Pellicer, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L^agricultura 
/ la pagesia 
PERE PELLICER i MARÍA CARBÓ 
Ainh Tentrada a la Comunitat Económica Europea l'any 1986 la pagesia de l'Estar ha ha^iir J'adaptar-se en molt poc remps a una situació totalment nova. En efecte, 
Tentrada cap a organismes d'abast territorial europeu i cap a eco-
nomies a<¡r[coles amh unes formes de gestió i amb un funciona-
ment de mercat molt ciares han fet que la paresia de la plana del 
Baix Ter canviés radicalment en aquests darrers anys. 
Ahans de l'entrada a la CEE, a la majoria de cases de pages 
de ¡a zona hi havia un bestiar molt divers: hoví, porcí, vaquí, 
oví... i bona part deis seiis conreus eren destinats a Talimentació 
d'aquesc bestiar. A partir de 1986, les coses varen canviar. Ais 
pagcsos se'ls ha assignat unes quotes de prodúcelo determinades 
de les quals no poden excedir. L'exeinple mes ciar és el de la llet, 
producte del qiial Europa és excedentaria. A conseqüencia 
d'aquestes polftiques d'abast europeu moires explotacions han 
hagut de plei^ ar ja que ni) poden \'iure de les quotes assignades 
per la CEE. El inaceix ha passat aiiib la cria de vedells, pollastres 
que han hagut de passar-se a la integraciü, és a Jir molts pagestis 
d'aquest grup trehallen actualment per a niultinacionals que han 
passat a controlar aquests sectors. 
L'agricukura de la plana de! Baix Ter és báslcaiuent una 
agricultura de regadiu. El Ter, és l'arceria que alimenta la zona 
regable d'aquest espai i possibilita l'existéncia de prop de 40.000 
vessanes de regadivt distribuídes en conreus de fruita, hásica-
ment ponieres i presseguers, biat de moro, farratges, userda i ce-
reals. Malgrat que els cereals es conreín en :ones de sequer i 
d'aspres, la rotació de conreus ta que en zones de regadiu s'hi 
trobi amh un Í0%. 
SüiL'JTtiniL'iK fiel TL'ñflíííu per miilorar el regai^e deis camps. 
A la zona mes baixa de País, darreramenc s'ha tomat a de-
senvolupar el conreu de l'arros; conreu que va arribar a ser molt 
rellevanr durant el segle XiX i la primera meitat del XX. L'arros 
va ser durant molts anys Túnica fonc d'ingressos deis hahitants de 
País. A partir deis anys 60 aquest conreu va anar minvant fins a 
ocupar un territori molt petit. A meicat deis anys vuitanta, pero, 
va comentar a incrementar-se fins avui, que se'n conreen prop 
de rres-centes hectárees. A les terres baixes properes al mar és on 
té lloc el seu conreu. Aqüestes teñen les caracten'stiques idonies 
peí fet que teñen el nivell freatic alt i Tarros és un deis pocs con-
reus que por suportar una elevada salinitat. 
Les aigües del Baix Ter son gestionades per dues comunitats de 
regants: la comunitat del marge dret i la comunitat del marge cs-
querrc. El Ter i els regadius teñen, a mes, un paper important a les 
aigües treatiques ja que alimenten directament o indirectament els 
pous de la zona. Les dues comunitats de regants teñen avui projec-
ces pels scus regadius. Ara mateix s'estan encofrant molts deis ca-
ñáis de Cerra i cambé s'estan entubanc les seves séqiiies. De la res-
closa vella de Colomers neix el canal de Setmanat i de la resclosa 
de Canee ncix el rec del Molí. Tots s'anomenen rec de Molí perqué 
antigament alimentaven els molins que es trubaven en el .seu curs. 
En quin camí, pero, ha canviat la pagesia de la plana del Baix 
Ter? En primer lloc cap al cooperativisme. E! cooperativisme és avui 
una neccssitat a causa deis probiemes que comporta la comercialic-
zació de la producció. Per aquest motiu el sector lleter ara está total-
menc agnipat, menrre que al sector de la fruita encara queden petit-S 
productors que es comercial¡c:en ells mateixos els fniits ais [iiercats 
de tipus municipal com ara al mercat de Torroclla. Tot i aixd el sec-
Vistfl general de la fjlana. 
Revista de Girona / núni. 177 )uliol - agiist 1996 77 14251 
La ¡)uma, d ¡)mdiicic reí de id f)luna. 
tor de la íruitü: pumcs, peres i préssccs es mihn ja en un 75% agnipat 
en cooperatives i agaipacions tTifioríHqiies com és el cas de la Coo-
perativa Gisra Brava, la mes iiiiporaint en quiloí de tniita recollits 
dins de les comarques ^irünines. Les restanLs activitats agrícoles no 
están afjrupades en cooperatives perqué el sect:.ir ramader, porcí, 
boví, l'aviram... en bona parr es rrohen ja dins el que nnomanem 
ince^Tació, és a dir, liiin passat a dependre de multinacionals. 
Un altre deis canvis significatius és la generalització de les 
asscñiiranccs. En aquest sentir, avui el canip amb Tassejíuran^a 
agraria de truites i cereals ba tet canviar molt la manera de treba-
Uar del pages ja que aquest no ha de patir pels problemes natu-
rals com ara una pedregada, una gelada o una tramuntanada que 
en pocs niuments poden arruinar tot el trcball d'un any. 
L'asseguran^a agraria a la fi del segle XX hauria de ser obli-
gatoria com bo és per exemple l'asseguranga del coixe, peí sol fet 
d'assegurar uns diners que son molí importants i per continuar trc-
ballant i ter invcrsions a l'explotació. Si a aixo lii ajuntem el risc 
tie pedregades i gelades, la fruirá por acabar essent la ruina del 
pages. Així entenem perqué les assegurances s'han generaliczat. 
Hem de parlar també d'un altre element nou a la pagesia de 
la fi de segle. La relació que s'estableix entre Tagriculcor i el medi 
ambient. No beni d'oblidar i,]ue la pagei^ ia és un deis sectors mes 
vinculats amh la natura i la sc\'a relació amb ella és constant. 
Amb els moviinents tie tipus ecolog'^ra i de protecció del medi 
ambient, la pagesia ha hagut de teñir mes cura en la seva meto-
í^ ¡>as,csia rcp inia formada continuiida 
¡ycr milhinir L-ÍÍ .SL'I'L'.S /m)Jiifd()i!.s. 
Inierior de la Cooperativa Costa Brava (Ullá). 
dologia de treball i can\iar el concepte de producció per obtenir 
truits i besciar mes nets de residus i obtenir truita i vegetáis amb 
un menor nivell d'aplicació de productes titosanitaris. 
De la producció de fruica que segueix aquest procés en dieni 
fruita integrada i de les técniques globals que utilic:eni en els 
nostres conreus en diem Iluita integrada. Aquesta és una produc-
ció diferent de l'anomenada ecológica o biológica, que no per-
met cap tipus de pesticida i només es produeix amb métodes na-
turals la qual cosa fa que el seu cost augmenti molt i no sigui ac-
cessible per a molts consumidors. 
La producció integrada es troba entremig de la producció 
convencional ¡ la biológica i té com a objectiu l'obtenció de pro-
ductes amb un mfnim de residus, gracies a una minimització deis 
productes titosanitaris i els adobs. 
Una de les Iluites mes grans en que es troba avui el pagés és 
en la minimització deis residus. Així, a les explotacions s'estan 
impermeabilitianr les fosses i femers, i s'esta controlant molt la 
• fertilització feca amh purins a fi d'evitar la contaminació de les 
capes freátiques. En definitiva, molts pagesos, sobrctot ramaders, 
han hagut d'adoptar les seves instal-lacions a fi d'evitar riscos 
ecológics. Aquest, pero, és un procés que no es pot fer d'avui per 
demii; és un procés lleugerament mes lent del que desitjarien 
moits, entre ells radminiscració. 
Pere Pellicer ús püjics. 
María Carbó es p¿r¡t nfjríciila. 
Un co¡] irkidcs, les pames sera^^ distrihu'idcs a un mcrvat molt íimpli 
(4::o| 78 Revista de Girona / iiiini. 177 juiíol - iiyust I99(i 


L'agricultura i la pagesia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert