294 research outputs found

    Materiales de futuro: cubiertas de acero inoxidable en la construcción no industrial europea.

    Get PDF
    El acero inoxidable como material de cubierta siempre se ve como un material brillante, lujoso y caro, así como muy poco utilizado en las cubiertas tradicionales. En este trabajo, se explica que el acero inoxidable se utiliza en la construcción de cubiertas mucho más de lo que se podría pensar y que su elección no exclusivamente por razones de prestigio o de lujo. El desarrollo del trabajo nos muestra que en la elección del acero inoxidable como material de cobertura, las cualidades principales que resaltan son: Estética del material. Durabilidad Facilidad y su rapidez de puesta en ejecución Resistencia a la corrosión Propiedades mecánicas Bajo coeficiente de dilatación Perfecta combinación con otros materiales como la madera, cementos, vidrio, etc. Bajo peso por m ² Así mismo, en este trabajo se contempla como los aceros inoxidables son productos que se adaptan perfectamente tanto a las exigencias de la cubierta tradicional como a la contemporánea, y qué con sus aspectos de superficie se integra en un ambiente urbano, rural o moderno. La utilización del acero inoxidable se potencia gracias a sus calidades medioambientales: Es 100 % reciclable Se pueden reutilizar las aguas de lluvia Es auto-limpiable Comparado el acero inoxidable con otros materiales metálicos, en su utilización en cubiertas y teniendo en cuenta en éstos su aspecto, durabilidad, resistencia a la corrosión, etc, tienen un coste mayor con respecto al acero inoxidable

    Diagnóstico por fluorescencia en el carcinoma basocelular previo a la cirugía micrográfica de Mohs

    Get PDF
    Ríos Buceta, Luis, codir.El objetivo de este estudio es evaluar la utilidad del diagnóstico por fluorescencia del carcinoma basocelular previo a la cirugía micrográfica de Mohs. Por ellos hemos comparado el área que delimita la fluorescencia con el defecto quirúrgico final obtenido tras finalizar la cirugía. Se han seleccionado 22 pacientes con carcinoma basocelulares candidatos a ser tratados mediante cirugía de Mohs, debido a su histología y/o localización anatómica. El diagnóstico por fluorescencia se realizó el día previo a la cirugía. La fluorescencia ha sido la misma que el área tumoral en solo 3 pacientes (13,6%), en los otros 19 (86,4%) el área de fluorescencia no coincidía con el área tumoral real. En 10 de los 19 pacientes (52,6%) el área de fluorescencia fue menor que el área tumoral (resultado falso negativo). En 8 pacientes (42,1%) la fluorescencia fue mayor que el defecto quirúrgico final (resultado falso positivo). La sensibilidad y especificidad encontradas ha sido del 25% y 0% respectivamente. Los resultados falsos negativos suelen deberse a infiltración en profundidad ó en un tumor con baja densidad celular como los subtipos esclerodermiformes. Cicatrices antiguas de tumores incompletamente extirpados tampoco muestran fluorescencia. Los falsos positivos suelen deberse a la aplicación de la técnica sobre localizaciones que de por si muestran fluorescencia basal, como las áreas seborreicas de la región centrofacial (nariz y párpados). Además, la piel sana peritumoral muestra fluorescencia basal, que varía en función del paciente y del área anatómica donde asienta el tumor, lo cual hace que sea francamente difícil sistematizar los resultados. También la piel con daño actínico muestra fluorescencia, por lo que realizar la técnica en estas localizaciones podría incrementar el área de resección quirúrgica sin necesidad. Cicatrices recientes y áreas de piel inflamadas también pueden mostrar fluorescencia. Todas estas limitaciones explican por qué el diagnóstico por fluorescencia no es útil en el carcinoma basocelular previo a la cirugía de Mohs, puesto que las indicaciones para esta técnica quirúrgica son recidivas tumorales, variedades histológicas agresivas, o tumores localizados en región centrofacial (zona H), precisamente las situaciones donde la fluorescencia presenta limitaciones. Debido a todo esto, la fluorescencia no es útil para el diagnóstico de márgenes tumorales previos a la cirugía micrográfica de Mohs

    Complexos d'inclusió : enantiodiferenciació, reconeixement molecular i efecte quelat. Ciclodextrines gegants. Estudis computacionals /

