La recepció de l'obra de Jacint Verdaguer (1845-1902) a França ha estat estudiada de forma fragmentària; tampoc no han estat estudiats en profunditat els seus traductors al francès, que han patit la mateixa sort i que, ara per ara, no han merescut prou atenció. Aquest és el cas de la professora i traductora nord-catalana Miquela Valls (Perpinyà, 1945). Amb aquest estudi s'intenta aportar una mica més de llum a la seva figura. Sobretot, es para una atenció especial a la seva faceta de traductora i, en aquest sentit, a més d'un esbós biobibliogràfic de Valls, es presenta una ressenya sobre la seva versió de Canigó, que és la més destacada de les que s'han fet.The reception of Jacint Verdaguer's works in France has been inadequately studied. In this regard, only limited research has been done on translators as, for the moment, they have drawn no scholarly attention. This is the case of the French Catalan professor and translator Miquela Valls (Perpignan, 1945). The aim of this paper is to bring to light the work of Valls. Special attention is paid to her work as a translator and, therefore - as well as a bio-bibliographic outline of Valls- a report on her version of Canigó - the most notable translation of those that have been published of this piece- is going to be presented
