Valoració de l'experiència de la implementació dels cercles de paraula als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona

El Servei de Suport i Atenció Emocional (SSAE) dels centres educatius del Pla de Barris de Barcelona serveix per promoure un clima escolar positiu i les habilitats socioemocionals. L'objectiu d'aquest article és explorar l'experiència dels seus professionals en relació amb la implementació d'una línia estratègica del servei, els cercles de paraula. En concret, s'explora la seva utilitat, els facilitadors i barreres que han incidit en la seva implementació i les propostes de futur que podrien ajudar a millorar-los. Es realitza un estudi descriptiu qualitatiu amb dos grups focals. Els resultats mostren la utilitat dels cercles de paraula en tant que faciliten el coneixement de l'altre, permeten el treball de competències socioemocionals i de valors. De la valoració dels facilitadors i barreres es destaca la importància de la participació dels tutors, de flexibilitat en la implementació, la capacitació per dur-los a terme, el seu encaix amb els objectius de les direccions dels centres i les administracions locals, entre d'altres. Aquest treball permet avançar en el coneixement dels cercles de paraula i la seva aplicació en el context escolar. Aquest coneixement és important per poder dissenyar, adaptar i millorar la línia estratègica del SSAE i el propi servei

Protocol de sessions grupals psicoeducatives: estudi PsiCoDep - PI16/01272

Intervenció grupal psicoeducativa; Depressió; Atenció primàriaIntervención grupal psicoeducativa; Depresión; Atención primariaPsychoeducational group intervention; Depression; Primary careEl document que us presentem és un protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada i comorbiditat física. Es tracta d’una adaptació del document del mateix nom, editat l’any 2009 i fet pel Grup de treball del Protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada a l’atenció primària (PI07/90712). Aquesta nova edició del protocol està adaptada als pacients que tenen depressió però que també presenten alguna malaltia física crònica. Aquest manual ha servit per realitzar els grups psicoeducatius del projecte “Efectivitat d'una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d'atenció primària a pacients amb depressió i comorbiditat física. Estudi PsiCoDep”, finançat per l’Instituto de Salud Carlos. III Subprograma de Proyectos de Investigación en Salud (AES 2016) amb codi expedient PI 16/01272 cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Resolució definitiva SLT002/17/00096 de la modalitat d’Intensificació d’Infermeria de la convocatòria PERIS 2017 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest protocol pretén aconseguir l’homogeneïtzació de les intervencions grupals que fan les infermeres i infermers dels diversos equips d’atenció primària (EAP) que participen en aquesta investigació.Aquesta revisió de la 1a edició del “Protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu i moderada a l’atenció primària” ha estat realitzada en el marc del desenvolupament del projecte de l’Instituto de Salud Carlos III Subprograma de Proyectos de Investigación en Salud (AES 2016), amb codi expedient PI 16/01272 cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ”Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física (Estudi PsiCoDep) i la resolució definitiva SLT002/17/00096 de la modalitat d’Intensificació d’Infermeria de la convocatòria PERIS 2017 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Evaluación de la efectividad de la psicoeducación grupal en depresión mayor (síntomas leves/ moderados) en atención primaria