    Get PDF
    Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEls nostres estudis es basen en càlculs de mecànica clàssica realitzats mitjançant el programa Macromodel i el programa AMBER. Les tècniques emprades són mecànica molecular, dinàmica molecular, pertorbacions d'energia lliure, anàlisi MM/PBSA i altres anàlisis estadístics. Aquestes metodologies s'han aplicat a l'estudi de les associacions supramoleculars, més concretament en el camp dels complexos d'inclusió. - S'ha estudiat l'equilibri conformacional del clorociclohexà en el clúster tiourea/clorociclohexà. la preferència de la conformació axial del clorociclohexà dins els canals prové del major compactament que s'obté amb aquesta conformació. - S'ha estudiat l'equilibri conformacional axial-equatorial, i les barreres energètiques, del ciclohexanol i del ciclohexà i la seva possible modificació per la formació de complexos d'inclusió amb la b-ciclodextrina. En els complexos d'inclusió, el ciclohexanol altera completament el seu equilibri degut a la formació preferent d'enllaços d'hidrogen en la conformació axial. - S'ha estudiat la capacitat d'enantiodiferenciació de la b-ciclodextrina per la formació de complexos d'inclusió amb la cizolirtina i el seu carbinol precursor. L'enantiodiferenciació prové de l'estructura mitjana dels complexos diastereoisomèrics; la S-cizolirtina es troba més inclosa que la R-cizolirtina i presenta una orientació preferent, així, en promig, suporten diferents entorns químics. En els complexos amb carbinol la diferència entre estructures és menor i per tant presenta menys enantiodiferenciació. - S'ha estudiat la diferència en l'energia de complexació d'una molècula amb una funció ester front una amb una funció amida en la complexació amb un dímer de b-ciclodextrina unit per un pont disulfur. La major estabilitat de la complexació de l'ester prové de la major solubilitat de l'amida (l'ester és menys soluble i té més tendència formar el complex) i d'una energia interna desfavorable en el complex de l'amida que es troba tensionat. - S'ha estudiat la complexació del bisadamantil-fosfat amb una o dues b-ciclodextrines i amb un dímer d'aquestes unides per un pont disulfur, per tal d'estudiar l'efecte quelat. L'entalpia de formació del complex quelat és més favorable que la complexació amb dues ciclodextrines degut a la pèrdua de solvatació i l'energia interna desfavorable del complex amb les dues ciclodextrines. - S'ha realitzat un estudi teòric de l'estructura i comportament de les cicloamiloses comunes i de CA majors, tant en fase gas com en solució. Les CA comunes presenten estructures diferents del con truncat que se'ls acostuma a assignar, més replegades. Les de tamany major encara presenten més plegament i girs. Les estructures cristal·lines no corresponen a les estructures calculades en solució; en les CA comunes es pot contemplar l'estructura cristal·lina com un promig de les possibles estructures en solució, però en les CA més grans s'observa més variació estructural i la diferència és notable. Les CA grans ens obren una nova via d'investigació; presenten moltes possibilitats de plegaments i girs característics que es poden afavorir si es formen complexos d'inclusió amb les molècules adients, com ara àcids o alcohols de cadena llarga.- Se ha estudiado el equilibrio conformacional del clorociclohexano en el clúster tiourea/clorociclohexano, mediante dinámica molecular. Los resultados apuntan a la hipótesis que la preferencia de la conformación axial del clorociclohexano en el clúster proviene de su mayor grado de empaquetamiento. - Se ha estudiado el equilibrio conformacional axial-equatorial, y las barreras energéticas, del ciclohexanol y del ciclohexano y su posible modificación por la formación de complejos de inclusión con la b-ciclodextrina. En los complejos de inclusión, el ciclohexanol altera completamente su equilibrio debido a la formación preferente de enlaces de hidrogeno en la conformación axial. No obstante, en los estudios experimentales no se observa ésta diferencia, cabe destacar que los cálculos se han realizados en fase gas y que los enlaces de hidrogeno están sobreestabilizados, pero la metodología usada es válida para evaluar barreras energéticas. - Se ha estudiado la capacidad de enantiodiferenciación de la b-ciclodextrina por la formación de complejos de inclusión con la cizolirtina y su carbinol precursor. La enantiodiferenciación proviene de la estructura promedio de los complejos diastereoisoméricos; la S-cizolirtina se encuentra más incluida que la R-cizolirtina y presenta una orientación preferente, así, en promedio, las dos moléculas soportan diferentes entornos químicos. En los complejos con carbinol la diferencia entre las estructuras es menor y por tanto presenta menor enantiodiferenciación, como también se observa experimentalmente. - Se ha estudiado la diferencia en la energía de complejación de una molécula con una función éster frente a una con una función amida al complejar con un dímero de b-ciclodextrina unido por un puente disulfuro. Mediante las técnicas de DM, FEP y MM/PBSA se ha llegado a las mismas conclusiones; la mayor estabilidad de la complejación del éster proviene de la mayor solubilidad de la y de una energía interna desfavorable en el complejo de la amida debido a que sus mejores interacciones guest-host obligan al complejo a tensionarse. - Se ha estudiado la complejación del bisadamantil-fosfato con una o dos b-ciclodextrinas y con un dímero de éstas unidas por un puente disulfuro, para así estudiar el efecto quelato. La entalpía de formación del complejo quelato (con el dímero unido por el puente disulfuro) es más favorable que la complejación con dos ciclodextrinas debido a la pérdida de solubilidad y a la energía interna desfavorable del último. - Se ha realizado un estudio teórico de la estructura y comportamiento de las cicloamilosas (CA), desde las más comunes (de 6-8 unidades de glucosa) hasta la de 28 unidades. Las CAs de 6-7 presentan estructuras diferentes, más plegadas, respecto a sus estructuras de rayos X. Las de tamaño mayor aún muestran más distorsiones y giros. Los enlaces de hidrógeno entre glucosas adyacentes no se mantienen y la cavidad típica de las ciclodextrinas tampoco se conserva. Las estructuras cristalinas no corresponden a las estructuras calculadas en solución; en las CAs comunes la estructura cristalina puede verse como un promedio de les posibles estructuras en solución, pero en las CAs mayores hay más variación estructural y la diferencia es notable. Las CAs grandes abren una nueva vía de investigación; presentan muchas posibilidades de pliegos y giros característicos y pueden formar complejos de inclusión con moléculas como ácidos o alcoholes de cadena larga.Our work is centered in classical mechanics calculations, with the programs MacroModel and AMBER. The methodologies used are: molecular mechanics, molecular dynamics, free energy perturbations, MM/PBSA analysis and other statistical analysis. These methodologies have been applied to study supramolecular associations, specially in the field of inclusion complexes. - The conformational equilibrium of chloro-cyclohexane in the tiourea/chloro-cyclohexane cluster have been studied, proving that the axial conformation is preferred inside the tiourea tunnels by means of a higher package degree. - The conformational equilibrium and the free energy barriers of cyclohexanol and cyclohexane and their modification by formation of inclusion complexes with b-cyclodextrin have been studied. When complexed, the cyclohexanol behaves completely different because of the preferred formation of hydrogen bonds in the axial conformation. - The enantiodifferentiation capacity of the b-cyclodextrin by formation of inclusion complexes with chiral analgesic cizolirtine and its precursor carbinol has been studied. The causes of the enantiodifferentiation are subtle differences in the average structures of the diastereomeric complexes; the S-cizolirtine is more included than R-cizolirtine and has a preferred orientation, so, in average they have a different chemical environment. In the carbinol complexes the difference between the average structures is minor, so they have less enantiodifferentiation. - The molecular recognition process has been studied in the complexation of a b-cyclodextrin dimer linked by a S-S bond with two molecules different only by a ester group or an amide group. The better complexation of the ester has been explained by the mayor solubility of the amide (so the ester has more tendency to be included inside the cyclodextrin) and because the amide complex is tensioned and has a worse internal energy. - The chelatte effect has been studied in the complexation of a bisadamantyl-phosphate with one or two b-cyclodextrins and with a b-cyclodextrin dimer linked by a S-S bond. The enthalpy of formation of the chelatte complex is better than the complexation with two cyclodextrins because of the loss in solvatation and the unfavorable internal energy of the last one. - The structure and folding of several cycloamyloses (from 6 to 28 glucose units) have been studied, in the gas phase and in aqueous solution. The common cycloamyloses (6-8 glucose units) have distorted structures respect the x-ray data, and the major cycloamyloses have a large variety of folded structures. These larger cycloamyloses represent a new research field in our group, because of their possibilities to form inclusion complexes with long-chain alcohol's or acids

    Diagnóstico por fluorescencia en el carcinoma basocelular previo a la cirugía micrográfica de Mohs

    Get PDF
    Ríos Buceta, Luis, codir.El objetivo de este estudio es evaluar la utilidad del diagnóstico por fluorescencia del carcinoma basocelular previo a la cirugía micrográfica de Mohs. Por ellos hemos comparado el área que delimita la fluorescencia con el defecto quirúrgico final obtenido tras finalizar la cirugía. Se han seleccionado 22 pacientes con carcinoma basocelulares candidatos a ser tratados mediante cirugía de Mohs, debido a su histología y/o localización anatómica. El diagnóstico por fluorescencia se realizó el día previo a la cirugía. La fluorescencia ha sido la misma que el área tumoral en solo 3 pacientes (13,6%), en los otros 19 (86,4%) el área de fluorescencia no coincidía con el área tumoral real. En 10 de los 19 pacientes (52,6%) el área de fluorescencia fue menor que el área tumoral (resultado falso negativo). En 8 pacientes (42,1%) la fluorescencia fue mayor que el defecto quirúrgico final (resultado falso positivo). La sensibilidad y especificidad encontradas ha sido del 25% y 0% respectivamente. Los resultados falsos negativos suelen deberse a infiltración en profundidad ó en un tumor con baja densidad celular como los subtipos esclerodermiformes. Cicatrices antiguas de tumores incompletamente extirpados tampoco muestran fluorescencia. Los falsos positivos suelen deberse a la aplicación de la técnica sobre localizaciones que de por si muestran fluorescencia basal, como las áreas seborreicas de la región centrofacial (nariz y párpados). Además, la piel sana peritumoral muestra fluorescencia basal, que varía en función del paciente y del área anatómica donde asienta el tumor, lo cual hace que sea francamente difícil sistematizar los resultados. También la piel con daño actínico muestra fluorescencia, por lo que realizar la técnica en estas localizaciones podría incrementar el área de resección quirúrgica sin necesidad. Cicatrices recientes y áreas de piel inflamadas también pueden mostrar fluorescencia. Todas estas limitaciones explican por qué el diagnóstico por fluorescencia no es útil en el carcinoma basocelular previo a la cirugía de Mohs, puesto que las indicaciones para esta técnica quirúrgica son recidivas tumorales, variedades histológicas agresivas, o tumores localizados en región centrofacial (zona H), precisamente las situaciones donde la fluorescencia presenta limitaciones. Debido a todo esto, la fluorescencia no es útil para el diagnóstico de márgenes tumorales previos a la cirugía micrográfica de Mohs

    Creació, via Moodle, d’una eina de qüestionaris d’autoavaluació de l’assignatura de Tecnologia, per alumnat de 2n de Batxillerat

    Get PDF
    Les noves tecnologies estan al nostre abastament i fer-ne ús per millorar el rendiment acadèmic del nostre alumnat, és una feina que hem incorporar a l’entorn escolar. Partint d’aquesta premissa i amb aquest esperit he realitzat el Treball de fi de màster tractant de posar al servei de l’alumnat de 2n de Batxillerat de l’IES a on he fet les pràctiques, una eina mitjançant el Moodle de la intranet del centre, que pot ser utilitzada tant per ells com pels professors de l’àrea, per tal d’autoavaluar-se, de practicar i millorar els coneixements de Tecnologia Industrial de cara els exàmens PAU i que a l’hora servirà al professorat per avaluar i per conèixer d’una forma més fidedigna i ràpida la fotografia del nivell de l’alumnat en un determinat moment i, al mateix temps, el temari allà on l’alumnat haurà de treballar i/o aprofundir per tal d’arribar a un aprenentatge real. Per tant el desenvolupament d’aquest Treball de fi de màster ha estat definir la problemàtica observada a l’alumnat i al professorat de 2n de Batxillerat en l’àrea de Tecnologia Industrial II per tal que a partir de l’explicació dels mecanismes d’avaluació i de les PAU descriure una solució que donés resposta a la problemàtica observada. Per tal de fer-ho, he fet un repàs general dels conceptes bàsics del Moodle per després explícitament, explicar quina és l’eina posada en marxa i com ha estat concebuda, construïda i desenvolupada. Un cop ha estat desenvolupada i posada en marxa, he fet diferents proves amb l’alumnat per veure quin era el resultat que obtenien i a l’hora per conèixer la seva percepció de la nova eina. Per fer-ho els hi vaig passar una enquesta per conèixer el seu parer. Els resultats de la posada en marxa d’aquesta eina i de l’enquesta posterior han estat molt satisfactoris ja que tant l’alumnat va rebre l’eina com una ajuda més a l’hora d’estudiar, de millorar l’aprenentatge, d’autoavaluar-se i així ho va deixar veure a l’enquesta, com el professorat que ha decidit utilitzar-la no només per l’alumnat a qui estava destinada, sinó que s’ha volgut ampliar a l’alumnat de 1er de Batxillerat. Per tant una eina que en un principi estava projectada i dissenyada per un objectiu més específic, vists els bons resultats per part de l’alumnat i els avantatges pel professorat, s’ha decidit que sigui utilitzada més enllà del que s’havia previst, fet que ens mostra l’èxit de la iniciativa

    Detection of chromothripsis-like patterns with a custom array platform for chronic lymphocytic leukemia

    Get PDF
    This is an open access article under the terms of the Creative Commons Attribution-NonCommercial License.-- et al.Chronic lymphocytic leukemia (CLL) is a common disease with highly variable clinical course. Several recurrent chromosomal alterations are associated with prognosis and may guide risk-adapted therapy. We have developed a targeted genome-wide array to provide a robust tool for ascertaining abnormalities in CLL and to overcome limitations of the 4-marker fluorescence in situ hybridization (FISH). DNA from 180 CLL patients were hybridized to the qChip®Hemo array with a high density of probes covering commonly altered loci in CLL (11q22-q23, 13q14, and 17p13), nine focal regions (2p15-p16.1, 2p24.3, 2q13, 2q36.3-q37.1, 3p21.31, 8q24.21, 9p21.3, 10q24.32, and 18q21.32-q21.33) and two larger regions (6q14.1-q22.31 and 7q31.33-q33). Overall, 86% of the cases presented copy number alterations (CNA) by array. There was a high concordance of array findings with FISH (84% sensitivity, 100% specificity); all discrepancies corresponded to subclonal alterations detected only by FISH. A chromothripsis-like pattern was detected in eight cases. Three showed concomitant shattered 5p with gain of TERT along with isochromosome 17q. Presence of 11q loss was associated with shorter time to first treatment (P=0.003), whereas 17p loss, increased genomic complexity, and chromothripsis were associated with shorter overall survival (P<0.001, P=0.001, and P=0.02, respectively). In conclusion, we have validated a targeted array for the diagnosis of CLL that accurately detects, in a single experiment, all relevant CNAs, genomic complexity, chromothripsis, copy number neutral loss of heterozygosity, and CNAs not covered by the FISH panel. This test may be used as a practical tool to stratify CLL patients for routine diagnostics or clinical trials.Supported by: Fondo de Investigaciones Sanitarias, Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), Grant numbers: PI11/01177, PI14/00571; Worldwide Cancer Research; Grant number: 12-0142; Marato de TV3; Grant number: TV3-Cancer/2013410; Generalitat de Catalunya Suport Grups de Recerca; Grant number: 2013-SGR-378; Red Tematica de Investigacion Cooperativa en Cancer (RTICC), Grant numbers: RD12/0036/0036, RD12/0036/0023, RD12/0036/0004, RD12/0036/0069; Subprograma Juan de la Cierva, Grant number: JCI-2011-10232; Miguel Servet Contract, Grant number: CP13/00159; the Spanish Ministry of Science and Innovation (MICINN) through the ISCIII —International Cancer Genome Consortium for Chronic Lymphocytic Leukemia (ICGC-CLL Genome Project); Institucio Catalana de Recerca i Estudis Avançats” (ICREA) of the Generalitat de Catalunya; European Regional Development Fund “Una manera de fer Europa”; Alexander von Humboldt Post-doctoral Fellowship.Peer Reviewe
    corecore