Aprendre la literatura clàssica a través de l'art: l'obra de l'artista i il·lustrador JOMA.

L'il·lustrador Joma (Josep M. Rius Ortigosa) ha utilitzat molt sovint la literatura clàssica en les seves obres. Fa anys va il·lustrar la Ilíada i l'Odissea en vinyetes publicades a La Vanguardia, i darrerament ha tingut iniciatives innovadores com les d'organitzar "sopars de l'Odissea", en què ha unit dibuix, paraula i gastronomia, o representacions de les Metamorfosis d'Ovidi que combinen el text, la il·lustració i la música. Aborda aquestes iniciatives amb esperit crític que, en el món de l'ensenyament, es pot utilitzar amb èxit, combinant disciplines diferents com són la música, la literatura, el llatí i el grec i l'art plàstica

Philosophy for the body, food for the mind

Ancient Greek philosophers stressed the importance of asceticism, in order to increase wisdom, sometimes reaching the point of starvation. Neglecting one's own body by strict ascetic practices, which included a very poor and limited diet, led to a higher status at the philosophical level and was a way to ideal perfection. Food or rather the refusal of it played a crucial role in their philosophy. Ancient biographers tell us about this struggle against material needs, whereas at the same time some comic texts bear witness to the contrast with ordinary people's way of eating. When Christianity took over ancient civilization and became the dominant ideology, the ideal of perfection focused on salvation and union with God. In order to attain this divine union, which recalled the original perfection before sin, all passions should be controlled, especially sex and food. Depriving the body from almost any nourishment was the safest way to attain a full development of the soul and a perfect knowledge of God. In the West, the ideal of perfection has changed throughout history up to the present, from ancient philosophy to spiritual salvation, purity or even aesthetic excellence, all of which are subjective concepts of perfection to be attained by individuals through despising material food, sometime to the point of starvation

Acudits grecs sobre universitaris. El Philogelos i els problemes de traducció del terme σχολαστικός a les llengües modernes.

[cat] El Philogelos, escrit en grec pels volts del segle IV, és l'únic recull que ens ha arribat d'acudits que probablement provenen del l'època d'August. Gairebé un 40% tenen com a protagonista un scholastikós. Aquest article tracta del personatge i del seu paper en els acudits, com a estudiant universitari, professor absort o advocat poc pràctic. Una comparació de diverses traduccions modernes del Philogelos mostra la dificultat de trobar un terme adequat per a l'scholastikós sense perdre la gràcia dels acudits, ja que les llengües modernes accentuen o bé el significat professional del terme o bé l'estupidesa del personatge. [EN] The Philogelos, written in Greek around the 4th century AD, is the only surviving collection of jokes dating probably from the Augustean era. Almost 40% of the jokes it contains involve a scholastikos.[en] This paper focuses on this character, and his role in the jokes: as a university student, an absent‐minded professor or an unpractical lawyer. A comparison of different modern translations of the Philogelos shows the difficulty of finding a suitable form for scholastikos without losing the humour in the jokes, since modern languages usually stress either the professional meaning of the word or the stupidity of the character

E. Calderón, S. Perea, Estudios sobre el vocabulario religioso griego, Murcia 2016

«Reverencia igualmente al extranjero / y al ciudadano. Todos igualmente / podemos padecer pobreza baja; / y la causa que le hace forastero / en tu tierra, podrá mañana hacerte / peregrino en la suya»... Herrero de Jáuregui abre con acierto su estudio preliminar con estos versos del Pseudo-Focílides que doy aquí en la traducción de Francisco de Quevedo, también incluida en el libro ; en efecto, la ética universalista que propugna este judío anóni-mo de la Alejandría del siglo I, oculto bajo el nombre de un poeta semilegendario de la Grecia arcaica, destaca por su rareza tanto en su propio contexto histórico como por desgracia en el nuestro

Le Pasteur d'Hermas: Autobiographie ou fiction littéraire?

[eng] The Shepherd of Hermas, a 2nd century Christian work in prose written in first person, has been studied from many theological points of view. Several parallels with other fictional non-Christian narratives have been drawn, but there are still many questions concerning the author's identity and to what extent the text may be autobiographical. The comparison with other contemporary literary works suggests a fictional narrative work, which is aimed at educating the audience towards conversion and chastity. The text deals with the character of the slave and its allegorical meaning and provides clues to recognizing the author as invested with supernatural authority over the community

Aprendre la literatura clàssica a través de l'art: l'obra de l’artista i il·lustrador Joma

