Detection of Prosodic Boundaries in Speech Using Wav2Vec 2.0

Prosodic boundaries in speech are of great relevance to both speech synthesis and audio annotation. In this paper, we apply the wav2vec 2.0 framework to the task of detecting these boundaries in speech signal, using only acoustic information. We test the approach on a set of recordings of Czech broadcast news, labeled by phonetic experts, and compare it to an existing text-based predictor, which uses the transcripts of the same data. Despite using a relatively small amount of labeled data, the wav2vec2 model achieves an accuracy of 94% and F1 measure of 83% on within-sentence prosodic boundaries (or 95% and 89% on all prosodic boundaries), outperforming the text-based approach. However, by combining the outputs of the two different models we can improve the results even further.Comment: This preprint is a pre-review version of the paper and does not contain any post-submission improvements or corrections. The Version of Record of this contribution is published in the proceedings of the International Conference on Text, Speech, and Dialogue (TSD 2022), LNAI volume 13502, and is available online at https://doi.org/10.1007/978-3-031-16270-1_3

The SP2 SCOPES Project on Speech Prosody

This is an overview of a Joint Research Project within the Scientific co-operation between Eastern Europe and Switzerland (SCOPES) Program of the Swiss National Science Foundation (SNFS) and Swiss Agency for Development and Cooperation (SDC). Within the SP2 SCOPES Project on Speech Prosody, in the course of the following two years, the four partners aim to collaborate on the subject of speech prosody and advance the extraction, processing, modeling and transfer of prosody for a large portfolio of European languages: French, German, Italian, English, Hungarian, Serbian, Croatian, Bosnian, Montenegrin, and Macedonian. Through the intertwined four research plans, synergies are foreseen to emerge that will build a foundation for submitting strong joint proposals for EU funding

Implementing and Improving a Speech Synthesis System

Tato práce se zabývá syntézou řeči z textu. V práci je podán základní teoretický úvod do syntézy řeči z textu. Práce je postavena na MARY TTS systému, který umožňuje využít existujících modulů k vytvoření vlastního systému pro syntézu řeči z textu, a syntéze řeči pomocí skrytých Markovových modelů natrénovaných na vytvořené řečové databázi. Bylo vytvořeno několik jednoduchých programů ulehčujících vytvoření databáze a přidání nového jazyka a hlasu pro MARY TTS systém bylo demonstrováno. Byl vytvořen a publikován modul a hlas pro Český jazyk. Byl popsán a implementován algoritmus pro přepis grafémů na fonémy.This work deals with text-to-speech synthesis. A general theoretical introduction to TTS is~given. This work is based on the MARY TTS system which allows to use existing modules for the creation of an own text-to-speech system and a speech synthesis model using hidden Markov models trained on the created speech database. Several simple programs to ease database creation were created and adding a new language and voice to the MARY TTS system was shown hot to add. The Czech language module and voice for the MARY TTS system was created and published. An algorithm for grapheme-to-phoneme transcription was described and implemented.

The phonetics of speech breathing : pauses, physiology, acoustics, and perception

Speech is made up of a continuous stream of speech sounds that is interrupted by pauses and breathing. As phoneticians are primarily interested in describing the segments of the speech stream, pauses and breathing are often neglected in phonetic studies, even though they are vital for speech. The present work adds to a more detailed view of both pausing and speech breathing with a special focus on the latter and the resulting breath noises, investigating their acoustic, physiological, and perceptual aspects. We present an overview of how a selection of corpora annotate pauses and pause-internal particles, as well as a recording setup that can be used for further studies on speech breathing. For pauses, this work emphasized their optionality and variability under different tempos, as well as the temporal composition of silence and breath noise in breath pauses. For breath noises, we first focused on acoustic and physiological characteristics: We explored alignment between the onsets and offsets of audible breath noises with the start and end of expansion of both rib cage and abdomen. Further, we found similarities between speech breath noises and aspiration phases of /k/, as well as that breath noises may be produced with a more open and slightly more front place of articulation than realizations of schwa. We found positive correlations between acoustic and physiological parameters, suggesting that when speakers inhale faster, the resulting breath noises were more intense and produced more anterior in the mouth. Inspecting the entire spectrum of speech breath noises, we showed relatively flat spectra and several weak peaks. These peaks largely overlapped with resonances reported for inhalations produced with a central vocal tract configuration. We used 3D-printed vocal tract models representing four vowels and four fricatives to simulate in- and exhalations by reversing airflow direction. We found the direction to not have a general effect for all models, but only for those with high-tongue configurations, as opposed to those that were more open. Then, we compared inhalations produced with the schwa-model to human inhalations in an attempt to approach the vocal tract configuration in speech breathing. There were some similarities, however, several complexities of human speech breathing not captured in the models complicated comparisons. In two perception studies, we investigated how much information listeners could auditorily extract from breath noises. First, we tested categorizing different breath noises into six different types, based on airflow direction and airway usage, e.g. oral inhalation. Around two thirds of all answers were correct. Second, we investigated how well breath noises could be used to discriminate between speakers and to extract coarse information on speaker characteristics, such as age (old/young) and sex (female/male). We found that listeners were able to distinguish between two breath noises coming from the same or different speakers in around two thirds of all cases. Hearing one breath noise, classification of sex was successful in around 64%, while for age it was 50%, suggesting that sex was more perceivable than age in breath noises.Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG) – Projektnummer 418659027: "Pause-internal phonetic particles in speech communication

Adding expressiveness to unit selection speech synthesis and to numerical voice production

La parla és una de les formes de comunicació més naturals i directes entre éssers humans, ja que codifica un missatge i també claus paralingüístiques sobre l’estat emocional del locutor, el to o la seva intenció, esdevenint així fonamental en la consecució d’una interacció humà-màquina (HCI) més natural. En aquest context, la generació de parla expressiva pel canal de sortida d’HCI és un element clau en el desenvolupament de tecnologies assistencials o assistents personals entre altres aplicacions. La parla sintètica pot ser generada a partir de parla enregistrada utilitzant mètodes basats en corpus com la selecció d’unitats (US), que poden aconseguir resultats d’alta qualitat però d’expressivitat restringida a la pròpia del corpus. A fi de millorar la qualitat de la sortida de la síntesi, la tendència actual és construir bases de dades de veu cada cop més grans, seguint especialment l’aproximació de síntesi anomenada End-to-End basada en tècniques d’aprenentatge profund. Tanmateix, enregistrar corpus ad-hoc per cada estil expressiu desitjat pot ser extremadament costós o fins i tot inviable si el locutor no és capaç de realitzar adequadament els estils requerits per a una aplicació donada (ex: cant en el domini de la narració de contes). Alternativament, nous mètodes basats en la física de la producció de veu s’han desenvolupat a la darrera dècada gràcies a l’increment en la potència computacional. Per exemple, vocals o diftongs poden ser obtinguts utilitzant el mètode d’elements finits (FEM) per simular la propagació d’ones acústiques a través d’una geometria 3D realista del tracte vocal obtinguda a partir de ressonàncies magnètiques (MRI). Tanmateix, atès que els principals esforços en aquests mètodes de producció numèrica de veu s’han focalitzat en la millora del modelat del procés de generació de veu, fins ara s’ha prestat poca atenció a la seva expressivitat. A més, la col·lecció de dades per aquestes simulacions és molt costosa, a més de requerir un llarg postprocessament manual com el necessari per extreure geometries 3D del tracte vocal a partir de MRI. L’objectiu de la tesi és afegir expressivitat en un sistema que genera veu neutra, sense haver d’adquirir dades expressives del locutor original. Per un costat, s’afegeixen capacitats expressives a un sistema de conversió de text a parla basat en selecció d’unitats (US-TTS) dotat d’un corpus de veu neutra, per adreçar necessitats específiques i concretes en l’àmbit de la narració de contes, com són la veu cantada o situacions de suspens. A tal efecte, la veu és parametritzada utilitzant un model harmònic i transformada a l’estil expressiu desitjat d’acord amb un sistema expert. Es presenta una primera aproximació, centrada en la síntesi de suspens creixent per a la narració de contes, i es demostra la seva viabilitat pel que fa a naturalitat i qualitat de narració de contes. També s’afegeixen capacitats de cant al sistema US-TTS mitjançant la integració de mòduls de transformació de parla a veu cantada en el pipeline del TTS, i la incorporació d’un mòdul de generació de prosòdia expressiva que permet al mòdul de US seleccionar unitats més properes a la prosòdia cantada obtinguda a partir de la partitura d’entrada. Això resulta en un framework de síntesi de conversió de text a parla i veu cantada basat en selecció d’unitats (US-TTS&S) que pot generar veu parlada i cantada a partir d'un petit corpus de veu neutra (~2.6h). D’acord amb els resultats objectius, l’estratègia de US guiada per la partitura permet reduir els factors de modificació de pitch requerits per produir veu cantada a partir de les unitats de veu parlada seleccionades, però en canvi té una efectivitat limitada amb els factors de modificació de les durades degut a la curta durada de les vocals parlades neutres. Els resultats dels tests perceptius mostren que tot i òbviament obtenir una naturalitat inferior a la oferta per un sintetitzador professional de veu cantada, el framework pot adreçar necessitats puntuals de veu cantada per a la síntesis de narració de contes amb una qualitat raonable. La incorporació d’expressivitat s’investiga també en la simulació numèrica 3D de vocals basada en FEM mitjançant modificacions de les senyals d’excitació glotal utilitzant una aproximació font-filtre de producció de veu. Aquestes senyals es generen utilitzant un model Liljencrants-Fant (LF) controlat amb el paràmetre de forma del pols Rd, que permet explorar el continu de fonació lax-tens a més del rang de freqüències fonamentals, F0, de la veu parlada. S’analitza la contribució de la font glotal als modes d’alt ordre en la síntesis FEM de les vocals cardinals [a], [i] i [u] mitjançant la comparació dels valors d’energia d’alta freqüència (HFE) obtinguts amb geometries realistes i simplificades del tracte vocal. Les simulacions indiquen que els modes d’alt ordre es preveuen perceptivament rellevants d’acord amb valors de referència de la literatura, particularment per a fonacions tenses i/o F0s altes. En canvi, per a vocals amb una fonació laxa i/o F0s baixes els nivells d’HFE poden resultar inaudibles, especialment si no hi ha soroll d’aspiració en la font glotal. Després d’aquest estudi preliminar, s’han analitzat les característiques d’excitació de vocals alegres i agressives d’un corpus paral·lel de veu en castellà amb l’objectiu d’incorporar aquests estils expressius de veu tensa en la simulació numèrica de veu. Per a tal efecte, s’ha usat el vocoder GlottDNN per analitzar variacions d’F0 i pendent espectral relacionades amb l’excitació glotal en vocals [a]. Aquestes variacions es mapegen mitjançant la comparació amb vocals sintètiques en valors d’F0 i Rd per simular vocals que s’assemblin als estils alegre i agressiu. Els resultats mostren que és necessari incrementar l’F0 i disminuir l’Rd respecte la veu neutra, amb variacions majors per a alegre que per agressiu, especialment per a vocals accentuades. Els resultats aconseguits en les investigacions realitzades validen la possibilitat d’afegir expressivitat a la síntesi basada en corpus US-TTS i a la simulació numèrica de veu basada en FEM. Tanmateix, encara hi ha marge de millora. Per exemple, l’estratègia aplicada a la producció numèrica de veu es podria millorar estudiant i desenvolupant mètodes de filtratge invers així com incorporant modificacions del tracte vocal, mentre que el framework US-TTS&S es podria beneficiar dels avenços en tècniques de transformació de veu incloent transformacions de la qualitat de veu, aprofitant l’experiència adquirida en la simulació numèrica de vocals expressives.El habla es una de las formas de comunicación más naturales y directas entre seres humanos, ya que codifica un mensaje y también claves paralingüísticas sobre el estado emocional del locutor, el tono o su intención, convirtiéndose así en fundamental en la consecución de una interacción humano-máquina (HCI) más natural. En este contexto, la generación de habla expresiva para el canal de salida de HCI es un elemento clave en el desarrollo de tecnologías asistenciales o asistentes personales entre otras aplicaciones. El habla sintética puede ser generada a partir de habla gravada utilizando métodos basados en corpus como la selección de unidades (US), que pueden conseguir resultados de alta calidad, pero de expresividad restringida a la propia del corpus. A fin de mejorar la calidad de la salida de la síntesis, la tendencia actual es construir bases de datos de voz cada vez más grandes, siguiendo especialmente la aproximación de síntesis llamada End-to-End basada en técnicas de aprendizaje profundo. Sin embargo, gravar corpus ad-hoc para cada estilo expresivo deseado puede ser extremadamente costoso o incluso inviable si el locutor no es capaz de realizar adecuadamente los estilos requeridos para una aplicación dada (ej: canto en el dominio de la narración de cuentos). Alternativamente, nuevos métodos basados en la física de la producción de voz se han desarrollado en la última década gracias al incremento en la potencia computacional. Por ejemplo, vocales o diptongos pueden ser obtenidos utilizando el método de elementos finitos (FEM) para simular la propagación de ondas acústicas a través de una geometría 3D realista del tracto vocal obtenida a partir de resonancias magnéticas (MRI). Sin embargo, dado que los principales esfuerzos en estos métodos de producción numérica de voz se han focalizado en la mejora del modelado del proceso de generación de voz, hasta ahora se ha prestado poca atención a su expresividad. Además, la colección de datos para estas simulaciones es muy costosa, además de requerir un largo postproceso manual como el necesario para extraer geometrías 3D del tracto vocal a partir de MRI. El objetivo de la tesis es añadir expresividad en un sistema que genera voz neutra, sin tener que adquirir datos expresivos del locutor original. Per un lado, se añaden capacidades expresivas a un sistema de conversión de texto a habla basado en selección de unidades (US-TTS) dotado de un corpus de voz neutra, para abordar necesidades específicas y concretas en el ámbito de la narración de cuentos, como son la voz cantada o situaciones de suspense. Para ello, la voz se parametriza utilizando un modelo harmónico y se transforma al estilo expresivo deseado de acuerdo con un sistema experto. Se presenta una primera aproximación, centrada en la síntesis de suspense creciente para la narración de cuentos, y se demuestra su viabilidad en cuanto a naturalidad y calidad de narración de cuentos. También se añaden capacidades de canto al sistema US-TTS mediante la integración de módulos de transformación de habla a voz cantada en el pipeline del TTS, y la incorporación de un módulo de generación de prosodia expresiva que permite al módulo de US seleccionar unidades más cercanas a la prosodia cantada obtenida a partir de la partitura de entrada. Esto resulta en un framework de síntesis de conversión de texto a habla y voz cantada basado en selección de unidades (US-TTS&S) que puede generar voz hablada y cantada a partir del mismo pequeño corpus de voz neutra (~2.6h). De acuerdo con los resultados objetivos, la estrategia de US guiada por la partitura permite reducir los factores de modificación de pitch requeridos para producir voz cantada a partir de las unidades de voz hablada seleccionadas, pero en cambio tiene una efectividad limitada con los factores de modificación de duraciones debido a la corta duración de las vocales habladas neutras. Los resultados de las pruebas perceptivas muestran que, a pesar de obtener una naturalidad obviamente inferior a la ofrecida por un sintetizador profesional de voz cantada, el framework puede abordar necesidades puntuales de voz cantada para la síntesis de narración de cuentos con una calidad razonable. La incorporación de expresividad se investiga también en la simulación numérica 3D de vocales basada en FEM mediante modificaciones en las señales de excitación glotal utilizando una aproximación fuente-filtro de producción de voz. Estas señales se generan utilizando un modelo Liljencrants-Fant (LF) controlado con el parámetro de forma del pulso Rd, que permite explorar el continuo de fonación laxo-tenso además del rango de frecuencias fundamentales, F0, de la voz hablada. Se analiza la contribución de la fuente glotal a los modos de alto orden en la síntesis FEM de las vocales cardinales [a], [i] y [u] mediante la comparación de los valores de energía de alta frecuencia (HFE) obtenidos con geometrías realistas y simplificadas del tracto vocal. Las simulaciones indican que los modos de alto orden se prevén perceptivamente relevantes de acuerdo con valores de referencia de la literatura, particularmente para fonaciones tensas y/o F0s altas. En cambio, para vocales con una fonación laxa y/o F0s bajas los niveles de HFE pueden resultar inaudibles, especialmente si no hay ruido de aspiración en la fuente glotal. Después de este estudio preliminar, se han analizado las características de excitación de vocales alegres y agresivas de un corpus paralelo de voz en castellano con el objetivo de incorporar estos estilos expresivos de voz tensa en la simulación numérica de voz. Para ello, se ha usado el vocoder GlottDNN para analizar variaciones de F0 y pendiente espectral relacionadas con la excitación glotal en vocales [a]. Estas variaciones se mapean mediante la comparación con vocales sintéticas en valores de F0 y Rd para simular vocales que se asemejen a los estilos alegre y agresivo. Los resultados muestran que es necesario incrementar la F0 y disminuir la Rd respecto la voz neutra, con variaciones mayores para alegre que para agresivo, especialmente para vocales acentuadas. Los resultados conseguidos en las investigaciones realizadas validan la posibilidad de añadir expresividad a la síntesis basada en corpus US-TTS y a la simulación numérica de voz basada en FEM. Sin embargo, hay margen de mejora. Por ejemplo, la estrategia aplicada a la producción numérica de voz se podría mejorar estudiando y desarrollando métodos de filtrado inverso, así como incorporando modificaciones del tracto vocal, mientras que el framework US-TTS&S desarrollado se podría beneficiar de los avances en técnicas de transformación de voz incluyendo transformaciones de la calidad de la voz, aprovechando la experiencia adquirida en la simulación numérica de vocales expresivas.Speech is one of the most natural and direct forms of communication between human beings, as it codifies both a message and paralinguistic cues about the emotional state of the speaker, its mood, or its intention, thus becoming instrumental in pursuing a more natural Human Computer Interaction (HCI). In this context, the generation of expressive speech for the HCI output channel is a key element in the development of assistive technologies or personal assistants among other applications. Synthetic speech can be generated from recorded speech using corpus-based methods such as Unit-Selection (US), which can achieve high quality results but whose expressiveness is restricted to that available in the speech corpus. In order to improve the quality of the synthesis output, the current trend is to build ever larger speech databases, especially following the so-called End-to-End synthesis approach based on deep learning techniques. However, recording ad-hoc corpora for each and every desired expressive style can be extremely costly, or even unfeasible if the speaker is unable to properly perform the styles required for a given application (e.g., singing in the storytelling domain). Alternatively, new methods based on the physics of voice production have been developed in the last decade thanks to the increase in computing power. For instance, vowels or diphthongs can be obtained using the Finite Element Method (FEM) to simulate the propagation of acoustic waves through a 3D realistic vocal tract geometry obtained from Magnetic Resonance Imaging (MRI). However, since the main efforts in these numerical voice production methods have been focused on improving the modelling of the voice generation process, little attention has been paid to its expressiveness up to now. Furthermore, the collection of data for such simulations is very costly, besides requiring manual time-consuming postprocessing like that needed to extract 3D vocal tract geometries from MRI. The aim of the thesis is to add expressiveness into a system that generates neutral voice, without having to acquire expressive data from the original speaker. One the one hand, expressive capabilities are added to a Unit-Selection Text-to-Speech (US-TTS) system fed with a neutral speech corpus, to address specific and timely needs in the storytelling domain, such as for singing or in suspenseful situations. To this end, speech is parameterised using a harmonic-based model and subsequently transformed to the target expressive style according to an expert system. A first approach dealing with the synthesis of storytelling increasing suspense shows the viability of the proposal in terms of naturalness and storytelling quality. Singing capabilities are also added to the US-TTS system through the integration of Speech-to-Singing (STS) transformation modules into the TTS pipeline, and by incorporating an expressive prosody generation module that allows the US to select units closer to the target singing prosody obtained from the input score. This results in a Unit Selection based Text-to-Speech-and-Singing (US-TTS&S) synthesis framework that can generate both speech and singing from the same neutral speech small corpus (~2.6 h). According to the objective results, the score-driven US strategy can reduce the pitch scaling factors required to produce singing from the selected spoken units, but its effectiveness is limited regarding the time-scale requirements due to the short duration of the spoken vowels. Results from the perceptual tests show that although the obtained naturalness is obviously far from that given by a professional singing synthesiser, the framework can address eventual singing needs for synthetic storytelling with a reasonable quality. The incorporation of expressiveness is also investigated in the 3D FEM-based numerical simulation of vowels through modifications of the glottal flow signals following a source-filter approach of voice production. These signals are generated using a Liljencrants-Fant (LF) model controlled with the glottal shape parameter Rd, which allows exploring the tense-lax continuum of phonation besides the spoken vocal range of fundamental frequency values, F0. The contribution of the glottal source to higher order modes in the FEM synthesis of cardinal vowels [a], [i] and [u] is analysed through the comparison of the High Frequency Energy (HFE) values obtained with realistic and simplified 3D geometries of the vocal tract. The simulations indicate that higher order modes are expected to be perceptually relevant according to reference values stated in the literature, particularly for tense phonations and/or high F0s. Conversely, vowels with a lax phonation and/or low F0s can result in inaudible HFE levels, especially if aspiration noise is not present in the glottal source. After this preliminary study, the excitation characteristics of happy and aggressive vowels from a Spanish parallel speech corpus are analysed with the aim of incorporating this tense voice expressive styles into the numerical production of voice. To that effect, the GlottDNN vocoder is used to analyse F0 and spectral tilt variations associated with the glottal excitation on vowels [a]. These variations are mapped through the comparison with synthetic vowels into F0 and Rd values to simulate vowels resembling happy and aggressive styles. Results show that it is necessary to increase F0 and decrease Rd with respect to neutral speech, with larger variations for happy than aggressive style, especially for the stressed [a] vowels. The results achieved in the conducted investigations validate the possibility of adding expressiveness to both corpus-based US-TTS synthesis and FEM-based numerical simulation of voice. Nevertheless, there is still room for improvement. For instance, the strategy applied to the numerical voice production could be improved by studying and developing inverse filtering approaches as well as incorporating modifications of the vocal tract, whereas the developed US-TTS&S framework could benefit from advances in voice transformation techniques including voice quality modifications, taking advantage of the experience gained in the numerical simulation of expressive vowels

Statistical parametric speech synthesis using conversational data and phenomena

Statistical parametric text-to-speech synthesis currently relies on predefined and highly controlled prompts read in a “neutral” voice. This thesis presents work on utilising recordings of free conversation for the purpose of filled pause synthesis and as an inspiration for improved general modelling of speech for text-to-speech synthesis purposes. A corpus of both standard prompts and free conversation is presented and the potential usefulness of conversational speech as the basis for text-to-speech voices is validated. Additionally, through psycholinguistic experimentation it is shown that filled pauses can have potential subconscious benefits to the listener but that current text-to-speech voices cannot replicate these effects. A method for pronunciation variant forced alignment is presented in order to obtain a more accurate automatic speech segmentation something which is particularly bad for spontaneously produced speech. This pronunciation variant alignment is utilised not only to create a more accurate underlying acoustic model, but also as the driving force behind creating more natural pronunciation prediction at synthesis time. While this improves both the standard and spontaneous voices the naturalness of spontaneous speech based voices still lags behind the quality of voices based on standard read prompts. Thus, the synthesis of filled pauses is investigated in relation to specific phonetic modelling of filled pauses and through techniques for the mixing of standard prompts with spontaneous utterances in order to retain the higher quality of standard speech based voices while still utilising the spontaneous speech for filled pause modelling. A method for predicting where to insert filled pauses in the speech stream is also developed and presented, relying on an analysis of human filled pause usage and a mix of language modelling methods. The method achieves an insertion accuracy in close agreement with human usage. The various approaches are evaluated and their improvements documented throughout the thesis, however, at the end the resulting filled pause quality is assessed through a repetition of the psycholinguistic experiments and an evaluation of the compilation of all developed methods

Statistical morphological disambiguation with application to disambiguation of pronunciations in Turkish /

The statistical morphological disambiguation of agglutinative languages suffers from data sparseness. In this study, we introduce the notion of distinguishing tag sets (DTS) to overcome the problem. The morphological analyses of words are modeled with DTS and the root major part-of-speech tags. The disambiguator based on the introduced representations performs the statistical morphological disambiguation of Turkish with a recall of as high as 95.69 percent. In text-to-speech systems and in developing transcriptions for acoustic speech data, the problem occurs in disambiguating the pronunciation of a token in context, so that the correct pronunciation can be produced or the transcription uses the correct set of phonemes. We apply the morphological disambiguator to this problem of pronunciation disambiguation and achieve 99.54 percent recall with 97.95 percent precision. Most text-to-speech systems perform phrase level accentuation based on content word/function word distinction. This approach seems easy and adequate for some right headed languages such as English but is not suitable for languages such as Turkish. We then use a a heuristic approach to mark up the phrase boundaries based on dependency parsing on a basis of phrase level accentuation for Turkish TTS synthesizers