Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca i promoció de la investigació etnomusicològica va ser important en la trajectòria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental de Pedrell entorn d'allò que podríem anomenar "espai epistèmic", de l'etnomusicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en què es va desenvolupar la recerca etnomusicològica, en aquest cas, a Catalunya.Peer reviewe

Calvo i Guardiola, Lluís

Calvo Calvo, Luis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recerca Musicolbgica XI-XII, 1991-1992, 329-334 
Felip Pedrell i 1'Arxiu d'Etnografia 
i Folklore de Catalunya 
LLUÍS CALVO 
A. Prehmbul 
Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca 
i promoció de la investigació etnomusicolbgica va ser important en la tra- 
jectbria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació 
vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació 
a ]'Arxiu d7Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, 
encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental 
de Pedrell entorn d'allb que podríem anomenar <<espai epistkmic,, de l'etno- 
musicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en quk es 
va desenvolupar la recerca etnomusicolbgica, en aquest cas, a Catalunya. 
B. L'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i la renovació 
del folklore catalh durant el Noucentisme 
L'AEFC va ser fundat pel doctor Tomis Carreras i Artau l'any 1915 a la 
seva citedra d'ktica de la Universitat de Barcelona. La institució va tenir com 
a fita la recerca etnogrifica per tal de confeccionar un corpus documental que 
permetés conkixer i analitzar la psicologia col.lectiva del poble catal& i, per 
extensió, ibkric. 
L'AEFC fou la resposta etnolbgica i universithia als paradigmes noucen- 
tistes (sistematització, raó, classicisme, mediterranisme, europeisme, transfor- 
mació científica, etc.). Carreras, un d'aquells joves noucentistes -recordem 
que participi en l'obra senyera del moviment: 1'Alrnanach dels Noucen- 
tistes-, imbu'it dels nous ideals, va voler renovar l'etnografia i el folklore, 
així com també I7Escola Jurídica i Histbrica catalanes. Trencant els motlles 
acadkmics de l'kpoca, va crear, al costat de Josep M. Batista i Roca, l'entitat 
LLU~S CALVO 
que, durant anys, va aplegar bona part del treball etnogrific del nostre país, 
convertint-se, de fet, en la primera iniciativa que va establir les bases de la 
recerca antropolbgica a Catalunya. 
Cal assenyalar que 1'AEFC no va ser tan sols un projecte plenament incar- 
dinat en el seu temps noucentista, sinó que fou també una empresa eminent- 
ment regeneracionista. Carreras, home colpit per la crisi del 98, va plantejar el 
projecte de 1'AEFC també com una eina per tal d'arribar a resoldre el llavors 
anomenat problema ibérico, la qual cosa ens presenta, d'entrada, un fort lli- 
gam amb els interessos de Pedrell. Recordem aquestes paraules de Carreras: 
[. . .] la honda preocupación por el problema hispano por antonoma- 
sia. es a saber. el vroblema aue versa sobre la reconstitución espiritual de 
~ s p a ñ a :  de orígeies, de entraña viva, de concreción del ideal 
colectivo, de revelación y ponderación de aptitudes diversas dentro de la 
gran comunidad ibérica. Problema de raza, en una palabra, que no hay 
que confundir con ninguno de 10s conflictos accidentales y casi siempre 
pasajeros de la política y sus partidos organizadosl. 
Per tal d'assolir els seus objectius, 1'AEFC fou conscient de la necessitat 
d'aplegar el mhxim nombre d'estudiosos: universitaris, professionals no- 
acadkmics i afeccionats. L'empresa hauria estat condemnada al frachs si es 
mantenia exclusivament en el clos universitari, oblidant la rica tradició 
folklorista del país, així com també la tasca de personatges de renom en el 
camp del folklore, cas de Rossend Serra i Pagks, Sebastih Farnks, Aureli Cap- 
many o Felip Pedrell. 
D'aquesta forma, l'entitat, fent-se ressb d'alguns dels plantejaments nou- 
centistes entorn de la recerca científica a Catalunya, fou concebuda com una 
cooperativa intel.lectua1, on el coneixement fos la clau de volta de les rela- 
cions, deixant de banda els graus acadkmics. Amb aquest ideari de treball, va 
trencar el monolitisme i la rigidesa acadkmica de l'kpoca, situació que gene- 
rava, si més no, que la universitat romangués tancada i refractiria a qualsevol 
tipus de col~laboració extraacadkmica. En aquest sentit, cal recordar que 
1'AEFC fou el primer seminari com a tal que es creh a la Universitat de Barce- 
lona. Amb posterioritat, sorgiren els de Pere Bosch i Gimpera, Joaquim Xirau 
i d'altres. Les següents paraules de Carreras en referir-se a Pedrell són un viu 
reflex de l'esperit que animava l'empresa de 1'AEFC: 
[. . .] tal es el llamamiento y asociación a nuestra obra de grandes per- 
sonalidades extrauniversitarias, de especialistas; que con la competencia 
de su saber y la autoridad de un prestigio por todos reconocido vengan a 
' CARRERAS I RTAU, T., Ética hispana. Girona, 1912, p. 7-8. 
FELIP PEDRELL I L'ARXIU D'ETNOGRAFIA I FOLKLORE DE CATALUNYA 33 1 
asesorarnos eficazmente en materias afines [...I. Hoy es el Mtro. Pedrell 
quien nos ilustra en asuntos de Folklore musical [...I el Mtro. Pedrell 
carece del indispensable titulo de licenciado, es decir, de una patente ofi- 
cial del saber que todos unánimemente le reconocemos. Ved, pues, como 
nosotros hemos salvado la dificultad: sin necesidad de expedienteos, por 
via fecunda de la colaboración y sobre todo por obra y gracia de nuestra 
voluntad de escuchar y aprender, hoy el Mtro. Pedrell ocupa la silla de 
catedrático con toda la plenitud de su magisterio; y en cambio, el cate- 
drático ojicial que ahora os dirige la palabra, con mucha honra se sienta 
al lado de vosotros, alumnos y asistentes voluntarios2. 
C. Felip Pedrell i I'AEFC 
Com veiem, el desig de vehicular un autbntic discurs entre el món 
acadbmic i el paracadkmic va fer que Carreras convidés Pedrell a participar en 
les tasques de 1'AEFC. Amb tot, cal dir que entre Carreras i Pedrell l'amistat 
era gran, tal com es desprkn del testimoni de dues comunicacions de Pedrell 
conservades a l'actual seu de ~ 'AEFC~.  
La seva participació, deixant de banda els més que possibles consells per 
tal d'organitzar la recerca etnomusicolbgica de l'entitat, es va concretar en: 
1. Dues conferhcies-audicions. 
2. La presbncia en les tasques de la institució de dos dels seus deixebles més 
destacats (Mn. Higini Anglbs i Robert Gerhard). 
3. Els possibles materials etnomusicals que va aportar al fons documental de 
I'entitat, dels quals tan sols es té notícia d'un petit treball titulat Canciones 
y bailes populares valencianes, consistent en deu melodies de caire popu- 
lar amb lletra i música. 
Respecte al primer punt, cal assenyalar que les dues xerrades han d'ins- 
criure's en l'actuació de carhcter publicitari que la institució va portar a terme, 
és a dir, l'AEFC, al costat de la prbpia recerca etnogrhfica, es va fixar l'objec- 
tiu de contribuir tant al coneixement de la realitat del poble catalh com a l'ele- 
vació del seu nivell cultural. D'aquesta forma auspicih tot un seguit de 
conferkncies i cursos que, per la seva visió, foren una interessant aportació al 
desenvolupament de la cultura catalana. 
CARRERAS I ARTAU, T. <La función de 10s colaboradores especialistas en el "Archivo"~, 
Estudis i Materials, I. Barcelona, 1916, p. 50-51. 
Arxiu AEFC (Institució Mill i Fontanals, CSIC, Barcelona). De les dues comunicacions de 
Felip Pedrell a Tomls Carreras tan sols coneixem la data exacta de la segona (5 de maig de 1920). 
De la primera no es coneix la data, perb es pot situar pels voltans dels anys 1916 o 1917. 
332 LLUÍS CALVO 
La primera conferkncia que Pedrell va impartir fou el dia 10 de febrer de 
1916. La xerrada, realitzada a casa seva, primera activitat pública de la 
institució, va portar per títol <<Folklore musical hispano. I. Orientaciones sobre 
el Folklore musical. El criteri0 etnográfico en la clasificación. 11. Las Cántigas 
de Alfonso el Sabio. 111. Las influencias del Romance en el canto popular his- 
pa no^^. La segona conferkncia la va impartir el 24 de maig de 1917 i va ser 
una continuació de l'anterio15. 
D'aquestes intervencions, en destaquem tan sols l'accent que va posar en 
la importhncia de l'element popular i etnogra3c en la creació musical6. 
Recordem que per Pedrell, l'estudi de la música popular fou vist com un mitja 
més per esbrinar l'origen i desenvolupament de la música <<artificial>> o 
Així, quan es va referir al naixement de la <<música harmbnica i 
melbdica>> acompanyada, va afirmar que el poble era l'inspirador original: 
Asi no es de extrañar, no, que 10 que parece hoy creación facilisima, 
fuese ayer, como se diria, oportunamente, obra de romanos, y aún difi- 
cultad insuperable el simple hecho de acompañar, o de poder ser acom- 
pañada, esa melodia. No podian hacerlo, no podian poder10 hacer, ni el 
mismo compositor, ni mucho menos el técnico, aunque sabia y podia 
hacerlo iquién? el ueblo, el pueblo que no era llamado a tener voz en ! esas especulaciones . 
Aquesta conferencia va ser il.lustrada amb diversos exemples musicals cantats per Con- 
cepció Badia, acompanyada al piano per Frederic Longhs. L'alocució de Pedrell fou recollida per 
Lluís Camós Cabruja -alumne de Carreras-. La conferencia sencera va ser publicada a la 
revista de l'AEFC, Estudis i Materials, I Barcelona, 1916, p. 23-48. Aquesta intervenció de 
Pedrell fou, tret de la part introductbria, la lectura d'un article que havia publicat a la revista 
Summa (Madrid) sobre Alfons X i l'Arxipreste d'Hita, i la relació d'aquests personatges amb el 
món de la música. 
PEDRELL, F., <<Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s vihuelistas españoles 
seiscentistasn, Estudis i Materials, 11, Barcelona, 1918, p. 61-88. 
Un comentari de Giulio Fara, estudiós de la can@ popular sarda i italiana, confirma aquesta 
situació: [. . .] per classificare un canto popolare occorre prima riunire la pih grande quantith possi- 
bile di documenti riguardanti la regione intesa secondo i criteri etnografici e non secondo le divi- 
sioni politico-geografiche arbitrarie e convenzionali, riaffermando la oramai vecchia teoria che la 
musica esiste nell'uomo come principio armonico incosciente pih che non come elemento melo- 
dic0 [...I>>, Giulio FARA, <<Recensió>> a les conferencies de Pedrell aparegudes a Estudis i Mate- 
rials I(1916) i I1 (1918), Rivista Musicale Italiana, 2 (Torino, 1922), p. 7. 
MART[ I P ~ R E Z ,  J., <<Etnomusicologia catalana: entre la Literatura, la Musicologia i 1'Antro- 
pologian, Aixa. Revista Anual de La Gabella, 4, Arbúcies, 1991, p. 23. Respecte al paper que va 
atorgar Pedrell a la documentació histbrica com a font del folklore musical per a la histbria de la 
música espanyola, vegeu BDRELL, F., Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s 
vihuelistas espaiioles seiscentistas, p. 87. 
PEDRELL, F., Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s vihuelistas espaiioles 
seiscentistas, p. 62. 
FELIP PEDRELL I L'ARXIU D'ETNOGRAFIA I FOLKLORE DE CATALUNYA 333 
La insistbncia en el factor popular, aixi com també l'alt component 
regeneracionista de 1' AEFC, propicia que el missatge de Pedrell enllacés rapi- 
dament amb els objectius de la institució. De fet, la defensa -filosbfica, 
sociolbgica i etnogrifica- que Carreras va realitzar de l'existbncia d'un espe- 
rit col.lectiu diferenciat, propi, vertebrador de la vida sbcio-cultural, política i 
econbmica del poble catali, entronca amb els valors que Pedrell sempre havia 
defensat. D'aquesta manera, la seva presbncia a 1'AEFC fou important per tal 
de confirmar la importhcia del factor musical com a element comprensiu 
entorn del qub i del com de la nació catalana, la seva identitat i all6 que Carre- 
ras anomenava <<psicologia btnican. 
Passant al segon aspecte esmentat, cal indicar que el Mestre Pedrell va 
encoratjar els seus deixebles Mn. Higini Anglbs i Robert Gerhard a participar 
en les tasques de 1'AEFC. Així, per exemple, quan Gerhard es va adre~ar a 
l'entitat per tal de demanar-hi l'admissió, va manifestar el següent: 
Nostre admirable mestre D.F. Pedrell ja n'hi havia parlat dels intere- 
santíssims estudis que Vosti: dirigeix [Carreras]. Amb la seva autorització 
i encoratjat per ell, jo accepto amb entusiasme de col.laborar en la secció 
de Folk-lore musical, confiant que Vosti: tindrh la bondat de guiar els 
meus primers e s f o r ~ o s ~ .  
Mn. Anglbs hi va tenir una menor intervenció que Gerhard -encara que 
participi en un dels treballs de camp de l'entitatlO-. Per la seva banda, 
Gerhard es va integrar plenament en la vida de 1'AEFC portant a terme feines 
de recerca, aixi com també tasques d'organització, tals com la preparació del 
qüestionari cinqub de I'AEFC, dedicat a la canqó popular. Alhora, va ser 
l'encarregat d'organitzar els materials musicals que arribaven. Resultat 
d'aquesta tasca va ser l'elaboració d'un estudi titulat Contribució a la biblio- 
grajia de la can@ popular catalana1 ' .  
Finalment, qub ens mostren aquestes dades? Se'n poden extreure diverses 
conclusions: 
1. El profund sentit regeneracionista de Pedrell, aspecte que el va fer entrar 
en plena sintonia amb els plantejaments i projectes de Carreras. 
2. La predncia dels parimetres decimonbnics -música, idealismes, esperit 
del poble, etc.- que articularen les seves actuacions, parimetres que ens 
GERHARD, R., Valls, 31 de juliol de 1916. Comunicació a T. Carreras i Artau (Arxiu AEFC, 
Institució Mill i Fontanals -CSIC-, Barcelona). 
'O Va estar acompanyat per Josep Maria Batista i Roca i Ventura Gassol, i fou realitzada 
durant el mes de setembre de 1921 per l'hrea pirinenca catalana -Vall d' Aneu, Andorra, etc. 
I '  Publicada a Estudis i Materials, 11, Barcelona, 1917, p. 217-224. 
LLUÍS CALVO 
donen diifanes pistes entorn del seu pensament pel que fa a aspectes com 
identitat dels pobles, recerca musical, etc. 
3. El seu pes en la configuració del qui: i el com de la recerca etnomusical a 
Catalunya. De fet, aquesta configuració es va centrar, bisicament, en els 
aspectes musicals, anant més al {<text>> que al <<context>>, la qual cosa es va 
convertir en vector indiscutit de l'etnomusicologia catalana. 
4. El seu desig de vehicular la recerca en el camp del folklore catali i hispi, 
participant en la creació dels mitjans més adients per tal de contribuir a 
aquesta fita. Aquest esperit, obert i emprenedor, fou el que, malgrat la seva 
avanqada edat, el va portar a participar en la jove iniciativa. 
5. El seu mestratge, que es materialitzi en personatges com Higini Anglks o 
Robert Gerhard, personalitats de primer ordre en la histbria de la música 
catalana. 


Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

Calvo i Calvo, Lluís

Digital.CSIC

Recerca Musicolbgica XI-XII, 1991-1992, 329-334 Felip Pedrell i 1'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya LLUÍS CALVO A. Prehmbul Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca i promoció de la investigació etnomusicolbgica va ser important en la tra- jectbria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació a ]'Arxiu d7Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental de Pedrell entorn d'allb que podríem anomenar <<espai epistkmic,, de l'etno- musicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en quk es va desenvolupar la recerca etnomusicolbgica, en aquest cas, a Catalunya. B. L'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i la renovació del folklore catalh durant el Noucentisme L'AEFC va ser fundat pel doctor Tomis Carreras i Artau l'any 1915 a la seva citedra d'ktica de la Universitat de Barcelona. La institució va tenir com a fita la recerca etnogrifica per tal de confeccionar un corpus documental que permetés conkixer i analitzar la psicologia col.lectiva del poble catal& i, per extensió, ibkric. L'AEFC fou la resposta etnolbgica i universithia als paradigmes noucen- tistes (sistematització, raó, classicisme, mediterranisme, europeisme, transfor- mació científica, etc.). Carreras, un d'aquells joves noucentistes -recordem que participi en l'obra senyera del moviment: 1'Alrnanach dels Noucen- tistes-, imbu'it dels nous ideals, va voler renovar l'etnografia i el folklore, així com també I7Escola Jurídica i Histbrica catalanes. Trencant els motlles acadkmics de l'kpoca, va crear, al costat de Josep M. Batista i Roca, l'entitat LLU~S CALVO que, durant anys, va aplegar bona part del treball etnogrific del nostre país, convertint-se, de fet, en la primera iniciativa que va establir les bases de la recerca antropolbgica a Catalunya. Cal assenyalar que 1'AEFC no va ser tan sols un projecte plenament incar- dinat en el seu temps noucentista, sinó que fou també una empresa eminent- ment regeneracionista. Carreras, home colpit per la crisi del 98, va plantejar el projecte de 1'AEFC també com una eina per tal d'arribar a resoldre el llavors anomenat problema ibérico, la qual cosa ens presenta, d'entrada, un fort lli- gam amb els interessos de Pedrell. Recordem aquestes paraules de Carreras: [. . .] la honda preocupación por el problema hispano por antonoma- sia. es a saber. el vroblema aue versa sobre la reconstitución espiritual de ~ s p a ñ a :  de orígeies, de entraña viva, de concreción del ideal colectivo, de revelación y ponderación de aptitudes diversas dentro de la gran comunidad ibérica. Problema de raza, en una palabra, que no hay que confundir con ninguno de 10s conflictos accidentales y casi siempre pasajeros de la política y sus partidos organizadosl. Per tal d'assolir els seus objectius, 1'AEFC fou conscient de la necessitat d'aplegar el mhxim nombre d'estudiosos: universitaris, professionals no- acadkmics i afeccionats. L'empresa hauria estat condemnada al frachs si es mantenia exclusivament en el clos universitari, oblidant la rica tradició folklorista del país, així com també la tasca de personatges de renom en el camp del folklore, cas de Rossend Serra i Pagks, Sebastih Farnks, Aureli Cap- many o Felip Pedrell. D'aquesta forma, l'entitat, fent-se ressb d'alguns dels plantejaments nou- centistes entorn de la recerca científica a Catalunya, fou concebuda com una cooperativa intel.lectua1, on el coneixement fos la clau de volta de les rela- cions, deixant de banda els graus acadkmics. Amb aquest ideari de treball, va trencar el monolitisme i la rigidesa acadkmica de l'kpoca, situació que gene- rava, si més no, que la universitat romangués tancada i refractiria a qualsevol tipus de col~laboració extraacadkmica. En aquest sentit, cal recordar que 1'AEFC fou el primer seminari com a tal que es creh a la Universitat de Barce- lona. Amb posterioritat, sorgiren els de Pere Bosch i Gimpera, Joaquim Xirau i d'altres. Les següents paraules de Carreras en referir-se a Pedrell són un viu reflex de l'esperit que animava l'empresa de 1'AEFC: [. . .] tal es el llamamiento y asociación a nuestra obra de grandes per- sonalidades extrauniversitarias, de especialistas; que con la competencia de su saber y la autoridad de un prestigio por todos reconocido vengan a ' CARRERAS I RTAU, T., Ética hispana. Girona, 1912, p. 7-8. FELIP PEDRELL I L'ARXIU D'ETNOGRAFIA I FOLKLORE DE CATALUNYA 33 1 asesorarnos eficazmente en materias afines [...I. Hoy es el Mtro. Pedrell quien nos ilustra en asuntos de Folklore musical [...I el Mtro. Pedrell carece del indispensable titulo de licenciado, es decir, de una patente ofi- cial del saber que todos unánimemente le reconocemos. Ved, pues, como nosotros hemos salvado la dificultad: sin necesidad de expedienteos, por via fecunda de la colaboración y sobre todo por obra y gracia de nuestra voluntad de escuchar y aprender, hoy el Mtro. Pedrell ocupa la silla de catedrático con toda la plenitud de su magisterio; y en cambio, el cate- drático ojicial que ahora os dirige la palabra, con mucha honra se sienta al lado de vosotros, alumnos y asistentes voluntarios2. C. Felip Pedrell i I'AEFC Com veiem, el desig de vehicular un autbntic discurs entre el món acadbmic i el paracadkmic va fer que Carreras convidés Pedrell a participar en les tasques de 1'AEFC. Amb tot, cal dir que entre Carreras i Pedrell l'amistat era gran, tal com es desprkn del testimoni de dues comunicacions de Pedrell conservades a l'actual seu de ~ 'AEFC~.  La seva participació, deixant de banda els més que possibles consells per tal d'organitzar la recerca etnomusicolbgica de l'entitat, es va concretar en: 1. Dues conferhcies-audicions. 2. La presbncia en les tasques de la institució de dos dels seus deixebles més destacats (Mn. Higini Anglbs i Robert Gerhard). 3. Els possibles materials etnomusicals que va aportar al fons documental de I'entitat, dels quals tan sols es té notícia d'un petit treball titulat Canciones y bailes populares valencianes, consistent en deu melodies de caire popu- lar amb lletra i música. Respecte al primer punt, cal assenyalar que les dues xerrades han d'ins- criure's en l'actuació de carhcter publicitari que la institució va portar a terme, és a dir, l'AEFC, al costat de la prbpia recerca etnogrhfica, es va fixar l'objec- tiu de contribuir tant al coneixement de la realitat del poble catalh com a l'ele- vació del seu nivell cultural. D'aquesta forma auspicih tot un seguit de conferkncies i cursos que, per la seva visió, foren una interessant aportació al desenvolupament de la cultura catalana. CARRERAS I ARTAU, T. <La función de 10s colaboradores especialistas en el "Archivo"~, Estudis i Materials, I. Barcelona, 1916, p. 50-51. Arxiu AEFC (Institució Mill i Fontanals, CSIC, Barcelona). De les dues comunicacions de Felip Pedrell a Tomls Carreras tan sols coneixem la data exacta de la segona (5 de maig de 1920). De la primera no es coneix la data, perb es pot situar pels voltans dels anys 1916 o 1917. 