Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28510 research outputs found
Sort by
Capillas y escuelas para los indios. La frontera bonaerense en la segunda mitad del siglo XIX
A mitjan dècada de 1870 es van establir missions religioses a les tolderías indígenes situades a l’oest i al sud de la província de Buenos Aires. A diferència d’intents anteriors en què els cacics les van rebutjar, en aquesta ocasió el caps ètnics va impulsar el projecte. Aquest canvi de rumb és degut al fet que, a partir del 1862, es començà a projectar la conquesta militar del territori indígena. Els cacics van optar per buscar un nou canal de diàleg i d’intermediació amb el govern amb la presencia de preceptors i missioners.In the mid-1870s, religious missions were established in the indigenous tolderías settled in the west and south of the province of Buenos Aires. Unlike previous attempts that had been rejected by the caciques, this time the ethnic chiefs were active promoters of the project. This new disposition can be explained by an undoubted change in the inter-ethnic relationship: after 1862, the military conquest of their territory was planned. The caciques searched for a new channel of dialogue and mediation with the government through the presence of preceptors and missionaries.A mediados de la década de 1870, se establecieron misiones religiosas en las tolderías indígenas asentadas en el oeste y el sur de la provincia de Buenos Aires. A diferencia de intentos anteriores rechazados por los caciques, en esta oportunidad los jefes étnicos fueron activos propulsores del proyecto. Esa nueva disposición se debía a que, a partir del año 1862, se comenzó a proyectar la conquista militar del territorio indígena. Los caciques optaron por la búsqueda de un nuevo canal de diálogo e intermediación con el gobierno a través de la presencia de preceptores y misioneros
El hombre-dios Quetzalcóatl: símbolo del método de la razón poética
Durant la dècada dels anys seixanta, María Zambrano entra en contacte amb l’arqueòloga Laurette Séjourné, la qual cosa provoca un retorn conceptual de Zambrano a Mèxic. Aquest retorn es tradueix en una profunda reflexió sobre el déu de la cultura náhuatl Quetzalcóatl, que Zambrano incorporarà al seu pensament com a símbol de l’aurora. En el present estudi, s’analitza com el mite del déu mexicà serveix a la nostra filòsofa per exemplificar una operació transcendental que convertirà en mètode de la seva raó poètica i que serà el centre de tota acció metafòrica essencial que el subjecte ha de dur a terme en la seva pròpia transcendència.During the 1960s, María Zambrano came into contact with the archaeologist Laurette Séjourné, and Zambrano returned to Mexico on a conceptual level. This return resulted in a profound reflection on the Nahuatl god Quetzalcoatl, which Zambrano incorporated into her thought as a symbol of the dawn. In this study, we will analyze how the myth of the Mexican god serves our philosopher to exemplify a transcendental operation that she will turn into a method of her poetic reason and that will be the center of all essential metaphorical action that the subject must carry out in her own transcendence.Durante los años sesenta, María Zambrano entra en contacto con la arqueóloga Laurette Séjourné, con lo que se produce en Zambrano un regreso conceptual a México que se traduce en una profunda reflexión acerca de Quetzalcóatl, el dios de la cultura náhuatl, al cual Zambrano incorporará a su pensamiento como símbolo de la aurora. En el presente estudio, se analizará cómo el mito del dios mexicano le sirve a esta filósofa para ejemplificar una operación trascendental que convertirá en método de su razón poética y que será el centro de toda acción metafórica esencial que el sujeto ha de llevar a cabo en su propia trascendencia
Las plantas como performers (y más): repensar la agencia en la performance multiespecie Ikebana
El present article estudia l’agència de les plantes dins la performance multiespècie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no només está feta “amb” les plantes, sinó també “per a” les plantes. Mitjançant un estudi de cas participatiu, el present article mostra com, dins el marc del “gir vegetal”, com l’anomena Natasha Myers (2015), les plantes en l’art ja no són percebudes com a objects passius d’expressió artística, com és el cas a la història de l’art tradicional. En canvi, s’han convertit en agents actius en la formació d’obres i produccions artístiques. Aquest gir desafia la visió antropocéntrica de l’art com a creació exclusivament humana. I, el més important, demana als humans a reposicionar-se en l’entorn multiespécie de manera