Optically-stimulated luminescence profiling and dating of historic agricultural terraces in Catalonia (Spain)

Dating agricultural terraces is a notoriously difficult problem for archaeologists. The frequent occurrence of residual material in terrace soils and the potential for post-depositional disturbance mean that conventional artefactual and lab-based dating methods often provide unreliable dates. In this paper we present a new technique using luminescence field profiling coupled with OSL dating to produce complete (relative) sequences of dates for sedimentary stratigraphies associated with agricultural terraces and earthworks. The method is demonstrated through a series of case-studies in western Catalonia, Spain, in which we reconstruct the formation sequence of earthwork features from the Middle Ages through to the present day. OSL profiling at the time of archaeological survey and excavation permitted spatially and temporally resolved sediment ‘chronologies’ to be generated, and provides the means to interpret the environmental and cultural archives contained in each. The case-studies presented here show that luminescence approaches are a valuable tool to reconstruct landscape histories

Biografía de P. Font Quer

48 p. -- fot. bl. y n.Peer reviewe

El riure a Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutors: Joan Santanach Suñol i Josep Murgades BarcelóAquest treball estudia la relació que hi ha entre el fenomen del riure a Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater, i la seva poètica. En una primera part, es valoren les diferents concepcions que ha rebut l’obra de l’autor; es considera la més adequada la de “poesia de la consciència”, i es justifica i s’argumenta. En una segona part, es fa una anàlisi aprofundida sobre els poemes en què apareix el riure pel que fa a l’efecte còmic que generen i pel que fa a les funcions del riure dels personatges que hi apareixen; es té en compte el marc poètic en què s’enquadren els textos i quin paper hi juga la veu poètica

Aproximació bibliogràfica a la història de la joventut

En aquest recull bibliogràfic s?apleguen un conjunt de referències (llibres, estudis, articles, webs, etc.) per a l?estudi de la joventut durant l?època contemporània, classificades en cinc grans apartats: joventut; associacions i moviments juvenils; escoltisme; joventut en el món, i pàgines web.This bibliographic compilation puts together a group of references (books, studies, articles, web, etc.) for the study of youth during the contemporary period, classified in five groups: youth, youth movements and associations, scouting, youth in the world and web

L'Arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval

Aquest article presenta les característiques dels estudis d'arqueologia del paisatge a l'edat mitjana a Catalunya amb relació a allò que es fa a la resta d'Europa. Se'n mencionen els trets característics i també els principals elements del paisatge que poden ésser estudiats. Hom assenyala la importància de fer estudis sobre la història del paisatge per conèixer més bé la societat medieval i també per poder gestionar més bé el país en el futur valorant el paisatge com a testimoni de la nostra història i, per tant, com a part del patrimoni col·lectiu. A l'hora d'estudiar el passat es crida l'atenció sobre la importància de conèixer els canvis esdevinguts en les etapes de transició, especialment la «medieval», la islàmica, la carolíngia o la que s'inicià vers l'any 1000. Al final es descriuen diverses possibles línies de recerca, que són acompanyades per vuit exemples de casos concrets, cadascun dels quals acompanyat d'un mapa.This paper defines the main characteristics of studies on landscape archaeology in Medieval Catalonia, compared to those of the rest of Europe. Thepaper focuses on its distinguishing features as well as those main landscape traits worth analysing. It also emphasizes the importance of doing research on landscape history as a means not only to delve into medieval society but also manage the country better in the future, after due appreciation of landscape as a silent witness of our history and, therefore, as part of our collective heritage. When studying the past, researchers draw special attention to the importance of gaining knowledge from transitional periods, especially “medieval”, Islamic and Carolingian, even from around the year 1000. The paper concludes with possible lines of research for the future, through eight examples of specific cases, accompanied each of them with a map

Poders locals, valls i pobles als Pirineus catalans a l'edat mitjana

L’aparició i la consolidació d’uns poders locals a l’edat mitjana és un dels grans temes de la historiografia actual. És una realitat complexa que va canviar al llarg dels segles medievals i que, sobretot, s’ha estudiat en relació amb els segles posteriors a l’any 1000. Molt sovint, els nous senyors locals foren els possessors de les cases fortes que es van difondre per bona part d’Europa al segle XI i, sobretot, al segle XII. Malgrat tot, aquesta realitat no ens ha de fer oblidar que també hi havia uns poders locals a l’època carolíngia. D’altra banda, el fet que la societat pirinenca tingui uns trets característics, augmenta la difi cultat d’aquest estudi, però alhora el fa més atraient. El meu interès per l’arqueologia i especialment per l’arqueologia del paisatge és el motiu que intenti cercar altres fonts, a part dels documents escrits, per fer una aproximació a aquest tema. Així, crec que és important veure les característiques i la distribució de les cases fortes o bé centrar l’atenció en la morfologia dels pobles i en com van evolucionar al llarg de l’edat mitjana. Aquest treball tracta, en primer lloc, els poders locals, sobretot estudiats a partir de les fonts escrites. En segon lloc, ens fi xarem en els centres del poder. L’estudi de les fortifi cacions, dels castells i de les cases fortes, ens permetrà d’aproximar-nos a la realitat més palpable que ha deixat l’existència d’uns poders locals sobre el territori. Per tenir una visió global, farem ús de l’obra Catalunya Romànica, que ens dóna una magnífi ca visió del conjunt del territori, des de la Ribagorça fins al Confl ent. Finalment, ens preocuparem de la morfologia dels pobles com a reflex d’una societat.The appearance and the consolidation of some local powers in the Middle Ages is one of the great subjects in the current historiography. It is a complex reality which changed through the medieval centuries and which, above all, has been studied in relation to the centuries after the year 1000. Very often, the new local lords were the owners of the strong houses which were spread across a large part of Europe in the 11th century and, above all, the 12th century. However, this reality must not make us forget about the fact that there were also some local powers in the Carolingian period. On the other hand, the fact that the Pyrenean society has some characteristic features, increases the diffi culty of this study, but at the same time it makes it more attractive. My interest in archeology and especially in the archeology of the landscape is the reason why I try to search other sources, apart from the written documents, to make an approach to this subject. Therefore, I believe it is important to see the characteristics and the distribution of the strong houses or concentrate on the morphology of the town and how they evolved through the Middle Ages. This study is about, fi rst of all, the local power, mainly studied from the written sources. Secondly, we will pay attention to the centres of powers. The study of fortifi cations, castles and strong houses will allow us to come near to the most palpable reality which the existence of some local powers on the territory has left. To have a global vision, we will make use of the work Catalunya Romànica (Romanesque Catalonia), which gives us a magnifi cent vision of the territory, from Ribagorça to Confl ent. Finally, we will be concerned about the morphology of the villages as a refl ection of a society

L'evolució del domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà durant els segles IX-XII

Estudi de l'evolució del dornini territorial d'un monestir pirinenc, durant els segles IX-XII. Sant Llorenç prop Baga, situat al Berguedà (Catalunya), tenia les seves terres esteses per la Cerdanya i, sobretot, per la mateixa comarca de Berga. Hom ha estudiat l'evolució del ritme de donacions, els llocs on eren situades les propietats donades i també l'evolució de les relacions entre el monestir i els qui tenien el domini útil de les seves terres (pactes i contractes d'emfiteusi). D'acord amb aquests tres aspectes de valoració hom ha establert les següents cinc etapes en l'evolució del domini: 1.ª fase (898-945): el monestir existeix; 2.ª fase (945-985): moment d'expansió del domini, amb importants donacions comtals i també de particulars; 3.ª fase (985-1040): força donacions; els donadors a canvi del domini útil es comprometen a lliurar la tasca (un onzé de la collita); 4.ª fase (1040-1100): primers símptomes de transformació: el monestir tendeix a cedir la fiscalització a tercers i els pagesos han de pagar més pel gaudi del domini útil; 5.ª fase (segle XII): s'accentuen els canvis esmentats en la fase anterior, gairebé no hi ha cap donació, els documents fan referència sobretot a la zona més propera al monestir, augment dels judicis i dels enfrontaments i aparició d'esments de terres i cases abandonades