Objetivos del estudio: Evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa para la depresión mayor (síntomas leves/ moderados) en pacientes atendidos en Atención Primaria (AP). Métodos: El estudio es un ensayo clínico controlado aleatorizado de una muestra de 231 personas mayores de 20 años con un diagnóstico de depresión mayor según el CIE-10 atendidos en 13 equipos de AP de Barcelona. De la muestra total, 85 presentaban un episodio leve (BDI .9 y 018) y 146 un episodio moderado (BDI.19 029) según el cuestionario Beck Depression Inventory (BDI). El grupo intervención (GI) (n =119) recibió un programa grupal psicoeducativo (12 sesiones, 90 minutos cada sesión dirigidas por dos enfermeras) y el grupo control (GC) (n = 112) recibió la atención habitual. Los pacientes fueron evaluados al inicio, post-intervención (3 meses) y a los 6 y 9 meses de seguimiento. Las principales medidas de resultado fueron el BDI, remisión de la sintomatología depresiva basada en el BDI y EuroQol-5D-3L (EQ-5D). También se realizó un sub-análisis con aquellos pacientes que nunca habían recibido tratamiento farmacológico antidepresivo antes de formar parte del estudio. En este caso la muestra estaba formada por 106 pacientes (50 del GI y 56 del GC). Para valorar el impacto de esta intervención en la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), se realizó un sub-análisis con aquellos pacientes que habían completado correctamente el EQ-5D en el momento inicial, post-intervención y durante el seguimiento a los 6 y 9 meses. En este caso la muestra estaba formada por 224 pacientes (115 del GI y 109 del GC). Resultados principales: Los pacientes con síntomas depresivos leves del grupo intervención tuvieron una mayor remisión de los síntomas comparado con el grupo control, 56.80% vs. 31.30% en el momento post-intervención (p= 0.009) y 64.90% vs. 37.50% en el seguimiento a los 9 meses (p=0.006). En esta misma muestra de pacientes, se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en el BDI después del tratamiento (p=0.016; d'= .51) y a los 9 meses de seguimiento (p=0.048; d'=.44). En la muestra general y en el subgrupo con síntomas moderado, los análisis sólo mostraron diferencias significativas entre grupos en el BDI post-intervención, p= 0.02 (d'=. 29) y p= 0.010 (d'=. 47), respectivamente. En la sub-muestra de pacientes sin tratamiento farmacológico al iniciar el estudio, se observaron diferencias significativas en la remisión de los síntomas post- intervención y a los 6 meses de seguimiento (p=0.001 y 0.012 respectivamente), pero a los 9 meses sólo se observaron diferencias con tendencia a la significación estadística (p= 0.064). Los análisis también mostraron diferencias significativas en el BDI post-intervención (p= 0.008; d '=. 55), pero no a los 6 y 9 meses. En relación a la CVRS, los resultados mostraron diferencias significativas entre grupos en el EQ-5D Índice a los 3 meses de seguimiento en la muestra general (p=0.022; d’=0.41) y para el subgrupo con síntomas moderados (p=0.045; d’=0.47). También se encontraron diferencias significativas en el EQ-5D VAS a los 3 meses ( muestra general p=0.008 y d’=0.48; pacientes moderados p=0.016 y d’=0.57). No se encontraron diferencias entre grupos a los 6 y 9 meses. Conclusiones: La intervención grupal psicoeducativa es un tratamiento eficaz a corto y a largo plazo para los pacientes con síntomas depresivos leves, y sólo a corto plazo en los pacientes con síntomas moderados. También muestra ser efectiva a corto plazo en aquellos pacientes no tratados con medicación antidepresiva antes de recibir la intervención psicoeducativa. La intervención mejora la CVRS a corto plazo y esta mejora se mantiene estable durante el seguimiento a los 9 meses, especialmente en el grupo de pacientes con síntomas moderados.Study objectives: To evaluate the effectiveness of psychoeducational group therapy for major depression (mild/moderate symptoms) in Primary Care patients. Methods: The study is a controlled, randomised clinical trial on a sample of 231 people over 20 years of age diagnosed with major depression according to the ICD-10 seen in 13 Primary Health Care in Barcelona. Out of the total sample, 85 presented a mild episode (BDI +9 and -18) and 146 a moderate episode (BDI +19 and -29) according to the Beck Depression Inventory (BDI). The treatment group (TG) (n = 119) received a psychoeducational group programme (12 sessions of 90 minutes each, run by two nurses), while the control group (CG) (n = 112) received the usual treatment. Patients were assessed at the start, after therapy (3 months), and at 6 and 9 months follow-up. The principal endpoints were the BDI, remission of depressive symptoms based on the BDI and the EuroQoL-5D-3L (EQ-5D). A sub-analysis was also carried out on patients who had never received pharmacological antidepressant treatment before taking part in the study. In this case, the sample was made up of 106 patients (50 in the TG and 56 in the CG). To assess the impact of this treatment on the health-related quality of life (HRQoL), a subanalysis was carried out on patients who had correctly completed the EQ-5D at baseline, after therapy and at 6 and 9 months follow-up. In this case, the sample comprised 224 patients (115 in the TG and 109 in the CG). Main results: The patients with mild depressive symptoms in the treatment group showed a greater remission of the symptoms compared with the control group: 56.80% vs. 31.30% after therapy (p = 0.009) and 64.90% vs. 37.50% at 9-month follow-up (p = 0.006). In the same sample of patients, statistically significant differences were obtained between groups in the BDI after therapy (p = 0.016; d’ = 0.51) and at 9-month follow-up (p = 0.048, d’ = 0.44). In the general sample and in the subgroup with moderate symptoms, the analyses only showed significant differences between groups in the post-therapy BDI: p = 0.02 (d’ = 0.29) and p = 0.010 (d’ = 0.47) respectively. In the subgroup of patients without pharmacological treatment on starting the study, significant differences were observed in the remission of symptoms post-therapy and at 6-month follow-up (p = 0.001 and 0.012 respectively), but the observed differences only tended toward statistical significance at 9-month follow-up (p = 0.064). The analyses also showed significant differences in the BDI after therapy (p = 0.008, d’ = 0.55), but not at 6 and 9 months. Considering HRQoL, the results showed significant differences between groups in the EQ-5D index at 3-month follow-up in the general sample (p = 0.022, d’ = 0.41) and for the subgroup with moderate symptoms (p = 0.045, d’ = 0.47). Significant differences were also found in the EQ-5D VAS at 3 months (general sample p = 0.008 and d’ = 0.48; moderate patients p = 0.016 and d’ = 0.57). No differences were found between groups at 6 and 9 months. Conclusions: Psychoeducational group therapy is an effective short- and long-term treatment for patients with mild depressive symptoms, but only in the short term for patients with moderate symptoms. It is also shown to be effective in the short term for patients who are not treated with antidepressant medication before receiving the psychoeducational therapy. The therapy improves HRQoL in the short term, and this improvement remained stable during follow-up over 9 months, especially in the group of patients with moderate symptoms

