Enric Balaguer, «Constel·lacions postmodernes», València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp.

Ressenya sobre el llibre d'Enric Balaguer, Constel·lacions postmodernes, València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp.Book review: Enric Balaguer, Constel·lacions postmodernes, València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp

Estrelles a la Sagrada Família de Gaudí: un context nou per a estudiar poliedres

Tradicionalment, s'ha sostingut que pràcticament no hi ha poliedres a l'obra de Gaudí. Però una ullada a determinats indrets de la façana del Naixement de la Sagrada Família permet entreveure l'existència de diversos tipus de poliedres. En concret, poliedres estrellats que representen estrelles amb significats diversos. La varietat de poliedres estrellats que trobem serveix demarc per aprofundir en algunes de les seves característiques, alhora que proporciona un nou context amb què treballar-los a l'aula.Traditionally it has been maintained that there are virtually no polyhedra to be found in Gaudi’s work. But a glance at certain points of the Nativity facade of the Sagrada Familia hints at the existence of different types of polyhedra. Specifically, stellated polyhedra that represent starswith different meanings. The variety of stellated polyhedra found provides a framework for further investigation into some of their characteristics, and a new context with which to study them in the classroom

Constel·lacions: un storyboard i una micro-animació sobre les relacions mare-filla

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Raimon Arola[cat] “Cuando una mujer da a luz a una niña, se enfrenta a sus propios conflictos del pasado que todavía estàn sin resolver y con las esperanzas y sueños del futuro.”*1 Aquesta frase defineix l’eix central del meu treball. Amor-odi, acceptació-rebuig, allunyament-acostament, són sentiments que caracteritzen, amb major o menor intensitat, el vincle més profund que existeix a la vida de tota dona, la relació amb la seva mare. Investigo sobre les relacions mare-filla, des de la psicologia com s’aborda aquest tema, en el context d’ara com es viu aquesta relació, com la vivim les dones, i a través d’un concepte que mai havia sentit a parlar, les constel·lacions familiars. Em vaig començar a interessar per continuar la meva investigació seguint aquesta idea de les constel·lacions. Aquest treball explica la meva història personal, però també la de moltes altres dones que han passat, estan passant o passaran per aquest recorregut de creixement inevitable de la nostra vida. Un Storyboard y una micro-animació en 2d sobre relacions entre mare i filla, que es transmet de generació en generació. El procés emocional, els conflictes i les ferides que es generen, i com s’arriba a valorar i perdonar i es tanca una altre vegada el cicle. 1 La Revolución en la Relaciones Madre Hija. pag 20.[eng] “Whenever a woman gives birth to a baby girl, she faces her own unsolved past conflicts, her hopes and dreams”. This sentence defines my project’s core. Love-hate, acceptance-rejection, approach-remoteness are feelings that summarize, to a greater or lesser degree, the deepest bond that exists in every woman’s life, mother-daughter relationship. My research on the mother -daughter relationship, from a psychological point of view, the current context of this relationship, how do we as women get through it, and by a new concept called family constellation. This new concept made me address all my research for this project towards the family constelation idea. This project explains my personal experience, but also experiences from other women that have or had been through and also women that will be through this personal growth path in our life. One Storyboard and one micro-animation in 2D aboutmother-daughter relationships, that is transmitted from generation to generation. The emotional process, conflicts and wounds that are generated, and how we can value everything and forgive to end the cycle

Estudi de les creences de futurs mestres sobre la construcció del repertori lingüístic a través de narratives multimodals

Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, Curs: 2014-2014, Tutor: Juli Palou Sangrà[cat] La narrativa és una pràctica reflexiva que permet (re)pensar i atribuir sentit a les experiències i comprendre la complexitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge de llengües. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les creences de dos mestres en formació inicial sobre la construcció del repertori lingüístic i indagar sobre la seva projecció en les futures pràctiques docents. L’articulació de les creences es fa a partir de narratives multimodals, a través de dos recursos metodològics: el relat de vida lingüística i la narrativa visual. Es tracta d’una investigació qualitativa-interpretativa en la qual s’explora l’eficàcia d’aquesta eina metodològica. L’estudi mostra que hi ha creences molt arrelades i d’altres més susceptibles de desestabilitzar. Entre les primeres destaquen: que l’aprenentatge de llengües es duu a terme a través d’experiències socials compartides i que s’estableixen relacions entre llengua, cultura i identitat lligades a les formes d’aprenentatge, pensament i ús de les llengües. Les creences que s’han desestabilitzat estan relacionades amb el model tradicional d’ensenyament i aprenentatge de llengües, que parteix de l’existència d’un “parlant ideal” que té com a objectiu assolir el domini d’una llengua. A partir de la narrativa, els subjectes han construït nous marcs interpretatius sobre l’educació en llengües; així, el focus que hi havia sobre el domini d’una llengua s’ha desplaçat cap a la noció de desenvolupament del repertori lingüístic. Les narratives multimodals han esdevingut un recurs eficaç per reconstruir les experiències i mobilitzar les creences. Els processos reflexius de metacognició han fet possible atribuir sentit a les experiències i mobilitzar i, en alguns casos, desestabilitzar creences sobre la construcció del repertori lingüístic i l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Aquestes creences vinculades a la pràctica docent guien les actuacions a l’aula, per la qual cosa la seva articulació permet considerar altres formes d’educació en llengües i contribuir a la construcció de la identitat.[spa] La narrativa es una práctica reflexiva que permite (re)pensar y atribuir sentido a las experiencias y comprender la complejidad de los procesos de enseñanza y aprendizaje de lenguas. El objetivo de este estudio es analizar las creencias de dos maestros en formación inicial sobre la construcción del repertorio lingüístico e indagar sobre su proyección en las futuras prácticas docentes. La articulación de las creencias se lleva a cabo a partir de narrativas multimodales, a través de dos recursos metodológicos: el relato de vida lingüística y la narrativa visual. Se trata de una investigación cualitativa-interpretativa en la que se explora la eficacia de esta herramienta metodológica. El estudio muestra que hay creencias muy arraigadas y otras más susceptibles de desestabilizar. Entre las primeras destacan: que el aprendizaje de lenguas se realiza mediante experiencias sociales compartidas y que se establecen relaciones entre lengua, cultura e identidad ligadas a las formas de aprendizaje, pensamiento y uso de las lenguas. Las creencias que se han desestabilizado están relacionadas con el modelo tradicional de enseñanza y aprendizaje de lenguas, que parte de la existencia de un “hablante ideal” que tiene como objetivo alcanzar el dominio de una lengua. A partir de la narrativa, los sujetos han construido nuevos marcos interpretativos sobre la educación en lenguas; de este modo, el foco que había sobre el dominio de una lengua se ha desplazado hacia la noción de desarrollo del repertorio lingüístico. Las narrativas multimodales han sido un recurso eficaz para reconstruir las experiencias y movilizar las creencias. Los procesos reflexivos de metacognición han posibilitado atribuir sentido a las experiencias y movilizar y, en algunos casos, desestabilizar creencias sobre la construcción del repertorio lingüístico y la enseñanza y aprendizaje de lenguas. Estas creencias vinculadas a la práctica docente guían las actuaciones en el aula, por lo que su articulación permite considerar otras formas de educación en lenguas y contribuye a la construcción de la identidad.[eng] Narrative is a reflective practice that allows people to (re)think and to give a sense to the experiences and to understand the complexity of language teaching and learning processes. The aim of this study is to analyse beliefs about the construction of the linguistic repertoire that have two teachers in training and looks into its projection in their future teaching. The data collection is done through multimodal narratives, using two methods: linguistic life story and visual narrative. It is a qualitative-interpretative research that explores the efficacy of this methodological tool. The study proves that there are rooted beliefs and other beliefs that are more susceptible to be destabilized. Regarding the first type, it should be pointed out that language learning is carried out through social experiences and that there are relations between language, culture and identity, which are connected to the different ways of learning, thinking and using a language. The beliefs that have been destabilized are related to the traditional model of language teaching and learning, since part of its ideas is the existence of the “ideal speaker” who has the aim of achieving proficiency in a language. Through narrative, the subjects have built new interpretative frameworks about language education. The focus on proficiency in a language has been displaced by the notion of linguistic repertoire development. Multimodal narratives have been an effective method to rebuild experiences and to mobilize beliefs. The reflective processes of metacognition have permitted to give a sense to the experiences and to mobilize and, sometimes, destabilize some beliefs about the construction of the linguistic repertoire and language teaching and learning. These beliefs related to teaching activities influence and guide the actions and behaviour in the classroom, so its expression allows teachers in training to consider other ways of language education and contributes to the construction of their identity

Enric Balaguer, Constel·lacions postmodernes. València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp.

Ressenya d'Enric Balaguer, Constel·lacions postmodernes. València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 200 pp

Guía del cielo

Bernard Pellequer en aquesta obra Guia del Cielo ens proporciona d’una forma planera i força entenedora, una informació elemental i bàsica per a l’observació de les estrelles: mapes de les distintes constel·lacions del cel; distància que ens separa de les estrelles; tècniques per a mesurar distàncies; diàmetre, lluminositat i temperatura dels astres; possibilitat de veure’ls amb prismàtics i etimologia del seu nom. L’obra es completa amb dades força interessants: planetaris i associacions astronòmiques espanyoles; alfabet grec; lèxic bàsic de l’astronomia i relació alfabètica de constel·lacions

Sobre el fragment dels Catasterismes d'Eratòstenes del manuscrit Parisinus Graecus 1310 : el nom dels planetes Saturn i Júpiter

El ms. Parisinus Graecus 1310 inclou un breu fragment de l'Epítom dels Catasterismes, obra atribuïda a Eratòstenes. A banda d'alguna variant respecte del textus receptus, presenta un capítol (43) del tot reelaborat, en què l'excepcional irregularitat de l'Epítom dels Catasterismes, pel que fa a les correspondències divines dels dos primers planetes de la nòmina de cinc, ha estat corregida per tal d'adequar els noms dels planetes Faiuou i Faethou a Saturn i a Júpiter respectivament.The manuscript Parisinus Graecus 1310 contains a brief fragment of the Epitome of the Katasterismoi, attributed to Eratosthenes. Except some variants from the textus receptus, it presents a completely reelaborated chapter (43); in this chapter, the exceptional irregularity of the Epitome, relative to the divine correspondences of the first two planets included in the list of five, has been corrected to adapt the epithets of the planets Faiuou and Faethou to Saturn and Jupiter