La comercialización de la genética

Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/116007El estudio del genoma humano ha permitido llegar a conocer la implicación de la herencia en la salud de las personas o la predisposición a que se pueda manifestar en el largo plazo algún trastorno. No siempre se ha encontrado una solución médica a estas enfermedades, en algunos casos se establece un control preventivo para poder actuar tan pronto se manifieste y optar por la utilización de medicamentos poco agresivos. Estos conocimientos han atraído a nuevos empresarios para crear nuevos negocios, especialmente en Internet, donde por un módico precio de aproximadamente 300 euros (1, 2) se puede comprar un kit para obtener unas muestras que, con posterioridad, se enviarán a una dirección donde se determinará la sensibilidad a una o diversas enfermedades. Los últimos resultados de búsqueda por la red permiten encontrar empresas que venden un sistema en el cual el mismo paciente-cliente es quien realizará los análisis y obtendrá un resultado..

Two novel ligand-independent variants of the VEGFR-1 receptor are expressed in human testis and spermatozoa, one of them with the ability to activate SRC proto-oncogene tyrosine kinases

SRC activation; Fertility; Mature testisActivación de SRC; Fertilidad; Testículo maduroActivació SRC; Fertilitat; Testicle madurThe vascular endothelial growth factor receptor 1 (VEGFR-1) family of receptors is preferentially expressed in endothelial cells, with the full-length and mostly the soluble (sVEGFR-1) isoforms being the most expressed ones. Surprisingly, cancer cells (MDA-MB-231) express, instead, alternative intracellular VEGFR-1 variants. We wondered if these variants, that are no longer dependent on ligands for activation, were expressed in a physiological context, specifically in spermatogenic cells, and whether their expression was maintained in spermatozoa and required for human fertility. By interrogating a human library of mature testis cDNA, we characterized two new truncated intracellular variants different from the ones previously described in cancer cells. The new isoforms were transcribed from alternative transcription start sites (aTSS) located respectively in intron-19 (i19VEGFR-1) and intron-28 (i28VEGFR-1) of the VEGFR-1 gene (GenBank accession numbers JF509744 and JF509745) and expressed in mature testis and spermatozoa. In this paper, we describe the characterization of these isoforms by RT-PCR, northern blot, and western blot, their preferential expression in human mature testis and spermatozoa, and the elements that punctuate their proximal promoters and suggest cues for their expression in spermatogenic cells. Mechanistically, we show that i19VEGFR-1 has a strong ability to phosphorylate and activate SRC proto-oncogene non-receptor tyrosine kinases and a significant bias toward a decrease in expression in patients considered infertile by WHO criteria.This study was supported by the University of Barcelona, MINECO project grant BFU2014-54467-P

Plant hormones increase efficiency of reprogramming mouse somatic cells to induced pluripotent stem cells and reduce tumorigenicity

Reprogramming of somatic cells into induced pluripotent stem (iPS) cells by defined pluripotency and self-renewal factors has taken stem cell technology to the forefront of regenerative medicine. However, a number of challenges remain in the field including efficient protocols and the threat of cancer. Reprogramming of plant somatic cells to plant embryonic stem cells using a combination of two plant hormones was discovered in 1957 and has been a routine university laboratory practical for over 30 years. The plant hormones responsible for cell reprogramming to pluripotency, indole-3-acetic acid (IAA) and isopentenyl adenosine (IPA), are present in human cells, leading to the exciting possibility that plant hormones might reprogram mammalian cells without genetic factors. We found that plant hormones on their own could not reprogram mammalian cells but increase the efficiency of the early formation of iPS cells combined with three defined genetic factors during the first 3 weeks of reprogramming by accelerating the cell cycle and regulating pluripotency genes. Moreover, the cytokinin IPA, a known human anticancer agent, reduced the threat of cancer of iPS cell in vitro by regulating key cancer and stem cell-related genes, most notably c-Myc and Igf-1. In conclusion, the plant hormones, auxin and cytokinin, are new small chemicals useful for enhancing early reprogramming efficiency of mammalian cells and reducing the threat of cancer from iPS cells. These findings suggest a novel role for plant hormones in the biology of mammalian cell plasticit

Incorporación de pequeñas secuencias de cine comercial en la enseñanza de las drogodependencias. Ensayo piloto en la asignatura de Toxicología

El Grupo de Innovación Docente Orfila, en su propósito por mejorar la calidad de la docencia, está ensayando la utilización del cine con fines didácticos. El material desarrollado en este proyecto consiste en secuencias cortas de películas comerciales de 3 a 5 minutos de duración, que son utilizadas como elementos ilustrativos del proceso de adicción a las a drogas. Se seleccionan escenas de la filmografía y se adecúan al programa docente de la asignatura Toxicología. Se recoge la opinión de los profesores participantes, así como la de los alumnos, mediante una entrevista personal y una encuesta de opinión, respectivamente, de las que se deduce un alto grado de satisfacción

Incorporación de pequeñas secuencias de cine comercial en la enseñanza de las drogodependencias. Ensayo piloto en la asignatura de Toxicología

El Grup d'Innovació Docent Orfila, en el seu projecte per millorar la qualitat de la docència, està assajant la utilització del cinema amb finalitat didàctica. El material didàctic que hem desenvolupat en aquest projecte són petites seqüències de pel·lícules comercials de 3 a 5 minuts, per ser utilitzades com a elements il·lustratius del procés addictiu. Se seleccionen escenes de la filmografia i s'adeqüen als nostres programes docents. Es recull l'opinió dels professors participants, així com la dels alumnes, mitjançant una entrevista personal i una enquesta d'opinió, respectivament. De les entrevistes als professors i de les enquestes d'opinió dels alumnes, es dedueix un alt grau de satisfacció.The Orfila Teaching Innovation Group has initiated a series of actions to improve the quality of teaching with the introduction of didactic cinema.  The materials that we have developed in this project are small sequences of 3 to 5 minutes of commercial films, to be used as illustrative elements of the addictive process.  Scenes from the films were selected and adapted to our educational programs. The opinion of the participating teachers and the students was collected through a personal interview and an opinion poll, respectively. The results of teacher interviews and surveys of student opinion, indicate a high degree of satisfaction.El Grupo de Innovación Docente Orfila, en su proyecto para mejorar la calidad de la docencia, está ensayando la utilización del cine con finalidad didáctica. El material didáctico que hemos desarrollado en este proyecto son pequeñas secuencias de películas comerciales de 3 a 5 minutos, para ser utilizadas como elementos ilustrativos del proceso adictivo. Se seleccionan escenas de la filmografía y se adecuan a nuestros programas docentes. Se recoge la opinión de los profesores participantes, así como la de los alumnos, mediante una entrevista personal y una encuesta de opinión, respectivamente. De las entrevistas a los profesores y las encuestas de opinión de los alumnos, se deduce un alto grado de satisfacción

Two novel ligand-independent variants of the VEGFR-1 receptor are expressed in human testis and spermatozoa, one of them with the ability to activate SRC proto-oncogene tyrosine kinases

The vascular endothelial growth factor receptor 1 (VEGFR-1) family of receptors is preferentially expressed in endothelial cells, with the full-length and mostly the soluble (sVEGFR-1) isoforms being the most expressed ones. Surprisingly, cancer cells (MDA-MB-231) express, instead, alternative intracellular VEGFR-1 variants. We wondered if these variants, that are no longer dependent on ligands for activation, were expressed in a physiological context, specifically in spermatogenic cells, and whether their expression was maintained in spermatozoa and required for human fertility. By interrogating a human library of mature testis cDNA, we characterized two new truncated intracellular variants different from the ones previously described in cancer cells. The new isoforms were transcribed from alternative transcription start sites (aTSS) located respectively in intron-19 (i19VEGFR-1) and intron-28 (i28VEGFR-1) of the VEGFR-1 gene (GenBank accession numbers JF509744 and JF509745) and expressed in mature testis and spermatozoa. In this paper, we describe the characterization of these isoforms by RT-PCR, northern blot, and western blot, their preferential expression in human mature testis and spermatozoa, and the elements that punctuate their proximal promoters and suggest cues for their expression in spermatogenic cells. Mechanistically, we show that i19VEGFR-1 has a strong ability to phosphorylate and activate SRC proto-oncogene non-receptor tyrosine kinases and a significant bias toward a decrease in expression in patients considered infertile by WHO criteria

ADN forense: problemas éticos y jurídicos

Coordinació: María Casado y Margarita GuillénLos análisis genéticos afectan a derechos fundamentales, por lo que el uso de esta información debe estar supeditado a vías de control democrático. En la actualidad, la lucha contra grandes delitos, como por ejemplo el terrorismo, aparentemente legitima a invadir derechos antes considerados intangibles. La presente obra, fruto del trabajo multidisciplinar llevado a cabo por juristas, filósofos, biólogos, técnicos y médicos, tiene por objetivo poner de manifiesto cuáles son los problemas ético-jurídicos derivados de la obtención, el análisis y el almacenamiento del ADN, así como sus usos judiciales y extrajudiciales. Ante el difícil equilibrio entre libertad individual y seguridad colectiva, este libro ayuda a comprender los conflictos que subyacen en el manejo de una herramienta informativa tan poderosa como son las muestras y los perfiles del ADN

Anàlisi de l'acumulació de residus organoclorats en teixit adipós humà en mostres procedents del Partit Judicial de Lleida

1) INTRODUCCIÓEl grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial.S'usaren com a plaguicides a l'agricultura, la ramaderia i també a la llar; formaren part dels programes de salut pública per prevenir malalties infeccioses transmeses per insectes i també s'empraren en certs processos industrials.La utilització d'aquests productes comportà la seva arribada al medi ambient, on a causa de llur baixa degradabilitat romanen durant llargs períodes de temps, facilitant llur difusió cap a altres ecosistemes gràcies als diferents factors meteorològics i els corrents d'aigua. L'elevada lipofília dels OCs comporta llur incorporació a la biomassa i gràcies a les diferents relacions tròfiques entre els organismes han arribat a tots els éssers vius, que els acumulen als sistemes rics en lípids; i a través dels cicles biològics retornen al medi.D'entre tots els OCs coneguts només tractarem aquells que en estudis anteriors han presentat unes concentracions elevades a nivell de teixit adipós humà a la zona motiu d'estudi:* El p,p'-diclorodifeniltricloroetà (p,p'-DDT) i del seu principal metabolit el p,p'-diclorodifenildicloroetè (p,p'-DDE). El primer s'ha utilitzat com a insecticida a l'agricultura, la ramaderia i la llar, també per controlar infeccions transmeses per insectes, per exemple la malària. Els efectes associats al p,p'-DDT són a nivell de la transmissió dels impulsos axonals. A nivell experimental se'l relaciona amb tumors hepàtics i segons la classificació de productes cancerígens, definida per la IARC, es troba al grup 2B. També a nivell experimetal el p,p'-DDT i el p,p'-DDE han presentat una marcada acció xenoestrogènica i antiandrogènica. El p,p'-DDE se l'associa amb càncers mamaris i, a igual que el p,p'-DDT, es troba al grup 2B definit per la IARC.* Un altre OC important, a la zona, és l'hexaclorobenzè (HCB), que s'utilitzà com a fungicida i també en alguns processos industrials. A nivell humà provoca porfíria cutània, demostrat a rel de la intoxicació que tingué lloc a Turquia entre els anys 1956-1959. A nivell experimental se l'associa amb càncers hepàtics i de tiroides, també el trobem classificat al grup 2B de possibles cancerígens.* Un altre tipus d'OC el formen els 9 isòmers d'hexaclorociclohexà; de tots ells ens centrarem amb els més abundants: el beta i el gamma. El gamma-HCH s'ha utilitzat com a plaguicida, mentre el beta-HCH no es coneix que hagi format part com a principi actiu de cap plaguicida. L'isòmer gamma afecta, també, a la transmissió dels impulsos nerviosos, encara que el mecanisme d'acció és diferent al del p,p'-DDT. Ambdós isòmers es relacionen amb càncers a nivell experimental, el gamma amb tumors hepàtics i el beta amb tumors mamaris; a igual que els anteriors OCs també es consideren de la classe 2B de productes cancerígens.* Per últim parlarem dels PCBs; amb aquest nom es coneixen 209 compostos diferents. Cada un d'ells rep el nom de congènere i es diferencien pel nombre de clors, entre 1 i 10, i per la seva distribució espacial. Són els únics dels OCs analitzats, que s'utilitzen principalment a la indústria i de forma més concreta a la relacionada amb l'electricitat. Alguns dels PCBs tenen una estructura espacial i un mecanisme d'acció semblant a les dioxines són els anomenats coplanaris (no-orto) i considerats els més tòxics. En humans, els PCBs s'associen amb immunodepressions, afeccions hepàtiques, irritacions cutànies i infertilitats. Certs experiments els apunten com a possibles promotors hepatocarcinògens.2) OBJECTIUSEls objectius del treball foren:1. Anàlisi de residus organoclorats en teixit adipós humà d'una mostra de la població del Partit Judicial de Lleida seleccionada durant el període 1989 i 1994.2. Relacionar els resultats obtinguts amb les variables edat i sexe.3. Relacionar els resultats obtinguts dels diferents organoclorats entre ells mateixos.4. Comparar els resultats actuals amb els obtinguts en anys anteriors.5. Comparar els resultats obtinguts amb els d'altres zones de l'Estat Espanyol i internacionals.3) MATERIAL I MÈTODESa) Descripció de la població: Les mostres procedeixen de les comarques: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.La població d'aquestes comarques presenta un percentatge de gent de més de 55 anys superior a la mitjana de Catalunya i el percentatge de menys de 55 es troba per sota de la mitjana, reflexe d'una població amb un grau d'envelliment superior a la mitiana de Catalunya.Econòmicament en aquestes comarques tenen un important pes totes les activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia; Només durant els últims anys a les comarques de la Segarra i l'Urgell ha pres rellevància la indústria.b) Descripció de la mostra: S'analitzaren 84 mostres procedents d'autòpsies realitzades al Partit Judicial de Lleida. En seleccionar-les es tingué en compte: que tots els individus fossin residents a la zona motiu d'estudi; que haguessin nascut a l'Estat Espanyol i que haguessin mort per traumatisme o accident i que en cap cas no estessin relacionades, amb intoxicacions químiques.La mostra consta d'un 32% de dones i un 68% d'homes. Per edats hi ha un 24% entre 15 i 34 anys, un 15% entre 35 i 54 anys, un 39% entre 55 i 74 anys i un 22% entre 75 i 94 anys.El mètode d'extracció ha estat validat per estudis anteriors al nostre laboratori i també per estudis internacionals.c) Processament: Es parteix de 0,5 g. de teixit adipós, extret de la zona subcutània abdominal, se'n extreuen els compostos lipòfils amb hexà i es neteja l'extracte amb sulfúric (mètode descrit per Bierof - Aronson). En el cas dels plaguicides, un cop lliures de lípids, es concentra el volum i es passa a cromatografia de gasos. En el cas dels PCBs es realitza una 2a neteja amb un cartutx de gel de sílice i com a fase mòbil el toluè, es concentra el volum i es passa a determinar per cromatografia de gasos. Per a l'anàlisi s'utilitza un aparell de cromatografia de gasos 5890 II de HP i una columna de Supeco SPB-5 (30m x 0,25mm x 0,25mm).4) RESULTATS I DISCUSSIÓ:Segons els resultats obtinguts podem veure que el 100% de les mostres contenen p,p'-DDE, HCB, beta-HCH i PCBs, un 93% contenenp,p'-DDT i un 57% contenen gamma-HCH.El més abundant continua sent elp,p'-DDE i el menys abundant el gamma-HCH. En respecte la suma global de tots els residus OCs, cada un representa: el p,p'-DDE 39,4%, els PCBs 22,2%, el beta-HCH 20,97%, l' HCB 13,07%, el p,p'-DDT 3,98% i el gamma-HCH 0,35%.En analitzar els diferents congèneres de PCBs identificats, aquests es van caracteritzar per tenir tots entre 5 i 9 àtoms de clor, encara que majoritàriament en tenien entre 6 i 7. Els PCBs més majoritaris van ser: el PCB 153, el PCS 180, el PCS 138 i el PCS 170; entre tots quatre representen el 50% de la concentració total de PCBs. Segons la toxicitat que Safe (1985) defineix per cada PCB, es comprova que els PCBs coplanaris, els més tòxics, no es troben a nivells detectables, dels mono-orlo (una mica menys tòxics) se'n troben cinc (105, 118, 167, 156 i 157) i per últim dels di-orto (molt menys tòxics) se'n troben diversos; destacarem els quatre més abundants (l53, 180, 138 i 170).En comparar els resultats per sexes es va veure que tots els OCs presentaven una concentración superior en dones que en homes, amb l'única excepció del gamma-HCH. Però només tres mostraren diferències estadísticament significatives, el p,p'-DDE, el beta-HCH i l'HCB.Aquests tres mateixos OCs van presentar relació amb l'edat. Corroborant el que ja s'havia trobat en estudis anteriors com el realitzat per M. Lezaun a la població de Navarra dels anys 1991-92.A la mateixa unitat s'havien fet unes determinacions anteriors, els anys 1985-87, amb mostres de la mateixa procedència, autòpsies. Al comprovar els resultats es va veure que tots els nivells d'OCs havien disminuït a excepció dels PCBs. No es pogué arribar a trobar un motiu per aquest lleuger augment.També miraren les relacions entre les diferents concentracions d'OCs. Els resultats obtinguts foren que a part de la relació, ja esperada, entre p,p'-DDE i p,p' -DDT, existien relació entre els OCs HCB i beta-HCH, HCB i p,p'-DOE i per últim entre beta-HCH i p,p'-DDE. Són els tres OCs que mostren una més clara relació amb l'edat i el sexe, es probable que això faciliti l'existència d'una relació entre ells.En comparar els resultats amb altres zones es pot comprovar que globalment el nivell d'OCs al Pla de Lleida i l'Urgell no són molt diferents a la resta de Catalunya. En canvi són molt més alts que els de països com Gran Bretanya, U.S.A. o Canadà.De forma individual cada producte presenta una concentració més o menys remarcable segons el país o l'àrea amb que es compari. Així per exemple, a l'àrea del pla de Lleida i de l'Urgell els PCBs i el beta-HCH són els OCs amb concentració més alta respecte les dades d'altres zones trobades a la bibliografia; els PCBs, un tòxic més aviat industrial; i el beta-HCH, un compost no utilitzat com a principi actiu en cap dels plaguicides: llur procedència es relaciona més aviat amb l'alimentació. Malgrat tot no es poden descartar altres procedències desconegudes fins aquest moment.The organochloride compounds are, at the moment, some of the most important toxic products in the world due to their low degradation and easy bioaccumulation. In the long term, these products could produce some toxic effects, such as immunodeficiency, infertility or cancer. For these reasons the purpose of this study was to analyse the evolution of these compounds in human tissues.Samples were obtained from autopsies in the area of Pla de Lleida and Pla d'Urgell (west Catalonia, north-east Spain) during the period 1989-1994.The results obtained confirmned the presence of P.P'-DDE, HCB, beta-HCH and PCBs in all samples. While p.p'-DDT was present in 93% of samples, gamma-HCH was only present in 57%.P.P'-DDE was the most important OCs present in samples and gamma-HCH was the least important. Other remarkable concentrations were PCBs and beta-HCH, which were bigger than those found in any other country.The organochloride levels obtained in this area were similar to the previously published results for the rest of Catalonia and were higher than the levels published for other European countries, the U.S.A. or Canada.HCB, beta-HCH and P.P'-DDE levels are inter-related and correlated with sex and age.Nevertheless, pesticides and PCBs levels had decreased in comparison with concentrations determined during the period 1985-87 in the same area. There is only one exception for the PCBs concentrations observed, because the results obtained were slightly higher than those previously published. </i

Anàlisi de l'acumulació de residus organoclorats en teixit adipós humà en mostres procedents del Partit Judicial de Lleida

[cat] 1) INTRODUCCIÓ El grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial. S'usaren com a plaguicides a l'agricultura, la ramaderia i també a la llar; formaren part dels programes de salut pública per prevenir malalties infeccioses transmeses per insectes i també s'empraren en certs processos industrials. La utilització d'aquests productes comportà la seva arribada al medi ambient, on a causa de llur baixa degradabilitat romanen durant llargs períodes de temps, facilitant llur difusió cap a altres ecosistemes gràcies als diferents factors meteorològics i els corrents d'aigua. L'elevada lipofília dels OCs comporta llur incorporació a la biomassa i gràcies a les diferents relacions tròfiques entre els organismes han arribat a tots els éssers vius, que els acumulen als sistemes rics en lípids; i a través dels cicles biològics retornen al medi. D'entre tots els OCs coneguts només tractarem aquells que en estudis anteriors han presentat unes concentracions elevades a nivell de teixit adipós humà a la zona motiu d'estudi: * El p,p'-diclorodifeniltricloroetà (p,p'-DDT) i del seu principal metabolit el p,p'-diclorodifenildicloroetè (p,p'-DDE). El primer s'ha utilitzat com a insecticida a l'agricultura, la ramaderia i la llar, també per controlar infeccions transmeses per insectes, per exemple la malària. Els efectes associats al p,p'-DDT són a nivell de la transmissió dels impulsos axonals. A nivell experimental se'l relaciona amb tumors hepàtics i segons la classificació de productes cancerígens, definida per la IARC, es troba al grup 2B. També a nivell experimetal el p,p'-DDT i el p,p'-DDE han presentat una marcada acció xenoestrogènica i antiandrogènica. El p,p'-DDE se l'associa amb càncers mamaris i, a igual que el p,p'-DDT, es troba al grup 2B definit per la IARC. * Un altre OC important, a la zona, és l'hexaclorobenzè (HCB), que s'utilitzà com a fungicida i també en alguns processos industrials. A nivell humà provoca porfíria cutània, demostrat a rel de la intoxicació que tingué lloc a Turquia entre els anys 1956-1959. A nivell experimental se l'associa amb càncers hepàtics i de tiroides, també el trobem classificat al grup 2B de possibles cancerígens. * Un altre tipus d'OC el formen els 9 isòmers d'hexaclorociclohexà; de tots ells ens centrarem amb els més abundants: el beta i el gamma. El gamma-HCH s'ha utilitzat com a plaguicida, mentre el beta-HCH no es coneix que hagi format part com a principi actiu de cap plaguicida. L'isòmer gamma afecta, també, a la transmissió dels impulsos nerviosos, encara que el mecanisme d'acció és diferent al del p,p'-DDT. Ambdós isòmers es relacionen amb càncers a nivell experimental, el gamma amb tumors hepàtics i el beta amb tumors mamaris; a igual que els anteriors OCs també es consideren de la classe 2B de productes cancerígens. * Per últim parlarem dels PCBs; amb aquest nom es coneixen 209 compostos diferents. Cada un d'ells rep el nom de congènere i es diferencien pel nombre de clors, entre 1 i 10, i per la seva distribució espacial. Són els únics dels OCs analitzats, que s'utilitzen principalment a la indústria i de forma més concreta a la relacionada amb l'electricitat. Alguns dels PCBs tenen una estructura espacial i un mecanisme d'acció semblant a les dioxines són els anomenats coplanaris (no-orto) i considerats els més tòxics. En humans, els PCBs s'associen amb immunodepressions, afeccions hepàtiques, irritacions cutànies i infertilitats. Certs experiments els apunten com a possibles promotors hepatocarcinògens. 2) OBJECTIUS Els objectius del treball foren: 1. Anàlisi de residus organoclorats en teixit adipós humà d'una mostra de la població del Partit Judicial de Lleida seleccionada durant el període 1989 i 1994. 2. Relacionar els resultats obtinguts amb les variables edat i sexe. 3. Relacionar els resultats obtinguts dels diferents organoclorats entre ells mateixos. 4. Comparar els resultats actuals amb els obtinguts en anys anteriors. 5. Comparar els resultats obtinguts amb els d'altres zones de l'Estat Espanyol i internacionals. 3) MATERIAL I MÈTODES a) Descripció de la població: Les mostres procedeixen de les comarques: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. La població d'aquestes comarques presenta un percentatge de gent de més de 55 anys superior a la mitjana de Catalunya i el percentatge de menys de 55 es troba per sota de la mitjana, reflexe d'una població amb un grau d'envelliment superior a la mitiana de Catalunya. Econòmicament en aquestes comarques tenen un important pes totes les activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia; Només durant els últims anys a les comarques de la Segarra i l'Urgell ha pres rellevància la indústria. b) Descripció de la mostra: S'analitzaren 84 mostres procedents d'autòpsies realitzades al Partit Judicial de Lleida. En seleccionar-les es tingué en compte: que tots els individus fossin residents a la zona motiu d'estudi; que haguessin nascut a l'Estat Espanyol i que haguessin mort per traumatisme o accident i que en cap cas no estessin relacionades, amb intoxicacions químiques. La mostra consta d'un 32% de dones i un 68% d'homes. Per edats hi ha un 24% entre 15 i 34 anys, un 15% entre 35 i 54 anys, un 39% entre 55 i 74 anys i un 22% entre 75 i 94 anys. El mètode d'extracció ha estat validat per estudis anteriors al nostre laboratori i també per estudis internacionals. c) Processament: Es parteix de 0,5 g. de teixit adipós, extret de la zona subcutània abdominal, se'n extreuen els compostos lipòfils amb hexà i es neteja l'extracte amb sulfúric (mètode descrit per Bierof - Aronson). En el cas dels plaguicides, un cop lliures de lípids, es concentra el volum i es passa a cromatografia de gasos. En el cas dels PCBs es realitza una 2a neteja amb un cartutx de gel de sílice i com a fase mòbil el toluè, es concentra el volum i es passa a determinar per cromatografia de gasos. Per a l'anàlisi s'utilitza un aparell de cromatografia de gasos 5890 II de HP i una columna de Supeco SPB-5 (30m x 0,25mm x 0,25mm). 4) RESULTATS I DISCUSSIÓ: Segons els resultats obtinguts podem veure que el 100% de les mostres contenen p,p'-DDE, HCB, beta-HCH i PCBs, un 93% contenenp,p'-DDT i un 57% contenen gamma-HCH. El més abundant continua sent el p,p'-DDE i el menys abundant el gamma-HCH. En respecte la suma global de tots els residus OCs, cada un representa: el p,p'-DDE 39,4%, els PCBs 22,2%, el beta-HCH 20,97%, l' HCB 13,07%, el p,p'-DDT 3,98% i el gamma-HCH 0,35%. En analitzar els diferents congèneres de PCBs identificats, aquests es van caracteritzar per tenir tots entre 5 i 9 àtoms de clor, encara que majoritàriament en tenien entre 6 i 7. Els PCBs més majoritaris van ser: el PCB 153, el PCS 180, el PCS 138 i el PCS 170; entre tots quatre representen el 50% de la concentració total de PCBs. Segons la toxicitat que Safe (1985) defineix per cada PCB, es comprova que els PCBs coplanaris, els més tòxics, no es troben a nivells detectables, dels mono-orlo (una mica menys tòxics) se'n troben cinc (105, 118, 167, 156 i 157) i per últim dels di-orto (molt menys tòxics) se'n troben diversos; destacarem els quatre més abundants (l53, 180, 138 i 170). En comparar els resultats per sexes es va veure que tots els OCs presentaven una concentración superior en dones que en homes, amb l'única excepció del gamma-HCH. Però només tres mostraren diferències estadísticament significatives, el p,p'-DDE, el beta-HCH i l'HCB. Aquests tres mateixos OCs van presentar relació amb l'edat. Corroborant el que ja s'havia trobat en estudis anteriors com el realitzat per M. Lezaun a la població de Navarra dels anys 1991-92. A la mateixa unitat s'havien fet unes determinacions anteriors, els anys 1985-87, amb mostres de la mateixa procedència, autòpsies. Al comprovar els resultats es va veure que tots els nivells d'OCs havien disminuït a excepció dels PCBs. No es pogué arribar a trobar un motiu per aquest lleuger augment. També miraren les relacions entre les diferents concentracions d'OCs. Els resultats obtinguts foren que a part de la relació, ja esperada, entre p,p'-DDE i p,p' -DDT, existien relació entre els OCs HCB i beta-HCH, HCB i p,p'-DOE i per últim entre beta-HCH i p,p'-DDE. Són els tres OCs que mostren una més clara relació amb l'edat i el sexe, es probable que això faciliti l'existència d'una relació entre ells. En comparar els resultats amb altres zones es pot comprovar que globalment el nivell d'OCs al Pla de Lleida i l'Urgell no són molt diferents a la resta de Catalunya. En canvi són molt més alts que els de països com Gran Bretanya, U.S.A. o Canadà. De forma individual cada producte presenta una concentració més o menys remarcable segons el país o l'àrea amb que es compari. Així per exemple, a l'àrea del pla de Lleida i de l'Urgell els PCBs i el beta-HCH són els OCs amb concentració més alta respecte les dades d'altres zones trobades a la bibliografia; els PCBs, un tòxic més aviat industrial; i el beta-HCH, un compost no utilitzat com a principi actiu en cap dels plaguicides: llur procedència es relaciona més aviat amb l'alimentació. Malgrat tot no es poden descartar altres procedències desconegudes fins aquest moment.[eng] The organochloride compounds are, at the moment, some of the most important toxic products in the world due to their low degradation and easy bioaccumulation. In the long term, these products could produce some toxic effects, such as immunodeficiency, infertility or cancer. For these reasons the purpose of this study was to analyse the evolution of these compounds in human tissues. Samples were obtained from autopsies in the area of Pla de Lleida and Pla d'Urgell (west Catalonia, north-east Spain) during the period 1989-1994. The results obtained confirmned the presence of P.P'-DDE, HCB, beta-HCH and PCBs in all samples. While p.p'-DDT was present in 93% of samples, gamma-HCH was only present in 57%. P.P'-DDE was the most important OCs present in samples and gamma-HCH was the least important. Other remarkable concentrations were PCBs and beta-HCH, which were bigger than those found in any other country. The organochloride levels obtained in this area were similar to the previously published results for the rest of Catalonia and were higher than the levels published for other European countries, the U.S.A. or Canada. HCB, beta-HCH and P.P'-DDE levels are inter-related and correlated with sex and age. Nevertheless, pesticides and PCBs levels had decreased in comparison with concentrations determined during the period 1985-87 in the same area. There is only one exception for the PCBs concentrations observed, because the results obtained were slightly higher than those previously published

Incorporació de petites seqüències de cinema comercial en l'ensenyament de la toxicologia

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüències de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestació dramàtica d’un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situació clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovisual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la comprensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic