Casals, Núria

Ventosa Muñoz, Sílvia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Experihncies d'etnografia urbana al Museu d'Arts, 
lndústries i Tradicions Populars 
Núria Casas i Sílvia Ventosa 
Museu d'Arts, Indústries i 
Tradicions Populars 
128 
Si be la nostra idea, com a museu distribució del producte, etc. Gracies 
de societat, és la de donar instruments a la membria oral recollida, seguint la 
per reconeixer els signes d'identitat metodologia de I'antropologia, amb les 
que caracteritzen la c:omunitat urbana successives entrevistes i al tractament 
de Barcelona, al Museu d'Arts, Indús- histbric que s'ha fet de la documen- 
tries i Tradicions Populars (MAITP) tació múltiple que guarda acuradament 
ens hem proposat de ressenyar el el propietari de I'establiment, ens ha 
substrat cultural de la, nostra ciutat re- estat possible entrar en el funciona- 
presentat pels oficis d'antany en vies ment de la petita indústria i del co- 
d'extinció. mer$ que ha sustentat econbmicament 
Així, en el seu moment, varem co- la societat barcelonina fins als nostres 
mencar amb una acció de salvament dies. 
d'objectes to t  recollint els estris d'un La ganiveteria Toll existeix, en el 
taller d'esmolar, situlat a la Barcelo- seu aspecte actual, practicament des 
neta, que havia de desapareixer en en- de I'obertura del carrer de Ferran la 
derrocar I'edifici on era ubicat en una primera meitat del segle XIX. Aquesta 
operació de millora del barri. Aquesta via, concebuda com un eix de des- 
intervenció ens ha portat a realitzar congestió viaria, a la vegada havia 
una monografia que sera publicada d'afavorir I'establiment de botigues al 
dins la serie Docurrlents editada pel detall to t  definint un centre comercial 
M AITP. per a la ciutat. Resulta, doncs, curiós 
Posteriorment, en haver contactat observar I'evolució d'aquest carrer, 
amb la reconeguda Ganiveteria Toll del des del seu origen fins als nostres dies, 
carrer de Ferran, a punt de tancar les que marca el pas entre un sistema 
seves portes, ens hem interessat pels d'explotació petit burgesa a una eco- 
oficis de ferrer i de daguer iniciant un nomia de mercat on dominen les mul- 
estudi etnografic que es troba avui en tinacionals com la McDonalds o els ba- 
curs. La presencia d'un gran nombre sars de venda estandarditzada; tan- 
d'eines i el coneixement de I'ofici per mateix, ha passat de ser un carrer em- 
part de I'actual representant de la cin- blematic a un mes de la ciutat i les se- 
quena generació de daguers que han ves tradicionals botigues sols resten en 
mantingut el nom d'aquesta firma des el record. 
les primeres decades del segle XIX, En un altre camp, perb dins la ma- 
tots ells de la mateixa família, signifi- teixa línia, el Museu dlArts, Indústries 
cava un fons patrimonial important i Tradicions Populars ha iniciat una re- 
restitu'ible a la ciutat en cas de perdua. cerca sobre les cotillaires de Barcelona, 
Tenint en compte que la Casa Toll dei- a partir d'un dipbsit de roba interior 
xa de fabricar eines de tall i ganivets dels anys 1988-1989. En ordenar de 
I'any 1917 per especialitzar-se en la nou la sala d'indumentiria del Museu, 
importació de to t  tipus d'instruments vam retrobar unes caixes plenes de 
de tall -tisores, bisturís, ganivets, na- roba interior des de principi de segle 
valles, fulles d'afaitar, etc.- procedents fins als nostres dies, que eren variades, 
d'importants firmes estrangeres, se'ns sorprenents i extraordinaries com a 
presentava un estudi molt interessant representació de la vida quotidiana no 
i forca inedit pel que fa a patents, per- visible de les dones a Barcelona. La 
rnisos d'importació, marques, divises, majoria de les peces provenien d'un 
dipbsit efectuat per Montse Juan i Cla- 
ra Massip arran d'un treball de camp 
realitzat al barri del Clot. 
Per reprendre el fil de la investi- 
gació, vam tornar a veure la cotillaire, 
que ens va explicar la histbria de la 
seva vida i moltes dades sobre el seu 
ofici. Finalment va fer la donació de 
tots els objectes dipositats al Museu, 
i hi va afegir peces de roba i altres ma- 
terials per confeccionar roba interior. 
