Las Pinturas aeropostales de Eugenio Dittborn: la itinerancia internacional como una política hecha obra

Abstract

El present article proposa l'anàlisi d'un cas d'estudi centrat en un projecte artístic iniciat a Xile durant la dècada dels vuitanta, en el marc de la dictadura militar. En un context de radical aïllament polític i cultural, les Pintures aeropostals d'Eugenio Dittborn transformen el transport aeri en condició sine qua non de la seva existència. L'eficàcia política continguda en el gest artístic es veu amplificada per l'audàcia estratègica del dispositiu triat, en la mesura en què l'abolició de fronteres i l'escurçament de distàncies que la figura mateixa de l'avió simbolitza cobren una importància radical en un context altament opressiu, flanquejat per murs simbòlics i geogràfics aparentment inexpugnables.This article examines a case study focused on an artistic project initiated in Chile during the 1980s, in the context of the military dictatorship. In a situation of radical political and cultural isolation, Eugenio Dittborn’s Airmail Paintings transformed air transport into a sine qua non condition for their very existence. The political efficacy embedded in the artistic gesture is magnified by the strategic boldness of the chosen mechanism, insofar as the abolition of borders and the compression of distances symbolized by the airplane itself acquire a radical importance within a highly repressive context, flanked by seemingly insurmountable symbolic and geographical walls.El presente artículo propone el análisis de un caso de estudio centrado en un proyecto artístico iniciado en Chile durante la década de los ochenta, en el marco de la dictadura militar. En un contexto de radical aislamiento político y cultural, las Pinturas aeropostales de Eugenio Dittborn transforman el transporte aéreo en condición sine qua non de su existencia. La eficacia política contenida en el gesto artístico se ve amplificada por la audacia estratégica del dispositivo elegido, en la medida en que la abolición de fronteras y el acortamiento de distancias que la figura misma del avión simboliza cobran una importancia radical en un contexto altamente opresivo, flanqueado por muros simbólicos y geográficos aparentemente inexpugnables