Wikipedia in the eyes of its beholders: A systematic review of scholarly research on wikipedia readers and readership

Hundreds of scholarly studies have investigated various aspects of the immensely popular Wikipedia. Although a number of literature reviews have provided overviews of this vast body of research, none of them has specifically focused on the readers of Wikipedia and issues concerning its readership. In this systematic literature review, we review 99 studies to synthesize current knowledge regarding the readership of Wikipedia and also provide an analysis of research methods employed. The scholarly research has found that Wikipedia is popular not only for lighter topics such as entertainment, but also for more serious topics such as health information and legal background. Scholars, librarians and students are common users of Wikipedia, and it provides a unique opportunity for educating students in digital literacy. We conclude with a summary of key findings, implications for researchers, and implications for the Wikipedia community

Bibliographie

Précisions des auteurs : un nombre relativement important de nos références bibliographiques est désormais disponible dans les archives ouvertes, les pages de chercheurs dans les sites de leurs universités ou leurs sites personnels. Cependant, nous ne transcrivons pas l’adresse (URL) de ces publications en libre accès pour éviter d’allonger une bibliographie déjà bien fournie et nous invitons les lecteurs à les retrouver avec leur moteur de recherche favori, de préférence spécialisé dans les ..

Wikipedia in the eyes of its beholders: A systematic review of scholarly research on Wikipedia readers and readership

Hundreds of scholarly studies have investigated various aspects of the immensely popular Wikipedia. Although a number of literature reviews have provided overviews of this vast body of research, none of them has specifically focused on the readers of Wikipedia and issues concerning its readership. In this systematic literature review, we review 99 studies to synthesize current knowledge regarding the readership of Wikipedia and also provide an analysis of research methods employed. The scholarly research has found that Wikipedia is popular not only for lighter topics such as entertainment, but also for more serious topics such as health information and legal background. Scholars, librarians and students are common users of Wikipedia, and it provides a unique opportunity for educating students in digital literacy. We conclude with a summary of key findings, implications for researchers, and implications for the Wikipedia community

The web 2.0 Internet: Democratized Internet collaborations in the healthcare sector

Les col•laboracions democratitzades a Internet, entenent-les com les eines participatives de la xarxa, o la Web 2.0, afecten en l'actualitat a nombrosos aspectes la nostra vida. Els acadèmics destaquen el potencial de la Web 2.0 per millorar l’aprenentatge o la salut, així com el seu continu impacte en sectors com el de la tecnologia de mitjans de comunicació. També plantegen un gran nombre de qüestions importants als professionals i estudiosos. Per exemple, la consideració crítica de la Web 2.0 com una bombolla o bé com un element més del màrqueting, que necessita d'una determinació del seu abast i naturalesa. Aquest mateix punt és aplicable a l'ús de la Web 2.0 en el sector sanitari, també anomenat com Medicina 2.0 o Sanitat 2.0. Referent a això, considerant el risc que el contingut generat per altres usuaris sigui utilitzat per prendre decisions relatives a la salut, i tenint en compte l'eficàcia no provada de la Web 2.0 com a instrument de la política sanitària, els acadèmics del tema conviden a la definició de millors models que es puguin aplicar a l'ús pràctic d'aquesta eina. Aquesta tesi es centra en l'estudi d'aquestes qüestions fonamentals, en un camp que es mou a gran velocitat, per darrera de la pràctica real, i que requereix la concertació d'una investigació interdisciplinària. Per tant, aquesta tesi incorpora set obres diferents que ofereixen àmplies perspectives sobre l'ús d'eines de col•laboració en la xarxa en el camp de l'atenció sanitària, cadascuna analitzant el tema amb una profunditat suficient com per seguir sent rellevant en un camp en ràpida evolució. Aquestes obres inclouen un examen d'(1) la Web 2.0 i (2) la Medicina 2.0, utilitzant l'anàlisi del contingut de milions de converses de la xarxa per identificar les principals qüestions pràctiques o teòriques i les tensions subjacents a cada concepte. Dos estudis addicionals analitzen (3) com i per què els metges fan servir les eines de la Web 2.0, i (4) com els metges busquen la informació en aquest context en constant moviment com és el d'Internet. Aquests dos estudis es basen en enquestes, diaris i entrevistes amb els metges que treballen en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit. Tots dos destaquen resultats importants com ara models per a l'ús de la Medicina 2.0, o contribucions importants a la literatura com la connexió de la recerca cognitiva en la xarxa i la valoració de la informació en xarxa, tots dos camps sense connexió amb anterioritat a aquest treball. Tres estudis addicionals analitzen la web 2.0 des d'una perspectiva organitzacional, incloent (5) un estudi dels models de disseny de l'ús de la Web 2.0 en el sector farmacèutic, el qual detalla els millors models de pràctiques d'ús, i la seva clara relació amb els models de disseny de codi obert, i (6) també les estratègies d'innovació oberta al sector farmacèutic, on les eines de col•laboració en la xarxa permeten aquest tipus d'estratègies. Els dos últims estudis fan servir entrevistes amb 120 executius del sector farmacèutic analitzats a través d'anàlisi temàtic. Tots dos fan contribucions importants a la literatura mitjançant la caracterització de les estratègies d'innovació oberta i les implicacions per generar la capacitat d'absorció en el context d'innovació oberta. L'últim estudi (7) examina la Medicina 2.0 des de la perspectiva dels proveïdors de serveis de salut, per ajudar a la gestió d'ús de la Web 2.0 com un instrument per a millorar l’atenció sanitària. En general, hi ha moltes contribucions importants a la literatura, que en conjunt aconsegueixen ampliar el panorama de la Web 2.0 en l'assistència sanitària, i aporten consideracions especifiques a la literatura que abasta els sistemes d'informació, les ciències de la informació i la informàtica mèdica , així com la innovació oberta i l'estratègia. Las colaboraciones democratizadas en Internet, entendiéndolas como las herramientas participativas de la red o la Web 2.0, afectan en la actualidad a numerosos aspectos nuestra vida. Los académicos destacan el potencial de la Web 2.0 para mejorar el eAprendizaje o la salud, así como su continuo impacto en sectores como el de la tecnología de medios de comunicación. También plantean un gran número de cuestiones importantes a los profesionales y estudiosos. Por ejemplo, la consideración crítica de la Web 2.0 como una burbuja o bien como un elemento más del marketing, que necesita de una determinación de su alcance y naturaleza. Este mismo punto es aplicable al uso de la Web 2.0 en el sector sanitario, también denominado como Medicina 2.0 o Sanitad 2.0. A este respecto y considerando el riesgo de que el contenido generado por otros usuarios sea utilizado para tomar decisiones relativas a la salud, y la eficacia no probada de la Web 2.0 como instrumento de la política sanitaria; los académicos del tema invitan a la definición de mejores modelos que se puedan aplicar al uso práctico de esta herramienta. Esta tesis se centra en el estudio de estas cuestiones fundamentales, en un campo que se mueve a gran velocidad, por detrás de la práctica real, y que requiere la concertación de una investigación interdisciplinaria. Por lo tanto, esta tesis incorpora siete obras distintas que ofrecen amplias perspectivas sobre el uso de herramientas de colaboración en la red en el campo de la atención sanitaria, cada una analizando el tema con una profundidad suficiente como para seguir siendo relevante en un campo en rápida evolución. Estas obras incluyen un examen de (1) la Web 2.0 y (2) la Medicina 2.0, utilizando el análisis del contenido de millones de conversaciones de la red, para identificar las principales cuestiones prácticas o teóricas y las tensiones que subyacen a cada concepto. Dos estudios adicionales analizan (3) cómo y por qué los médicos usan las herramientas de la Web 2.0, y (4) cómo los médicos buscan la información en este contexto en constante movimiento como es el de Internet. Estos dos estudios se basan en encuestas, diarios y entrevistas con los médicos que trabajan en el Servicio Nacional de Salud del Reino Unido. Ambos destacan resultados importantes tales como modelos para el uso de la Medicina 2.0, o contribuciones importantes a la literatura como la conexión de la búsqueda cognitiva en la red y la valoración de la información en red, ambos campos sin conexión con anterioridad al presente trabajo.Tres estudios adicionales analizan la Web 2.0 desde una perspectiva organizacional, incluyendo (5) un estudio de los modelos de diseño del uso de la Web 2.0 en el sector farmacéutico, el cual detalla los mejores modelos de prácticas de uso, y su clara relación con los modelos de diseño de la open source, y (6) y también las estrategias de innovación abierta en el sector farmacéutico donde las herramientas de colaboración en la red permiten este tipo de estrategias. Los dos últimos estudios emplean entrevistas con 120 ejecutivos del sector farmacéutico analizados a través de análisis temático. Ambos hacen contribuciones importantes a la literatura mediante la caracterización de las estrategias de innovación abierta y las implicaciones para generar la capacidad de absorción en el contexto de innovación abierta. El último estudio (7) examina la Medicina 2.0 desde la perspectiva de los proveedores de servicios de salud, para ayudar a la gestión de uso de la Web 2.0 como un instrumento para la gestión de una mejor atención sanitaria. En general, hay muchas contribuciones importantes a la literatura, que en conjunto logran ampliar el panorama de la Web 2.0 en la asistencia sanitaria, y aportan consideraciones específicas a la literatura que abarca los sistemas de información, las ciencias de la información, la informática médica, así como la innovación abierta y la estrategia.Democratized internet collaborations, referring to participatory online tools or Web 2.0, now impact many aspects of people’s lives. Scholars note Web 2.0’s potential to improve eLearning or healthcare, and its ongoing impact in sectors such as tech-media. They also raise a plethora of important questions for practitioners and scholars, such as the criticism of Web 2.0 as hype or marketing term, which necessitates some determination of the scope and nature of Web 2.0. This holds equally for Web 2.0’s use in health care, denoted as Medicine 2.0 or Health 2.0. Moreover, given the risks of people using user-generated content for health decisions, and its unproven effectiveness as a health policy tool, scholars have called for best practice models of use. This thesis addresses these fundamental issues, in a field that is fast moving, behind actual practice, and that requires concerted inter-disciplinary research. Therefore, this thesis incorporates seven distinct works that provide broad perspectives on the use of online collaboration tools in healthcare, each analyzing a specific topic in enough depth to remain relevant in a fast moving field. These works include an examination of (1) Web 2.0 and (2) Medicine 2.0, using content analysis of millions of online conversations to surface the major practical or theoretical issues and tensions that underpin each concept. Two further studies examine (3) how and why doctors use Web 2.0 tools, and (4) how doctors search or forage for information in this evolving internet environment. These two studies rely on surveys, diaries and interviews from doctors working in the UK’s National Health Service (NHS). Both highlight important results, such as models for Medicine 2.0 use, or make important contributions to literature such as connecting the previously separate cognitive online search and internet information judgment literatures. Three further studies examine Web 2.0 from an organizational perspective, including (5) design patterns of Web 2.0’s use in global Pharma, which details best practice models of use and its clear link to Open Source design patterns, and (6) global Pharma’s Open Innovation strategies, where online collaboration tools enable these strategies. The latter two studies employ interviews with 120 pharmaceutical executives analyzed through thematic analysis. They make major contributions to literature by characterizing open innovation strategies and gleaning implications for Absorptive Capacity in the Open Innovation context. The final study (7) examines Medicine 2.0 form the perspective of health service providers, informing management using eHealth as an instrument for improved healthcare management. Overall, there are many major contributions to literature, which together achieve both a broad overview of Web 2.0 in healthcare, but also make specific additions to literature encompassing information systems, information science, medical informatics, and open innovation and strategy

Caching techniques for large scale web search engines

Ankara : The Department of Computer Engineering and the Graduate School of Engineering and Science of Bilkent Univ., 2011.Thesis (Ph. D.) -- Bilkent University, 2011.Includes bibliographical references leaves 120-130.Large scale search engines have to cope with increasing volume of web content and increasing number of query requests each day. Caching of query results is one of the crucial methods that can increase the throughput of the system. In this thesis, we propose a variety of methods to increase the efficiency of caching for search engines. We first provide cost-aware policies for both static and dynamic query result caches. We show that queries have significantly varying costs and processing cost of a query is not proportional to its frequency (popularity). Based on this observation, we develop caching policies that take the query cost into consideration in addition to frequency, while deciding which items to cache. Second, we propose a query intent aware caching scheme such that navigational queries are identified and cached differently from other queries. Query results are cached and presented in terms of pages, which typically includes 10 results each. In navigational queries, the aim is to reach a particular web site which would be typically listed at the top ranks by the search engine, if found. We argue that caching and presenting the results of navigational queries in this 10-per-page manner is not cost effective and thus we propose alternative result presentation models and investigate the effect of these models on caching performance. Third, we propose a cluster based storage model for query results in a static cache. Queries with common result documents are clustered using single link clustering algorithm. We provide a compact storage model for those clusters by exploiting the overlap in query results. Finally, a five-level static cache that consists of all cacheable data items (query results, part of index, and document contents) in a search engine setting is presented. A greedy method is developed to determine which items to cache. This method prioritizes items for caching based on gains computed using items’ past frequency, estimated costs, and storage overheads. This approach alsoconsiders the inter-dependency between items such that caching of an item may affect the gain of items that are not cached yet. We experimentally evaluate all our methods using a real query log and document collections. We provide comparisons to corresponding baseline methods in the literature and we present improvements in terms of throughput, number of cache misses, and storage overhead of query results.Özcan, RıfatPh.D

Qu'est-ce que rechercher de l'information ?

Rechercher de l'information dans les bases de données, dans le Web ou même à l'intérieur d'un document, est devenu une activité extrêmement commune dans la « société de l'information ». Autrefois mise en œuvre par des spécialistes, par des professionnels ayant suivi une formation (les documentalistes, les bibliothécaires), elle est aujourd'hui à la portée de tous : de la jeune élève, de l'adolescent, de l'étudiante, de l'adulte ou de la personne âgée, que ce soit dans le cadre académique, professionnel, culturel ou de loisir. comment font-ils ? Quelles sont leurs démarches, leurs difficultés ? Pourquoi procèdent- ils de la sorte ? L'objectif de cet ouvrage est de répondre à ces questions en offrant pour la première fois en langue française un panorama de la recherche internationale sur ces thèmes. Le livre est destiné aux étudiants et aux chercheurs, particulièrement celles et ceux en sciences de l'information et de la communication et en psychologie, qui y trouveront l'ensemble des thématiques, des plus traditionnelles aux plus récentes, les concepts clés, les principales modélisations et la gamme des outils méthodologiques utilisés dans le domaine

Are web based informational queries changing?

This brief communication describes the results of a questionnaire examining certain aspects of the Web-based information seeking practices of university students. The results are contrasted with past work showing that queries to Web search engines can be assigned to one of a series of categories: navigational, informational, and transactional. The survey results suggest that a large group of queries, which in the past would have been classified as informational, have become at least partially navigational. We contend that this change has occurred because of the rise of large Web sites holding particular types of information, such as Wikipedia and the Internet Movie Database