34 research outputs found

    Eines d'ajut a la presa de decisions clíniques a Catalunya

    Get PDF

    Projecte de formació de qualitat a l’IES Sa Colomina (Eivissa)

    Get PDF
    En aquest article es parlarà sobre el projecte d’implantació del sistema de gestió de qualitat en centres educatius (FPQ). El nostre centre educatiu va començar aquest projecte el curs 2003/2004 i ara mateix acaba de passar una auditoria externa feta per l’empresa AENOR per obtenir la certificació de qualitat basada en la norma UNE-EN ISO 9001:2000.En este artículo hablaremos del proyecto de implantación del sistema de gestión de calidad en centros educativos (FPQ). Nuestro centro comenzó este proyecto en el curso 2003/2004 i en estos momentos acaba de pasar una auditoría externa realizada por la empresa AENOR para obtener la certificación de calidad basada en la norma UNE-EN ISO 9001:2000

    Bones pràctiques: gestió infermera de la demanda

    Get PDF
    Bones pràctiques; Gestió infermera de la demanda; Atenció al pacientBuenas prácticas; Gestión enfermera de la demanda; Atención al pacienteGood practices; Demand nurse management; Patient careAquest document té com a objectiu identificar mesures facilitadores que ajudin a l’escalabilitat de la bona pràctica en Atenció Primària Gestió Infermera de la Demanda, que permetin augmentar i millorar la implementació a tot el territori

    Eines per a la presa de decisions clíniques a Catalunya

    Get PDF
    Presa de decisions clíniques; Catalunya; Eines;Toma de decisiones clínicas; Cataluña; HerramientasClinical decisions making; Catalonia; ToolsLa majoria de països amb entorns culturals i científics similars al nostre aborden la millora de la qualitat de la pràctica clínica des de diverses perspectives. Els diferents instruments d’ajuda a la presa de decisions clíniques basats en l’evidència són un element clau per reduir la variabilitat en la pràctica mèdica i basada en la millor evidència científica existent. Les guies de pràctica clínica (GPC), conjuntament amb altres productes basats en l’evidència (APBE) com els protocols, les vies o les rutes assistencial, són eines que es troben a l’abast dels diferents professionals del món sanitari i que han demostrat que poden millorar la qualitat en la prestació de serveis del sistema sanitari, tant a nivell micro, com meso o macro. Dins del marc del Pla de Salut (2011-2015) de Catalunya s’inclou l’objectiu de potenciar l’avaluació sistemàtica de tecnologies, qualitat i recerca en salut, de manera que es pretén impulsar el desenvolupament i ús d’aquestes eines a casa nostra. Així doncs, l’objectiu d’aquest informe és principalment descriure l’estat de situació de les eines d’ajut a la presa de decisions clíniques en els diferents centres de titularitat pública d’atenció primària, especialitzada, sociosanitària i salut mental de Catalunya. Per assolir aquest objectiu s’ha dissenyat un estudi descriptiu, transversal, realitzat mitjançant una enquesta electrònica, que s’ha distribuït entre les 130 organitzacions sanitàries, de titularitat pública, que existeixen fins avui (març 2014) a Catalunya. En l’enquesta s’han inclòs 21 preguntes que fan referència a tres aspectes diferents: identificació del centre, ús i organització de les eines d’ajut a la presa de decisions clíniques I identificació de les guies més emprades en el maneig de les malalties cròniques prioritzades pel Pla de Salut per a l’any 2012.La mayoría de los países con entornos culturales y científicos similares al nuestro abordan la mejora de la calidad de la práctica clínica desde diferentes perspectivas. Los diferentes instrumentos de ayuda a la toma de decisiones clínicas basadas en la evidencia son un elemento clave para reducir la variabilidad en la práctica médica y basada en la mejor evidencia científica existente. Las guías de práctica clínica (GPC), junto con otros productos basados en la evidencia como los protocolos, vías o rutas asistenciales, son herramientas que se encuentran al alcance de los diferentes profesionales del mundo sanitario y que han demostrado que pueden mejorar la calidad en la prestación de servicios del sistema sanitario, tanto a nivel micro, como meso o macro. Dentro del marco del Plan de Salud (2011-2015) de Cataluña se incluye el objetivo de potenciar la evaluación sistemática de tecnologías, calidad e investigación en salud, de manera que se pretende impulsar el desarrollo y uso de estas herramientas en nuestro entorno. Así pues, el objetivo de este informe es principalmente describir el estado de situación de las herramientas de ayuda a la toma de decisiones clínicas en los diferentes centros de titularidad pública de atención primaria, especializada, sociosanitaria y salud mental de Cataluña. Para alcanzar este objetivo se ha diseñado un estudio descriptivo, transversal, realizado mediante una encuesta electrónica, que se ha distribuido entre las 130 organizaciones sanitarias de titularidad pública que existen a día de hoy en Cataluña (marzo 2014). En la encuesta se han incluido 21 preguntas que hacen referencia a tres aspectos diferentes: identificación del centro, uso y organización de las herramientas de ayuda a la toma de decisiones clínicas e identificación de las guías más utilizadas en el manejo de las enfermedades crónicas priorizadas por el Plan de Salud para el año 2012.Most countries with cultural and scientific backgrounds similar to ours address the improvement of the quality of clinical practice from different angles. Different evidence-based tools for clinical decision-making are key to reduce variability in medical practice based on the best available scientific evidence. Clinical practice guidelines (CPGs), together with other evidence-based products (EBPs), such as protocols, care pathways or routes, are tools that are available to different healthcare professionals. These tools have been shown to improve the quality standards of the health service delivery system, at micro, meso or macro level. One of the aims of the Health Plan (2011-2015) of Catalonia is to promote the systematic assessment of technology, quality and health research. Specifically, there is a need to establish a “CPG Office”, the objective of which would be to boost the development and use of these tools within our scope of action. Thus, the objective of this report is primarily to describe the state of the art of tools that aid clinical decision- making in the different public primary care, specialised care, long-term care and mental health care centres of Catalonia. To reach this goal, we have designed a descriptive, cross-sectional study, conducted through an online survey, which was distributed among 130 healthcare organizations, of public ownership, currently in operation in Catalonia (March 2014). The survey included 21 questions that referred to three different aspects: identification of the centre, use and organization of tools that help in clinical decision-making, and identification of the most widely used CPGs in the management of chronic diseases, as prioritized by the Health Plan for the year 2012

    Evaluación de los implantes cocleares bilaterales en niños: criterios de indicación de los implantes cocleares en niños y adultos

    Get PDF
    Implants coclears; Avaluació; Infants; Cochlear Implants; Evaluation; Childrens; Implantes Cocleares; Evaluación; NiñosL’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS, abans Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques), va elaborar l’any 2006, per encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, una consulta tècnica (informe d’avaluació breu) sobre els implants coclears (IC), que tenia com a objectius descriure les indicacions clíniques dels IC en adults i nens, així com avaluar la seva seguretat i eficàcia sobre la base de l’evidència científica disponible. Al final del 2009, l’AIAQS va rebre l’encàrrec de la Comissió de Terciarisme del CatSalut d’actualitzar aquesta consulta tècnica analitzant el coneixement científic disponible sobre l’eficàcia/efectivitat i seguretat dels implants coclears bilaterals (ICB) i els criteris d’indicació dels IC en adults i nens

    Implantation of CPT1AM-expressing adipocytes reduces obesity and glucose intolerance in mice

    Get PDF
    Obesity and its associated metabolic comorbidities are a rising global health and social issue, with novel therapeutic approaches urgently needed. Adipose tissue plays a key role in the regulation of energy balance and adipose tissue-derived mesenchymal stem cells (AT-MSCs) have gained great interest in cell therapy. Carnitine palmitoyltransferase 1A (CPT1A) is the gatekeeper enzyme for mitochondrial fatty acid oxidation. Here, we aimed to generate adipocytes expressing a constitutively active CPT1A form (CPT1AM) that can improve the obese phenotype in mice after their implantation. AT-MSCs were differentiated into mature adipocytes, subjected to lentivirus-mediated expression of CPT1AM or the GFP control, and subcutaneously implanted into mice fed a high-fat diet (HFD). CPT1AM-implanted mice showed lower body weight, hepatic steatosis and serum insulin and cholesterol levels alongside improved glucose tolerance. HFD-induced increases in adipose tissue hypertrophy, fibrosis, inflammation, endoplasmic reticulum stress and apoptosis were reduced in CPT1AM-implanted mice. In addition, the expression of mitochondrial respiratory chain complexes was enhanced in the adipose tissue of CPT1AM-implanted mice. Our results demonstrate that implantation of CPT1AM-expressing AT-MSC-derived adipocytes into HFD-fed mice improves the obese metabolic phenotype, supporting the future clinical use of this ex vivo gene therapy approach

    Organitzacions saludables: fem salut, fem ioga

    Get PDF
    Organitzacions saludables; Ioga; Salut públicaOrganizaciones saludables; Yoga; Salud públicaHealthy organizations; Yoga; Public healthAmb l’objectiu de dissenyar un programa fonamentat en la promoció d’organitzacions saludables a través d’una intervenció específica de ioga, es va crear la Comunitat de Pràctica (CoP) Fem salut, fem ioga. Perquè una organització esdevingui saludable ha de permetre als treballadors conciliar la vida laboral amb la familiar, promoure horaris raonables, difondre la cura de la salut amb l’exemple, facilitar un bon ambient laboral i fer prevaldre el treball en equip inter i multidisciplinari i la cooperació per assolir les fites establertes, en alineació amb els objectius de l’empresa. També ha d’animar els treballadors a participar en obres socials i fer educació en salut, tant per als empleats com per als grups amb què es relaciona. Una de les maneres més habituals de promocionar una organització saludable és crear programes adreçats als treballadors que continguin accions concretes, com pot ser, per exemple, la implementació d’un programa de pràctica de ioga. Les malalties causades pels entorns laborals acostumen a estar relacionades amb problemes osteoarticulars (cervicàlgies, lumbàlgies...) i amb la gestió de l’estrès5,6. La pràctica del ioga pot ajudar a prevenir aquest tipus de problemes o a minimitzar-ne els efectes. Com a resultat final es va definir, implementar i avaluar una intervenció pilot de ioga a l’entorn laboral (en aquest cas, institucions governamentals) per a fomentar organitzacions saludables.Con el objetivo de diseñar un programa fundamentado en la promoción de organizaciones saludables a través de una intervención específica de yoga, se creó la Comunidad de Práctica (CoP) Hacemos salud, hacemos yoga. Para que una organización sea saludable debe permitir a los trabajadores conciliar la vida laboral con la familiar, promover horarios razonables, difundir el cuidado de la salud con el ejemplo, facilitar un buen ambiente laboral y primar el trabajo en equipo inter y multidisciplinar y la cooperación para alcanzar las metas establecidas, en alineación con los objetivos de la empresa. También debe animar a los trabajadores a participar en obras sociales y hacer educación en salud, tanto para los empleados como para los grupos con los que se relaciona. Una de las formas más habituales de promocionar una organización saludable es crear programas dirigidos a los trabajadores que contengan acciones concretas, como puede ser, por ejemplo, la implementación de un programa de práctica de yoga. Las enfermedades causadas por los entornos laborales suelen estar relacionadas con problemas osteoarticulares (cervicalgias, lumbalgias...) y con la gestión del estrés5,6. La práctica del yoga puede ayudar a prevenir este tipo de problemas o minimizar sus efectos. Como resultado final se definió, implementó y evaluó una intervención piloto de yoga en el entorno laboral (en este caso, instituciones gubernamentales) para fomentar organizaciones saludables.In order to design a program based on the promotion of organizations health through a specific yoga intervention, the Community of Practice (CoP) We do health, we do yoga. For an organization to be healthy, it must allow workers to reconcile work and family life, promote reasonable hours, disseminate health care by example, facilitate a good work environment, and prioritize inter and multidisciplinary teamwork and cooperation. to achieve the established goals, in alignment with the objectives of the company. It should also encourage workers to participate in social projects and health education, both for employees and for the groups with which they are related. One of the most common ways to promote a healthy organization is to create programs aimed at workers that contain specific actions, such as, for example, the implementation of a yoga practice program. Illnesses caused by work environments are usually related to osteoarticular problems (neck pain, low back pain...) and stress management5,6. The practice of yoga can help prevent these types of problems or minimize their effects. As a final result, a pilot yoga intervention was defined, implemented and evaluated in the work environment (in this case, government institutions) to promote healthy organizations

    Trends in the epidemiology of catheter-related bloodstream infections; towards a paradigm shift, Spain, 2007 to 2019

    Get PDF
    Altres ajuts: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya ("Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) 2019-2021"); Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital; Red Española de Investigación en Patología Infecciosa (REIPI).Background: Catheter-related bloodstream infections (CRBSI) are frequent healthcare-associated infections and an important cause of death. Aim: To analyse changes in CRBSI epidemiology observed by the Infection Control Catalan Programme (VINCat). Methods: A cohort study including all hospital-acquired CRBSI episodes diagnosed at 55 hospitals (2007-2019) in Catalonia, Spain, was prospectively conducted. CRBSI incidence rates were adjusted per 1,000patientdays. To assess the CRBSI rate trend per year, negative binomial models were used, with the number of events as the dependent variable, and the year as the main independent variable. From each model, the annual rate of CRBSI diagnosed per 1,000patientdays and the incidence rate ratio (IRR) with its 95% confidence intervals (CI) were reported. Results: During the study, 9,290 CRBSI episodes were diagnosed (mean annual incidence rate:0.20episodes/1,000patientdays). Patients' median age was 64.1years; 36.6% (3,403/9,290) were female. In total, 73.7% (n=6,845) of CRBSI occurred in non-intensive care unit (ICU) wards, 62.7% (n=5,822) were related to central venous catheter (CVC), 24.1% (n=2,236) to peripheral venous catheters (PVC) and 13.3% (n=1,232) to peripherally-inserted central venous catheters (PICVC). Incidence rate fell over the study period (IRR:0.94;95%CI:0.93-0.96), especially in the ICU (IRR:0.88;95%CI:0.87-0.89). As a whole, while episodes of CVC CRBSI fell significantly (IRR:0.88;95%CI:0.87-0.91), peripherally-inserted catheter CRBSI (PVC and PICVC) rose, especially in medical wards (IRR PICVC:1.08;95%CI:1.05-1.11; IRR PVC: 1.03; 95% 1.00-1.05). Conclusions: Over the study, CRBSIs associated with CVC and diagnosed in ICUs decreased while episodes in conventional wards involving peripherally-inserted catheters increased. Hospitals should implement preventive measures in conventional wards

    Bones pràctiques: gestió infermera de la demanda

    No full text
    Bones pràctiques; Gestió infermera de la demanda; Atenció al pacientBuenas prácticas; Gestión enfermera de la demanda; Atención al pacienteGood practices; Demand nurse management; Patient careAquest document té com a objectiu identificar mesures facilitadores que ajudin a l’escalabilitat de la bona pràctica en Atenció Primària Gestió Infermera de la Demanda, que permetin augmentar i millorar la implementació a tot el territori
    corecore