115 research outputs found

    Calmar, contenir i decrèixer

    Get PDF
    L’ecologisme balear ha donat prioritat històricament a la defensa dels espais naturals i des de 1990 propugna la «moratòria» urbanística, per posar fre a tot tipus de nova urbanització. A hores d’ara, el seu compromís transcendeix l’ambientalisme territorialista; proposa la moderació del creixement per tal d’assolir el decreixement sostenible, que és l’única manera de fer viables les civilitzacions a la Terra. Fidels al lema de «pensar globalment per actuar localment», es presenta l’anàlisi ecologista de la trajectòria recent de les polítiques urbanístiques i d’ordenació del territori a les illes Balears i els reptes que n’han de fer possible el redreçament, amb la sostenibilitat i l’habitabilitat com a referents

    Salvem la democràcia, salvem Mallorca

    Get PDF
    Abstract not availabl

    Anàlisi de la freqüentació d’ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats

    Get PDF
    L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc).Due to the overcrowding of beaches, it has become necessary to study their frequency of use, particularly in tourist destinations. The aim of this article is to explain the consumption patterns that reflect how beaches are used, to measure how effective beaches are from the perspective of tourism and leisure and also to characterize them according to their functions. New methods of calculating and analysing geographic variables in terms of sustainability are tested, with the creation of an aggregate index of tourism congestion, based on overcrowding analisis, use of motorised vehicles to acces to the beaches and the urban development of the beaches’ sourroundings; all of them considered as negative influences for the recreative experience and for nature conservation. The study is based on a sample of 18 representative beaches in the Balearic Islands and, from this study, details are given of the results of one inner-city beach (the S’Arenal-platja de Palma) and one natural beach (Es Trenc).La necesidad del estudio de la frecuentación de uso de las playas se hace patente a partir de los procesos de masificación que se dan en estos espacios, especialmente en los destinos turísticos. El objetivo de este artículo es explicar las pautas de consumo del recurso playa por parte de los usuarios, medir su eficiencia turística y de ocio, y al mismo tiempo conseguir una caracterización de las playas según sus funcionalidades. En este artículo se ensayan nuevos métodos de recuento y de análisis de las variables geográficas desde el punto de vista de la sostenibilidad, con la creación de un índice agregado de congestión turística, definido por la densidad de usuarios, la motorización del acceso y la urbanización del entorno; considerados todos ellos negativos para la experiencia recreativa y la conservación del entorno. El estudio se sustenta en un muestreo de 18 playas representativas de las Islas Baleares, del cual se detallan los resultados de una playa urbana (S’Arenal-playa de Palma) y una playa natural (Es Trenc)

    AUDITORÍAS AMBIENTALES DE DESTINOS TURÍSTICOS. DIAGNOSIS TERRITORIAL PARA EL DESARROLLO DE AGENDAS 21 LOCALES

    Get PDF
         The socioenvironmental crisis is urging to act locally to limit human activities in terms of sustainability, or at least to mitigate its worst effects. According to this, the Agenda 21 —main product of the UNEP Rio’s Summit in 1992— was adapted to the European urban areas’ needs in the European Conference on Sustainable Cities & Towns which was hold in Aalborg, Denmark on 27 May 1994. Notwithstanding, the same year the local council of Calvià (Majorca) established a pioneer target with the development of an Local Agenda 21, which was moreover specially adapted to the diagnosis and to the intervention on declining intensive tourist resorts. The aims of this strategy are co-ordinating all the managing subjects of the local administrations and favouring citizens participation in the definition of their territorial, social and environmental project. This paper analyse the aims and the results of the Calvia’s project, further to another Balearic project, called ECOTUR and managed by the Regional Government, and the Barcelona’s Provincial Government initiative, dealing with the local authorities of its jurisdiction. Our main aim is to advance in the knowledge and the application of this regional planning tool, specially adapted to tourist destinations, on the case of the Balearic Islands.     La crisis socioambiental global urge a actuar localmente para acotar las actividades humanas en términos de sostenibilidad, o al menos para mitigar sus efectos más graves. En este sentido, la Agenda 21 —fruto de la cumbre del PNUMA en Río de Janeiro, el año 1992— se adaptó a las necesidades urbanas europeas en la Conferencia europea sobre ciudades sostenibles celebrada en Aalborg, Dinamarca, el 27 de mayo de 1994. Pero ya en aquel entonces el municipio de Calvià (Mallorca) establecía un hito pionero en el desarrollo de una Agenda 21 Local (AG21L), adaptándola además a la diagnosis y la intervención sobre centros turísticos intensivos en declive. Los principales propósitos de esta estrategia son coordinar todos los campos de actuación municipal y favorecer la participación ciudadana en la definición de su proyecto territorial, social y ambiental. El presente artículo revisa los objetivos y los logros del proyecto calvianense, además del programa balear ECOTUR, promovido por el Gobierno Balear, y de otra iniciativa semejante para municipios de la Diputación de Barcelona. Su propósito es avanzar en el conocimiento y la aplicación de esta herramienta de ordenación y gestión territorial, especialmente adaptada a destinos turísticos, sobre el ejemplo de las Islas Baleares

    El mapa de marjades de la serra de Tramuntana de Mallorca

    Get PDF
    Abstract not availabl

    De colònia d'estiueig a resort turisticoresidencial. Gentrificació turística de petits nuclis costaners al litoral d'Artà (Mallorca)

    Get PDF
    El present estudi vol demostrar com la funció residencial dels nuclis del litoral d'Artà està sent alterada per la forta pressió turística dels darrers anys. El desplaçament de la població resident, els canvis a l'oferta complementària i la proliferació de la modalitat d'allotjament turístic a habitatges són factors que ens permeten considerar el turisme com un element gentrificador sobre aquests nuclis litorals. La metodologia utilitzada per demostrar aquest impacte estudia els efectes de la turistització sobre la zona mitjançant el treball de camp, entrevistes, l'anàlisi de fonts estadístiques, del procés d'urbanització i de la distribució dels habitatges turístics de vacances a partir de les dades que ofereixen plataformes com Airbnb i Insideairbnb. La proliferació dels habitatges turístics de vacances i la seva desregulació accelera aquest procés de gentrificació, que comporta segregació socioespacial. Ens trobem així davant d'un nou model de turistització residencial que també afecta a les colònies d'estiueig.This paper aims to demonstrate how the increasing tourist pressure is transforming the residential function of the coastal settlements of Arta. The analysis of population displacements, changes in commercial activities and the expansion of tourist commodification of houses are factors that allow us to consider tourism as a gentrification driving force in these summer colonies.The used methodology has been based on: fieldwork with surveys and localpeople interviews, statistical analysis, and mapping of urban developmentand renting holiday homes, using data from the websites of Airbnb and its analysis in Insideairbnb. The proliferation of the tourist holiday homesand the lack of regulation has resulted into the acceleration of thetourist gentrification process with its consequent spatial segregation. Thus, we could define this new type of tourism as a gentrification forcein summer colonies, such as those in Arta's seaside.El presente estudio quiere demostrar como la función residencial de los núcleos litorales de Artà está siendo alterada por la fuerte presión turística de los últimos años.El desplazamiento de la población residente, los cambios en la oferta complementaria y la proliferación de la modalidad de alojamiento turístico en viviendas son factores que nos permiten considerar el turismo como un elemento gentrificador sobre estos núcleos litorales. La metodología utilizada para demostrar este impacto estudia los efectos de la turistización sobre la zona mediante el trabajo de campo, entrevistas, el análisis de fuentes estadísticas, del proceso de urbanización y de la distribución de las viviendas turísticas de vacaciones a partir de los datos que ofrecen plataformas como Airbnb e Insideairbnb. La proliferación de las viviendas turísticas de vacaciones i su desregulación acelera este proceso de gentrificación, que comporta segregación socio-espacial. Así, nos encontramos ante un nuevo modelo de turistización residencial que también afecta a las colonias de veraneo

    ¿Reconversión o desregulación? análisis de planes de reconversión turístico-inmo- biliaria de la playa de Palma (Mallorca)

    Get PDF
    In today’s globalized world, neoliberal capitalism relativizes the State’s role through privatization and de-regulation. In this context, the tourist sector real estate business attracts financial investment, transforming areas into authentic cities through the «flexibilization» of space. The restructuring process of decadent Fordist tourist resorts highlights the public authority tug of war between benefitting private interests and promoting democratic control, concealing processes where deregulation prevails. As a case study, different recent restructuring plans and regulations relating to Playa de Palma are used.El capitalismo neoliberal en la globalización relativiza el papel del Estado, mediante privatizaciones y desregulación. En este contexto, el negocio turístico-inmobiliario atrae inversiones financieras y produce ciudad en la «flexibilización» del espacio. La reconversión de enclaves turísticos fordistas decadentes muestra las tensiones de los poderes públicos entre favorecer intereses privados y promover su control democrático, imbuidos por procesos dominados por la desregulación. Se utilizan los casos de diversos planes de reconversión y normativas recientes que afectan a la Playa de Palma

    Evolució i tendències en l'ocupació del sòl a les illes balears

    Get PDF
    Se analizan los cambios de ocupación del suelo en las Islas Baleares para el período 1956-2000, así como los potenciales de crecimiento que posibilitan los planes territorial, profundizando en el estudio de las cubiertas del suelo urbano-industriales, que tienen la origen en la explosión turísticoinmobiliaria de las Islas Baleares. La transformación territorial que resulta de la incorporación de las islas Baleares al capitalismo global hace que estas cubiertas urbano-industriales pasen de ocupar 7.416 Ha (1956) a 28.746 Ha (2000). A partir de los planes vigentes, la cubierta urbano-industrial podría alcanzar, potencialmente, unas 38.120 Ha para el 2015, con la siguiente distribución de superficies: urbano (32.360 Ha), viario (2966 Ha), ferroviario (252 Ha), golf (1189 Ha) y canteras (1353 Ha).This study analyses the changes in land use in the Balearic Islands during the 1956-2000 period and the growth potential generated by the planning policy, while examining the industrial and urban coverage of land caused by the tourism and real estate boom in the Islands. The land transformation stemming from the Balearic Islands’ entry into global capitalism gave rise to the growth of urban and industrial land, which went from 7,416 ha. in 1956 to 28,746 ha. in 2000. Based on the current planning model, the urban and industrial coverage could potentially reach some 38,120 ha. by around 2015, with the following distribution: urban (32,360 ha.), roads (2966 ha.), railway (252 ha.), golf (1189 ha.) and quarries (1353 ha.)
    corecore