Pragmaestilística i columna periodística: Aplicacions a l’ensenyament secundari

Treball Final de Màster en Comunicació Intercultural i d'Ensenyament de Llengües. Codi: SBC042. Curs acadèmic: 2011-201

Aproximació pràctica a la teoria de l’argumentació lingüística

Setzenes Jornades de Foment de la Investigació (Any 2011)A partir de la teoria de l’argumentació en la llengua que enuncien Anscombre i Ducrot i que pretén difuminar la línia de divisió de la semàntica i la pragmàtica (Anscombre i Ducrot, 1994: 28)1 , intentem tipificar els recursos lingüístics argumentatius amb la intenció d’oferir una perspectiva unificada que permeta fàcilment comprendre la funció argumentativa de les estructures lingüístiques descrites

L’estratègia concessiva, un repte en l’ensenyament de l’argumentació

Concession is defined only very briefly in most of the school textbooks that we examined. Some (very few) include it within a series of logical resources for the analysis and production of argumentative texts in the so-called ‘concessió a l’adversari’ (adversarial concession), although none of the books relate the resource with the way it is to be expressed. We consider that in teaching how to produce argumentative texts, what we call concessive strategy is an essential linguistic resource and, therefore, our proposal includes an analysis of the concessive structures (traditionally separated from pragmatics) with the aim of teaching how to produce the texts we are dealing with here. To put it simply, the linguistic description (syntactic, in this case) and the pragmatic function of these clauses should merge in one direct application. What are concessive clauses and what are they for?La concessió només apareix definida sintàcticament en la majoria dels manuals escolars que hem consultat. Alguns (molt pocs) la inclouen en un seguit de recursos lògics per a l’anàlisi i la producció de textos argumentatius en l’anomenada concessió a l’adversari, tanmateix, cap manual sense excepció relaciona el recurs amb la manera com s’ha d’expressar. Nosaltres considerem que en l’ensenyament de la producció de textos argumentatius el que anomenem estratègia concessiva és fonamental com a recurs lingüístic i, per tant, la nostra proposta inclou una anàlisi de les estructures concessives (tradicionalment separada de la pragmàtica) dirigida a l’ensenyament de la producció dels textos que ens ocupen. De manera senzilla, que la descripció lingüística (sintàctica, en aquest cas) i la funció pragmàtica d’aquestes oracions conflueixi en una aplicació directa. Què són les oracions concessives i per a què serveixen

Spanish null complement anaphora at the grammar-discourse interface

El estudio de la anáfora de complemento nulo (null complement anaphora, NCA, en inglés) es relevante en el estudio de la interfaz gramática-discurso, dado que parece materializar algunos de los procesos centrales otros fenómenos como por ejemplo la referencia, la anáfora, la elipsis, la inferencia, la prominencia o la acomodación. A pesar de que la NCA hasido estudiada en cantidad suficiente, todavía está vivo el debate sobre si se trata de un proceso de elipsis o anafórico. Este artículo contribuye a la consideración de la NCA como una anáfora profunda a partir de evidencias discursivas en español. Defendemos que la NCA es una anáfora que selecciona el antecedente más prominente en estructuras discursivas jerárquicas muy definidas. Nuestro análisis se basa, principalmente, en la comparación entre los pronombres neutros y la NCA en español, y en la similitud del comportamiento manifestado por la NCA y los pronombres en condiciones de inserción discursiva. Revisamos explicaciones anteriores de la NCA (Depiante 2000, 2001; Williamson 2012), y tratamos de aplicar a la NCA en español una propuesta de análisis de la elipsis de SV basada en relaciones discursivas (Hardt & Romero 2004)

Sobre el lligam sintàctic de variables i la relació de c-comandament

Aquest article se centra en un aspecte central en la investigació de la interfície sintaxi-semàntica-pragmàtica: les relacions anafòriques. Més concretament, presenta una selecció dels problemes que plantegen les relacions anafòriques per a la teoria clàssica del lligam de Chomsky (1981), de naturalesa eminentment sintàctics, i per a la versió de Huang (2007) del model pragmàtic neogriceà de l'anàfora, inicialment proposat per Levinson (1987, 1989). Més enllà de l'enumeració dels interessants problemes que plantegen les relacions anafòriques per als diferents marcs teòrics, destaquem la necessitat d'integrar factors sintàctics, semàntics i pragmàtics a l'hora de construir un model teòric de l'anàfora que sigui més adequat

Les expressions demostratives no situacionals i l'estat cognitiu dels seus referents

Aquest treball s’ocupa dels demostratius no situacionals com a unitats díctiques textuals i s’hi discuteix el grau d’activació o estat cognitiu dels seus referents des del marc teòric de la jerarquia de topicalitat de Gundel, Hedberg & Zacharski (1993) i de la teoria del centrat. Per determinar l’estat cognitiu dels referents dels demostratius, es parteix d’un corpus constituït per la narració Peter Pan de J. M. Barrie i dues traduccions deltext, al català i a l’espanyol. En primer lloc, es determina la naturalesa situacional o no situacional dels demostratius this/these/thus i that/those, i dels seus equivalents en les dues llengües meta. En segon lloc, es discuteix l’estat cognitiu dels referents dels demostratius no situacionals. Les anàlisis demostren que els demostratius referits a entitats «in focus» són freqüents i que no hi ha una correspondència biunívoca entre els demostratius del text anglès i de les traduccions. Ambdós resultats fan preveure canvis de l’estat cognitiu d’alguns referents en el procés de traducció. A més, permeten concloure que en l’anàlisi dels demostratius s’han de tenir en compte factors discursius no estrictament vinculats a la identificació dels referents

Sobre el lligam sintàctic de variables i la relació de c-comandament

Este artículo se centra en un aspecto central en la investigación de la interfaz sintaxis-semántica-pragmática: las relaciones anafóricas. Más concretamente, presenta una selección de los problemas que plantean las relaciones anafóricas para la teoría clásica del vínculo de Chomsky (1981), de naturaleza eminentemente sintácticos, y para la versión de Huang (2007) del modelo pragmático neogriceano de la anáfora, inicialmente propuesto por Levinson (1987, 1989). Más allá de la enumeración de los interesantes problemas que plantean las relaciones anafóricas para los diferentes marcos teóricos, destacamos la necesidad de integrar factores sintácticos, semánticos y pragmáticos a la hora de construir un modelo teórico de la anáfora que sea más adecuado