Aquesta va ser la porta que ens va 
obrir el camí de la recerca sobre les 
cotillaires de Barcelona, unes dones 
d'edat amb empenta, optimistes i afa- 
bles, amb un fresc ale vital i un acurat 
coneixement directe del cos humb. Són 
persones que no han tingut reconei- 
xement social, perb moltes dones en- 
trevistades - les usuaries - asseguren 
que no podrien aixecar-se del llit cada 
matí sense les faixes que les cotillaires 
els fan o posen a mida, any rere any. 
L'eix de la investigació són les his- 
tbries de vida de les cotillaires que han 
establert botigues a diferents barris de 
Barcelona: Clot, Gracia, Hostafrancs, 
Eixample, Sants, Ciutat Vella. Les tec- 
niques emprades són les entrevistes, 
les fotografies i I'observació. Es tracta 
sobretot del saber estar a la botiga 
mentre entren les clientes i captar 
I'ambient d'intimitat i de complicitat 
que s'estableix entre elles i la coti- 
llaire. 
La recerca s'emmarca en dues dis- 
ciplines: I'antropologia i la museologia. 
L'antropologia enfoca I'estudi de les 
dones treballadores, la feina invisible 
i I'ofici. Inclou els temes dels quals les 
cotillaires parlen, que estan estreta- 
ment relacionats amb la vida quotidia- 
na a Barcelona, com salut, medicina, 
ortopedia i higiene, moda i estetica, 
moral i relació amb el propi cos, es- 
port  i canvis d'habits de vida, entre 
d'altres. 
El treball té un vessant museolbgic, 
ja que compren la recollida de mate- 
rials relacionats amb I'ofici i les pro- 
pies peces de vestir i d'ortopedia, la 
conservació i documentació de les 
col.leccions existents i les futures, com 
també la fotografia de totes les peces 
i del seu context a les botigues i als 
tallers, i sobretot la difusió de les da- 
des de cultura material en el marc de 
la investigació global i la restitució del 
treball efectuat, en forma de visites de 
les mateixes cotillaires al Museu, o bé 
en forma d'exposició o de publica- 
cions. 
La recerca té com a objectiu sen- 
sibilitzar el públic de Barcelona sobre 
els oficis artesans urbans que ara van 
perdent vigencia a causa del massiu 
consum de productes manufacturats a 
la indústria, i amb el material recollit 
en forma d'objectes, fotos, eines, pa- 
trons i documentació primaria fer una 
reelaboració de dades per tal de rea- 
litzar una restitució patrimonial a la 
ciutat de Barcelona. 
Si es comparen els dos projectes 
que s'acaben d'exposar, es poden dis- 
tingir alguns trets diferencials. Mentre 
el projecte de la Ganiveteria Toll és 
I'analisi en profunditat d'un ofici en di- 
ferents generacions que ha tingut un 
reconeixement social i amb una sig- 
nificació en el barri com a <<museu>> 
privat, I'estudi de It:s cotillaires s'ins- 
criu en una línia de comparació de di- 
ferents histbries de vida que ens par- 
len de les seves prbpies experiencies 
i de setanta anys de vida quotidiana a 
Barcelona, de dones que ens trans- 
meten anecdotes i el seu parer sobre 
tots els aspectes del seu entorn, que 
elles també han observat darrere un 
taulell i en els provadors de les seves 
botigues. Fins ara, perb, no ho co- 
mentaven més que en els seus cercles 
familiars i d'amistat, potser de barri, i 
ara es meravellen que un Museu s'in- 
teressi per les seves histories, senzi- 
lles, perb que en definitiva parlen del 
que passa al carrer i ens permeten mi- 
rar pel pany la intimitat de les per- 
sones que viuen prop nostre. 
Aquests dos treballs que el Museu 
porta a terme volen incidir, en pro- 
funditat i per comparació, en el treball 
invisible dels oficis urbans d'una gran 
ciutat, amb els quals ens relacionem 
cada dia. Creiem que seran els primers 
d'una llarga llista de projectes d'et- 
nologia de salvament d'oficis urbans a 
Barcelona. 
Fer finalitzar, agrairem els contactes 
i tota la informació que us suggereixi 
la presentació d'aquests projectes. 
Adreceu-vos, si us plau, a les autores, 
al Museu d'Arts, Indústries i Tradicions 
Populars. Poble Espanyol. Av. Marques 
de Comillas, s/n. Parc de Montju'ic. 
08038 Barcelona. Telefons i fax 93- 
4236954 i 4230196. 


Experiències d'etnografia urbana al Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert