En aquest article es discuteix el paper de l'alteritat en l'univers poètic de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996) com a ideologia oficial i intersubjectivament acceptada. En la construcció del subjecte poètic, el seu propi discurs se'ns presenta com una relació dialògica amb altres discursos que funcionen com a hipotextos més o menys tàcits i aliens. És per aquesta lògica dialèctica jo/altre que el subjecte de l'enunciació no resulta qüestionat, sinó que roman gràvid i consolidat com a referent modèlic d'allò que se'ns descriu com a condició humana.El presente artículo gira en torno al papel de la alteridad en el universo poético de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), considerada ésta como ideología oficial e intersubjetivamente aceptada. En la construcción del sujeto poético, el discurso de Miquel Àngel Riera se presenta como una relación dialógica con otros discursos que funcionan como hipotextos tácitos y ajenos en mayor o menor medida. En esta lógica dialéctica yo/otro el sujeto de la enunciación no se cuestiona sino que permanece grávido y consolidado como referente modélico de aquello que se describe como condición humana.In this article we discuss the role of otherness in the poetic universe of Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996) taken as an official ideology that is intersubjectively accepted. In the construction of the poetic subject his own discourse is presented as a dialogical relationship with other particular discourses, which work as hypotexts more or less tacit and utterly alien to him. It is for this dialectical logic self/other that the subject of the enuntiation is not questioned, but it remains reinforced as a model of what is described as the human condition
