El Mediterrani, l’Alguer i l’etnografia catalana noucentista: una recerca etnogràficolingüística a l’Alguer (1922)

D'ençà el restabliment de la Generalitat de Catalunya (980) en el marc de l'anomenat Estat de les Autonomies que fixa la Constitució Espanyola de 1978, el Mediterrani ha estat un referent, de primer ordre, en els discursos i en les argumentacions de bona part de la classe política catalana. Aquest interès no és nou ; com és ben conegut, ja en el segle XIX i, especialment, en les primeres dècades del seglel XX, les reflexions, comentaris, estudis i iniciatives foren moltes en aquests mateix sentit. Aquest breu treball vol presentar aquest aspecte i, sobretot, com aquesta preocupació va dur a l'Alguer a diversos estudiosos catalans a l'inici dels anys vint per tal de cercar dades etnogràfiques i lingüístiques, iniciativa que volia aconseguir confirmar els lligams amb la Mediterrània i ratificar la presència i herència històriques catalanes en diversos territoris, com l'Alguer.Peer reviewe

Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca i promoció de la investigació etnomusicològica va ser important en la trajectòria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental de Pedrell entorn d'allò que podríem anomenar "espai epistèmic", de l'etnomusicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en què es va desenvolupar la recerca etnomusicològica, en aquest cas, a Catalunya.Peer reviewe

La vil·la romana del Romeral, a Albesa (La Noguera). Evolució arquitectónica i funcional d'un establiment rural a la vall de la Noguera-Ribagorçana entre els segles I-IV dC

[esp] La villa romana Romeral ha sido objeto de diversas intervenciones arqueológicas: de forma discontinua, entre 1961-1968, con la intención de proteger y recuperar una parte de sus mosaicos; de forma regular, en el marco de un programa global de investigación, a partir de 1995. Las excavaciones han permitido identificar un gran establecimiento y definir sus principales fases de ocupación, entre los siglos I y V d.C. La fase más importante corresponde al siglo IV, cuando el edificio se reorganiza totalmente en torno a un peristilo, utilizando los programas arquitectónicos y decorativos propios de las grandes residencias de la aristocracia de la antigüedad tardía. [fra]La villa romaine du Romeral a fait l'objet de plusieurs interventions archéologiques: de façon discontinue entre 1961 et 1968, dans le seul but de protéger et de récuperer une partie des mosaïques; puis régulièremet, à partir de 1995, dans le cadre d'un programme de recherche globale. Les fouilles ont permis de documenter l'existence d'un grand site et d'en définir les phases d'occupation principales, du Ier au Vème siècle. La plus importante, datant du IVème siècle, a comporté une réorganisation générale autour d'un péristyle, que a été menée à terme suivant les programmes architecturaux et décoratifs propres des grandes résidences aristocratiques de l'Antiquité Tardive.[fra]La villa romaine du Romeral a fait l'objet de plusieurs interventions archéologiques: de façon discontinue entre 1961 et 1968, dans le seul but de protéger et de récuperer une partie des mosaïques; puis régulièremet, à partir de 1995, dans le cadre d'un programme de recherche globale. Les fouilles ont permis de documenter l'existence d'un grand site et d'en définir les phases d'occupation principales, du Ier au Vème siècle. La plus importante, datant du IVème siècle, a comporté une réorganisation générale autour d'un péristyle, que a été menée à terme suivant les programmes architecturaux et décoratifs propres des grandes résidences aristocratiques de l'Antiquité Tardive

Material culture and written culture in the rural society of Hispania in the I-II centuries AD: the ceramic context and graffiti of Cal Montblanc (Albesa, Lleida)

[spa] La excavación de un asentamiento rural cercano a Lleida permitió recuperar un importante contexto cerámico datado en los siglos i-ii d. C. El repertorio cerámico recuperado incluye una amplia representación de vajillas de mesa romana; en especial, sigillata hispánica. Un gran número de vasos presenta grafitos con significados muy diferentes. La riqueza y diversidad del conjunto permite hacer algunas consideraciones sobre las condiciones de su formación y la función del lugar, así como sobre la difusión de la cultura escrita entre la población rural del periodo.[eng] Excavations of a rural settlement near Lleida enabled recover an important ceramic context dating from i-ii AD. The ceramic repertoire includes a wide representation of roman tableware; specially, Hispanic sigillata. A large number of vessels have graffiti with very different meanings. The richness and diversity of the deposit allows us to make some considerations about the conditions of its formation and the function of the place, as well as about the practice of written culture among the rural population of the period

Una cantimplora Hermet 13 de sigillata hispánica del Tossal de Cal Montblanc (Albesa, Lleida)

Uno de los hallazgos más interesantes de la excavación, es una cantimplora de terra sigillata hispánica, que apareció casi com- pleta. El buen estado de conservación, que permite reconstruir la tipología de la pieza y la decoración de ambas caras, jus- tifica la presentación de este ejemplar. La cantimplora tiene una altura total de 21,8 cm. y una anchura máxima de 17,5 cm. El labio, moldurado, tiene un diáme- tro de 4,3 cm; el cuello es corto y muy estrecho; las asas, pequeñas, de sección elíptica y con un profundo surco central, se adhieren justo por debajo del labio. El cuerpo, con una de las paredes ligera- mente abombada, presenta una compleja composición decorativa distribuida en dos frisos concéntricos, separados por un doble baquetón, articulados entorno a un círculo central liso

Architecture and occupation of the Ilerda territory: the villa of Romeral (Albesa, La Noguera) between the 1st and 6th centuries AD

[cat] La vil·la del Romeral és un establiment amb una complexa seqüència d'ocupació al llarg de l'època imperial. La primera fase correspon a un edifici de característiques poc definides que es basteix a inicis del segle i dC. Aquesta construcció és substituïda per un gran edifici, amb funció residencial i dotat de balneum, que sembla haver estat en ús durant els segles i-iii dC. Cap a finals del segle iv es duu a terme una reconstrucció monumental que utilitza noves formes arquitectòniques i decoratives; però aquest nou edifici és abandonat abans de completar la reforma. Algunes evidències indiquen una reocupació parcial del lloc durant l'Antiguitat tardana.[eng] The Roman villa of Romeral offers a rather complex sequence of occupation throughout the Roman Imperial period. The initial phase corresponds to a poorly defined construction dated to the 1st century AD. This construction was then substituted by a large residential area equipped with a balneum, which appears to date between the 1st and 3rd centuries AD. An important reconstruction took place approximately in mid-4th century AD drawing on new architectural and decorative features. However, this building seems to be abandoned soon after. Certain evidence suggests a partial reoccupation during Late Antiquity

Estudi de la recidiva a la primera cistoscòpia dels tumors vesicals superficials primaris en funció del grup de risc

Els tumors vesicals superficials presenten un alt índex de recidiva, essent la recidiva als 3 mesos un factor demostrat de progressió a tumor infiltrant. Per tal d'evitar aquesta recurrència precoç es porten a terme diferents pautes de tractament adjuvan

Emerging risk factors and the dose-response relationship between physical activity and lone atrial fibrillation: a prospective case-control study

A history of a parts per thousand yen2000 h of vigorous endurance training, tall stature, abdominal obesity, and OSA are frequently encountered as risk factors in patients with Ln-AF. Fewer than 2000 total hours of high-intensity endurance training associates with reduced Ln-AF risk

Challenge B: Human sciences in transition scenarios

Coordinators: Josep Martí Pérez (IMF, CSIC), Idoia Murga Castro (IH, CSIC).This challenge is formulated in terms of “humanities in transition,” that is, their approach and articulation in the face of the changes they must undergo to achieve the social weight that, due to their intrinsic relevance, should correspond to them. Faced with these situations that would demand a reinforcement in research and dissemination in diverse aspects of the humanities, from multiple perspectives, paradoxically an adverse panorama is drawn for the development and dissemination of humanistic knowledge, which concerns different factors. Some are related to the consideration of the area of knowledge itself, its organization within the scientific system, the questioning of its own limits, and the interaction with another knowledge. Considering current transition scenarios does not mean having to abandon old objectives, but it adds to the work conducted new objects of study closely related to current reality, such as: the informational revolution; the relations with the ecosystem and the environmental crisis; globalization; the intensification of human mobility and migration flows; the growing economic and social inequality; the frictions derived from the articulation of collective identities; the decolonization of discourses; demographic dynamics; integration of technological advances; and viability and support for alternative models of society.Peer reviewe

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone