Creació d'instruments d'avaluació amb EVALCOMI

Camps Casals, Núria

RIUVic

      1. Dades generals Títol de l’activitat Correccions per mitjà d'avaluació formativa amb l'EVALCOMIX Professor/professors   Núria Camps Casals Correu electrònic nuria.camps1@uvic.cat  Centre/departament FETCH - Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades Data publicació Desembre 2011 Paraules clau Avaluació formativa, traducció, qualitat, EVALCOMIX Eines TiC utilitzades EVALCOMIX Descripció de l’activitat Creació de instruments d'avaluació amb EVALCOMIX  2. Dades de l’assignatura/assignatures Nom assignatura Tipus N. crèdits N. estudiants Tipus activitat Traducció Jurídica i Econòmica III (TJE III-Cat) Optativa 6 1-10 Presencial amb tot el grup classe  Treball dirigit amb grup classe  Treball dirigit amb grup petit  Treball autònom individual  Treball autònom grupal  Altres (epecificar):        3. Dades de l’activitat amb ús de les TIC Preparació (totes les tasques que el professor ha de dur a terme per preparar l’activitat) 1. Presentació general als alumnes dels aspectes bàsics de l’avaluació formativa —com, per quin motiu i en quin context— i d’un barem holístic d’avaluació de traduccions —establert per Marcos Cánovas per a la versió en espanyol de l’assignatura—, a partir d’una presentació de Power Point a classe. (15 minuts) La presentació recull els següents continguts:   A) Què és l'avaluació formativa? “Mentre que l'avaluació sumativa té per finalitat fonamental obtenir els resultats finals assolits per l'alumne en relació amb els objectius inicialment plantejats, l'avaluació formativa pretén ser un mecanisme d'intercanvi permanent entre professor i alumnes durant el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, el procés d'avaluació formativa comporta diverses fases, esquemàticament resumibles en:           • recollida d'informacions o de dades           • interpretació de resultats           • aplicació de mesures de millora o de recuperació que, a simple vista, ja donen una idea que és més aviat un procés de regulació o de feed-back constant del procés d'ensenyament-aprenentatge.”  (Veure Referència I)  B) Com aplicarem l’avaluació formativa a l’assignatura? Després de la data de lliurament de la traducció, rebràs una traducció realitzada (EO… bis) per un altre estudiant de la classe. Hauràs de corregir-la i posar un comentari segons el barem que veuràs a continuació. Un altre estudiant farà el mateix amb la teva traducció. I, d'altra banda, el professor les corregirà totes. Al final rebràs:            • La teva traducció revisada per un altre estudiant.            • La teva traducció corregida pel professor.            • La traducció que tu hagis corregit, corregida també pel professor.  D'aquesta manera, podràs comparar i valorar:  CIFE-GI Incorporació de les TIC  a la docència universitària CIFE-GITIC-R000           • La teva traducció revisada des del punt de vista d'un altre estudiant i              des del punt de vista del professor.            • La teva pròpia revisió de la traducció d'un altre estudiant des de la               perspectiva de la correcció realitzada pel professor.  C) Barem d’avaluació A l'hora d'avaluar emprarem criteris d'adequació del text a un encàrrec professional. D'aquesta manera, hi haurà un comentari final que estarà basat en aquestes consideracions:            • El text pot ser lliurat al client pràcticament sense correccions               (li  correspondria una nota de 9-10).            • El text necessita molt poques correccions abans de ser lliurat al client               (li correspondria una nota de 7-8).            • El text necessita algunes correccions abans de ser lliurat al client               (li correspondria una nota de 5-6).            • El text és inacceptable (li correspondria una nota de 0-4).  Si posem una nota numèrica, anirem a la xifra més alta o més baixa de cada segment d'acord amb el que al nostre judici és major o menor compliment dels criteris. Per exemple, un 0 significarà que la traducció és un desastre absolut, mentre que amb un 4 s'entendrà que, encara que no arriba a la qualitat mínima, li falta menys.   2. Cerca de barems d’avaluació de traducció per Internet conjuntament amb els alumnes i recomanació d’alguns ja extistents (Veure Referència II com a exemple). (15 minuts) Desenvolupament 1. Pràctica inicial, establerta per Marcos Cánovas i d’ús habitual en la versió espanyola d’aquesta assignatura:   Després de la data de lliurament de la traducció, l’estudiant rep una traducció realitzada (EO… bis) per un altre estudiant de la classe. Caldrà que la corregeixi i posi un comentari segons el barem holístic presentat a l’apartat C de la “Preparació”. Un altre estudiant farà el mateix amb una altra traducció i així successivament. I, d'altra banda, el professor les corregeix totes. Al final els alumnes reben:            • La seva traducció revisada per un altre estudiant.            • La seva traducció corregida pel professor.            • La traducció que l’alumne hagi corregit, revisada també pel               professor.   D'aquesta manera, els alumnes poden comparar i valorar:            • La seva traducció revisada des del punt de vista d'un altre estudiant i               des del punt de vista del professor.            • La seva pròpia revisió de la traducció d'un altre estudiant des de la               perspectiva de la correcció realitzada pel professor.   