Paul’s Trap

2018/201

La desafecció politica a Catalunya : problema o signe de normalitat?

No és la primera vegada que parlem de desafecció. En el número d'eines per a l'esquerra nacional hivern 2008, la professora de la UPF Mariona Ferrer identifica diferents elements vinculats amb la desafecció com les principals causes de la baixa participació a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Però no n'hi ha prou en conèixer el perfil dels desafectes. Cal anar més enllà i analitzar la desafecció des d'un punt de vista qualitatiu que ens acosti a les solucions més adequades a un problema que pot posar en qüestió l'estabilitat del sistema democràtic

Projecte constructiu de la nova estació depuradora d’aigües residuals de Botarell.

El present projecte es redacta amb la finalitat d’establir els criteris bàsics per a la definició de les obres de tractament més adequat de les aigües residuals de la població de Botarell a la comarca del Baix Camp, que permeti abocar l’aigua tractada complint amb els límits establerts per la Directiva 91/271 de 21 de maig. El Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes és el principal instrument en matèria de sanejament a Catalunya. El PSARU 2005 s’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes i la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superficials, mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes masses. Una vegada consultat el PSARU 2005, l’actuació objecte del projecte està inclosa a l’Annex 1: Llistat d’actuacions programades en l’actualització 2007 del PSARU 2005, dins del primer escenari . Les dades de la població actual i les previsions de creixement urbanístic recollits als Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) i Plans Parcials (PP) han estat facilitades per l’Ajuntament de Botarell. L’EDAR actual de Botarell està situada al sud i propera al nucli urbà de Botarell amb l’accés des de la carretera que uneix el propi nucli urbà amb la població de Montbrió del Camp. La planta actual té un cabal de disseny de 200 m3/dia per a una població equivalent de 810 habitants. Aquestes dades apareixen recollides a les fitxes d’estacions de depuració d’aigües residuals editades per part de l’ACA: El Consell Comarcal del Baix Camp és l’administració actuant i Secomsa l’empresa explotadora de la mateixa. L’abocament de les aigües tractades de la planta es realitza a la riera de l’Ànima Blanca. Es planteja la construcció de l'EDAR de Botarell en base als següents criteris: 1. Previsions de creixement poblacional i urbanístic del municipi de Botarell. 2. Estat actual de l'EDAR, amb els seus tancs de secat de fangs fora de servei. 3. Compliment de les Directives europees sobre qualitat d'aigües i tractament d'aigües residuals Pel que fa a les previsions de creixement, aquestes es basen, com ja s'ha esmentat, en les previsions de creixement urbanístic recollits als Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) i Plans Parcials (PP). Aquestes previsions estimen una població per a l'any 2019 de 2.616 habitants. En referència a l'estat actual de l'EDAR, els fangs no poden ser assecats després del procés d'espessit, ja que els tancs de que disposa l'estació es troben fora de servei, rebent únicament l'aigua sobrant de l'espessidor. Aquesta situació representa un condicionant important al funcionament de l'EDAR i als costos d'operació, ja que els fangs espessits, que ocupen un volum superior als assecats, han d'ésser extrets periòdicament per mitjà de camions cisterna En referència al compliment de les Directives ja esmentades, el creixement poblacional previst fa ineludible una ampliació de la capacitat de depuració d'aigües al municipi per tal de poder fer front a l'increment de les càrregues contaminants i dels cabals a tractar, així com actualitzar els sistemes de tractament per a millorar-ne l'efectivitat

FLOOD-EARTH: Projecció del nivell del mar màxim potencial per efectes de desglaç global mitjançant tècniques SIG

