes periodística, política i dramatúrgica; però sorprèn que mai, fins ara, no s’hagi prestat atenció a la de traductor al català. Capdevila, republicà convençut, visqué a cavall entre Barcelona i París, on s’exilià, abans d’establir-se definitivament a Andorra. Fundà la revista Los Miserables i, posteriorment, dirigí L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Aquest estudi intenta aportar una mica més de llum a la seva figura, sobretot al vessant traductor, força desconegut.Lluís Capdevila is one in a long list of translators — all of them renowned writers that translated into Catalan right before the breakout of the Spanish Civil War— who were relegated for decades to clandestine life and exile for being members of the vanquished Republican ranks. Special attention has been paid to his work as a politician, journalist and playwright but, surprisingly enough, his translations have been inadequately studied. Capdevila, a determined and committed Catalan Republican, spent most of his life in exile, first in Paris and then in Andorra. He founded the periodical Los Miserables and he subsequently became the editor of some others, such as L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia and La Humanitat. Therefore, with this paper, attention is going to be drawn to Capdevila’s activity as a translator in order to complete his bio-bibliographic outline and shed light on this overlooked aspect of his life

Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament "Als catalans del Rosselló"

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta. Amb tot, resten, encara, per identificar molts dels contactes nord-catalans de Verdaguer per tal d’arribar a obtenir un panorama complet de la xarxa de literats i religiosos, entre d’altres, que facilitaren la recepció i la difusió del poeta català a França. De la relació del poeta de Folgueroles amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus