La Malvasia de Sitges en el món de les malvasies

Les malvasies formen un grup heterogeni de varietats de raïm cultivats principalment a l'àrea mediterrània, illes Canàries i Madeira. El seu nom deriva del topònim Malvasia al Peloponès, a Grècia, considerat com un vi de gran qualitat i difós per la costa mediterrània. En alguns casos el nom malvasia es fa servir com a sinònim d'altres noms i crea confusió, en d'altres, el nom va acompanyat de la pàtria d'adopció. La malvasia de Sitges és una varietat amb un llegat important de tradició i prestigi amb referències des del segle XV. S'havia suposat que tenia relació amb altres malvasies, i amb les tècniques actuals d'identificació s'estan esbrinant estretes relacions amb altres malvasies que trobem a Croàcia, Itàlia, Portugal i Espanya, i diferències amb altres malvasies que tenen altres noms. Els trets més característics són les fulles amb grans sinus, el raïm molt allargat i un cicle vegetatiu llarg. Permeten obtenir vins diferenciats per la seva aroma i gust

Una mirada atrás

Treballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Projectes I - Grup7. Curs: 2014-2015, Tutor: Jaume VilasecaDirector: Carla Martínez; Aj. direcció: Enric Bartra ; Productor: Carla Lombardo; Guionista: Carla Lombardo; Director de fotografia: MAria Rodríguez; Camera: Sara Bernal; Aj. Camera: Enric Bartra; Il·luminador: Aina Gutiérrez; Direcció artística: Sara Bernal; Direcció de so: Maria Rodríguez; Muntatge: Sara Bernal; Música: Carla Martínez; Postproducció: Sara Bernal; Equip artístic: Personatge: Pare Gaspar, Actor/Actriu: Enric Bartra; Personatge: Milicià 1, Actor/Actriu: Aina Gutiérrez; Personatge: Milicià 2, Actor/Actriu: Carla Martínez; Personatge: Germana Gaspar, Actor/Actriu: Sara Bernal.[Vídeo] Gaspar Lombardo explica com va viure la Guerra Civil Espanyola quan tenia només 7 anys. Va patir la pèrdua del seu pare a mans de dos miliciansi va veure com propietats i terres de la seva família els hi eren expropiades.[Memòria] En primera instancia, hemos decidido tratar la experiencia que vivió la generación de nuestros abuelos durante la Guerra Civil Española. A partir de aquí, nos hemos acogido al género documental para narrar las vivencias de esos años, con la idea u objetivo principal de mostrar la historia contada en primera persona por alguien que vivió el conflicto bélico o las carencias emocionales y económicas sufridas en la posguerra. Escoger el género documental nos ha permitido expresar con mayor eficacia el hilo argumental del relato. Además, a través de la entrevista hay una conexión más cercana con el público ya que el protagonista y su narración son reales y no están interpretados por un actor. También hemos querido complementar la entrevista con fragmentos ficcionados de las palabras del protagonista, con la intención de causar mayor impacto en el espectador. Después de comparar las historias de los posibles entrevistados, hemos elegido la de Gaspar Lombardo Mata porque es la que mejor plasma la dureza de la Guerra Civil: con solo siete años sufrió la pérdida de su padre en manos de unos milicianos. Debido al contenido dramático y la temática principal, este documental va dirigido al público adulto, ya que relata un hecho muy presente en la sociedad española

Metabolisme dels compostos de sofre volàtils produïts per Saccharomyces cerevisiae en fermentacions víniques

[cat] S’ha estudiat la formació de sulfur d’hidrogen (H2S) i altres compostos de sofre volàtils lleugers com els mercaptans i disulfurs per part dels llevats durant la fermentació vínica. Es proposen mètodes per mesurar i evitar el problema de l’olor desagradable del H2S i els seus derivats, des de la vinya, el most, els llevats i el vi, i respectar les aromes pròpies de cada varietat. S’han analitzat diferents factors de la producció dels compostos de sofre, la descripció dels defectes associats, la formació dels sulfurs: anàlisi, identificació i quantificació dels sulfurs en vins, s’han identificat compostos com l’etil mercaptà, sulfur de dimetil i en menor quantitat el sulfur de dietil i el sulfur de metil. S’ha estudiat el moment de la formació en mostos model, i s’ha vist una o dues fases durant la fermentació on la producció de sulfur és alta. S’han estudiat les aromes típiques de varietats locals mitjançant l’anàlisi sensorial descriptiva. En un estudi de soques de llevat, s’ha observat que la majoria (60%) produeixen alguna quantitat de sulfurs durant la fermentació i que l’elecció de la soca és un factor important. S’han provat tres tipus de reg en vinya i s’ha vist que influeix en els estils dels vins i en els compostos nitrogenats dels mostos resultants. En vinya per la prevenció de l’oïdi es van fer tractaments alternatius sense sofre, per tal d’evitar la formació de sulfurs. Per a identificar el component genètic de la producció de H2S s’han comparat els transcriptomes de dues soques amb propietats enològiquessimilars, però diferent producció de H2S: UCD 522 (alta producció) i P29 (baixa producció). Les mostres es van extreure durant fermentacions en el moment de màxima producció de H2S. Degut a què no eren soques de laboratori es van fer tres tipus d’estudi del perfil de transcripció de les dues soques de llevat: un array basat en el cADN, un array basat en oligonucleòtids i un anàlisi per qRTPCR d’una selecció de transcripts. Els resultats foren similars amb les tres tècniques. Més del 90% dels gens no van mostrar diferències entre les dues soques. En canvi, la majoria dels gens relacionats amb la biosíntesi de la tiamina van tenir una sobreexpressió a la soca amb alta producció de H2S. Per contra, gens relacionats amb el catabolisme dels aminoàcids, una possible font de H2S, no van mostrar diferències d’expressió entre les dues soques. Això suggereix que, en les condicions estudiades, el metabolisme secundari com la biosíntesi de la tiamina i altres compostos amb sofre pot ser clau per explicar la producció de H2S per algunes soques de llevat durant la fermentació. En vins amb defectes de compostos de sofre volàtil s’han tractat amb citrat de coure i s’ha vist que podia ser una alternativa al sulfat de coure que s’ha fet servir tradicionalment

Karyotype Rearrangements in a Wine Yeast Strain by rad52-Dependent and rad52-Independent Mechanisms

Yeast strains isolated from the wild may undergo karyotype changes during vegetative growth, a characteristic that compromises their utility in genetic improvement projects for industrial purposes. Karyotype instability is a dominant trait, segregating among meiotic derivatives as if it depended upon only a few genetic elements. We show that disrupting the RAD52 gene in a hypervariable strain partially stabilizes its karyotype. Specifically, RAD52 disruption eliminated recombination at telomeric and subtelomeric sequences, had no influence on ribosomal DNA rearrangement rates, and reduced to 30% the rate of changes in chromosomal size. Thus, there are at least three mechanisms related to karyotype instability in wild yeast strains, two of them not requiring RAD52-mediated homologous recombination. When utilized for a standard sparkling-wine second fermentation, Δrad52 strains retained the enological properties of the parental strain, specifically its vigorous fermentation capability. These data increase our understanding of the mechanisms of karyotype instability in yeast strains isolated from the wild and illustrate the feasibility and limitations of genetic remediation to increase the suitability of natural strains for industrial processes

Biodiversitat de coleòpters en vinyes del Penedès

En un estudi sobre la biodiversitat en paisatges vitícoles del Penedès s’ha obtingut 2.902 coleòpters, corresponents a 76 espècies i 6 gèneres de 22 famílies. L’interès de l’estudi és que hi ha poques dades sobre els coleòpters presents en vinya i el paper que poden tenir en l’equilibri de la vinya i el seu entorn. Al 90 % de parcel·les estudiades s’ha trobat Sinoxylon muricatum, un barrinador paràsit de la vinya, i al 10 % de parcel·les el seu predador: Denops albofasciatus. Paraules clau Biodiversitat, vinya, paisatge, coleòptersEn un estudio de la biodiversidad en paisajes vitícolas del Penedès se han obtenido 2.902 coleópteros correspondientes a 76 especies y 6 géneros de 22 familias. El interés del estudio se debe a que existen pocos datos sobre los coleópteros presentes en viñedo y el papel que pueden tener en el ecosistema de la viña y su entorno. En el 90 % de las parcelas se ha encontrado Sinoxylon muricatum, un barrenador parásito de la viña, y en el 10 % de parcelas se ha encontrado su depredador: Denops albofasciatus. Palabras clave Biodiversidad, viña, paisaje, coleópterosIn a biodiversity study on the vineyards in Penedès we have found 2.902 coleopterans with 76 species and 6 genera of 22 families. The interest of the study is that very few data exist on the coleopteran of the vineyards and the function they can have on the vineyard landscape ecosystem. In 90 % of the vineyards we found Sinoxylon muricatum, a vine trunk parasite, and in 10 % we found its predator: Denops albofasciatus. Keywords Biodiversity, vineyard, landscape, coleopter

Differential expression of thiamine biosynthetic genes in yeast strains with high and low production of hydrogen sulfide during wine fermentation

Release of hydrogen sulfide by fermenting yeast is a potential problem in wine production, because of its strong organoleptic impact. To identify the genetic determinants of sulfide production, we compared the transcriptomes of two wine yeast strains with similar oenological properties, but with very different levels of sulfide production, UDC522 (high sulfide producer) and P29 (low producer).This work has been supported by the Spanish Ministry for Education and Science (BIO2005-00840, AGL2000-0133-P4-03 and PETRI 95 0038 CT).Peer reviewe

Chemical and sensory characterization of commercial Xarel.lo white wines from the Penedes region

Trabajo presentado al "33nd World Congress of Vine and Wine" y "8th General Assembly of the OIV" celebrados en Georgia del 20 al 25 de junio de 2010.[EN]: In order to characterize wines produced from the white grape variety Xarel.lo, the most cultivated in the Penedés (Catalonia, Spain), a comprehensive study based on the application of descriptive sensory and chemical analyses of twenty-five commercial monovarietal white wines (var. Xarel.lo) from different vintages and from representative wine cellars along the Penedés region has been performed. The sensory analysis showed two main groups of wines, younger wines characterised by a marked fruity and floral aroma and fresh taste and older wines that underwent crianza, characterised by more complex odour attributes such as toasted, spicy and compote. The differences in sensory characteristics were related to a higher content of higher alcohol acetates and ethyl and methyl esters of fatty acids in wines from the first group, while the second group was characterized by a lower concentration of esters, but higher of compounds such as furfural, furaldehyde and vitispiranes.[ES]: Con el fin de caracterizar los vinos producidos a partir de la variedad de uva blanca Xarel.lo, la más cultivada en la región del Penedés (Cataluña, España), se realizó un estudio global sobre veinticinco vinos blancos monovarietales (var. Xarel.lo) y comerciales procedentes de diferentes añadas y de las bodegas más representativas de la región del Penedés, basado en la aplicación del análisis sensorial descriptivo y químico. El análisis sensorial mostró dos grupos principales o estilos de vinos, los vinos jóvenes, que caracterizados por un sabor fresco y un marcado aroma a fruta y floral y los vinos envejecidos que fueron sometidos a crianza, caracterizados por atributos sensoriales más complejos y que presentaban notas de tostado, picante y compota. Las diferencias en las características sensoriales parecieron estar relacionadas con un alto contenido de acetatos de alcoholes superiores, etil y metil ésteres de ácidos grasos en los vinos pertenecientes al primer grupo mientras que los del segundo grupo mostraron baja concentración de ésteres pero alta de compuestos como el furfural, furaldehído y vitispirano.This work has been funded by the Projects PET2007-0134 and AGL2006-04514 from MICINN.Peer reviewe

Biodiversitat de coleòpters en vinyes del Penedès

En un estudi sobre la biodiversitat en paisatges vitícoles del Penedès s’ha obtingut 2.902 coleòpters, corresponents a 76 espècies i 6 gèneres de 22 famílies. L’interès de l’estudi és que hi ha poques dades sobre els coleòpters presents en vinya i el papeIn a biodiversity study on the vineyards in Penedès we have found 2.902 coleopterans with 76 species and 6 genera of 22 families. The interest of the study is that very few data exist on the coleopteran of the vineyards and the function they can have on tEn un estudio de la biodiversidad en paisajes vitícolas del Penedès se han obtenido 2.902 coleópteros correspondientes a 76 especies y 6 géneros de 22 familias. El interés del estudio se debe a que existen pocos datos sobre los coleópteros presentes en v

Biocontrol of grapevine diseases

In 2018, work began on the project: Alternative protection of interregional plant production in the Pyrenees (PALVIP). A project whose main objective was the study of compounds of biological origin for the control of pests and diseases in vineyards and fruit trees. Participants in the project: Chambre d'agriculture Pyrénées orientales, INCAVI, University of Girona, Autonomous University of Barcelona, University of Perpinyà, and the companies Akinao and Futureco Bioscience. INCAVI focused on efficacy studies in the control of powdery mildew and downy mildew in field applications. Work has been done with microorganisms (bacteria) and plant extracts that have a biocidal or competitive action on the parasitic fungus and/or the ability to stimulate natural defenses. Interesting results have been obtained in the complementary use of the materials studied with those of reference: they allow to reduce the copper doses in the control of downy mildew or obtain good efficacy in the control of powdery mildew. PALVIP represents a further step in the progress towards organic growing vines with respect for the environment, improvement of working conditions and improvement of wines, basic objectives of current viticulture