Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc

El present treball pretén aportar nous testimonis a l'estudi de l'escultura catalana de la primera meitat del segle xviii, provinents, en aquest cas, de la comarca del Conflent. En general, la producció retaulística de la Catalunya del Nord ha estat menystinguda, tant per part de la historiografia catalana com també de la francesa, sense valorar el fet que allí es conserva gairebé tota l'obra i una abundant documentació dels segles xvii i xviii. Precisament, entre els diversos artífexs catalans vinculats a la zona, els manresans Josep i Pau Sunyer i Raurell, van treballar activament en aquestes contrades. A l'església parroquial de Joc s'ha conservat un conjunt prou destacable de retaules, que, gràcies a la revisió historiogràfica i a nova documentació, hem pogut atribuir a aquests dos escultors. L'estudi vol ser un preàmbul d'una recerca més ambiciosa centrada en la revisió del catàleg d'obra de Josep Sunyer i Raurell (circa 1673-1751) a banda i banda dels Pirineus, que posi de manifest el bon nivell assolit pel seu taller actiu a Catalunya, contemporani al dels Costa, Moretó i Pujol, entre molts altres

Noves aportacions al catàleg d'obra de Jacint Morató Soler : el retaule major de Sant Lluc de Girona

L'estudi que tenen a les mans revisa l'activitat professional d'un dels escultors més notables del segle xviii català, Jacint Morató Soler. Reconstrueix els seus anys d'aprenentatge, vinculats al taller de l'artífex manresà Josep Sunyer i Raurell i els seus primers treballs a Illa de Tet, a Sant Joan de les Abadesses i a Barcelona. Finalment, analitza la gènesi, el procés de construcció i el d'embelliment de l'església dels beneficiats de la catedral de Girona, que es va erigir durant les primeres dècades del segle xviii, sota la dedicació de sant Lluc. Aquest article és fruit d'una investigació minuciosa d'una part de la documentació custodiada a l'Arxiu Capitular de Girona, que ha posat de relleu la intensa activitat que Jacint Morató desplegà a l'església dels beneficiats. A més, la confrontació entre algunes fotografies antigues del retaule major de Sant Lluc i les dades documentals ha permès recuperar fins a cinc escultures procedents d'aquest conjunt, salvades de les destruccions de 1936 i reubicades en altres temples gironins.This study revises the professional activity of one of the most notable sculptors of the eighteenth century, Jacint Morató Soler. It reconstructs the first years of apprenticeship linked with the workshop of the Manresa's sculptor Josep Sunyer i Raurell and his first works in Illa de Tet, in Sant Joan de les Abadesses and in Barcelona. Finally, it analyses the genesis, building pro cess and the embellishment of the beneficiary's church of the Cathedral of Girona, constructed during the beginning of the eighteenth century under the dedication of Sant Lluc. This article is the result of a meticulous investigation of a part of the documents from the Arxiu Capitular de Girona, that shows the intense activity that Jacint Morató did in the beneficiary's church. The comparison between some old photographs of the main altar piece of Sant Lluc and some of the documents has allowed to recuperate five sculptures from this whole, saved from 1936 war destructions and resituated in other Girona's churches

Noves aportacions al catàleg d'obra de Jacint Morató Soler : el retaule major de Sant Lluc de Girona

L'estudi que tenen a les mans revisa l'activitat professional d'un dels escultors més notables del segle xviii català, Jacint Morató Soler. Reconstrueix els seus anys d'aprenentatge, vinculats al taller de l'artífex manresà Josep Sunyer i Raurell i els seus primers treballs a Illa de Tet, a Sant Joan de les Abadesses i a Barcelona. Finalment, analitza la gènesi, el procés de construcció i el d'embelliment de l'església dels beneficiats de la catedral de Girona, que es va erigir durant les primeres dècades del segle xviii, sota la dedicació de sant Lluc. Aquest article és fruit d'una investigació minuciosa d'una part de la documentació custodiada a l'Arxiu Capitular de Girona, que ha posat de relleu la intensa activitat que Jacint Morató desplegà a l'església dels beneficiats. A més, la confrontació entre algunes fotografies antigues del retaule major de Sant Lluc i les dades documentals ha permès recuperar fins a cinc escultures procedents d'aquest conjunt, salvades de les destruccions de 1936 i reubicades en altres temples gironins.This study revises the professional activity of one of the most notable sculptors of the eighteenth century, Jacint Morató Soler. It reconstructs the first years of apprenticeship linked with the workshop of the Manresa's sculptor Josep Sunyer i Raurell and his first works in Illa de Tet, in Sant Joan de les Abadesses and in Barcelona. Finally, it analyses the genesis, building pro cess and the embellishment of the beneficiary's church of the Cathedral of Girona, constructed during the beginning of the eighteenth century under the dedication of Sant Lluc. This article is the result of a meticulous investigation of a part of the documents from the Arxiu Capitular de Girona, that shows the intense activity that Jacint Morató did in the beneficiary's church. The comparison between some old photographs of the main altar piece of Sant Lluc and some of the documents has allowed to recuperate five sculptures from this whole, saved from 1936 war destructions and resituated in other Girona's churches

Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc

The aim of this paper is to bring new testimonies to the study of the Catalan sculpture of the first half of the eighteenth-century, concretely, the ones of the Conflent region. In general, the altarpieces production in Catalunya del Nord has been rejected, it can be for the Catalan historiography or for the French one, without valuing the fact that all the tasks and documentaries are kept there (xvii-xviii centurys). Concretely, among Catalan artists linked to the area, Josep and Pau Sunyer i Raurell, from Manresa, work actively in these places. Joc church has kept a respectable group of altarpieces, that due to the historiographic revision and a new documentation we can say that they belong to these sculptors. This paper tries to be the beginning of a more ambitious research about the tasks of Josep Sunyer i Raurell (circa 1673-1751) in both sides of Pyrenees, that shows the high level of his active workshop in Catalonia, contemporary to the ones of Costa, Moretó, Pujol, among othersEl present treball pretén aportar nous testimonis a l'estudi de l'escultura catalana de la primera meitat del segle xviii, provinents, en aquest cas, de la comarca del Conflent. En general, la producció retaulística de la Catalunya del Nord ha estat menystinguda, tant per part de la historiografia catalana com també de la francesa, sense valorar el fet que allí es conserva gairebé tota l'obra i una abundant documentació dels segles xvii i xviii. Precisament, entre els diversos artífexs catalans vinculats a la zona, els manresans Josep i Pau Sunyer i Raurell, van treballar activament en aquestes contrades. A l'església parroquial de Joc s'ha conservat un conjunt prou destacable de retaules, que, gràcies a la revisió historiogràfica i a nova documentació, hem pogut atribuir a aquests dos escultors. L'estudi vol ser un preàmbul d'una recerca més ambiciosa centrada en la revisió del catàleg d'obra de Josep Sunyer i Raurell (circa 1673-1751) a banda i banda dels Pirineus, que posi de manifest el bon nivell assolit pel seu taller actiu a Catalunya, contemporani al dels Costa, Moretó i Pujol, entre molts altre

L'Època del Barroc i els Bonifàs : actes de les Jornades d'història de l'art a Catalunya, Valls, 1,2 i 3 de juny de 2006

Edició: Bonaventura Bassegoda, Joaquim Garriga i Jordi ParísEl volum que teniu a les mans aplega les ponències i les comunicacions presentades i discutides en el marc de les «Jornades d’història de l’art a Catalunya». L’edició dedicada a L’època del Barroc i els Bonifàs se celebrà a Valls els dies 1, 2 i 3 de juny de 2006 i fou un marc de trobada obert entre els investigadors universitaris i els estudiosos del patrimoni barroc que treballen en l’àmbit dels museus, en els centres d’estudis comarcals i locals, i en el camp de la restauració-conservació. La proposta acadèmica del Museu de Valls va ser acollida positivament atesa l’excel·lència de la tradició artística barroca de la ciutat, amb la figura insigne de Lluís Bonifàs i Massó (1730-1786), de qui aleshores es commemoraven els 275 anys del naixement, i la del seu germà Francesc Bonifàs (1735-1806), de qui es complien 200 anys de la mort. D’altra banda, l’origen vallenc de l’arquitecte i historiador Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973), il·lustre precursor en la reivindicació i en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura barroques, feia encara més adient la seu de Valls per a aquestes jornades