Effect of perioperative blood transfusions and infectious complications on inflammatory activation and long-term survival following gastric cancer resection

Background: The aim of this study was to evaluate the impact of perioperative blood transfusion and infectious complications on postoperative changes of inflammatory markers, as well as on disease-free survival (DFS) in patients undergoing curative gastric cancer resection. Methods: Multicenter cohort study in all patients undergoing gastric cancer resection with curative intent. Patients were classified into four groups based on their perioperative course: one, no blood transfusion and no infectious complication; two, blood transfusion; three, infectious complication; four, both transfusion and infectious complication. Neutrophil-to-lymphocyte ratio (NLR) was determined at diagnosis, immediately before surgery, and 10 days after surgery. A multivariate Cox regression model was used to analyze the relationship of perioperative group and dynamic changes of NLR with disease-free survival. Results: 282 patients were included, 181 in group one, 23 in group two, 55 in group three, and 23 in group four. Postoperative NLR changes showed progressive increase in the four groups. Univariate analysis showed that NLR change > 2.6 had a significant association with DFS (HR 1.55; 95% CI 1.06-2.26; p = 0.025), which was maintained in multivariate analysis (HR 1.67; 95% CI 1.14-2.46; p = 0.009). Perioperative classification was an independent predictor of DFS, with a progressive difference from group one: group two, HR 0.80 (95% CI: 0.40-1.61; p = 0.540); group three, HR 1.42 (95% CI: 0.88-2.30; p = 0.148), group four, HR 2.85 (95% CI: 1.64-4.95; p = 0.046). Conclusions: Combination of perioperative blood transfusion and infectious complications following gastric cancer surgery was related to greater NLR increase and poorer DFS. These findings suggest that perioperative blood transfusion and infectious complications may have a synergic effect creating a pro-inflammatory activation that favors tumor recurrence

Trasplantament singènic d'illots pancreàtics a vesícules seminals de rates diabètiques : anàlisi experimental /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaIntroducció: El trasplantament d'illots pancreàtics és una alternativa, encara en fase experimental, a l'insulinoteràpia en el tractament de la diabetis tipus 1, i amb pitjors resultats que el trasplantament de pàncreas. Això és degut a diferents motius d'entre els que destaquem la localització de l'ingert. No es coneix encara l'òrgan ideal que aculli els illots sense complicacions. De forma experimental s'ha intentat el trasplantament a nombroses localitzacions d'entre les que destaquem el fetge i la càpsula renal, per la seva major freqüència i millors resultats, i els testicles i cervell, per considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. Les vesícules seminals són un òrgan parell, de fàcil accés quirúrgic i que per les seves característiques i funció, considerem que podrien considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. L'experiència mundial en el trasplantament d'illots pancreàtics a les vesícules seminals és nul·la. Hipòtesi: Les vesícules seminals són òrgans ben irrigats i inervats, que poden ser immunològicament privilegiats, on s'hi poden implantar i sobreviure els illots de Langerhans per restaurar la normoglicèmia en un model animal de diabetis experimental. Objectius: Determinar la viabilitat del trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques. Material i mètodes: S'han utilitzat 158 rates Lewis, singèniques, mascle d'entre 200 i 400 grams. 49 rates han estat receptores del trasplantament. S'ha induit la diabetis amb estreptozotocina a dosis de 65 mg/Kg per via intraperitoneal. S'han extret els pàncrees de 98 rates donants i s'han purificat els illots. S'ha fet un estudi in vitro per demostrar el normofuncionament dels nostres illots i un altre per determinar la toxicitat de la col·lagenasa sobre els illots i la resta del teixit pancreàtic. S'han trasplantat de 800 a 1500 illots procedents de 2 rates a la vesícula seminal dreta de les rates receptores. En un primer estudi s'extreuen les vesícules trasplantades a 6 rates, a les 48 i 96 hores, per demostrar el retorn immediat a l'estat de diabetis. En un segon estudi amb 43 rates receptores, es fa el seguiment durant 42 dies per veure l'evolució després del trasplantament. Al final de l'estudi es realitza l'estudi histològic i immunohistoquímic (amb anticossos contra glucagó i insulina) de les vesícules. Es comparen els resultats amb un grup trasplantat a la càpsula renal. L'estudi estadístic es realitza amb el sistema SPSS. Resultats: Els illots in vitro funcionen correctament. Hi ha una major secreció d'insulina a major concentració de glucosa. La toxicitat de la col·lagenasa és inferior per als illots que per al teixit exocrí i la resta de teixit pancreàtic. Les rates es tornen diabètiques després de l'extracció de les vesícules trasplantades. En el seguiment a 42 dies s'objetiven 4 grups en funció de la resposta. Els «ingert funcionant» (16%), els «ingert parcialment funcionant» (funcionament parcial o només durant 10 dies) (28%), els «ingert no funcionant» (56%) i el «grup control». A l'anàlisi histològic destaca l'implantació dels illots a