L'estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat

[cat] Aquest article analitza el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L'article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n'estudia succintament l'evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d'atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat.[eng] This article analyzes the debate that has occurred in Catalonia in recent years on the status of languages in a possible future independent Catalan Republic. The article begins with an analysis of how the debate has arisen and how it has been received, describes the main actors involved, succinctly narrates its evolution and ends with a brief examination of one of its core issues, namely the convenience that Castilian be enshrined as an official language in the new State's constitution

CDC : de la 'casa gran' al sobiranisme

L'assumpció oficial per part de CDC de la idea de la "casa gran" del catalanisme ha recorregut el 15è congrés del partit, celebrat el passat estiu, és un intent de reeditar velles aspiracions monopolístiques del catalanisme i de remoure el panorama partidari de Catalunya que li permeti recuperar el Govern de la Generalitat en el menor termini possibl

La Construcció social de la nació o resistència d'alliberament nacional (1939-1977). Principals aportacions al sobiranisme actual

Aquesta ponència aprofundeix en els factors i els elements claus que durant el franquisme i els primers anys de la segona restauració borbònica, malgrat l'evident debilitat de l'espai polític independentista, varen contribuir a conformar l'esclat sobiranista que vivim en aquests moments. Adaptant-se a les profundes transformacions de la societat catalana a partir de la dècada de 1950, el contingut transversal de la reivindicació nacional, el desplegament de la política unitària per part de l'oposició antifranquista i l'aposta, fins i tot dels sectors independentistes, per una estratègia estatutària gradualista que deixaria al descobert la incapacitat de l'Estat espanyol per assumir una realitat nacional diferenciada faran possible la construcció d'un catalanisme genèric però explícit que es manifesta avui dia en una clara reivindicació en favor d'una sobirania catalana plena.This conference deepens in the key elements that during the Franco regime and the first years of the second bourbon restoration contributed to define the sovereignty outbreak that we live nowadays, in spite of the obvious weakness of the pro independence political context. Adapting itself to the deep changes of the Catalan society from 1950 on, the cross content of the national assertion, the display of the unitarian policy from the anti Franco regimes opposition and the wager, even from the pro independence units, on a stagyst statutory strategy that would uncover the inability of the Spanish State to assume a national differed reality, will enable the construction of a generic, but explicit, catalanism that expresses itself nowadays in a clear concession in favour of a total Catalan self-government

Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

En les darreres dècades, bona part del valencianisme ha experimentat una transformació en la qual s'ha passat d'una definició objectivista de la nació (amb una importància decisiva de la llengua, i que, per tant, tenia com a marc nacional de referència el conjunt dels Països Catalans), a una definició més aviat subjectivista («voluntat de ser») que explicita un marc nacional estrictament valencià, políticament deslligat de Catalunya. Aquest treball aporta l'aprofundiment, de manera comparada, en el discurs polític sobre la identitat territorial de la militància dels partits valencians d'esquerra i de centreesquerra, per tal de comprovar l'impacte de la revisió i, per tant, la vigència del llegat de Fuster, que va formular aquesta concepció objectivista de la nació als anys seixanta. Per a aquest propòsit, s'han fet entrevistes semiestructurades a militants de base del Bloc, d'EUPV i del PSPV-PSOE de les comarques de l'Alacantí, l'Alcoià-Comtat i l'Horta de València. En general, es pot considerar que els plantejaments de Fuster continuen presents entre aquests militants, i especialment entre els del Bloc, que més que integrar la revisió particularista valenciana, l'han acceptada com un camí per a eixamplar el projecte polític autòcton; també en EUPV, on no s'ha produït aquesta revisió i, per tant, Fuster continua sent la referència en el pla identitari. Així mateix, finalment, aquests plantejaments tenen un pes important en el corrent valencianista del PSPV-PSOE. D'altra banda, la variable territorial també s'ha revelat com una qüestió clau en l'anàlisi, perquè comarques com ara l'Alcoià-Comtat, en general, han evidenciat un discurs palesament fusterià.En las últimas décadas, buena parte del valencianismo ha experimentado una transformación en la que se ha pasado de una definición objetivista de la nación (con una importancia decisiva de la lengua, y que, por tanto, tenía como marco nacional de referencia el conjunto de los Países Catalanes), a una definición más bien subjetivista («voluntad de ser») que explicita un marco nacional estrictamente valenciano, políticamente desligado de Cataluña. Este trabajo aporta la profundización, de manera comparada, en el discurso político sobre la identidad territorial de la militancia de los partidos valencianos de izquierda y de centroizquierda para comprobar el impacto de la revisión y, por tanto, la vigencia del legado de Fuster, que formuló esta concepción objetivista de la nación en los años sesenta. Para este propósito, se han hecho entrevistas semiestructuradas a militantes de base del Bloc, de EUPV y del PSPV-PSOE de las comarcas del Alacantí, Alcoià-Comtat y Horta de València. En general, se puede considerar que los planteamientos de Fuster continúan presentes entre estos militantes, y especialmente entre los del Bloc, que más que integrar la revisión particularista valenciana, la han aceptado como un camino para ampliar el proyecto político autóctono; también en EUPV, donde no se ha producido esta revisión y, por tanto, Fuster sigue siendo la referencia en el plano identitario. Así mismo, finalmente, estos planteamientos tienen un peso importante en la corriente valencianista del PSPV-PSOE. Por otro lado, la variable territorial también se ha revelado como una cuestión clave en el análisis, porque comarcas como el Alcoià-Comtat, en general, han evidenciado un discurso manifiestamente fusteriano.In recent decades, much of the Valencian nationalism movement has undergone a transformation in which it has moved from an objectivist definition of the nation (with language being of decisive importance and therefore with the group of the Catalan Countries as the national frame) to a rather subjectivist definition ("the will to be") that explicitly establishes a strictly Valencian national frame that is separated politically from Catalonia. Using a comparative approach, this work contributes to deepening the political discourse on territorial identity of left-wing and centre-left-wing militants of Valencian parties in order to determine the impact of this revised definition and hence the validity of Fuster's legacy, who formulated this objectivist conception of the nation in the sixties. For this purpose, we conducted semi-structured interviews with militants of the Bloc, EUPV and PSPV-PSOE parties of Alicante, Alcoy and Valencia. In general, we find that Fuster's views remain strong among these militants, particularly among the Bloc militants. Rather than integrating the Valencian view, these militants have accepted it as a path to widen the local political project. In contrast, the EUPV has not revised this concept and Fuster continues to be a reference in the identity foreground. Finally, we show that these proposals carry an important weight in the Valencianist views of the PSPV-PSOE. The territorial variable is also revealed to be a key issue in the analysis as the Alcoy area has engaged in a patently Fusterian discourse

La Construcció social de la nació o resistència d'alliberament nacional (1939-1977). Principals aportacions al sobiranisme actual

Aquesta ponència aprofundeix en els factors i els elements claus que durant el franquisme i els primers anys de la segona restauració borbònica, malgrat l'evident debilitat de l'espai polític independentista, varen contribuir a conformar l'esclat sobiranista que vivim en aquests moments. Adaptant-se a les profundes transformacions de la societat catalana a partir de la dècada de 1950, el contingut transversal de la reivindicació nacional, el desplegament de la política unitària per part de l'oposició antifranquista i l'aposta, fins i tot dels sectors independentistes, per una estratègia estatutària gradualista que deixaria al descobert la incapacitat de l'Estat espanyol per assumir una realitat nacional diferenciada faran possible la construcció d'un catalanisme genèric però explícit que es manifesta avui dia en una clara reivindicació en favor d'una sobirania catalana plena.This conference deepens in the key elements that during the Franco regime and the first years of the second bourbon restoration contributed to define the sovereignty outbreak that we live nowadays, in spite of the obvious weakness of the pro independence political context. Adapting itself to the deep changes of the Catalan society from 1950 on, the cross content of the national assertion, the display of the unitarian policy from the anti Franco regime’s opposition and the wager, even from the pro independence units, on a stagyst statutory strategy that would uncover the inability of the Spanish State to assume a national differed reality, will enable the construction of a generic, but explicit, catalanism that expresses itself nowadays in a clear concession in favour of a total Catalan self-government

El conflicte polític català a TVE : anàlisi de la cobertura informativa del conflicte en el programa Informe Semanal

El treball estudia el tractament i la cobertura informativa que el programa Informe Semanal ofereix del conflicte polític i social viscut a Catalunya arran de la demanda d'independència sorgida en una part de la societat catalana. Es tracta de l'anàlisi de cinc reportatges que es van emetre a Televisió Espanyola els dies 30 de setembre, 7 d'octubre i 28 d'octubre de 2017, coincidint amb moments especialment rellevants pel desenvolupament del conflicte.El trabajo estudia el tratamiento y la cobertura informativa que el programa Informe Semanal ofrece del conflicto político y social vivido en Cataluña a raíz de la demanda de independencia surgida en una parte de la sociedad catalana. Se trata del análisis de cinco reportajes que se emitieron en Televisión Española los días 30 de septiembre, 7 de octubre y 28 de octubre de 2017, coincidiendo con momentos especialmente relevantes para el desarrollo del conflicto.This paper investigates the treatment and the information coverage that the program Informe Semanal offers of the political and social conflict lived in Catalonia as a result of the demand for independence from a part of catalan society. It's an analysis of five reports that emits the public TV of Spain on 30 September, 7 October and 28 October 2017, coinciding with crucial moments in the development of the conflict

Die gesag van Christus in enkele kerklike gesagsmodelle

Reformed church polity acknowledges a very close relation between Christology and ecclesiology, and intends to be a polity of the kingdom of God. This means the acceptance of Christ as the only Head of His church. He governs the church through the Holy Spirit and the Word of God, and by means of the ministry of the offices. History reveals that although many systems of church government confess the Headship of Christ, analysis of these systems indicates distortions or even elimination of Christ as the one and only Head of the church. A critical review of the systems of the Roman Catholic Church, of Lutheranism, Erastianism, Collegialism and Congregationalism shows that views concerning the authority in the church differ widely. Various forms of authority can be distinguished, i.e. the authority of the pope, office and/or church authority, state government authority in church affairs, etc. In contrast to these viewpoints, the Reformation states that Christ has the only authority in His church. He exercises His government through the offices in the church. These offices are servants and minister His authority in the church. The only authority of the church or the offices is therefore a ministerial authority