332 LLUÍS CALVO La primera conferkncia que Pedrell va impartir fou el dia 10 de febrer de 1916. La xerrada, realitzada a casa seva, primera activitat pública de la institució, va portar per títol <<Folklore musical hispano. I. Orientaciones sobre el Folklore musical. El criteri0 etnográfico en la clasificación. 11. Las Cántigas de Alfonso el Sabio. 111. Las influencias del Romance en el canto popular his- pa no^^. La segona conferkncia la va impartir el 24 de maig de 1917 i va ser una continuació de l'anterio15. D'aquestes intervencions, en destaquem tan sols l'accent que va posar en la importhncia de l'element popular i etnogra3c en la creació musical6. Recordem que per Pedrell, l'estudi de la música popular fou vist com un mitja més per esbrinar l'origen i desenvolupament de la música <<artificial>> o Així, quan es va referir al naixement de la <<música harmbnica i melbdica>> acompanyada, va afirmar que el poble era l'inspirador original: Asi no es de extrañar, no, que 10 que parece hoy creación facilisima, fuese ayer, como se diria, oportunamente, obra de romanos, y aún difi- cultad insuperable el simple hecho de acompañar, o de poder ser acom- pañada, esa melodia. No podian hacerlo, no podian poder10 hacer, ni el mismo compositor, ni mucho menos el técnico, aunque sabia y podia hacerlo iquién? el ueblo, el pueblo que no era llamado a tener voz en ! esas especulaciones . Aquesta conferencia va ser il.lustrada amb diversos exemples musicals cantats per Con- cepció Badia, acompanyada al piano per Frederic Longhs. L'alocució de Pedrell fou recollida per Lluís Camós Cabruja -alumne de Carreras-. La conferencia sencera va ser publicada a la revista de l'AEFC, Estudis i Materials, I Barcelona, 1916, p. 23-48. Aquesta intervenció de Pedrell fou, tret de la part introductbria, la lectura d'un article que havia publicat a la revista Summa (Madrid) sobre Alfons X i l'Arxipreste d'Hita, i la relació d'aquests personatges amb el món de la música. PEDRELL, F., <<Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s vihuelistas españoles seiscentistasn, Estudis i Materials, 11, Barcelona, 1918, p. 61-88. Un comentari de Giulio Fara, estudiós de la can@ popular sarda i italiana, confirma aquesta situació: [. . .] per classificare un canto popolare occorre prima riunire la pih grande quantith possi- bile di documenti riguardanti la regione intesa secondo i criteri etnografici e non secondo le divi- sioni politico-geografiche arbitrarie e convenzionali, riaffermando la oramai vecchia teoria che la musica esiste nell'uomo come principio armonico incosciente pih che non come elemento melo- dic0 [...I>>, Giulio FARA, <<Recensió>> a les conferencies de Pedrell aparegudes a Estudis i Mate- rials I(1916) i I1 (1918), Rivista Musicale Italiana, 2 (Torino, 1922), p. 7. MART[ I P ~ R E Z ,  J., <<Etnomusicologia catalana: entre la Literatura, la Musicologia i 1'Antro- pologian, Aixa. Revista Anual de La Gabella, 4, Arbúcies, 1991, p. 23. Respecte al paper que va atorgar Pedrell a la documentació histbrica com a font del folklore musical per a la histbria de la música espanyola, vegeu BDRELL, F., Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s vihuelistas espaiioles seiscentistas, p. 87. PEDRELL, F., Folklore Musical hispano. La canción popular en 10s vihuelistas espaiioles seiscentistas, p. 62. FELIP PEDRELL I L'ARXIU D'ETNOGRAFIA I FOLKLORE DE CATALUNYA 333 La insistbncia en el factor popular, aixi com també l'alt component regeneracionista de 1' AEFC, propicia que el missatge de Pedrell enllacés rapi- dament amb els objectius de la institució. De fet, la defensa -filosbfica, sociolbgica i etnogrifica- que Carreras va realitzar de l'existbncia d'un espe- rit col.lectiu diferenciat, propi, vertebrador de la vida sbcio-cultural, política i econbmica del poble catali, entronca amb els valors que Pedrell sempre havia defensat. D'aquesta manera, la seva presbncia a 1'AEFC fou important per tal de confirmar la importhcia del factor musical com a element comprensiu entorn del qub i del com de la nació catalana, la seva identitat i all6 que Carre- ras anomenava <<psicologia btnican. Passant al segon aspecte esmentat, cal indicar que el Mestre Pedrell va encoratjar els seus deixebles Mn. Higini Anglbs i Robert Gerhard a participar en les tasques de 1'AEFC. Així, per exemple, quan Gerhard es va adre~ar a l'entitat per tal de demanar-hi l'admissió, va manifestar el següent: Nostre admirable mestre D.F. Pedrell ja n'hi havia parlat dels intere- santíssims estudis que Vosti: dirigeix [Carreras]. Amb la seva autorització i encoratjat per ell, jo accepto amb entusiasme de col.laborar en la secció de Folk-lore musical, confiant que Vosti: tindrh la bondat de guiar els meus primers e s f o r ~ o s ~ .  Mn. Anglbs hi va tenir una menor intervenció que Gerhard -encara que participi en un dels treballs de camp de l'entitatlO-. Per la seva banda, Gerhard es va integrar plenament en la vida de 1'AEFC portant a terme feines de recerca, aixi com també tasques d'organització, tals com la preparació del qüestionari cinqub de I'AEFC, dedicat a la canqó popular. Alhora, va ser l'encarregat d'organitzar els materials musicals que arribaven. Resultat d'aquesta tasca va ser l'elaboració d'un estudi titulat Contribució a la biblio- grajia de la can@ popular catalana1 ' .  Finalment, qub ens mostren aquestes dades? Se'n poden extreure diverses conclusions: 1. El profund sentit regeneracionista de Pedrell, aspecte que el va fer entrar en plena sintonia amb els plantejaments i projectes de Carreras. 2. La predncia dels parimetres decimonbnics -música, idealismes, esperit del poble, etc.- que articularen les seves actuacions, parimetres que ens GERHARD, R., Valls, 31 de juliol de 1916. Comunicació a T. Carreras i Artau (Arxiu AEFC, Institució Mill i Fontanals -CSIC-, Barcelona). 'O Va estar acompanyat per Josep Maria Batista i Roca i Ventura Gassol, i fou realitzada durant el mes de setembre de 1921 per l'hrea pirinenca catalana -Vall d' Aneu, Andorra, etc. I '  Publicada a Estudis i Materials, 11, Barcelona, 1917, p. 217-224. LLUÍS CALVO donen diifanes pistes entorn del seu pensament pel que fa a aspectes com identitat dels pobles, recerca musical, etc. 3. El seu pes en la configuració del qui: i el com de la recerca etnomusical a Catalunya. De fet, aquesta configuració es va centrar, bisicament, en els aspectes musicals, anant més al {<text>> que al <<context>>, la qual cosa es va convertir en vector indiscutit de l'etnomusicologia catalana. 4. El seu desig de vehicular la recerca en el camp del folklore catali i hispi, participant en la creació dels mitjans més adients per tal de contribuir a aquesta fita. Aquest esperit, obert i emprenedor, fou el que, malgrat la seva avanqada edat, el va portar a participar en la jove iniciativa. 5. El seu mestratge, que es materialitzi en personatges com Higini Anglks o Robert Gerhard, personalitats de primer ordre en la histbria de la música catalana. 

Diposit Digital de Documents de la UAB

Calvo Calvo, Lluís

Secretaría de Estado de Cultura

http://ddd.uab.cat/pub/recmus/02116391n11-12/02116391n11-12p329.pdf

Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Digital.CSIC

Diposit Digital de Documents de la UAB

Secretaría de Estado de Cultura