L’il·lustrador Joma (Josep M. Rius Ortigosa) ha utilitzat molt sovint la literatura clàssica en les seves obres. Fa anys va il·lustrar la Ilíada i l’Odissea en vinyetes publicades a La Vanguardia, i darrerament ha tingut iniciatives innovadores com les d’organitzar “sopars de l’Odissea”, en què ha unit dibuix, paraula i gastronomia, o representacions de les Metamorfosis d’Ovidi que combinen el text, la il·lustració i la música. Aborda aquestes iniciatives amb esperit crític que, en el món de l’ensenyament, es pot utilitzar amb èxit, combinant disciplines diferents com són la música, la literatura, el llatí i el grec i l’art plàstica

La tradició grega del culte de Cebrià d'Antioquia i Santa Justina a Catalunya

El culte de Cebrià d’Antioquia i santa Justina té l’origen en un text grec apòcrif del segle IV i des dels inicis s’ha confós amb la biografia de sant Cebrià, bisbe de Cartago. A Catalunya hi ha diverses esglésies antigues dedicades a un dels dos, i no sempre queda clara la diferència. Alguns dels goigs cantats en honor del sant donen testimoni de l’antiga llegenda oriental i de la confusió amb el bisbe. Aquí es presenta una proposta d’identificació d’una màrtir desconeguda que apareix al retaule de sant Cebrià de Cabanyes, del segle XV

Les festes gregues

Pretendre tractar un tema tan ampli com és l'estudi del calendari i de la festa com a graó i fita que atorga sentit a la successió de dies de l'any és una empresa que topa amb un nombre de problemes metodològics gens menyspreable, i encara més si tenim en compte que aquest estudi no es pot fer al marge de la consideració de les relacions entre festa i ritual i entre festa i mite, relacions que, elles soles, no han exhaurit encara totes les possibles discussions i estudis. El material de què disposem en aquest tema és abundant, però desordenat, confús i dispers alhora, i enfosqueix amb un excés de dades irrellevants tot l'estudi, mentre que, d'altra banda, no subministra alguns ele- ments bàsics la datació temporal de moltes festes, per exemple que són imprescindibles per a treure conclusions vàlides. D'altra banda, aquest tema ha gaudit d'una llarga tradició filològica i d'una abundant bibliografia que tampoc no faciliten l'aproximació al seu estudi. Els treballs existents són molt variats, però tots topen amb la mateixa dispersió de material que obliga a continus replantejaments de mètode. En aquesta situació, més que cercar noves respostes a la interpretació tradicional de les festes, calia, sobretot, fer-se preguntes noves. Sense que la base material del tema hagi estat, doncs, bàsicament augmentada, i volent evitar de recórrer, altre cop, camins ja fressats moltes vegades, una pregunta que calia plantejar-se en abordar el tema era: ¿tenen les festes gregues alguna significació; en conjunt o cal observar-les sempre aïlladament? O, dit d'una altra manera, l'ordre de les festes al llarg de l'any, ¿és pertinent o és arbitrari? ¿Pot descobrir-s'hi cap sentit? En darrera anàlisi, ¿quina és la funció de la festa, fita en un calendari, en el món grec? Plantejar-se la possibilitat d'una sistematització de les festes, incloses en un context ampli d'interrelacions context que, després, es va veure que constituïa el cicle de l'any obria la porta a hipòtesis de treball diferents: analitzar-les en el conjunt del calendari de cada indret, o agrupant els rituals del mateix tipus, o fent una comparació de calendaris de diferents indrets. Aquesta darrera hipòtesi presentà de seguida problemes metodològics greus que el feren pràcticament impossible. És molt difícil inviable, diríem, a partir de les dades que posseïm establir un calendari ordenat de les festes de cada indret, molt més encara comparar-lo amb altres. La denominació dels mesos sovint és confusa i variable segons els llocs, tant, que els mateixos grecs s'equivoca- ven. Els testimonis dels rituals són molt abundants, però la informació que donen és migrada: un culte conegut en un indret concret sovint no és datable en el temps i, per tant, difícilment situable en el conjunt de l'any. En canvi, analitzar els rituals que presenten semblances és una tasca difícil, però realitzable malgrat la confusió de material que posseïm. Considerar globalment totes les festes de sembra o de sega o les que fan referencia als ritus d'iniciació, d'arreu de Grècia, dóna la possibilitat de descobrir elements i característiques importants del conjunt que configuren tota una determinada estructura de l'any. Estudiar el cicle de la natura i la seva manifestació en el ritual duu a descobrir una concepció de l'any diferent de la moderna i que expressa una determinada manera de veure i d'ordenar el món. Novament es presenten aquí dues dificultats metodològiques greus. D'una banda, la manca de datació temporal segura de moltes festes impossibilita de situar-les com a festes agràries d'una finalitat determinada i, a partir de les dades del ritual, no sempre és fàcil de fer una classificació, precisament perquè les festes que tenim ben testimoniades presenten contradiccions. D'altra banda, una festa és difícilment classificable a partir d'un sol criteri, ja que l'evolució de la història grega i la progressiva complexitat de les estructures polítiques i socials fan que les festes, al seu torn, també es compliquin amb l'afegitó de nous elements i la reinterpretació d'altres d'antics.Una tercera possibilitat, la d'analitzar el conjunt de les festes anuals d'un mateix indret a partir de la seva interrelació, es mos- tra fàcil en el cas d'Atenes i difícil en les altres ciutats gregues, sempre pel mateix problema de dispersió i confusió de dades. Una aproximació al conjunt de festes àtiques mostra que les fetes no són actes aïllats i amb un sentit exclusiu en elles mateixes, sinó que s'integren en un conjunt més ampli que adquireix també un significat en ell mateix. Aquest conjunt significatiu és, a Grècia, tot el cicle anual. Tant si comparem entre ells els rituals semblants de diferents indrets com si analitzem el conjunt de festes d'una sola ciutat la d'Atenes, en el nostre cas , s'arriba a la conclusió que l'any és una unitat significativa en el ritual grec. De l'estudi dels diferents rituals agraris en sorgeix una configuració de l'any en tres esta- cions que no depèn del curs del sol, sinó de les característiques de la terra i de les tasques a realitzar.En canvi, l'estudi dels rituals atenesos ens mostra una significació cívica de l'any, en què les tres estacions configuren progressi- vament una història de la ciutat i dels seus fonaments mítics. Altre cop, la metodologiaplanteja problemes, el principal dels quals és escatir quin és el lligam entre el ritual i el mite que l'explica. La vella qüestió de la re- lació mite/ritu es replanteja, però no en termes de prioritats o de relacions causa-efecte, sinó d'interacció: el mite i el ritu esdevenen, de fet, dues cares de la mateixa moneda, que s'interrelacionen per a configurar un sentit únic. Les explicacions mítiques que els grecs donen a molts rituals són possiblement l'explicació posterior d'un ritu que no s'entén ja o que sorprèn i al qual s'atribueix un origen més o menys racional Ara bé, aquests mites no són triats a l'atzar pels qui els van atribuir a una festa determinada, ans prenen el seu sentit en relació precisa amb aquella festa, explicant quelcom important, la significació del ritu per a una època concretaL'any, doncs, té ritualment un sentit, d'acord amb el ritme de la vida que ordena el temps d'una manera que respon a la manera de concebre el món i la ciutat. L'ordenament del cosmos que els grecs expliquen amb el mite i que expressa la idea del pas d'una situació inicial de caos i de desordre, en la qual res no era com avui, a la realitat cívica del present, es reflecteix en la successió del temps en el curs de l'any i aquest any esdevé, ell mateix, expressió d'a- quest ordenament, natural o cívic. Aquest sentit de l'any, en la seva complexitat i sobretot com a conjunt és l'objectiu bàsic d'aquesta tesi. Les festes, doncs, són analitzades no pel significat que poden tenir isoladament, sinó en la relació que s'estableix entre elles, la qual permet d'entendre molts elements rituals que, altrament, eren de difícil explicació i, alhora, ens fa prendre en consideració una manera de concebre l'any, distinta de la nostra, amb un sentit en la seva totalitat

Acudits grecs sobre universitaris. El Philogelos i els problemes del terme ΣΧΟΛΑΣΤΙΚόΣ a les llengües modernes

El Philogelos, escrit en grec pels volts del segle IV, és l’únic recull que ens ha arribat d’acudits que probablement provenen del l’època d’August. Gairebé un 40% tenen com a protagonista un scholastikós. Aquest article tracta del personatge i del seu paper en els acudits, com a estudiant universitari, professor absort o advocat poc pràctic. Una comparació de diverses traduccions modernes del Philogelos mostra la dificultat de trobar un terme adequat per a l’scholastikós sense perdre la gràcia dels acudits, ja que les llengües modernes accentuen o bé el significat professional del terme o bé l’estupidesa del personatge

Heiner Müller i Medea

The character of Medea, a woman and a barbarian, symbolizes the cry for the empowerment of women, but also the desolation of death and of wars devastation. In Müllers work there is an inversion of the male and female roles; death is everywhere, both in Medeas acts and in the whole scene of death and destruction caused by human beings on the planet. The recourse to the Greek myth underlines the universal dimension of this conflict, as well as its tragic, hopeless nature. In an annex to the paper, the German text and the Catalan translation of Müllers work is published