582 research outputs found

    Architecture et foyer. De la post-guerre à l’actualité

    Full text link
    [EN] The work is structured from individual experience and each part corresponds to a stage in the life of the two protagonists, Francisco and Maria. The center will be them and their home, how this has evolved while circumstances changed and with what mechanisms have been adapting it to their needs. At the same time, his subjective account is contextualized and complemented with objective information and data extracted from the relevant research that, together, reconstruct a part of the history of Barcelona and its metropolitan area.[CA] El treball s’estructura des de l’experiència individual i cada part correspon a una etapa en la vida dels dos protagonistes, Francisco i Maria. El centre seran ells i el seu habitatge, com ha anat evolucionant aquest alhora que les circumstàncies canviaven i amb quins mecanismes l’han anat adaptant a les seves necessitats. Paral·lelament, el seu relat subjectiu es contextualitza i complementa amb informació i dades objectives extretes de la investigació pertinent que, en conjunt, reconstrueixen una part de la història de Barcelona i la seva àrea metropolitana.[ES] El trabajo se estructura desde la experiencia individual y cada parte corresponde a una etapa en la vida de los dos protagonistas, Francisco y María. El centro serán ellos y su vivienda, cómo ha ido evolucionando ésta a la vez que las circunstancias cambiaban y con qué mecanismos la han ido adaptando a sus necesidades. Paralelamente, su relato subjetivo se contextualiza y complementa con información y datos objetivos extraídos de la investigación pertinente que, en conjunto, reconstruyen una parte de la historia de Barcelona y de su área metropolitana.[FR] Ce travail est structuré à partir de l’expérience individuelle, et chacune de ses parties correspond à une étape dans la vie de ses deux protagonistes : Francisco et María. Eux et leur logement y seront le point focal, ainsi que l’évolution de celui-ci au fur et à mesure que leurs circonstances changeaient et avec quels mécanismes l’ont-ils adaptée à leurs besoins. Parallèlement, leur récit subjectif est contextualisé et complémenté avec de l’information et des données objectives extraites de la recherche pertinente, lesquelles reconstruisent, dans l’ensemble, une partie de l’histoire de Barcelone et de son agglomération.Bujella Bueno, C. (2021). Arquitectura i llar. De la postguerra a l'actualitat. ANUARI d’Arquitectura i Societat. 0(1):94-122. https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16158OJS9412201Aymonino, Carlo. La vivienda racional. Ponencias de los congresos CIAM 1929-1930 (Versión española de J. F. Chico, J. M. Marco, J. C. Theilacker, arquitectos). Barcelona: Gustavo Gili, 1973.Bohigas, Oriol. Barcelona entre el pla Cerdà i el barraquisme. Barcelona: Edicions 62, 1963.Busquets, Jaume. Horts urbans i periurbans. Girona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, 2008.Camino, Xavi; Casasayas, Òscar; Díaz, Pilar; Díaz, Maximiliano; Larrea, Cristina; Muñoz, Flora; Tatjer, Mercè. Barraquisme, la ciutat (im) possible. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.Echenique, Marcial. El Barraquismo de Montjuïc. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1965.Engels, Friederich. Contribución al problema de la vivienda. Madrid: Fundación de Estudios Socialistas Federico Engels, 2006.Ferrer i Aixalà, Amador. Els polígons de Barcelona. Bareclona: Edicions UPC, 1996.Maese, Pedro. Camino empedrado. S/l, 1978.Montaner, Josep Maria; Muxí, Zaida. Política y Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2020.Rios, Pere. Els barris d'ADIGSA, Camps Blancs, Sant Boi de Llobregat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.Serret, Carles. Camps Blancs (1967-1980). Antecedents històrics i estructuració social. Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 1994.Tatjer, Mercè; Larrea, Cristina. Barraques. La Barcelona informal del segle XX. Bareclona: Ajuntament de Barcelona. MUH¬BA (Museu d'Història de Barcelona) - Institut de Cultura, 2010.Butlletí del Consell Municipal de la Gent Gran. Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2004.Helena López. De la barraca al polígon. El Periódico, 2016.Anna Pérez. Feria y fiestas. El Saucejo: Ayuntamiento de El Saucejo, 2018.La Mirada Tàctil. (21 abril 2017). El Sevillano, Barcelona -Término. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=J-75mq6P05sMuseu de Sant Boi. (2017-2018). Camps Blancs (Sant Boi de Llobregat). Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=j6QHnLSTyLMSense ficció. (14 gener 2010). Barraques. La Ciutat oblidada [TV programa]. TV3. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/barraques-la-ciutat-oblidada/video/2333059/Soler, Ll. (Director). (2020). Será tu tierra [Pel·licula]. Cooperativa de Cinema Alternati

    Estudi de la plasticitat estructural en malalties psiquiàtriques amb models animals

    Get PDF
    El concepte científic de l’estrès s’associa a una resposta adaptativa front a un estímul ambiental o una demanda. Tot i això, si les pertorbacions al medi ambient són constants, es produeix un desgast a l’organisme que té efectes perjudicials en aquest. El cervell es pot considerar l’òrgan central de l’estrès, ja que en ell comença la principal resposta biològica. És conegut que esdeveniments estressants de curta duració poden potenciar les funcions neuronals i millorar el rendiment cognitiu. D’altra banda, llargs períodes d’estrès poden alterar més profundament la fisiologia de diverses regions del sistema nerviós i afectar al seu funcionament, produint dèficits cognitius i d’aprenentatge. Així mateix, si l’estímul estressant es produeix en les etapes primerenques de la vida, el cervell pot desenvolupar-se de manera anòmala i els efectes produïts poden ser crònics. Fins a l’actualitat, és conegut, que l’estrès crònic afecta a diverses poblacions neuronals. Principalment, els estudis es centren en entendre quines són les conseqüències produïdes, tant a nivell estructural com a nivell molecular, en les neurones excitadores o neurones principals del sistema nerviós central (SNC). Per contra, els efectes de l’estrès sobre les diferents subpoblacions de interneurones són molt menys estudiats i per tant menys coneguts. En aquesta tesi, ens centrem en l’estudi de com afecta l’estrès tant a neurones principals com a interneurones; en aquest últim cas estudiem els efectes a la subpoblació de cèl•lules anomenades cèl•lules Martinotti i O-LM (que expressen somatostatina; SOM) i a la subpoblació de les Basket cells (que expressen parvalbúmina; PV). Addicionalment, se sap que l’estrès no afecta d’igual manera a totes les estructures que componen el cervell. Algunes de les principals àrees que es troben afectades i que tenen un especial interès en l’estudi de l’estrès són: l’escorça prefrontal, l’hipocamp, l’amígdala, l’habènula i el nucli reticular talàmic. Al llarg de les últimes dècades diversos estudis han demostrat que els circuits neuronals en el que aquestes regions es troben implicades, són extremadament dinàmics i poden ser remodelats a través de les experiències. L’habilitat dels circuits neuronals d’adaptar la seua connectivitat en funció dels estímuls o experiències s’anomena plasticitat. Per estudiar els efectes d’aquests estímuls sobre la connectivitat del sistema, hem utilitzat diversos paràmetres, com la densitat de receptors en l’element postsinàptic, la densitat dels transportadors vesiculars en l’element presinàptic o el nombre de sinapsis actives. Actualment es coneixen diverses molècules relacionades amb la plasticitat, com és el cas de la forma polisialitzada de la molècula d’adhesió cel•lular neuronal (PSA-NCAM). És particularment interessant que l’expressió de la PSA-NCAM es troba alterada en alguns desordres neuropsiquiàtrics en paral•lel a alteracions en la circuiteria GABAèrgica. Addicionalment, unes altres estructures que es troben molt relacionades amb la plasticitat del SNC són les xarxes perineuronals (PNNs), les quals són regions especialitzades de la matriu extracel•lular. Es pensa que estan implicades en la protecció, desenvolupament i en l’estabilització sinàptica. S’ha vist que es donen alteracions de les PNNs en algunes malalties mentals comuns com per exemple la depressió major, l’esquizofrènia o l’autisme. En la present tesi he utilitzat dos models diferents d’estrès crònic; l’estrès per restricció i l’estrès impredictible. El primer dels dos l’hem fet servir en dos treballs diferents, alterant la durada del protocol. Tots dos models tenen l’objectiu comú d’entendre com diferents situacions d’estrès crònic afecten al SNC, i concretament quins són els seus efectes sobre les interneurones i la seua plasticitat.The scientific concept of stress is associated with an adaptive response to an environmental stimulus or demand. However, if the disturbances to the environment are constant, there is physical wear, which has detrimental effects on the body. The brain can be considered the central organ of stress, as it is where the main biological response begins. It is known that short-term stressful events can enhance neural functions and improve cognitive performance. On the other hand, long periods of stress can profoundly alter the physiology of some regions of the nervous system and affect their functioning, resulting in cognitive and learning deficits. Likewise, if the stressful stimulus occurs in the early stages of life, the brain can develop abnormally and the effects can be chronic. To date, it is known that chronic stress affects several neuronal populations. Mainly, the studies focus on understanding the consequences produced, both structurally and molecularly, in the excitatory neurons or main neurons of the central nervous system (CNS). In contrast, the effects of stress on different subpopulations of interneurons are much less studied and therefore less well known. In this thesis, we focus on the study of how stress affects both major neurons and interneurons; in the latter case we study the effects on the subpopulation of cells called Martinotti and O-LM cells (which express somatostatin; SOM) and on the subpopulation of Basket cells (which express parvalbumin; PV). In addition, it is known that stress does not affect all the structures of the brain in the same way. Some of the main areas that are affected and that have a special interest in the study of stress are: the prefrontal cortex, the hippocampus, the amygdala, the habenula and the thalamic reticular nucleus. Over the past few decades several studies have shown that the neural circuits in which these regions are involved are extremely dynamic and can be remodeled by experiences. The ability of neural circuits to adapt their connectivity to stimuli or experiences is called plasticity. To study the effects of these stimuli on neural system connectivity, we have used several parameters, such as the density of receptors in the postsynaptic element, the density of vesicular transporters in the presynaptic element, or the number of active synapses. There are several molecules related to plasticity, such as the polysialilated form of the neuronal cell adhesion molecule (PSA-NCAM). It is particularly interesting that the expression of PSA-NCAM is altered in some neuropsychiatric disorders in parallel with alterations in GABAergic circuitry. Additionally, other structures that are closely related to CNS plasticity are the perineural nets (PNNs), which are specialized regions of the extracellular matrix. They are thought to be involved in protection, development and synaptic stabilization. Alterations in PNNs have been shown to occur in some common mental disorders such as major depression, schizophrenia or autism. In the present thesis I have used two different models of chronic stress; restraint stress and unpredictable stress. We used the first of the two in two different experiments, altering the duration of the protocol. Both models have the common goal of understanding how different situations of chronic stress affect the CNS, and specifically what their effects are on interneurons and their plasticity

    Produção e legitimação de saberes no e para o trabalho e educação cooperativa

    Get PDF
    The article discusses the relationship between cooperative education and the production and legitimization of knowledge in and for associative work. It develops its reflection around the proposition that the implementation of training devices for cooperative education can be enriched on the basis of a theoretical and methodological foundation based on the experiences of systematization of Popular Education, on the theoretical perspective of Educational Biographies and Ergology. It argues that these references are essential for the development of a training rationale that enables workers to critically appropriate their work-related experiences, which is a key issue for the development of their role as protagonists and autonomous subjects in their work. Key words: solidarity and popular economy, knowledge, cooperative education, systematization, educational biographies.O artigo apresenta uma reflexão sobre relações entre educação cooperativa e o tema da produção e legitimação de saberes no e para o trabalho associado. A proposição central, em torno da qual a reflexão é desenvolvida, é a de que a elaboração e realização de dispositivos de formação para a educação cooperativa podem ser enriquecidas a partir de uma fundamentação teórica e metodológica que se assente nas experiências de sistematização em Educação Popular, nas perspectivas teóricas sobre Biografias Formadoras e, também, na Ergologia. Argumenta-se que esses referenciais são essenciais para o desenvolvimento de propostas de formação que permitam a apropriação crítica dos trabalhadores de sua experiência de trabalho, questão-chave para o desenvolvimento do seu protagonismo e autonomia no trabalho. Palavras-chave: economia popular e solidária, saberes, educação cooperativa, sistematização, biografias formadoras

    PODER COMUNAL E EDUCAÇÃO POPULAR NA AMÉRICA LATINA: ENTREVISTA COM CLAUDIO NASCIMENTO

    Get PDF
    Claudio Nascimento é educador popular e profundo estudioso das experiências e teorizações sobre autogestão em nível internacional. Nesta entrevista ele nos traz uma arguta e rica contribuição para pensarmos o poder comunal e suas imbricações com os movimentos sociais e os processos de educação popular em Nuestra América. À contribuição de Paul Singer o entrevistado dá especial destaque. Seus argumentos são entremeados de um diálogo denso com diversos outros estudiosos que têm se dedicado a analisar as lutas dos povos latino-americanos. Além de realizar suas profícuas análises, oferece, generosamente, ao leitor e à leitora uma lista de referências bibliográficas acerca dos conteúdos abordados na entrevista. Convidamos a leitora e o leitor a “entrar” no diálogo proposto nesta entrevista, deixando-se informar e problematizar tema tão instigante como o da construção do poder comunal na América Latina. 

    Sistematização do Terror e Repressão nos Governos Geisel (1974-79) e Figueiredo (1979-85): a Operação Condor

    Get PDF
    A partir de meados dos anos 1960, a América Latina seviu vítima de uma rede de repressão e terror orquestrada por regimesautoritários e militares que se alastraram por toda a região a partir dainstauração de golpes de Estado. Com base nisso e a partir de um viéshistórico-descritivo, o presente artigo tem por objetivo primordialanalisar a atuação brasileira na execução da política do terror no ConeSul através da Operação Condor, na qual o Brasil se estabeleceu comopeça-chave. Para tal, deu-se enfoque especial ao papel do Brasil noesquema e seu modus operandi, perpassando brevemente por outrosEstados igualmente importantes

    Produção e legitimação de saberes no e para o trabalho e educação cooperativa

    Get PDF
    The article discusses the relationship between cooperative education and the production and legitimization of knowledge in and for associative work. It develops its reflection around the proposition that the implementation of training devices for cooperative education can be enriched on the basis of a theoretical and methodological foundation based on the experiences of systematization of Popular Education, on the theoretical perspective of Educational Biographies and Ergology. It argues that these references are essential for the development of a training rationale that enables workers to critically appropriate their work-related experiences, which is a key issue for the development of their role as protagonists and autonomous subjects in their work. Key words: solidarity and popular economy, knowledge, cooperative education, systematization, educational biographies.O artigo apresenta uma reflexão sobre relações entre educação cooperativa e o tema da produção e legitimação de saberes no e para o trabalho associado. A proposição central, em torno da qual a reflexão é desenvolvida, é a de que a elaboração e realização de dispositivos de formação para a educação cooperativa podem ser enriquecidas a partir de uma fundamentação teórica e metodológica que se assente nas experiências de sistematização em Educação Popular, nas perspectivas teóricas sobre Biografias Formadoras e, também, na Ergologia. Argumenta-se que esses referenciais são essenciais para o desenvolvimento de propostas de formação que permitam a apropriação crítica dos trabalhadores de sua experiência de trabalho, questão-chave para o desenvolvimento do seu protagonismo e autonomia no trabalho. Palavras-chave: economia popular e solidária, saberes, educação cooperativa, sistematização, biografias formadoras

    Trabalho coletivo na pós-graduação: narrativa reflexiva de uma experiência

    Get PDF
    Encarte Especial 25 anos/PPGED

    PINTURAS ESQUEMÁTICAS EN EL OCCIDENTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA: LAS SIERRAS DEL TAJO INTERNACIONAL Y LOS NUEVOS HALLAZGOS EN VALENCIA DE ALCÁNTARA

    Get PDF
    La distribución clásica de la Pintura Esquemática en la Península Ibérica se centraba en las sierras interiores, y muy especialmente, en el Sur. Geografía y cultura se asociaban entre sí, proponiendo que las áreas con pintura Esquemática formaban parte del influjo mediterráneo causante de la implantación de los primeros productores. Los sectores megalíticos se ubicaban al Oeste de la Península Ibérica y se caracterizaban por la presencia de grabados a aire libre, estando ausente la pintura Esquemática. Los trabajos de las Universidad de Alcalá de Henares, en España, y de la de Evora, en Portugal, han demostrado que en las zonas con megalitos, las pinturas esquemáticas ocupan un papel muy significativo en la definición de territorios, junto con los grabados al aire libre. Por tanto, la complejidad expresiva de la Prehistoria Reciente peninsular es mucho más contundente de lo que proponían las hipótesis clásicas. El hallazgo de pinturas esquemáticas en Valencia de Alcántara, aporta un conjunto de abrigos con pintura Esquemática en uno de los núcleos más ricos del megalitismo regional
    corecore