El comportament informacional en l’elaboració de treballs acadèmics: un estudi longitudinal als alumnes dels ensenyaments de ciències de la salut de la Fundació Universitària del Bages

[cat] INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ L'aparició d'internet ha canviat la manera com els estudiants cerquen i gestionen la informació a l'hora de realitzar els treballs acadèmics i això ha propiciat la disminució de la qualitat i la pràctica de mals hàbits com el plagi. Per altra banda, amb l'entrada a l'EEES, hi ha un a sèrie d'aspectes de la competència informacional que cal assolir al llarg dels estudis i que han de proporcionar als alumnes les eines perquè puguin trobar, interpretar i finalment saber transformar la informació en coneixement. OBJECTIUS L’objectiu principal de l’estudi és descriure i avaluar el comportament informacional en l’elaboració dels treballs dels alumnes de ciències de la salut de la Fundació Universitària del Bages de la promoció 2009-13. METODOLOGIA Es tracta d’un estudi descriptiu però amb un enfocament avaluatiu i longitudinal, ja que es fa un seguiment dels estudiants des que comencen fins que acaben els estudis per tal de veure els canvis i diferències que es produeixen en el nivell de coneixements i d’aquesta manera poder comprar resultats i extreure conclusions. S’utilitza una combinació de tècniques quantitatives (qüestionari i anàlisi dels treballs fi de grau) i qualitatives (observació). La població són els estudiants de fisioteràpia (60%), infermeria (30%) i podologia (10%). RESULTATS Dels resultats del qüestionari i l’observació, que coincideixen en gran part amb els trobats en la revisió bibliogràfica, es desprèn que els estudiants utilitzen estratègies de cerca simples i poc depurades, sense planificació prèvia. Acostumen a utilitzar cercadors genèrics, principalment Google (del qual valoren la rapidesa, facilitat d’ús i la satisfacció immediata) tot i que utilitzen fonts i recursos acadèmics quan se’ls demana explícitament que així ho facin o després d’haver rebut formació al respecte.[eng] The birth of the Internet has changed the way students find and manage information when they have to elaborate their academic papers. This has lead to the deterioration of the papers' quality and to some bad habits, such as plagiarism. Moreover, with the entry into the European Higher Education Area, there are several information literacy competencies to be achieved that must provide the students with the tools to find, understand and, ultimately, learn to transform information into knowledge. The main objective of the study is describing and evaluating the informational behavior of Health students from the Fundació Universitària del Bages (2009-13 academic years) when they are faced to preparing academic papers, by using a combination of quantitative (questionnaire and content analysis) and qualitative (observation) milestones. The results, similar to the literature review, show that students use simple search strategies and do not refine them, often doing so without any previous planning. They tend to use generic search engines, especially Google (of which they appreciate its speed, its intuitive use and its instant satisfaction) and only use academic resources when this is recommended or after undergoing some specific training. There is an improvement between the first and the fourth academic years, mainly related with a more frequent use of databases and academic search engines. However, despite knowing how to use the technology, they don’t have critical skills to evaluate the results obtained. In any case, the perception of their skills is high. They don’t recognize plagiarism as a common practice. As there are several recurring mistakes in the whole search process, we deemed it necessary to end the study with a training plan for each of the studies. This should allow students to achieve information skills more efficiently and will help them for lifelong learning throughout all their lives

Caracterització d'un aerogenerador i estudi de l'aprofitament del vent de tramuntana navegant al nord del Cap de Creus

L'objectiu últim d'aquest projecte és determinar quin aprofitament energètic es pot obtenir de l'aerogenerador cedit pels professors de màquines elèctriques navegant al nord del Cap de Creus. Per assolir aquest objectiu es marquen una sèrie de fites prèvies com a clau per assolir l'èxit del projecte

Modelització de l'activitat de l'estudiant en un entorn MOODLE en el context d'uns estudis no presencials de la UPC

El present treball pretén analitzar la possibilitat d'extreure i visualitzar dades rellevants de Moodle que ens permetin oferir una visió útil per al professorat i els equips directius de les escoles. I per fer aquest anàlisi ens centrem en el cas concret d'Atenea (l'entorn virtual d'aprenentatge de la UPC), modelitzant l'activitat realitzada en el marc de l'entorn del campus Virtual d'estudis del Màster Universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, en les seves modalitats presencial i semipresencial al curs 18/19

Study of the relation between the duration of breastfeeding and the presence of breastfeeding support groups in Catalonia

Treballs Finals de Grau de Nutrició Humana i Dietètica, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Campus de l'Alimentació de Torribera, Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutor: Andreu Farran CodinaTFG Premi Càtedra UB-DANONE 2019. Universitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Campus de l'Alimentació de Torribera / DANONE. Tutor: Andreu Farran.[eng] Keeping in mind that women after giving birth have a great need to feel supported to breastfeeding, support groups to breastfeeding carry out a fundamental task. Catalonia is one of the autonomous communities with more support groups in Spain, but there is no protocol to evaluate the effect of these support groups. In this study we have examined whether the duration of breastfeeding can be influenced by the presence of support groups in breastfeeding, so that the more support groups are present in a health region, the duration of breastfeeding will also be longer. In addition, we have analyzed the tasks carry through by the support groups and the role of dietitian-nutritionist in them. This study is a descriptive ecological study. The population studied is noninstitutionalized children aged 0 to 14 living in Catalonia. The average duration of breastfeeding has been compiled from the 2016-2017 Health Survey of Catalonia (ESCA) and the number of support groups through the calculation of a population exposure rate called "BSG RATE". Finally, we analyzed the correlation between the variables "duration of lactation" and the "BSG RATE" for each health region. No statistical correlation was found between the duration of the lactation and the presence of support groups, although we relate it to certain limitations of the study. Support groups deal with very diverse themes, which makes essential the participation of various health professionals among them, nutritionists-dietitians, in order to achieve cross-cutting work[cat] Tenint en compte que les dones després de donar a llum tenen una gran necessitat de sentir-se recolzades per dur la lactància materna, els grups de suport porten a terme una tasca fonamental. Catalunya és una de les comunitats amb més grups de suport a Espanya, però no hi ha cap protocol per avaluar l'efecte d'aquests grups de suport. En aquest estudi hem analitzat si la durada de la lactància materna pot estar influïda per la presència de grups de suport a la lactància materna, de manera que quants més grups de suport estiguin presents a cada regió sanitària, la durada de la lactància també serà més llarga. A més, hem analitzat les tasques portades a terme per aquests grups de suport i el paper del dietista-nutricionista en ells. Aquest estudi és un estudi descriptiu ecològic. La població estudiada són infants no institucionalitzats de 0 a 14 anys que viuen a Catalunya. La duració mitjana de la lactància materna s'ha recopilat a partir de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2016-2017 i la variable exposició als grups de suport mitjançant el càlcul d’una taxa d’exposició poblacional denominada “BSG RATE”. A continuació, s’ha analitzat la correlació entre les variables "durada de la lactància" i la variable "BSG RATE" per cada regió sanitària. No s'ha trobat correlació estadística entre la durada de la lactància i la presència de grups de suport, tot i que ho relacionem amb certes limitacions de l’estudi. Els grups de suport tracten temes molt diversos, cosa que fa imprescindible la participació de diversos professionals de la salut entre ells, els dietistes-nutricionistes, amb l'objectiu d'aconseguir un treball transversal