més àmplia, amb el conseqüent potencial de generar canvis en les societats antropocèntriques.This article studies plant agency in a multispecies performance Ikebana (2022) by Fern Orchestra. The performance is not only made with, but also for plants. Through a participatory case study, this article demonstrates how due to the plant turn, as described by Natasha Myers (2015), plants in contemporary art are no longer seen as passive objects of artistic expression – which would be the case in traditional art history. Instead, they have become active agents in the formation of works of art. This shift challenges the anthropocentric view of art as a human creation only. Importantly, it also calls humans to reposition themselves in the multispecies environment more widely and therefore, as I argue, it has the potential to provoke change in anthropocentric societies. Este artículo estudia la agencia de las plantas en la performance multiespecie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no solo está hecha “con” plantas, sino también “para” ellas. A través de un estudio de caso participativo, el artículo muestra cómo, en el marco del “giro vegetal”, como lo denomina Natasha Myers (2015), las plantas en el arte ya no son vistas como objetos pasivos de la expresión artística, como sí ocurre en la historia del arte tradicional. En su lugar, se han convertido en agentes activos en la formación de obras y producciones artísticas. Este giro cuestiona la visión antropocéntrica del arte como una creación exclusivamente humana. Y, lo más importante, invita al ser humano a reposicionarse en un entorno multiespecie más amplio, con el consecuente potencial de generar cambios en las sociedades antropocéntricas. 
María Zambrano: confluencias en Cuba. A propósito de Nicolás de Cusa
A través de les cartes intercanviades entre María Zambrano i José Lezama Lima, es busca comprendre la terminologia hermètica de Nicolau de Cusa que aquests autors utilitzen per referir-se a la creació tant filosòfica com literària. Partint de la hipòtesi que l’interès per Nicolau de Cusa rau en els dos casos en què va descriure un mètode epistemològic per copsar allò que roman invisible de la realitat, la coincidència d’oposats, es desenvolupen en aquest article les quatre proposicions principals del Cusà, relacionant-les amb Heràclit per mostrar fins a quin punt el corrent hermètic influeix en la construcció intel·lectual compartida de Lezama i Zambrano.Through the letters sent between María Zambrano and José Lezama Lima, we seek to understand the hermetic terminology of Nicholas of Kues that our authors use to refer to both philosophical and literary creation. Starting from the hypothesis that the interest of both Zambrano and Lezama in Nicholas of Kues lies in the fact that he described an epistemological method to capture what remains invisible, the coincidence of opposites. In this article, the four main propositions of Nicholas of Kues are developed, relating them to Heraclitus to show how the Hermetic current influences the shared intellectual construction of Lezama and Zambrano.A través de las cartas intercambiadas entre María Zambrano y José Lezama Lima, se busca comprender la terminología hermética de Nicolás de Cusa que estos autores utilizan para referirse a la creación tanto filosófica como literaria. Partiendo de la hipótesis de que el interés por Nicolás de Cusa estriba para ambos en que describió un método epistemológico para captar aquello que permanece invisible de la realidad, la coincidencia de opuestos, se desarrollan en este artículo las cuatro proposiciones principales del cusano, relacionándolas con Heráclito de Éfeso para mostrar hasta qué punto la corriente hermética influye en la construcción intelectual compartida de Lezama y Zambrano
The role of traditional commercial spaces in urban evolution: a morphological study of the medina of Tlemcen
Traditional commercial spaces in Islamic cities, particularly souks in Maghreb medinas, have been fascinating urban fabrics in terms of continuity and change of economic activities and urban morphology. The commercial district of Tlemcen, a medieval medina, followed a pattern worth exploring. Therefore, this article examines how changes and growth in urban morphology can affect Tlemcen’s commercial district in terms of distribution and redistribution of activities, transformation of streets, and growth and location of stores. Indeed, the concentration of specialized streets, with chains and networks of stores offering similar items, has been continually affected by their changing positions within a constantly evolving morphological system. The idea put forward is that although the layout of the traditional commercial district has changed throughout time and space, the commercial pattern has continued to evolve and adapt around its key axes, while maintaining the character of the medina. This research also highlights these spaces’ symbolic and cultural values, as well as their role in preserving urban identity and collective memory. Thus, an urban morphology analysis was conducted to verify this hypothesis by comparing urban patterns from medieval to present. This research is also based on the fieldwork consisting of participant observations and semi-structured interviews
«Todos estamos clasificados sin razón alguna». Desigualdades percibidas por adolescentes en riesgo de exclusión social en Cataluña
INTRODUCCIÓ. L’article presenta una aproximació diagnòstica a les desigualtats percebudes pels i les adolescents que participen en serveis d’entitats membres de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. MÈTODE. Aquesta recerca es va dur a terme en el marc del projecte «Joves × la Igualtat», a través de tallers participatius on els i les joves van expressar les seves experiències i percepcions sobre la desigualtat. Per fer-ho, es van utilitzar targetes en les quals es van recollir dades qualitatives, posteriorment analitzades segons categories emergents. RESULTATS. S’evidencia que dues de les preocupacions principals dels i les adolescents són la desigualtat de gènere i el racisme i la xenofòbia. DISCUSSIÓ. Aquestes percepcions coincideixen amb les conclusions d’altres estudis que demostren la persistència d’aquestes formes de discriminació, que afecten especialment els col·lectius més vulnerables. L’estudi destaca la importància d’abordar aquestes problemàtiques des d’una perspectiva integral, promovent la igualtat i la inclusió en els espais d’atenció a la infància i l’adolescència.INTRODUCTION. The article presents a diagnostic approach to the inequalities perceived by adolescents participating in the services provided by members of the Federation of Child and Adolescent Care Entities. METHOD. This research was conducted as part of the Young People for Equality project, through participatory workshops in which young people were able to express their experiences and perceptions about inequality. For this purpose, information forms were used to gather qualitative data, which were later analysed according to the categories that emerged. RESULTS. Two of the main concerns of the adolescents were gender inequality and racism and xenophobia. DISCUSSION. These perceptions coincide with the conclusions of other studies that bear witness to the persistence of these forms of discrimination, which particularly affect the most vulnerable groups. The study highlights the importance of addressing these issues from an integrated perspective, promoting equality and inclusion in the spaces for child and adolescent care.INTRODUCCIÓN. El artículo presenta un enfoque diagnóstico sobre las desigualdades percibidas por los y las adolescentes que participan en los servicios de entidades miembros de la Federación de Entidades de Atención a la Infancia y la Adolescencia. MÉTODO. Esta investigación se llevó a cabo en el marco del proyecto «Jóvenes por la Igualdad», mediante talleres participativos en los que los y las jóvenes expresaron sus experiencias y percepciones acerca de la desigualdad. Para ello, se utilizaron tarjetas en las que se recopilaron datos cualitativos, que fueron analizados posteriormente según categorías emergentes. RESULTADOS. Se evidencia que dos de las principales preocupaciones de los adolescentes son la desigualdad de género y el racismo y la xenofobia. DISCUSIÓN. Estas percepciones coinciden con las conclusiones de otros estudios que demuestran la persistencia de estas formas de discriminación, las cuales afectan especialmente a los colectivos más vulnerables. El estudio destaca la importancia de abordar estas problemáticas desde una perspectiva integral, promoviendo la igualdad y la inclusión en los espacios de atención a la infancia y la adolescencia
El sida en la literatura vasca escrita en euskera: una panorámica