El futur increment del nivell dels oceans causat pel Canvi Climàtic té un gran potencial a l’hora de modificar processos físics, activitats econòmiques i sistemes socials a les regions costaneres. El propòsit del present treball consisteix a avaluar els efectes causats sobre el medi i la població deguts a aquest increment. En concret, l’objectiu principal és establir una relació entre l’altura d’inundació i l’àrea inundada, per tal de poder representar la corba hipsomètrica global del planeta Terra fins a una altura màxima fixada pel volum d’aigua congelada actualment emmagatzemat al planeta. Per tal de realitzar una avaluació fidedigna del màxim nivell potencial d’inundació a partir dels volums de gel emmagatzemats a la Terra, cal realitzar un treball previ de documentació per tal d’establir els principals factors fisicoquímics que intervenen en el nivell dels oceans. A partir d’aquest primer apropament, es decidirà l’estratègia bàsica a seguir per als càlculs d’inundabilitat, establint hipòtesis de partida que permetin un càlcul àgil, però a la vegada versemblant amb les condicions físiques reals que influeixen en el nivell dels oceans. En base a un hipotètic escenari extrem de desglaç total de la criosfera terrestre, que segons les estimacions més recents emmagatzema aproximadament 28 milions de quilòmetres cúbics d’aigua, s’han desenvolupat tècniques SIG amb l’objectiu d’avaluar i visualitzar els impactes globals de la inundació potencial, utilitzant els millors models digitals d’elevació disponibles. La qualitat i resolució dels models utilitzats és 100 vegades major que els utilitzats en els treballs més recents d’avaluació d’àrees potencialment inundables a causa de l’increment del nivell dels oceans. Les dades espacials pateixen un pretractament per tal d’incorporar les diferències entre el geoide i la superfície mitja dels oceans. De la mateixa manera, s’ha realitzat un càlcul d’interpolació de la topografia oceànica en zones actualment emergides, per tal de prendre en consideració les diferències esmentades més enllà dels límits actualment definits. Els càlculs d’inundabilitat realitzats impliquen un ús creuat de tècniques SIG i programació en codi FORTRAN, que proporciona una gran agilitat als processos de càlcul que involucren la lectura d’un gran volum de dades d’entrada. Aquest gran volum de dades comporta la fragmentació del procés de càlcul en 72 processos independents. Una vegada realitzats els processos es realitza una agregació de tots els resultats per a l’obtenció dels resultats globals d’àrea i volum en funció de l’altura d’inundació. Els càlculs a les zones àrtica i antàrtica són de tipus analític i no numèric. Una vegada determinada la màxima cota de sobreelevació marina potencial causada pel desglaç global (entre 66 i 67 metres), s’ha estimat que l’àrea potencialment inundada es troba entre 0,235 (un metre) i 14,245 (seixanta-set metres) milions de km2. La població afectada en les àrees susceptibles d’inundació es troba entre 267 (un metre) i 2.202 (seixanta-set metres) milions d’habitants

Cycle by Cycle Trapped Mass Estimation for Diagnosis and Control

The development of one cycle resolution control strategies and the research at HCCI engines demands an accurate estimation of the trapped mass. In contrast to current methods for determining the mass flow, which are only able to determine averaged values of the flow entering the cylinders, the present paper proposes a methodology based on the in-cylinder pressure resonance. The determination of such frequency allows inferring the cylinder mass with one cycle resolution. In addition, the method permits determining error metrics based on the mass conservation principle. Validation results for a reactivity controlled compression ignition (RCCI) engine equipped with electrohydraulic variable valve timing (VVT) are presented to illustrate the performance of the methodGuardiola, C.; Pla Moreno, B.; Blanco-Rodriguez, D.; Bares Moreno, P. (2014). Cycle by Cycle Trapped Mass Estimation for Diagnosis and Control. SAE International Journal of Engines. 7(3):1-9. doi:10.4271/2014-01-1702S197

Dual labor markets in Spain: a firm-side perspective

Usando microdatos contables, en este trabajo documentamos el uso de los contratos temporales e indefinidos por las empresas españolas entre 2004 y 2019. Mostramos que el uso de contratos temporales es muy heterogéneo entre distintas empresas y que la distribución de la tasa de temporalidad está muy sesgada hacia la derecha: la ratio de temporalidad mediana es de tan solo el 3 %, mientras que la tasa media es del 18 %. Parte de esta variación está asociada con el sector y la región en los que opera la empresa, así como con el ciclo macroeconómico. Sin embargo, aproximadamente el 80 % de la variación viene explicada por diferencias entre empresas pertenecientes al mismo sector, la misma región y el mismo punto del ciclo. Individualmente, incluso tras controlar por el sector y la región, observamos que las empresas más grandes y las más jóvenes son las que hacen un mayor uso de los contratos temporales.Using comprehensive balance-sheet data for Spain, we document the use of fixed-term and open-ended contracts by firms over the period 2004-2019. We show that the use of temporary contracts is very heterogeneous across firms, with the distribution of the temporary share being severely right-skewed: the median share of temporary employment is only 3%, while the average is 18%. Part of this variation is related to the sector and region where firms operate as well as to the macroeconomic cycle. However, around 80% of the variation reflects differences across firms operating in the same industry, in the same location and at the same point of the business cycle. At the individual level, even after controlling for sector and region, we observe that larger and younger firms make more extensive use of temporary contracts

How Important is Focalizing on a Healthier Lunch at School?

The aim is to assess the differences in frequency of school lunches, the adherence to the Mediterranean diet, sport practice and the parents’ educational level in school-age children according to their weight status. 352 school-age children recruited from schools in Catalonia participated (11.99 ± 1.5 years). Body weight status groups were grouped as follows: overweight and obese (OW/OB; n=175) versus normal weight (NW(Normal Weight); n=177). The percentage of NW children who had school lunches on weekdays was significantly (p <0.001) higher than the percentage of peer children with OW/OB. The percentage of OW/OB(Overweight and Obese) children who reported to practice structured sport was significantly lower (p<0.05) than in the NW children group and the mean time spent on it as well (2.05 ± 2.36 vs. 2.99 ± 3.03 hours/week; p<0.001, respectively). No differences were found in the parental studies or the Mediterranean diet variable between groups. The results support the role of the educator at school and it is suggested that a healthy and regulated food supply could favor lower adiposity in children. Promoting physical exercise at school could also help with the degree of obesity.The authors are grateful to all the schools, children and their families for their participation, to the colleagues in Programa Nereu (Lleida, Catalonia) for their valuable contributions and the IDIAP – Jordi Gol Foundation. This study was supported by a grant from the Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Lleida, Spain, (PRE/2730/2012, de 4 de desembre, DOGC NÚM. 6272 – 12.12.2012

Physical Activity Behavior, Aerobic Fitness and Quality of Life in School-Age Children

The aim of this article is to assess the differences in sedentary and physical activity behavior, physical fitness and quality of lifein school-age children according to their adiposity state (BMI-SD= Body Mass Index Standard deviation) and gender. 352 children participated in the study (11.99 ± 1.5 years). Children were assigned to a normal weight group (NW= Normal Weight) (n=175) or to an overweight/obese group (OW/OB= Overweight and Obese) (n=177). The percentage of OW/OB was significantly superior (p<0.05) in boys (55.4%) than in girls. Boys reported spending 2:19 h/week (sd= 2:33; p<0.01) watching TV and 3:21 h/week (4:28; p<0.001) more than girls practicing moderate-high intensity physical activity. In contrast, in weight groups differences appeared only at high intensity activities to which NW children devoted 52minuts/week (2:33; p<0.01) longer than OW/OB children. NW and OW/OB groups presented significant (p<0.05) differences in all the physical fitness tests, except for the medicine ball toss one. Children's involvement in at least three hours a week of physical activity were associated to a lower prevalence of overweight or obesity, and to higher physical fitness in children.The authors are grateful to all the schools, children and their families for their participation, to the colleagues in Programa Nereu (Lleida, Catalonia) for their valuable contributions and the IDIAP – Jordi Gol Foundation. This study was supported by a grant from the Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Lleida, Spain, (PRE/2730/2012, de 4 de desembre, DOGC NÚM. 6272 – 12.12.2012

Tuning branching in ceria nanocrystals

Branched nanocrystals (NCs) enable high atomic surface exposure within a crystalline network that provides avenues for charge transport. This combination of properties makes branched NCs particularly suitable for a range of applications where both interaction with the media and charge transport are involved. Herein we report on the colloidal synthesis of branched ceria NCs by means of a ligand-mediated overgrowth mechanism. In particular, the differential coverage of oleic acid as an X-type ligand at ceria facets with different atomic density, atomic coordination deficiency, and oxygen vacancy density resulted in a preferential growth in the [111] direction and thus in the formation of ceria octapods. Alcohols, through an esterification alcoholysis reaction, promoted faster growth rates that translated into nanostructures with higher geometrical complexity, increasing the branch aspect ratio and triggering the formation of side branches. On the other hand, the presence of water resulted in a significant reduction of the growth rate, decreasing the reaction yield and eliminating side branching, which we associate to a blocking of the surface reaction sites or a displacement of the alcoholysis reaction. Overall, adjusting the amounts of each chemical, well-defined branched ceria NCs with tuned number, thickness, and length of branches and with overall size ranging from 5 to 45 nm could be produced. We further demonstrate that such branched ceria NCs are able to provide higher surface areas and related oxygen storage capacities (OSC) than quasi-spherical NCs