Evaluación de la efectividad de la psicoeducación grupal en depresión mayor (síntomas leves/ moderados) en atención primaria

Objetivos del estudio: Evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa para la depresión mayor (síntomas leves/ moderados) en pacientes atendidos en Atención Primaria (AP). Métodos: El estudio es un ensayo clínico controlado aleatorizado de una muestra de 231 personas mayores de 20 años con un diagnóstico de depresión mayor según el CIE-10 atendidos en 13 equipos de AP de Barcelona. De la muestra total, 85 presentaban un episodio leve (BDI .9 y 018) y 146 un episodio moderado (BDI.19 029) según el cuestionario Beck Depression Inventory (BDI). El grupo intervención (GI) (n =119) recibió un programa grupal psicoeducativo (12 sesiones, 90 minutos cada sesión dirigidas por dos enfermeras) y el grupo control (GC) (n = 112) recibió la atención habitual. Los pacientes fueron evaluados al inicio, post-intervención (3 meses) y a los 6 y 9 meses de seguimiento. Las principales medidas de resultado fueron el BDI, remisión de la sintomatología depresiva basada en el BDI y EuroQol-5D-3L (EQ-5D). También se realizó un sub-análisis con aquellos pacientes que nunca habían recibido tratamiento farmacológico antidepresivo antes de formar parte del estudio. En este caso la muestra estaba formada por 106 pacientes (50 del GI y 56 del GC). Para valorar el impacto de esta intervención en la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), se realizó un sub-análisis con aquellos pacientes que habían completado correctamente el EQ-5D en el momento inicial, post-intervención y durante el seguimiento a los 6 y 9 meses. En este caso la muestra estaba formada por 224 pacientes (115 del GI y 109 del GC). Resultados principales: Los pacientes con síntomas depresivos leves del grupo intervención tuvieron una mayor remisión de los síntomas comparado con el grupo control, 56.80% vs. 31.30% en el momento post-intervención (p= 0.009) y 64.90% vs. 37.50% en el seguimiento a los 9 meses (p=0.006). En esta misma muestra de pacientes, se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en el BDI después del tratamiento (p=0.016; d'= .51) y a los 9 meses de seguimiento (p=0.048; d'=.44). En la muestra general y en el subgrupo con síntomas moderado, los análisis sólo mostraron diferencias significativas entre grupos en el BDI post-intervención, p= 0.02 (d'=. 29) y p= 0.010 (d'=. 47), respectivamente. En la sub-muestra de pacientes sin tratamiento farmacológico al iniciar el estudio, se observaron diferencias significativas en la remisión de los síntomas post- intervención y a los 6 meses de seguimiento (p=0.001 y 0.012 respectivamente), pero a los 9 meses sólo se observaron diferencias con tendencia a la significación estadística (p= 0.064). Los análisis también mostraron diferencias significativas en el BDI post-intervención (p= 0.008; d '=. 55), pero no a los 6 y 9 meses. En relación a la CVRS, los resultados mostraron diferencias significativas entre grupos en el EQ-5D Índice a los 3 meses de seguimiento en la muestra general (p=0.022; d'=0.41) y para el subgrupo con síntomas moderados (p=0.045; d'=0.47). También se encontraron diferencias significativas en el EQ-5D VAS a los 3 meses ( muestra general p=0.008 y d'=0.48; pacientes moderados p=0.016 y d'=0.57). No se encontraron diferencias entre grupos a los 6 y 9 meses. Conclusiones: La intervención grupal psicoeducativa es un tratamiento eficaz a corto y a largo plazo para los pacientes con síntomas depresivos leves, y sólo a corto plazo en los pacientes con síntomas moderados. También muestra ser efectiva a corto plazo en aquellos pacientes no tratados con medicación antidepresiva antes de recibir la intervención psicoeducativa. La intervención mejora la CVRS a corto plazo y esta mejora se mantiene estable durante el seguimiento a los 9 meses, especialmente en el grupo de pacientes con síntomas moderados.Study objectives: To evaluate the effectiveness of psychoeducational group therapy for major depression (mild/moderate symptoms) in Primary Care patients. Methods: The study is a controlled, randomised clinical trial on a sample of 231 people over 20 years of age diagnosed with major depression according to the ICD-10 seen in 13 Primary Health Care in Barcelona. Out of the total sample, 85 presented a mild episode (BDI +9 and -18) and 146 a moderate episode (BDI +19 and -29) according to the Beck Depression Inventory (BDI). The treatment group (TG) (n = 119) received a psychoeducational group programme (12 sessions of 90 minutes each, run by two nurses), while the control group (CG) (n = 112) received the usual treatment. Patients were assessed at the start, after therapy (3 months), and at 6 and 9 months follow-up. The principal endpoints were the BDI, remission of depressive symptoms based on the BDI and the EuroQoL-5D-3L (EQ-5D). A sub-analysis was also carried out on patients who had never received pharmacological antidepressant treatment before taking part in the study. In this case, the sample was made up of 106 patients (50 in the TG and 56 in the CG). To assess the impact of this treatment on the health-related quality of life (HRQoL), a subanalysis was carried out on patients who had correctly completed the EQ-5D at baseline, after therapy and at 6 and 9 months follow-up. In this case, the sample comprised 224 patients (115 in the TG and 109 in the CG). Main results: The patients with mild depressive symptoms in the treatment group showed a greater remission of the symptoms compared with the control group: 56.80% vs. 31.30% after therapy (p = 0.009) and 64.90% vs. 37.50% at 9-month follow-up (p = 0.006). In the same sample of patients, statistically significant differences were obtained between groups in the BDI after therapy (p = 0.016; d' = 0.51) and at 9-month follow-up (p = 0.048, d' = 0.44). In the general sample and in the subgroup with moderate symptoms, the analyses only showed significant differences between groups in the post-therapy BDI: p = 0.02 (d' = 0.29) and p = 0.010 (d' = 0.47) respectively. In the subgroup of patients without pharmacological treatment on starting the study, significant differences were observed in the remission of symptoms post-therapy and at 6-month follow-up (p = 0.001 and 0.012 respectively), but the observed differences only tended toward statistical significance at 9-month follow-up (p = 0.064). The analyses also showed significant differences in the BDI after therapy (p = 0.008, d' = 0.55), but not at 6 and 9 months. Considering HRQoL, the results showed significant differences between groups in the EQ-5D index at 3-month follow-up in the general sample (p = 0.022, d' = 0.41) and for the subgroup with moderate symptoms (p = 0.045, d' = 0.47). Significant differences were also found in the EQ-5D VAS at 3 months (general sample p = 0.008 and d' = 0.48; moderate patients p = 0.016 and d' = 0.57). No differences were found between groups at 6 and 9 months. Conclusions: Psychoeducational group therapy is an effective short- and long-term treatment for patients with mild depressive symptoms, but only in the short term for patients with moderate symptoms. It is also shown to be effective in the short term for patients who are not treated with antidepressant medication before receiving the psychoeducational therapy. The therapy improves HRQoL in the short term, and this improvement remained stable during follow-up over 9 months, especially in the group of patients with moderate symptoms

