La pagesia agroecològica

Aplicació de l'Agroecologi

Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. XVIII)

L'estructura agrària de la comarca de Bages es pot caracteritzar pels següents trets: - Predomini d'una pagesia benestant, conseqüència d'un procés històric que tindria els seus orígens a I'edat mitjana i que tindria com a unitat d'explotació el mas, entorn del qual es concretarien una bona part de les relacions socials amb la resta de la pagesia. - Aquesta accediria a la terra de dues maneres: en el marc de la comunitat rural com a propietari d'una petita parcel·la d'hort i de cereal de seca i accedint, mitjançant contracte de conreu, a les terres dels masos. El més freqüent era la rabassa morta i, en algunes ocasions, la masoveria. Els jornalers agrícoles sense terres eren pràcticament inexistents. Només els mossos tenen una certa importància, però vivien i eren alimentats al mas, a canvi del seu jornal..

La Nova pagesia: vers un nou model agrosocial

L?article argumenta alguns dels resultats del treball doctoral de l?autora, en què s?explora la realitat del relleu generacional del sector agrari amb l?objectiu de comprendre el procés d?incorporació, les pràctiques agràries dels joves i les seves actituds vers un canvi de paradigma. Els resultats mostren com les pràctiques i les actituds dels joves varien segons el seu origen familiar. Els que han nascut en un entorn agrari (pagesia tradicional) són més propensos a seguir les pràctiques agrícoles dins d?un paradigma convencional, mentre que els joves que provenen de famílies no agràries (pagesia nouvinguda) mostren característiques diferents més properes a un nou paradigma. La mostra de joves confirma l?existència d?un grup emergent molt vinculat a la terra i a la producció ecològica local, que busca la seva pròpia autonomia i que es manté optimista envers el futur del sector agrari. Aquesta nova onada de persones joves amb energia renovada s?ha anomenat «nova pagesia».El artículo argumenta algunos de los resultados del trabajo doctoral de la autora, en el que se explora la realidad del relevo generacional del sector agrario con el objetivo de comprender el proceso de incorporación, las prácticas agrícolas de los jóvenes y sus actitudes hacia un cambio de paradigma. Los resultados muestran que las prácticas y las actitudes de los jóvenes varían en función de su origen familiar. Los que han nacido en un entorno agrario (agricultores tradicionales) son más propensos a seguir las prácticas agrícolas dentro de un paradigma convencional, mientras que los jóvenes que provienen de familias no agrarias (agricultores recién llegados) muestran características distintas más cercanas a un nuevo paradigma. La muestra de jóvenes confirma la existencia de un grupo emergente muy vinculado a la tierra y a la producción ecológica local, que busca su propia autonomía y que se mantiene optimista hacia el futuro del sector agrario. Esta nueva ola de personas jóvenes con energía renovada se ha denominado «nuevo campesinado».This paper discusses some of the results of the author?s doctoral thesis, which explores the reality of the generational handover of the agricultural sector as a means to better understand the installation process and the agricultural practices of young people and their attitudes vis-à-vis a change of paradigm. The results reveal great diversity in the agricultural practices and attitudes of the younger generations in keeping with their family backgrounds. Those who were born in an agrarian environment (traditional farmers) are more likely to follow the conventional agricultural paradigms, whereas those who come from non-agrarian families (newcomer farmers) display different traits that are more closely associated with a new paradigm. The sample consulted confirms the existence of an emerging group that is very connected to the land and to local organic production, a group with a spirit of independence that remains optimistic about the future of the agricultural sector. This new wave of young farmers with renewed energy has been referred to as the ?New Peasantry?

La primera narració catalana de Narcís Oller, escrita amb Josep Yxart: "La Pagesia" /

El manuscrit editat forma part de la documentació dels Jocs Florals que es guarda a l'Arxiu Històric Municipal de BarcelonaEdició d'una de les primeres temptatives literàries en català de Narcís Oller: 'La pagesia. Novel·la de costums catalanes', probablement escrita amb Josep Yxart i que van presentar als Jocs Florals de 1878