El paper de l'alteritat en la construcció del subjecte poètic en l'obra de Miquel Àngel Riera

En aquest article es discuteix el paper de l'alteritat en l'univers poètic de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996) com a ideologia oficial i intersubjectivament acceptada. En la construcció del subjecte poètic, el seu propi discurs se'ns presenta com una relació dialògica amb altres discursos que funcionen com a hipotextos més o menys tàcits i aliens. És per aquesta lògica dialèctica jo/altre que el subjecte de l'enunciació no resulta qüestionat, sinó que roman gràvid i consolidat com a referent modèlic d'allò que se'ns descriu com a condició humana.El presente artículo gira en torno al papel de la alteridad en el universo poético de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), considerada ésta como ideología oficial e intersubjetivamente aceptada. En la construcción del sujeto poético, el discurso de Miquel Àngel Riera se presenta como una relación dialógica con otros discursos que funcionan como hipotextos tácitos y ajenos en mayor o menor medida. En esta lógica dialéctica yo/otro el sujeto de la enunciación no se cuestiona sino que permanece grávido y consolidado como referente modélico de aquello que se describe como condición humana.In this article we discuss the role of otherness in the poetic universe of Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996) taken as an official ideology that is intersubjectively accepted. In the construction of the poetic subject his own discourse is presented as a dialogical relationship with other particular discourses, which work as hypotexts more or less tacit and utterly alien to him. It is for this dialectical logic self/other that the subject of the enuntiation is not questioned, but it remains reinforced as a model of what is described as the human condition

Tradurre Vicent Andrés Estellés in italiano

This article addresses Vicent Andrés Estellés' poetry, its importance among modern Catalan literature and some main problems of transmission. For this purpose, it evaluates the effects of La gioia della strada (2016), an anthology of his poems translated into Italian. Some translational challenges are studied linked to the passage from Catalan to Italian and, in particular, to Estellés's poetry (tone, metric, repetitions). Some Estellés' compositions are analysed in both versions and it concludes with a critical assessment

Giunto nel luogo che volli fuggire. Il canto CX d'Ausiàs March

n/

ALTERITATEAREN BETEKIZUNA SUBJEKTU POETIKOA ERATZEAN MIQUEL ÀNGEL RIERAREN OBRAN

En aquest article es discuteix el paper de l'alteritat en l'univers poètic de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996) com a ideologia oficial i intersubjectivament acceptada. En la construcció del subjecte poètic, el seu propi discurs se’ns presenta com una relació dialògica amb altres discursos que funcionen com a hipotextos més o menys tàcits i aliens. És per aquesta lògica dialèctica jo/altre que el subjecte de l’enunciació no resulta qüestionat, sinó que roman gràvid i consolidat com a referent modèlic d’allò que se’ns descriu com a condició humana.In this article we discuss the role of otherness in the poetic universe of Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996) taken as an official ideology that is intersubjectively accepted. In the construction of the poetic subject his own discourse is presented as a dialogical relationship with other particular discourses, which work as hypotexts more or less tacit and utterly alien to him. It is for this dialectical logic self/other that the subject of the enuntiation is not questioned, but it remains reinforced as a model of what is described as the human condition.El presente artículo gira en torno al papel de la alteridad en el universo poético de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), considerada ésta como ideología oficial e intersubjetivamente aceptada. En la construcción del sujeto poético, el discurso de Miquel Àngel Riera se presenta como una relación dialógica con otros discursos que funcionan como hipotextos tácitos y ajenos en mayor o menor medida. En esta lógica dialéctica yo/otro el sujeto de la enunciación no se cuestiona sino que permanece grávido y consolidado como referente modélico de aquello que se describe como condición humana.Artikulu honetan, alteritateak, ideologia ofizial eta intersubjektiboki onartu moduan, Miquel Àngel Rieraren (Manacor, 1930 - Palma, 1996) unibertso poetikoan duen betekizuna eztabaidan jartzen da. Subjektu poetikoa eratzean, autorearen beraren diskurtsoa beste diskurtso batzuekin duen harreman dialogiko gisa agertzen da, eta beste horiek hipotestu nolabait ezkutuko eta besterenduak dira. Ni/Bestea logika dialektikoa dela-eta, enuntziazioaren subjektua ez da zalantzan jartzen. Alderantziz, gizatasuna bailitzan deskribatzen zaigunaren erreferente eredugarri izaten jarraitzen du, sendo eta tinko

Francesc Alegre, ¨Obres de ficció sentimental¨, ed. Gemma Pellissa, Alessandria, Edizioni dell?Orso, 2016

Francesc Alegre, Obres de ficció sentimental, edició i estudi de Gemma Pellissa Prades, Bibliotheca iberica, 3, Alessandria, Edizioni dell?Orso, 201

El paper de l'alteritat en la construcció del subjecte poètic en l'obra de Miquel Àngel Riera

En aquest article es discuteix el paper de l'alteritat en l'univers poètic de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996) com a ideologia oficial i intersubjectivament acceptada. En la construcció del subjecte poètic, el seu propi discurs se'ns presenta com una relació dialògica amb altres discursos que funcionen com a hipotextos més o menys tàcits i aliens. És per aquesta lògica dialèctica jo/altre que el subjecte de l'enunciació no resulta qüestionat, sinó que roman gràvid i consolidat com a referent modèlic d'allò que se'ns descriu com a condició humana.El presente artículo gira en torno al papel de la alteridad en el universo poético de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), considerada ésta como ideología oficial e intersubjetivamente aceptada. En la construcción del sujeto poético, el discurso de Miquel Àngel Riera se presenta como una relación dialógica con otros discursos que funcionan como hipotextos tácitos y ajenos en mayor o menor medida. En esta lógica dialéctica yo/otro el sujeto de la enunciación no se cuestiona sino que permanece grávido y consolidado como referente modélico de aquello que se describe como condición humana.In this article we discuss the role of otherness in the poetic universe of Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996) taken as an official ideology that is intersubjectively accepted. In the construction of the poetic subject his own discourse is presented as a dialogical relationship with other particular discourses, which work as hypotexts more or less tacit and utterly alien to him. It is for this dialectical logic self/other that the subject of the enuntiation is not questioned, but it remains reinforced as a model of what is described as the human condition

LA ALTERIDAD EN LA CONSTRUCCIÓN DEL SUJETO POÉTICO EN LA OBRA DE MIQUEL ÀNGEL RIERA

El presente artículo gira en torno al papel de la alteridad en el universo poético de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), considerada ésta como ideología oficial e intersubjetivamente aceptada. En la construcción del sujeto poético, el discurso de Miquel Àngel Riera se presenta como una relación dialógica con otros discursos que funcionan como hipotextos tácitos y ajenos en mayor o menor medida. En esta lógica dialéctica yo/otro el sujeto de la enunciación no se cuestiona sino que permanece grávido y consolidado como referente modélico de aquello que se describe como condición humana