2. En el marc de la pràctica d’avaluació entre companys que s’acaba de descriure (avaluació formativa) es proposa als alumnes que —a més de l’avaluació holística o professionalitzadora i a partir de barems localitzats per Internet i altres barems recomanats— elaborin un barem propi amb finalitats pedagògiques i presentin, a més d’un comentari sobre l’adequació a la pràctica professional de la traducció que corregeixen, una relació dels errors comesos en la traducció i la seva tipologia amb finalitats pedagògiques i a partir de les conclusions extretes dels barems localitzats a Internet.   L’activitat sorgeix de la necessitat que expressen els alumnes de fer les pràctiques de correcció amb un barem més precís, no tan centrat en l’adequació de la traducció a la pràctica professional, sinó més aviat orientat al propi aprenentatge. Es dedica una estona a la revisió crítica dels barems localitzats per Internet per tal d’arribar a obtenir una llista dels errors més habituals que un corrector busca en una traducció i arribar a conclusions sobre què es valora a l’hora de jutjar les tasques de traducció.   Això ajuda els alumnes, en primer lloc, a aprendre a corregir i a fer el seu propi barem i, en segon lloc, a aprendre la tipologia d'errors que cal evitar cometre en una traducció i, per tant, a millorar la seva tasca traductora. L'intercanvi és molt interessant, en tant que és un exemple clar de la combinació d’avaluació holística amb orientació professionalitzadora (GONZÁLEZ DAVIES 2004: 34) i una avaluació numèrica amb orientació pedagògica (GONZÁLEZ DAVIES 2004: 34). En resum, els alumnes aprenen, a la vegada, a valorar les traduccions pròpies i alienes segons la seva acceptabilitat en contextos pedagògics i professionals. En altres paraules, adquireixen recursos per al control de qualitat de la traducció pròpia i dels companys.   L’elaboració del barem propi es pot dur a terme, en futures pràctiques, amb l’ajut d’EVALCOMIX. EVALCOMIX és, com els seus creadors l’anomenen, «un servei web per a la e-avaluació» orientat a la creació d’instruments d’avaluació tals com escales de valoració, llistes de control combinades amb o sense escales de valoració, llistes de control, rúbriques, diferencials semàntics o instruments mixtos. Aquest programa, que es pot integrar en entorns com Moodle i es pot utilitzar en línia a través d’una versió de demostració (http://evalcomix.uca.es/index.php/demo.html). Avaluació L’avaluació de l’assignatura es basa en les pràctiques (traducció amb Wordfast, correcció) realitzades individualment per cada alumne. Les pràctiques es lliuren a través del Campus Virtual. Intervenen, com a elements avaluadors de cada pràctica, el professor i els alumnes —heteroavaluació; avaluació entre iguals (peer editing)—. El sistema utilitzat és el que ja s’ha especificat en els apartats anteriors. Punts forts Possibilitat de reflexió autònoma, no orientada, sobre els propis resultats d’aprenentatge i els aspectes que cal tenir en compte quant a la correcció a l’hora de portar a terme la pròpia tasca traductora. Punts febles A vegades l’heterogeneïtat dels barems no facilita la feina. Potser caldria oferir als alumnes una selecció controlada de barems.  EVALCOMIX necessita un procés previ d’aprenentatge. Potser no és tan útil per als alumnes com per als professors.  Si els alumnes trameten les seves conclusions al professor, aquest les pot convertir en un veritable instrument d’avaluació que poden fer servir els alumnes al llarg del desenvolupament de l’assignatura i, probablement, en futures pràctiques professionals.  Aspectes que possibiliten la transferència a altres contextos (reutilització per part d’altres professors en altres àmbits) El fet de disposar d’una eina en línia i gratuïta (EVALCOMIX) per a l’elaboració d’instruments d’avaluació pot ser de gran utilitat per a qualsevol docent. L’aprenentatge d’habilitats traductores a partir de controls de qualitat pot ser útil en qualsevol assignatura del grau.  Observacions L’eina EVALCOMIX és fruit del projecte de recerca de la Universitat de Càdis «Evaluación de competencias en contextos de aprendizaje mixto (blended-learning)» (Ref. EA2007-0099). Aquest projecte, que es desenvolupà en el Grup de Recerca sobre avaluació formativa EVALfor de la universitat suara citada, fou presentat a Vic el 21 d’octubre de 2011 en la «Jornada d’Innovació 2011», organitzada pel CIFE. El manual d’ús d’EVALCOMIX està disponible a: http://evalcomix.uca.es/index.php/manual.html.   El temps total emprat per a la preparació —introducció a l’avaluació formativa i al barem holístic orientat a la professionalització— i les primeres etapes de desenvolupament —cerca de barems, anàlisi crítica, elaboració del barem propi amb orientació pedagògica— és d’una hora i quaranta minuts.  Referències: I. Carlos Castel Subías. IB “l'Alzina". Barcelonahttp://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000056%5C00000021.pdf  II. GONZÁLEZ DAVIES, Maria (2004). Multiple Voices in the Translation Classroom: Activities, Tasks and Projects. Amsterdam & Philadelphia: John Benjamins.  

Correccions per mitjà d'avaluació formativa amb l' EVALCOMIX

http://dspace.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/1866/cife_a2011_camps_nuria_correccions.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Correccions per mitjà d'avaluació formativa amb l' EVALCOMIX

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

RIUVic