Cortical encoding and decoding models of speech production

To speak is to dynamically orchestrate the movements of the articulators (jaw, tongue, lips, and larynx), which in turn generate speech sounds. It is an amazing mental and motor feat that is controlled by the brain and is fundamental for communication. Technology that could translate brain signals into speech would be transformative for people who are unable to communicate as a result of neurological impairments. This work first investigates how articulator movements that underlie natural speech production are represented in the brain. Building upon this, this work also presents a neural decoder that can synthesize audible speech from brain signals. Data to support these results were from direct cortical recordings of the human sensorimotor cortex while participants spoke natural sentences. Neural activity at individual electrodes encoded a diversity of articulatory kinematic trajectories (AKTs), each revealing coordinated articulator movements towards specific vocal tract shapes. The neural decoder was designed to leverage the kinematic trajectories encoded in the sensorimotor cortex which enhanced performance even with limited data. In closed vocabulary tests, listeners could readily identify and transcribe speech synthesized from cortical activity. These findings advance the clinical viability of using speech neuroprosthetic technology to restore spoken communication

A syllable-based investigation of coarticulation

Coarticulation has been long investigated in Speech Sciences and Linguistics (Kühnert & Nolan, 1999). This thesis explores coarticulation through a syllable based model (Y. Xu, 2020). First, it is hypothesised that consonant and vowel are synchronised at the syllable onset for the sake of reducing temporal degrees of freedom, and such synchronisation is the essence of coarticulation. Previous efforts in the examination of CV alignment mainly report onset asynchrony (Gao, 2009; Shaw & Chen, 2019). The first study of this thesis tested the synchrony hypothesis using articulatory and acoustic data in Mandarin. Departing from conventional approaches, a minimal triplet paradigm was applied, in which the CV onsets were determined through the consonant and vowel minimal pairs, respectively. Both articulatory and acoustical results showed that CV articulation started in close temporal proximity, supporting the synchrony hypothesis. The second study extended the research to English and syllables with cluster onsets. By using acoustic data in conjunction with Deep Learning, supporting evidence was found for co-onset, which is in contrast to the widely reported c-center effect (Byrd, 1995). Secondly, the thesis investigated the mechanism that can maximise synchrony – Dimension Specific Sequential Target Approximation (DSSTA), which is highly relevant to what is commonly known as coarticulation resistance (Recasens & Espinosa, 2009). Evidence from the first two studies show that, when conflicts arise due to articulation requirements between CV, the CV gestures can be fulfilled by the same articulator on separate dimensions simultaneously. Last but not least, the final study tested the hypothesis that resyllabification is the result of coarticulation asymmetry between onset and coda consonants. It was found that neural network based models could infer syllable affiliation of consonants, and those inferred resyllabified codas had similar coarticulatory structure with canonical onset consonants. In conclusion, this thesis found that many coarticulation related phenomena, including local vowel to vowel anticipatory coarticulation, coarticulation resistance, and resyllabification, stem from the articulatory mechanism of the syllable

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamen

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

Aplicat embargament entra la data de defensa i el dia 31 d'agost de 2019This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamentPostprint (published version

Effect of speaking rate and contrastive stress on formant dynamics and vowel perception

International audienceVowel formants play an important role in speech theories and applications; however, the same formant values measured for the steady-state part of a vowel can correspond to different vowel categories. Experimental evidence indicates that dynamic information can also contribute to vowel characterization. Hence, dynamically modeling formant transitions may lead to quantitatively testable predictions in vowel categorization. Because the articulatory strategy used to manage different speaking rates and contrastive stress may depend on speaker and situation, the parameter values of a dynamic formant model may vary with speaking rate and stress. In most experiments speaking rate is rarely controlled, only two or three rates are tested, and most corpora contain just a few repetitions of each item. As a consequence, the dependence of dynamic models on those factors is difficult to gauge. This article presents a study of 2300 [iai] or [iEi] stimuli produced by two speakers at nine or ten speaking rates in a carrier sentence for two contrastive stress patterns. The corpus was perceptually evaluated by naive listeners. Formant frequencies were measured during the steady-state parts of the stimuli, and the formant transitions were dynamically and kinematically modeled. The results indicate that (1) the corpus was characterized by a contextual assimilation instead of a centralization effect; (2) dynamic or kinematic modeling was equivalent as far as the analysis of the model parameters was concerned; (3) the dependence of the model parameter estimates on speaking rate and stress suggests that the formant transitions were sharper for high speaking rate, but no consistent trend was found for contrastive stress; (4) the formant frequencies measured in the steady-state parts of the vowels were sufficient to explain the perceptual results while the dynamic parameters of the models were not

Spectral Dynamics in L1 and L2 Vowel Perception

This paper presents a study of L1 and L2 vowel perception by Polish learners of English. Employing the Silent Center paradigm (e.g. Strange et al. 1983), by which listeners are presented with different portions of a vowel, a force choice identification task was carried out. Due to differences in the vowel systems of the two languages, it was hypothesized that stimulus type should have minimal effects for L1 Polish vowel perception since Polish vowels are relatively stable in quality. In L2 English, depending on proficiency level, listeners were expected to adopt a more dynamic approach to vowel identification and show higher accuracy rates on the SC tokens. That is, listeners were expected to attend more to dynamic formant cues, or vowel inherent spectral change (VISC; see e.g. Morrison and Assmann 2013) in vowel perception. Results for identification accuracy for the most part were consistent with these hypotheses. Implications of VISC for the notion of cross-language phonetic similarity, crucial to models of L2 speech acquisition, are also discussed

Asymmetries in English Vowel Perception Mirror Compression Effects

A series of vowel-identification experiments using gated consonant stimuli shows that English listeners are capable of recovering the vocalic context in which a consonant appears from information contained in the consonant alone. This is true for most consonants tested, including liquids, nasals, and stops in onset and coda position. Positional asymmetries in vowel sensitivity go in opposite directions for liquids (coda sensitivity \u3e onset) and stops (onset \u3e coda). Nasals pattern with liquids in terms of vowel sensitivity from consonant steady states alone, but pattern more closely with stops when portions outside the steady-state are taken into account. It is argued that these asymmetries are related to patterns of cluster-driven vowel compression (also called ‘compensatory shortening’) in speech production

Articulating: the neural mechanisms of speech production

Speech production is a highly complex sensorimotor task involving tightly coordinated processing across large expanses of the cerebral cortex. Historically, the study of the neural underpinnings of speech suffered from the lack of an animal model. The development of non-invasive structural and functional neuroimaging techniques in the late 20th century has dramatically improved our understanding of the speech network. Techniques for measuring regional cerebral blood flow have illuminated the neural regions involved in various aspects of speech, including feedforward and feedback control mechanisms. In parallel, we have designed, experimentally tested, and refined a neural network model detailing the neural computations performed by specific neuroanatomical regions during speech. Computer simulations of the model account for a wide range of experimental findings, including data on articulatory kinematics and brain activity during normal and perturbed speech. Furthermore, the model is being used to investigate a wide range of communication disorders.R01 DC002852 - NIDCD NIH HHS; R01 DC007683 - NIDCD NIH HHS; R01 DC016270 - NIDCD NIH HHSAccepted manuscrip

The Effect of Speaking Rate on Vowel Variability Based on the Uncontrolled Manifold Approach and Flow-Based Invertible Neural Network Modeling

Variability is intrinsic to human speech production. One approach to understand variability in speech is to decompose it into task-irrelevant (“good”) and task-relevant (“bad”) parts with respect to speech tasks. Based on the uncontrolled manifold (UCM) approach, this dissertation investigates how vowel token-to-token variability in articulation and acoustics can be decomposed into “good” and “bad” parts and how speaking rate changes the pattern of these two from the Haskins IEEE rate comparison database. Furthermore, it is examined whether the “good” part of variability, or flexibility, can be modeled directly from speech data using the flow-based invertible neural networks framework. The application of the UCM analysis and FlowINN modeling method is discussed, particularly focusing on how the “good” part of variability in speech can be useful rather than being disregarded as noise