Twitter, #primaveravalenciana y generación de noticias

Twitter changes the relationship between the mass media and their audiences. Therefore also changes the process of forming Public Opinion. This article analyzes the presence of Twitter in the news related to the “Primavera valenciana” and how it has significantly affected the establishment of Agenda Setting.Twitter cambia la relación entre los medios de comunicación de masas y sus públicos. Por tanto cambia también el proceso de formación de la Opinión Pública. En este artículo se analiza la presencia de Twitter en las noticias relacionadas con la “Primavera valenciana” y cómo ha influido de manera relevante en el establecimiento de la Agenda Setting

Estudios de cómic en la Universidad de Alicante. De Unicómic a una red de investigación

Con el fin de continuar con la labor de difusión de la historieta como arte, objeto de estudio académico y herramienta didáctica que desde 1999 realiza la asociación Unicómic, coordinadora de las Jornadas del Cómic de la Universidad de Alicante de idéntico nombre, y a partir de un curso sobre la relación del noveno arte con la Literatura y la Historia celebrado en noviembre de 2013, buena parte del profesorado de este último junto a otros investigadores con inquietudes similares acaban conformando una red de investigación centrada en las posibilidades del cómic como instrumento docente, de nombre Cómic como elemento didáctico. Posibilidades de la narración gráfica en disciplinas académicas y tramos de preparación a la universidad. Dicha red articula una serie de investigaciones que pasa por la realización y tutorización de Trabajos de Fin de Grado, la participación de sus miembros en cursos académicos de diversa índole y la labor continuista de coordinación de las propias jornadas de Unicómic

Innovar e investigar desde la narración gráfica: hacia un canon literario del cómic

Para el reconocimiento de la narración gráfica (cómic, tebeo, historieta, novela gráfica) como una herramienta didáctica adecuada, es necesaria la definición de un canon artístico de obras que recojan ejemplos principales que se conviertan en obras de referencia. Ya en el canon de cien obras de literatura infantil-juvenil del siglo XX (Equipo Peonza, 2004) aparecen ocho obras que podríamos definir como cómic. Desde la red de investigación en docencia universitaria sobre cómic didáctico y continuando la labor que desde 1999 realiza Unicómic, las Jornadas del Cómic de la Universidad de Alicante, hemos desarrollado una serie de iniciativas para intentar configurar un canon artístico del cómic, que posteriormente generará un canon escolar con aplicaciones didácticas específicas. En el siguiente trabajo presentaremos una primera selección de obras fundamentales a partir de las entrevistas realizadas a distintos autores, críticos y docentes especialistas en el cómic, que podríamos incluir en cualquier proyecto de promoción lectora o plan de lectura en Educación Primaria y Secundaria

Stroke prevalence among the Spanish elderly: an analysis based on screening surveys

BACKGROUND: This study sought to describe stroke prevalence in Spanish elderly populations and compare it against that of other European countries. METHODS: We identified screening surveys -both published and unpublished- in Spanish populations, which fulfilled specific quality requirements and targeted prevalence of stroke in populations aged 70 years and over. Surveys covering seven geographically different populations with prevalence years in the period 1991–2002 were selected, and the respective authors were then asked to provide descriptions of the methodology and raw age-specific data by completing a questionnaire. In addition, five reported screening surveys in European populations furnished useful data for comparison purposes. Prevalence data were combined, using direct adjustment and logistic regression. RESULTS: The overall study population, resident in central and north-eastern Spain, totalled 10,647 persons and yielded 715 cases. Age-adjusted prevalences, using the European standard population, were 7.3% for men, 5.6% for women, and 6.4% for both sexes. Prevalence was significantly lower in women, OR 0.79 95% CI 0.68–0.93, increased with age, particularly among women, and displayed a threefold spatial variation with statistically significant differences. Prevalences were highest, 8.7%, in suburban, and lowest, 3.8%, in rural populations. Compared to pooled Spanish populations, statistically significant differences were seen in eight Italian populations, OR 1.39 95%CI (1.18–1.64), and in Kungsholmen, Sweden, OR 0.40 95%CI (0.27–0.58). CONCLUSION: Prevalence in central and north-eastern Spain is higher in males and in suburban areas, and displays a threefold geographic variation, with women constituting the majority of elderly stroke sufferers. Compared to reported European data, stroke prevalence in Spain can be said to be medium and presents similar age- and sex-specific traits

22 claves de la comunicación política en Twitter.

Twitter se ha convertido en el medio digital preferido por los periodistas para la comunicación política. Pero para que sea efectivo el marketing político en Twitter, el cargo público o candidato tiene que saber utilizar correctamente la herramienta. En el presente artículo recopilamos una serie de consejos para sacarle el máximo partido a Twitter.Twitter has become the preferred digital media by journalists for political communication. But to be effective political marketing on Twitter, the public official or candidate has to know how to use the tool properly. In this article we compiled a few tips for getting the most out of Twitter

Twitter, #primaveravalenciana and generation of news

Twitter changes the relationship between the mass media and their audiences. Therefore also changes the process of forming Public Opinion. This article analyzes the presence of Twitter in the news related to the “Primavera valenciana” and how it has significantly affected the establishment of Agenda Setting

Literatura Catalana Infantil (3993)

Aquest article presenta els resultats d’una acció educativa que ha estat dissenyada a partir de la reflexió teòrica sobre metodologies actives i que ha consistit a introduir en l’assignatura Literatura Catalana Infantil que s’imparteix en el Grau d’Educació Infantil una pràctica que consisteix en l’elaboració d’un booktrailer sobre una obra de la literatura infantil catalana. El booktrailer és fonamentalment una eina de promoció de la lectura que pot esdevenir un instrument per a l’adquisició de competència literària (també comunicativa i digital), que es difon per Internet i, per tant, s’adreça especialment a un lector del segle XXI. És un recurs habitualment utilitzat per les editorials (també per autors i il·lustradors), especialment vinculat a l’àlbum, el llibre il·lustrat i la novel·la gràfica (per la proximitat del llenguatge). Segons Rosa Tabernero (2013): “El book trailer es un instrumento de promoción de un libro en formato de vídeo que emplea técnicas similares a las que utiliza el trailer cinematográfico con la peculiaridad de que circula por internet, es decir, se difunde a través de las redes sociales”, i ha de ser per definició breu, estimulant, eloqüent i precís (Lloret y Canet, 2008). Considerem, juntament amb la crítica especialitzada (Lluch, 2014) que aquesta pràctica pot resultar interessant per a l’alumnat universitari ja que l’entorn del web social ofereix a hores d’ara noves maneres d’aproximar-se a la lectura que poden connectar-hi més fàcilment. El nostre propòsit és avaluar el seu rendiment acadèmic en relació amb l’adquisició de la competència lectora, el desenvolupament del judici crític i de la creativitat, la integració de recursos propis de l’animació lectora, així com el domini de certes destreses digitals en l’alumnat d’Educació Infantil. Per les seues característiques la creació d’un booktrailer (així com la seua recepció per part de l’alumnat) implica necessàriament un lector col·laborador, actiu, crític i reflexiu, ja que l’alumnat haurà de demostrar la seua capacitat d’interpretació per resumir l’argument, identificar els temes principals, distingir el caràcter dels personatges i copsar la jerarquització que s’hi estableix en el text literari. També la seua capacitat de síntesi per ajustar el discurs al temps estàndard del booktrailer, fent ús de recursos narratius com l’el·lipsi (ja que el discurs resultant serà sempre fragmentari). Així mateix haurà de conéixer i dominar els principals recursos retòrics del discurs narratiu, com ara el tipus de narrador, la hipertextualitat, la intertextualitat o la metaficció (Genette, 1987), així com també algunes nocions bàsiques del llenguatge cinematogràfic i audiovisual en termes generals. Trets, tots ells, força rellevants per a analitzar i entendre la literatura catalana infantil dels darrers anys, especialmente del tombant de segle. Així doncs, els resultats que presentarem seran extrets directament de la implementació a l’aula d’aquesta nova pràctica i de la corresponent revisió i avaluació. D’una banda, a través de l’avaluació per part del professorat d’aquesta activitat i, de l’altra, de les dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge reflectides en una enquesta final emplenada per l’alumnat. Aquestes dades han estat el punt de partida per a introduir-hi esmenes per a millorar-ne l’aprofitament didàctic en cursos posteriors

Literatura Catalana Infantil (3993)

Aquest article presenta els resultats d’una acció educativa que ha estat dissenyada a partir de la reflexió teòrica sobre metodologies actives i que ha consistit a introduir en l’assignatura Literatura Catalana Infantil que s’imparteix en el Grau d’Educació Infantil una pràctica que consisteix en l’elaboració d’un booktrailer sobre una obra de la literatura infantil catalana. El booktrailer és fonamentalment una eina de promoció de la lectura que pot esdevenir un instrument per a l’adquisició de competència literària (també comunicativa i digital), que es difon per Internet i, per tant, s’adreça especialment a un lector del segle XXI. És un recurs habitualment utilitzat per les editorials (també per autors i il·lustradors), especialment vinculat a l’àlbum, el llibre il·lustrat i la novel·la gràfica (per la proximitat del llenguatge). Segons Rosa Tabernero (2013): “El book trailer es un instrumento de promoción de un libro en formato de vídeo que emplea técnicas similares a las que utiliza el trailer cinematográfico con la peculiaridad de que circula por internet, es decir, se difunde a través de las redes sociales”, i ha de ser per definició breu, estimulant, eloqüent i precís (Lloret y Canet, 2008). Considerem, juntament amb la crítica especialitzada (Lluch, 2014) que aquesta pràctica pot resultar interessant per a l’alumnat universitari ja que l’entorn del web social ofereix a hores d’ara noves maneres d’aproximar-se a la lectura que poden connectar-hi més fàcilment. El nostre propòsit és avaluar el seu rendiment acadèmic en relació amb l’adquisició de la competència lectora, el desenvolupament del judici crític i de la creativitat, la integració de recursos propis de l’animació lectora, així com el domini de certes destreses digitals en l’alumnat d’Educació Infantil. Per les seues característiques la creació d’un booktrailer (així com la seua recepció per part de l’alumnat) implica necessàriament un lector col·laborador, actiu, crític i reflexiu, ja que l’alumnat haurà de demostrar la seua capacitat d’interpretació per resumir l’argument, identificar els temes principals, distingir el caràcter dels personatges i copsar la jerarquització que s’hi estableix en el text literari. També la seua capacitat de síntesi per ajustar el discurs al temps estàndard del booktrailer, fent ús de recursos narratius com l’el·lipsi (ja que el discurs resultant serà sempre fragmentari). Així mateix haurà de conéixer i dominar els principals recursos retòrics del discurs narratiu, com ara el tipus de narrador, la hipertextualitat, la intertextualitat o la metaficció (Genette, 1987), així com també algunes nocions bàsiques del llenguatge cinematogràfic i audiovisual en termes generals. Trets, tots ells, força rellevants per a analitzar i entendre la literatura catalana infantil dels darrers anys, especialmente del tombant de segle. Així doncs, els resultats que presentarem seran extrets directament de la implementació a l’aula d’aquesta nova pràctica i de la corresponent revisió i avaluació. D’una banda, a través de l’avaluació per part del professorat d’aquesta activitat i, de l’altra, de les dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge reflectides en una enquesta final emplenada per l’alumnat. Aquestes dades han estat el punt de partida per a introduir-hi esmenes per a millorar-ne l’aprofitament didàctic en cursos posteriors