L'epidèmia de la sida ha desafiat els sistemes sanitaris i exposat prejudicis, tot generant una crisi de salut i drets humans que va inspirar nombroses obres literàries. En aquest article s'examina com la literatura basca escrita en euskera representa la sida, identificant obres, temàtiques i enfocaments predominants amb la finalitat d'analitzar les respostes literàries produïdes des dels inicis de la crisi fins a l'actualitat. Se sosté que aquestes representacions no responen a un model monolític, sinó que varien d'acord amb les particularitats de l'epidèmia. Així doncs, aquestes representacions inscrites en el context sociopolític del País Basc reflecteixen l'impacte de la sida en l'evolució de la societat, així com altres tensions històriques interrelacionades. L'anàlisi mostra com, en la seva tendència predominant, la sida es configura com a part d'una experiència personal estretament lligada a una dimensió històrica i col·lectiva, tot i que existeixen obres que difereixen d'aquesta línia dominant.The AIDS epidemic has challenged healthcare systems and exposed prejudices, generating a health and human rights crisis that has inspired numerous literary works. This article examines how Basque literature written in Euskera represents AIDS, identifying predominant works, themes and approaches in order to analyze the literary responses produced from the beginning of the crisis to the present day. It argues that these representations do not follow a monolithic model, but vary according to the particularities of the epidemic. Inscribed in the socio-political context of the Basque Country, they reflect the impact of AIDS on the evolution of society, as well as other interrelated historical conflicts. The analysis shows how, in its predominant tendency, AIDS is configured as part of a personal experience closely linked to a historical and collective dimension, although there are works that differ from this dominant line.La epidemia del sida ha desafiado los sistemas sanitarios y expuesto prejuicios, generando una crisis de salud y derechos humanos que inspiró numerosas obras literarias. En este artículo se examina cómo la literatura vasca escrita en euskera representa el sida, identificando obras, temáticas y enfoques predominantes con el fin de analizar las respuestas literarias producidas desde los inicios de la crisis hasta la actualidad. Se sostiene que estas representaciones no responden a un modelo monolítico, sino que varían acorde con las particularidades de la epidemia. Así pues, estas representaciones inscritas en el contexto sociopolítico del País Vasco reflejan el impacto del sida en la evolución de la sociedad, así como otras tensiones históricas interrelacionadas. El análisis muestra cómo, en su tendencia predominante, el sida se configura como parte de una experiencia personal estrechamente ligada a una dimensión histórica y colectiva, si bien existen obras que difieren de esta línea dominante
Las Pinturas aeropostales de Eugenio Dittborn: la itinerancia internacional como una política hecha obra
El present article proposa l'anàlisi d'un cas d'estudi centrat en un projecte artístic iniciat a Xile durant la dècada dels vuitanta, en el marc de la dictadura militar. En un context de radical aïllament polític i cultural, les Pintures aeropostals d'Eugenio Dittborn transformen el transport aeri en condició sine qua non de la seva existència. L'eficàcia política continguda en el gest artístic es veu amplificada per l'audàcia estratègica del dispositiu triat, en la mesura en què l'abolició de fronteres i l'escurçament de distàncies que la figura mateixa de l'avió simbolitza cobren una importància radical en un context altament opressiu, flanquejat per murs simbòlics i geogràfics aparentment inexpugnables.This article examines a case study focused on an artistic project initiated in Chile during the 1980s, in the context of the military dictatorship. In a situation of radical political and cultural isolation, Eugenio Dittborn’s Airmail Paintings transformed air transport into a sine qua non condition for their very existence. The political efficacy embedded in the artistic gesture is magnified by the strategic boldness of the chosen mechanism, insofar as the abolition of borders and the compression of distances symbolized by the airplane itself acquire a radical importance within a highly repressive context, flanked by seemingly insurmountable symbolic and geographical walls.El presente artículo propone el análisis de un caso de estudio centrado en un proyecto artístico iniciado en Chile durante la década de los ochenta, en el marco de la dictadura militar. En un contexto de radical aislamiento político y cultural, las Pinturas aeropostales de Eugenio Dittborn transforman el transporte aéreo en condición sine qua non de su existencia. La eficacia política contenida en el gesto artístico se ve amplificada por la audacia estratégica del dispositivo elegido, en la medida en que la abolición de fronteras y el acortamiento de distancias que la figura misma del avión simboliza cobran una importancia radical en un contexto altamente opresivo, flanqueado por muros simbólicos y geográficos aparentemente inexpugnables