Les emocions a l’Educació Infantil Detecció de necessitats

Dissetenes Jornades de Foment de la Investigació de la FCHS (Any 2012)Aquesta investigació tracta de les emocions en l’Educació Infantil. El que es pretén és comprovar si el treball de les emocions és suficient i adequat a les escoles, així com demostrar la importància d’aquestes. Per això, hem dissenyat un qüestionari dirigit al professorat que consta de dues parts (una personal i l’altra professional), i que ens dóna informació sobre com treballen les seues pròpies emocions i com les treballen amb l’alumnat dintre de l’aula. Aquest es va passar a una mostra composada per tres mestres d’Educació Infantil d’un centre públic de la província de Castelló. Els resultats obtinguts van afirmar la necessitat del treball emocional a les aules, tot i que també es va demostrar l’interès de les docents sobre el tema. A partir d’aquests resultats, es va dissenyar un projecte d’innovació educativa per a intervenir en el treball de les emocions, tant dintre de l’aula amb l’alumnat, com amb les famílies i amb el professorat

Las personas con discapacidad... vivencian emociones

Màster en Educació Emocional i Benestar, Facultat de Pedagogia, Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona, curs: 2010-2011,La publicació parteix de la idea de que si las emocions són estats del subjecte, les persones amb discapacitat mental tenen una vida emocional tan rica com les demés, inclús, ho viuen amb igual o major intensitat. A partir d’un marc teòric, es planteja un programa en el camp de l’Educació Especial, amb el propòsit treballar les emocions

Tot ensenyant sociologia de les emocions en l'esport

L'article fa una proposta de com ensenyar sociologia de les emocions en l'esport. Comença justificant la importància del tema en el món professional de l'activitat física i l'esport. A continuació es tracta el concepte d'emoció des d'una perspectiva sociològica, la comunicació de les emocions, els contextos socioculturals i històrics de les emocions, el treball emocional i el tractament de les emocions en les classes d'educació física i esport. A cada apartat es proposen fotos, exemples i gràfiques que poden ésser emprats com a eines didàctiques

Educació física emocional a secundària. El paper de la sociomotricitat

L’educació física pot exercir un paper destacat en l’educació de competències emocionals, les quals repercuteixen directament en el rendiment acadèmic de l’alumnat i en la millora del seu benestar subjectiu. En aquest treball es va examinar la vivència emocional d’adolescents en diferents classes de jocs esportius, amb presència i absència de competició. Va correspondre a un disseny quasi-ex-perimental de mesures repetides. Hi van participar 220 estudiants d’ESO i batxillerat de 5 centres educatius de Catalunya i València. Es van fer 4 sessions basades en diferents famílies de jocs esportius. A través de l’escala validada Games and emotions Scale (GES) els alumnes van identificar la vivència emocional originada en cada joc. L’anàlisi de les dades es va fer mitjançant equacions d’estimació generalitzades (GEE). El model va considerar els factors intraparticipants: 1) domini d’acció motriu; 2) competició i 3) tipus d’emoció i els factors entre-participants, que van ser: 1) gènere, i 2) historial esportiu. Dels resultats s’obtenen tres descobertes principals: a) el paper destacat dels jocs sociomotors per promoure emocions positives intenses; b) la presència d’adversaris (en jocs d’oposició i de cooperació-oposició) augmenta la intensitat de les emocions negatives; c) la introducció de la competició incrementa la intensitat de les emocions positives en els jocs psicomotors i els valors de les emocions negatives en els jocs sociomotors. Aquest estudi aporta arguments científics i recomanacions pràctiques per promoure una educació física emocional orientada cap al benestar subjectiu i a l’adquisició d’estils de vida saludables en adolescents

Una mar d'emocions. : Recursos per a mestres d'Educació Infantil i Primària

L'escola hauria de ser entesa com l'espai que permet als alumnes pensar, reflexionar i ser crítics ajudant-los posar nom a les emocions desenvolupant així una bona competència emocional (Trujillo, 2012). Segons Jean, G. (1988) els contes permeten als infants alliberar el seu imaginari, permetent-los extrapolar els seus problemes a altres situacions en un entorn segur, controlat i que comprenen. Una mar d'emocions, té per objectiu oferir a mestres d'educació Infantil i Primària un banc de recursos literaris per a treballar les emocions esdevenint a l'hora un espai d'intercanvi on reflexionar i plantejar dubte

L’educació emocional per als més petits

Màster en Educació Emocional i Benestar, Facultat de Pedagogia, Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona, curs: 2012-2013, Tutor/Tutora: Èlia López CassàLa publicació centra el seu interès en la importància de l’educació emocional, com afavoridora del creixement integral dels nens i nenes, especialment en els més petits, ajudant en l’aprenentatge del reconeixement i regulació de les pròpies emocions. A partir d’un marc teòric es planteja una sèrie d’activitats que tenen com a finalitat treballar les emocions, especialment pensades i adreçades a infants de 3 anys

Relat autobiogràfic: la pedagogia de les emocions a l’educació infantil

Setzenes Jornades de Foment de la Investigació (Any 2011)Dels 0 als 6 anys els infants ja consoliden els primers aprenentatges, sent l’educació emocional d’aquesta etapa la base per al seu desenvolupament futur. Per tant, l’educació emocional del mestre té una influència directa en el seu propi benestar i en el benestar del seu alumnat. Aquest article exposa la investigació que ha dut a terme l’autora per indagar en com cultivar la seua pròpia competència emocional i, d’aquesta manera, poder conèixer la seua identitat i la del seu alumnat. Així doncs, la investigadora inicia un treball d’autoconeixement personal per indagar sobre com l’autoformació en educació emocional influeix en la pròpia construcció d’identitats i en la seua actuació docent i com d’ací es deriven actuacions pedagògiques i noves propostes formatives. Per tal fi empra la metodologia autobiogràfica narrativa junt a una sèrie de tècniques com la respiració, la meditació i el Reiki que li permeten l’autoconeixement i d’una sèrie d’estratègies com el diari d’aula, els biogrames i les fotos que li permeten recollir el treball d’introspecció realitzat i valorar finalment com influeix en la seua identitat i actuació docent