Una salida para la representación de las comunidades autónomas en el Consejo de la UE

La Conferencia para Asuntos Relacionados con la Unión Europea (CARUE) aprobó a finales de 2004 dos acuerdos que regulan la participación de las comunidades autónomas en el Consejo de la Unión Europea y sus instancias preparatorias. Tras más de siete años de aplicación, el sistema no está dando los resultados esperados. Los problemas detectados en la práctica en un contexto, además, de crisis institucional y económica empujan a nuevos planteamientos. El siguiente trabajo analiza los principales obstáculos que han aparecido desde la implementación de los Acuerdos de 2004 con miras a establecer prospectivas.In late 2004, the Conference for EU-Related Affairs (CARUE) approved two agreements governing the participation of the autonomous communities in the Council of the European Union and its preparatory bodies. After more than seven years of implementation, the system is not bringing the expected results. The problems identified in practice in a context, moreover, of institutional and economic crisis, call for new approaches. The following paper analyses the main obstacles that have arisen since the implementation of the 2004 agreements with a view to determining future prospects

La cooperación transfronteriza e interterritorial: Un clásico renovado

Aquest article analitza la dimensió jurídica dels organismes de cooperació transfronterers, és a dir, constituïts per entitats territorials veïnes, i interterritorials, integrats per entitats no veïnes en què participen comunitats autònomes, tant respecte dels acords de constitució com de les activitats que desenvolupen una vegada creats, amb referència especial a Catalunya, denominadora comuna en tots ells. L’interès de l’autora és esbrinar quant s’ha avançat des que es van donar a conèixer les primeres experiències de cooperació fins ara, tenint en compte els darrers canvis produïts en la normativa interna i europea relacionats amb aquesta matèria. En suma, el nou Estatut de Catalunya o els darrers treballs del Consell d’Europa i l’entrada en vigor del Reglament de la Unió Europea sobre les agrupacions europees de cooperació territorial (AECT), suposaran un salt qualitatiu en les associacions de les quals és membre Catalunya, com ara els Quatre Motors per a Europa, l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, l’Assemblea de les Regions d’Europa o la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), o simplement reforçaran el que ja existeix? Al final de l’article s’assenyalen les tendències que es perfilen en la composició i actuació dels organismes de cooperació transfronterera i interterritorial amb participació autonòmica.This article analyses the legal dimension of organisations with cross-border cooperation, i.e. those made up of neighbouring territorial entities. It also looks at inter-territorial entities, made up of non-neighbouring entities in which the autonomous communities participate, both with regard to constitutional agreements and to the activities carried out after they have been established. Particular emphasis is placed on Catalonia, as it is the common denominator among all of them. The author aims to find out what advances have been made since the first cooperation experiences, taking into consideration the recent amendments made to the European and domestic regulations related to this issue. In short, will Catalonia’s new statute of autonomy, known as Estatut de Catalunya, or the Council of Europe’s latest works and the initiation of the European Union Regulation on the European Grouping of Cross-border Cooperation (EGCC) really have an effect on improving the quality of those associations to which Catalonia belongs, such as Four Motors for Europe, the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, the Assembly of European Regions and the Working Community of the Pyrenees (CTP)? Or will they only reinforce that which already exists? At the end of the article, the author points out trends in the composition and activities of cross-border cooperation and inter-territorial bodies with regional participation.1. Retrospectiva de la cooperación. – 2. La cooperación transfronteriza e interterritorial en la actualidad. 2.1. Los tipos de organismos de cooperación básicos. 2.2. Novedades normativas. – 3. Experiencias de cooperación institucionalizada. 3.1. No normativa: Cuatro Motores para Europa y la Euroregión Pirineos Mediterráneo. 3.2. Contractual-convencional: la Asamblea de las Regiones de Europa y la Comunidad de Trabajo de los Pirineos. – 4. Nuevas tendencias

Els organismes de cooperació territorial a Europa : una mirada cap al futur

Les entitats regionals i locals col·laboren amb altres entitats europees mitjançant la creació d'organismes de naturalesa jurídica molt diversa. Aquest associacionisme els permet desenvolupar iniciatives de cooperació territorial, terme, aquest darrer, que comprèn les relacions transfrontereres dutes a terme entre entitats veïnes, relacions transnacionals i interregionals portades per entitats que no comparteixen cap frontera. Recentment, s'ha creat un nou tipus d'associació, les agrupacions europees de cooperació territorial -AECT-, que tracta de suplir les deficiències amb les quals a vegades es trobaven les ja clàssiques euroregions i les comunitats de treball, entre altres, a l'hora d'emprendre accions conjuntes. El present treball analitza les febleses i les fortaleses d'aquests organismes de cooperació territorial actuals, fent una certa prospectiva sobre la seva viabilitat.Las entidades regionales y locales colaboran con otras entidades europeas mediante la creación de organismos de naturaleza jurídica muy diversa. Este asociacionismo les permite desarrollar iniciativas de cooperación territorial, término, éste último, que comprende las relaciones transfronterizas llevadas a cabo entre entidades vecinas, relaciones transnacionales e interregionales emprendidas por entidades que no comparten una frontera. Recientemente, se ha creado una nueva forma de asociación, las agrupaciones europeas de cooperación territorial -AECT-, que trata de suplir las deficiencias con las que a veces se encontraban las ya clásicas eurorregiones y las comunidades de trabajo, entre otras, en el momento de acometer acciones conjuntas. El presente trabajo analiza las debilidades y las fortalezas de los organismos de cooperación territorial actuales, haciendo una cierta prospectiva sobre su viabilidad.Les entités régionales et locales collaborent avec d'autres entités européennes en utilisant la création d'organismes de très diverse nature juridique. Ces associations leur permet de développer des initiatives de coopération territoriale terme, ce dernier, qui comprend les relations transfrontalières, menées entre des entités voisines, relations transnationales et interrégionales portées par des entités qui ne partagent pas une frontière. Récemment, une nouvelle forme d'association a été introduite, les groupements européens de coopération territoriale -GECT-, qui essaye de suppléer les déficiences avec celles que parfois ils rencontraient les déjà classiques eurorégions, communautés de travail, entre d'autres, au moment d'entreprendre des actions conjointes. Le présent travail analyse les faiblesses et points forts de ces organismes de coopération territoriale actuels faisant une certaine prospective sur leur viabilité.The regional and local entities collaborate with other European entities by means of the creation of organizations which have a very diverse juridical nature. This associationism allows them to develop territorial cooperation initiatives, which refer to transborder relationships, carried out among neighboring entities, and to transnational and interregional relationships, leaded by entities which do not share any border. A new type of association has been introduced recently, the European Groupings of Territorial Cooperation -EGTC-, which aims at making up for the deficiencies that were sometimes faced by the known Euroregions and working communities, among other, when undertaking joint actions. The present work analyzes the weaknesses and strong points referring to the current territorial cooperation's organizations by focusing on the study of their feasibility

Un Possible encaix de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània en la figura de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial

Avui dia parlar de l'Euroregió i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperació no és estrany al mon del dret, però no sempre ha estat així. Ha calgut l'experiència positiva de diverses entitats regionals i locals d'arreu d'Europa per començar a reconèixer la importància d'aquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alpí (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de col·laboració permanent en el continent europeu. Així doncs, si bé a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) s'estengué la col·laboració d'entitats regionals i locals europees no va ser fins a la dècada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llançament de les iniciatives comunitàries INTERREG que suposaren un recolzament econòmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperaci

¿Se puede aprender una nueva forma de crear y usar contenidos educativos en la universidad?

La implantación de nuevos modelos pedagógicos en los sistemas de gestión del aprendizaje es actualmente una necesidad de la comunidad educativa. Por ello, la División de Informática Industrial ha desarrollado una metodología de construcción de contenidos formativos y una metodología de docencia de cursos elearning, basándose en la mayor implicación y autonomía del alumno y en el nuevo papel del profesorado definido en el Espacio Europeo de Educación Superior. La metodología de construcción establece unas pautas de diseño pedagógico, funcional y gráfico, que permiten la creación de cursos con contenidos digitales dinámicos, breves e interactivos. La metodología de docencia facilita al profesorado la organización y mejora de la asignatura y la orientación de los estudiantes. Ambas constituyen una ayuda para la mejora del proceso enseñanza-aprendizaje aprovechando las nuevas tecnologías. Como aplicación, se han creado dos cursos siguiendo el formato SCORM en la plataforma AulaWeb. Uno de ellos está orientado a la formación de docentes que quieren aprender a emplear una plataforma de tele-educación y el otro corresponde a una asignatura universitaria de libre elección