Protocol de sessions grupals psicoeducatives: estudi PsiCoDep - PI16/01272

Intervenció grupal psicoeducativa; Depressió; Atenció primàriaIntervención grupal psicoeducativa; Depresión; Atención primariaPsychoeducational group intervention; Depression; Primary careEl document que us presentem és un protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada i comorbiditat física. Es tracta d’una adaptació del document del mateix nom, editat l’any 2009 i fet pel Grup de treball del Protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada a l’atenció primària (PI07/90712). Aquesta nova edició del protocol està adaptada als pacients que tenen depressió però que també presenten alguna malaltia física crònica. Aquest manual ha servit per realitzar els grups psicoeducatius del projecte “Efectivitat d'una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d'atenció primària a pacients amb depressió i comorbiditat física. Estudi PsiCoDep”, finançat per l’Instituto de Salud Carlos. III Subprograma de Proyectos de Investigación en Salud (AES 2016) amb codi expedient PI 16/01272 cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Resolució definitiva SLT002/17/00096 de la modalitat d’Intensificació d’Infermeria de la convocatòria PERIS 2017 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest protocol pretén aconseguir l’homogeneïtzació de les intervencions grupals que fan les infermeres i infermers dels diversos equips d’atenció primària (EAP) que participen en aquesta investigació.Aquesta revisió de la 1a edició del “Protocol d’intervenció grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu i moderada a l’atenció primària” ha estat realitzada en el marc del desenvolupament del projecte de l’Instituto de Salud Carlos III Subprograma de Proyectos de Investigación en Salud (AES 2016), amb codi expedient PI 16/01272 cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ”Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física (Estudi PsiCoDep) i la resolució definitiva SLT002/17/00096 de la modalitat d’Intensificació d’Infermeria de la convocatòria PERIS 2017 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

The effectiveness of a "EspaiJove.net"- a school-based intervention programme in increasing mental health knowledge, help seeking and reducing stigma attitudes in the adolescent population: a cluster randomised controlled trial

Background: The aim of this study is to evaluate the short- and long-term effects of the universal mental health literacy intervention "EspaiJove.net" in increasing mental health knowledge, help seeking and reducing stigma attitudes in the adolescent population. We also examine whether these effects depend on the intervention intensity. METHODS: A clustered school-based randomised controlled trial (cRCT) design. Subjects: 1,298 secondary pupils aged 13 and 14 were recruited from 18 schools in Barcelona (Spain) between September 2016 and January 2018. Intervention: Three programmes were assessed: 1) Sensitivity Programme (SP; 1 h); 2) Mental Health Literacy (MHL; 6 h); 3) MHL plus a first-person Stigma Reduction Programme (MHL + SR; 7 h); 4) Control group (CG): waiting list. Outcome measures: 1) MHL: EspaiJove.net EMHL Test (First part and Second Part); 2) Stigma: RIBS and CAMI; 3) Help-seeking and use of treatment: GHSQ. Analysis: The data was collected at baseline, post-intervention and 6 and 12 months later. An intention-to-treat analysis and imputation method was used to analyse the missing data. Intervention effects were analysed using multilevel modelling. Results: One thousand thirty-two students were included (SP = 225; MHL = 261; MHL + SR = 295 and CG = 251). The MHL and MHL + SR interventions showed short- and long-term an increase in knowledge compared to SP and CG, but no significant change post-intervention or over time (First part p = 0.52 and Second part p = 0.62) between intervention groups and CG. No significant changes were found in stigma scores post-intervention or over time (CAMI p = 0.61 and RIBS p = 0.98) or in help-seeking scores (parent p = 0.69; teacher p = 0.23 and healthcare professional p = 0.75). The MHL + SR intervention was the best valued and recommended (p < 0.005). Conclusions: The three interventions of the EspaiJove.net programme (SP, MHL and MHL + SR) seem not to be effective in terms MHL, Stigma and help-seeking behaviours. The contact with a person who has experimented mental illness first-hand did not reduce stigma attitudes. Further research should deal with the heterogeneity of MHL interventions (concept, duration and measures) and identify which components of stigma interventions are effective

The Added Value of Coronary Calcium Score in Predicting Cardiovascular Events in Familial Hypercholesterolemia

International audienceObjectivesThis study aimed at investigating the additional contribution of coronary artery calcium (CAC) score to SAFEHEART (Spanish Familial Hypercholesterolemia Cohort Study) risk equation (SAFEHEART-RE) for cardiovascular risk prediction in heterozygous familial hypercholesterolemia (HeFH).BackgroundCommon cardiovascular risk equations are imprecise for HeFH. Because of the high phenotype variability of HeFH, CAC score could help to better stratify the risk of atherosclerotic cardiovascular disease (ASCVD).MethodsREFERCHOL (French Registry of Familial Hypercholesterolemia) and SAFEHEART are 2 ongoing national registries on HeFH. We analyzed data from primary prevention HeFH patients undergoing CAC quantification. We used probability-weighted Cox proportional hazards models to estimate HRs. Area under the receiver-operating characteristic curve (AUC) and net reclassification improvement (NRI) were used to compare the incremental contribution of CAC score when added to the SAFEHEART-RE for ASCVD prediction. ASCVD was defined as coronary heart disease, stroke or transient ischemic attack, peripheral artery disease, resuscitated sudden death, and cardiovascular death.ResultsWe included 1,624 patients (mean age: 48.5 ± 12.8 years; men: 45.7%) from both registries. After a median follow-up of 2.7 years (interquartile range: 0.4-5.0 years), ASCVD occurred in 81 subjects. The presence of a CAC score of >100 was associated with an HR of 32.05 (95% CI: 10.08-101.94) of developing ASCVD as compared to a CAC score of 0. Receiving-operating curve analysis showed a good performance of CAC score alone in ASCVD prediction (AUC: 0.860 [95% CI: 0.853-0.869]). The addition of log(CAC + 1) to SAFEHEART-RE resulted in a significantly improved prediction of ASCVD (AUC: 0.884 [95% CI: 0.871-0.894] for SAFEHEART-RE + log(CAC + 1) vs AUC: 0.793 [95% CI: 0.779-0.818] for SAFEHEART-RE; P < 0.001). These results were confirmed also when considering only hard cardiovascular endpoints. The addition of CAC score was associated with an estimated overall net reclassification improvement of 45.4%.ConclusionsCAC score proved its use in improving cardiovascular risk stratification and ASCVD prediction in statin-treated HeFH