la paret de la vesícula del grup «ingert funcionant». El grup trasplantat a la càpsula renal funciona millor (44%) que el trasplantat a la vesícula seminal (16%). Conclusions: El trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques és viable, però els resultats no milloren els resultats del trasplantament a la cápsula renal.Introduction: Transplantation of pancreatic islets is an alternative to insulin therapy for the treatment of type I diabetes. Yet this therapy is still at experimental stage and it has yielded worse results than pancreatic transplantation. This is due to different reasons, among them, graft localization. The target organ able to accommodate the islets without further complications is unkown at present. Transplantation into different graft has been experimentally attempted, among them the liver and kidney capsula are the most frequent and those that have yielded the best results. Also, the testicles and brain offer the advantage of being immunologically privileged. Seminal vesicles are even organs offering easy surgical access. Furthermore, they could be considered immunologycally privileged organs because of their role and characteristics. There is no worldwide experience in transplantation of pancreatic islets to seminal vesicles. Hipothesis: Seminal vesicles are well-irrigated and inervated organs, which may be immunologycally privileged. Therefore, Langerhans islets may be implanted and may survive to restore the normoglyicemia in an animal model of experimental diabetis. Objectives: To determine the viability of singenic transplantation of pancreatic islets into diabetic rat seminal vesicles. Material and methods: 158 Lewis singenic male rats were used, weighting between 200 and 400 grams. 49 rats received the transplant. Diabetis was induced with an intraperitoneal dosis of 65 mg/Kg of streptotozine. The pancreas of 98 donor rats were removed from and the islets were purified. An in vitro study demonstrated the correct function of the purified islets as well as the toxicity of collagenase on the islets and the rest of the pancreatic tissue. 800 to 1500 islets from two rats were transplanted into the right seminal vesicle of each receptor rat. A first study consisted on the removal of transplanted vesicles from 6 rats, at 48 and 96 hours, to show their immediate reversion to diabetis. A second study involving 43 receptor rats consisted on a 42-day follow-up to analyze the post-transplant evolution. The vesicles were analyzed by histology and immunohistochemistry (with anti-glucagon and insulin antibodies). The results were compared with a group transplanted on the kidney capsula. Statistic analysis was performed using the SPSS system. Results: The islets worked correctly in vitro, i.e. increasing amounts of glucose induced increased secretion of insulin. The toxicity of collagenase was lower on the islets than on the exocrine tissue and the rest of the pancreatic tissue. Rats became diabetic after the removal of the transplanted vesicles. In the 42 day follow-up, 4 groups could be determined, according to their response. The «functional graft» (16%), the «partially functional graft» (partially working or working only during 10 days) (28%), the «non-fonctional graft» (56%) and the control group. The histology analysis indicated that in the «fonctional graft» group the islets were implanted into the wall of the vesicle. Those that were transplanted to the kidney capsula (44%) were more successful than those transplanted to the seminal vesicle (16%). Conclusions: Singenic transplantation of pancreatic islets into diabetic rat seminal vesicles is viable, but our results do not improve those achieved by transplantation into the kidney capsula

Trasplantament singènic d'illots pancreàtics a vesícules seminals de rates diabètiques : anàlisi experimental

Introducció: El trasplantament d'illots pancreàtics és una alternativa, encara en fase experimental, a l'insulinoteràpia en el tractament de la diabetis tipus 1, i amb pitjors resultats que el trasplantament de pàncreas. Això és degut a diferents motius d'entre els que destaquem la localització de l'ingert. No es coneix encara l'òrgan ideal que aculli els illots sense complicacions. De forma experimental s'ha intentat el trasplantament a nombroses localitzacions d'entre les que destaquem el fetge i la càpsula renal, per la seva major freqüència i millors resultats, i els testicles i cervell, per considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. Les vesícules seminals són un òrgan parell, de fàcil accés quirúrgic i que per les seves característiques i funció, considerem que podrien considerar-se òrgans immunològicament privilegiats. L'experiència mundial en el trasplantament d'illots pancreàtics a les vesícules seminals és nul.la.Hipòtesi: Les vesícules seminals són òrgans ben irrigats i inervats, que poden ser immunològicament privilegiats, on s'hi poden implantar i sobreviure els illots de Langerhans per restaurar la normoglicèmia en un model animal de diabetis experimental. Objectius: Determinar la viabilitat del trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques.Material i mètodes: S'han utilitzat 158 rates Lewis, singèniques, mascle d'entre 200 i 400 grams. 49 rates han estat receptores del trasplantament. S'ha induit la diabetis amb estreptozotocina a dosis de 65 mg/Kg per via intraperitoneal. S'han extret els pàncrees de 98 rates donants i s'han purificat els illots. S'ha fet un estudi in vitro per demostrar el normofuncionament dels nostres illots i un altre per determinar la toxicitat de la col.lagenasa sobre els illots i la resta del teixit pancreàtic. S'han trasplantat de 800 a 1500 illots procedents de 2 rates a la vesícula seminal dreta de les rates receptores. En un primer estudi s'extreuen les vesícules trasplantades a 6 rates, a les 48 i 96 hores, per demostrar el retorn immediat a l'estat de diabetis. En un segon estudi amb 43 rates receptores, es fa el seguiment durant 42 dies per veure l'evolució després del trasplantament. Al final de l'estudi es realitza l'estudi histològic i immunohistoquímic (amb anticossos contra glucagó i insulina) de les vesícules. Es comparen els resultats amb un grup trasplantat a la càpsula renal. L'estudi estadístic es realitza amb el sistema SPSS.Resultats: Els illots in vitro funcionen correctament. Hi ha una major secreció d'insulina a major concentració de glucosa. La toxicitat de la col.lagenasa és inferior per als illots que per al teixit exocrí i la resta de teixit pancreàtic. Les rates es tornen diabètiques després de l'extracció de les vesícules trasplantades. En el seguiment a 42 dies s'objetiven 4 grups en funció de la resposta. Els "ingert funcionant" (16%), els "ingert parcialment funcionant" (funcionament parcial o només durant 10 dies) (28%), els "ingert no funcionant" (56%) i el "grup control". A l'anàlisi histològic destaca l'implantació dels illots a la paret de la vesícula del grup "ingert funcionant". El grup trasplantat a la càpsula renal funciona millor (44%) que el trasplantat a la vesícula seminal (16%).Conclusions: El trasplantament singènic d'illots pancreàtics a les vesícules seminals de rates diabètiques és viable, però els resultats no milloren els resultats del trasplantament a la cápsula renal.Introduction: Transplantation of pancreatic islets is an alternative to insulin therapy for the treatment of type I diabetes. Yet this therapy is still at experimental stage and it has yielded worse results than pancreatic transplantation. This is due to different reasons, among them, graft localization. The target organ able to accommodate the islets without further complications is unkown at present. Transplantation into different graft has been experimentally attempted, among them the liver and kidney capsula are the most frequent and those that have yielded the best results. Also, the testicles and brain offer the advantage of being immunologically privileged. Seminal vesicles are even organs offering easy surgical access. Furthermore, they could be considered immunologycally privileged organs because of their role and characteristics. There is no worldwide experience in transplantation of pancreatic islets to seminal vesicles. Hipothesis: Seminal vesicles are well-irrigated and inervated organs, which may be immunologycally privileged. Therefore, Langerhans islets may be implanted and may survive to restore the normoglyicemia in an animal model of experimental diabetis. Objectives: To determine the viability of singenic transplantation of pancreatic islets into diabetic rat seminal vesicles. Material and methods: 158 Lewis singenic male rats were used, weighting between 200 and 400 grams. 49 rats received the transplant. Diabetis was induced with an intraperitoneal dosis of 65 mg/Kg of streptotozine. The pancreas of 98 donor rats were removed from and the islets were purified. An in vitro study demonstrated the correct function of the purified islets as well as the toxicity of collagenase on the islets and the rest of the pancreatic tissue. 800 to 1500 islets from two rats were transplanted into the right seminal vesicle of each receptor rat. A first study consisted on the removal of transplanted vesicles from 6 rats, at 48 and 96 hours, to show their immediate reversion to diabetis. A second study involving 43 receptor rats consisted on a 42-day follow-up to analyze the post-transplant evolution. The vesicles were analyzed by histology and immunohistochemistry (with anti-glucagon and insulin antibodies). The results were compared with a group transplanted on the kidney capsula. Statistic analysis was performed using the SPSS system. Results: The islets worked correctly in vitro, i.e. increasing amounts of glucose induced increased secretion of insulin. The toxicity of collagenase was lower on the islets than on the exocrine tissue and the rest of the pancreatic tissue. Rats became diabetic after the removal of the transplanted vesicles. In the 42 day follow-up, 4 groups could be determined, according to their response. The "functional graft" (16%), the "partially functional graft" (partially working or working only during 10 days) (28%), the "non-fonctional graft" (56%) and the control group. The histology analysis indicated that in the "fonctional graft" group the islets were implanted into the wall of the vesicle. Those that were transplanted to the kidney capsula (44%) were more successful than those transplanted to the seminal vesicle (16%).Conclusions: Singenic transplantation of pancreatic islets into diabetic rat seminal vesicles is viable, but our results do not improve those achieved by transplantation into the kidney capsula