Mapping Soil Burn Severity at Very High Spatial Resolution from Unmanned Aerial Vehicles

ArtículoThe evaluation of the effect of burn severity on forest soils is essential to determine the impact of wildfires on a range of key ecological processes, such as nutrient cycling and vegetation recovery. The main objective of this study was to assess the potentiality of different spectral products derived from RGB and multispectral imagery collected by unmanned aerial vehicles (UAVs) at very high spatial resolution for discriminating spatial variations in soil burn severity after a heterogeneous wildfire. In the case study, we chose a mixed-severity fire that occurred in the northwest (NW) of the Iberian Peninsula (Spain) in 2019 that affected 82.74 ha covered by three different types of forests, each dominated by Pinus pinaster, Pinus sylvestris, and Quercus pyrenaica. We evaluated soil burn severity in the field 1 month after the fire using the Composite Burn Soil Index (CBSI), as well as a pool of five individual indicators (ash depth, ash cover, fine debris cover, coarse debris cover, and unstructured soil depth) of easy interpretation. Simultaneously, we operated an unmanned aerial vehicle to obtain RGB and multispectral postfire images, allowing for deriving six spectral indices. Then, we explored the relationship between spectral indices and field soil burn severity metrics by means of univariate proportional odds regression models. These models were used to predict CBSI categories, and classifications were validated through confusion matrices. Results indicated that multispectral indices outperformed RGB indices when assessing soil burn severity, being more strongly related to CBSI than to individual indicators. The Normalized Difference Water Index (NDWI) was the best-performing spectral index for modelling CBSI (R2cv = 0.69), showing the best ability to predict CBSI categories (overall accuracy = 0.83). Among the individual indicators of soil burn severity, ash depth was the one that achieved the best results, specifically when it was modelled from NDWI (R2cv = 0.53). This work provides a useful background to design quick and accurate assessments of soil burn severity to be implemented immediately after the fire, which is a key factor to identify priority areas for emergency actions after forest fires.S

Alzhéimer y diálogo, una experiencia para la investigación e innovación responsables

Esta publicación es el resultado de la investigación «Comunicación para el desarrollo de la investigación e innovación responsables: una experiencia aplicada en biotecnología contra el Alzheimer

Relevance of UAV and sentinel-2 data fusion for estimating topsoil organic carbon after forest fire

[EN] The evaluation at detailed spatial scale of soil status after severe fires may provide useful information on the recovery of burned forest ecosystems. Here, we aimed to assess the potential of combining multispectral imagery at different spectral and spatial resolutions to estimate soil indicators of burn severity. The study was conducted in a burned area located at the northwest of the Iberian Peninsula (Spain). One month after fire, we measured soil burn severity in the field using an adapted protocol of the Composite Burn Index (CBI). Then, we performed soil sampling to analyze three soil properties potentially indicatives of fire-induced changes: mean weight diameter (MWD), soil moisture content (SMC) and soil organic carbon (SOC). Additionally, we collected post-fire imagery from the Sentinel-2A MSI satellite sensor (10–20 m of spatial resolution), as well as from a Parrot Sequoia camera on board an unmanned aerial vehicle (UAV; 0.50 m of spatial resolution). A Gram-Schmidt (GS) image sharpening technique was used to increase the spatial resolution of Sentinel-2 bands and to fuse these data with UAV information. The performance of soil parameters as indicators of soil burn severity was determined trough a machine learning decision tree, and the relationship between soil indicators and reflectance values (UAV, Sentinel-2 and fused UAV-Sentinel-2 images) was analyzed by means of support vector machine (SVM) regression models. All the considered soil parameters decreased their value with burn severity, but soil moisture content, and, to a lesser extent, soil organic carbon discriminated at best among soil burn severity classes (accuracy = 91.18 %; Kappa = 0.82). The performance of reflectance values derived from the fused UAV-Sentinel-2 image to monitor the effects of wildfire on soil characteristics was outstanding, particularly for the case of soil organic carbon content (R2 = 0.52; RPD = 1.47). This study highlights the advantages of combining satellite and UAV images to produce spatially and spectrally enhanced images, which may be relevant for estimating main impacts on soil properties in burned forest areas where emergency actions need to be applied.S