Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28510 research outputs found
Sort by
Evolution of microstructure and texture in a small-scale hightemperature marble shear zone from the Ossa-Morena Zone (Iberian Variscan Belt): Microstructures of high-temperature marble shear zone
This research investigates microstructures and crystallographic preferred orientation in a high-temperature Variscan small-scale shear zone within marbles from the south-western Ossa-Morena Zone (Iberian Variscan Belt). Quantitative microstructural analysis, and crystallographic preferred orientation data obtained via neutron diffraction and electron backscatter diffraction mapping allowed to infer the deformation mechanisms and active slip systems. The primary S2 foliation, formed during the Variscan D2 deformation phase, is characterized by high-temperature grain boundary migration recrystallization mechanism, coupled with intracrystalline slip on the c(0001)<-12-10> system. Ductile shear zone development, marked by a coarse-grained microstructure with pronounced shape preferred orientation parallel to the shear plane, involved both high-temperature grain boundary migration recrystallization and intracrystalline dislocation creep, accommodated by f{-1012} <10-11> and r{10-14} <-2021> slip systems. These results indicate a high-temperature extensional origin for the S2 foliation and the shear zone formation during the D2 deformation event of the Ossa-Morena Zone, linked to thermal effects from the Beja Igneous Complex plutonism and regional partial melting driven by asthenosphere upwelling (~353–335Ma)
La guerra cambia las palabras: Bombing of Poems, Rotterdam, 2025
El següent text ofereix una visió general de l'última performance Bombing of Poems [bombardeig de poemes] en 2025, que va tenir lloc a Rotterdam per a commemorar el 85è aniversari de la destrucció de la ciutat al maig de 1940. Aquest projecte va ser creat pel col·lectiu artístic xilè Casagrande en 2001 i té els seus orígens en performances d'avantguarda de principis del segle XX que van utilitzar el cel per a la creació artística. El text destaca els elements conceptuals clau definits pel col·lectiu, posant l'accent en la tradició d'utilitzar el cel i l'espai vertical per a potenciar el potencial de la poesia de crear un entorn simbòlic per a resignificar dolorosos records del passat.The following text provides an overview of the last Bombing of Poems performance in 2025, which took place in Rotterdam to commemorate the 85th anniversary of the city’s destruction in May 1940. This project was created by the Chilean art collective Casagrande in 2001 and traces its origins back to the avant-garde performances of the early 20th century that use the sky for art making. The text highlights the key conceptual elements defined by the collective, emphasizing the tradition of using the sky and vertical space to enhance the potential of poetry to create a symbolic environment that recalls the painful memories of the past.El siguiente texto ofrece una visión general de la última performance Bombing of Poems [bombardeo de poemas] en 2025, que tuvo lugar en Róterdam para conmemorar el 85.º aniversario de la destrucción de la ciudad en mayo de 1940. Este proyecto fue creado por el colectivo artístico chileno Casagrande en 2001 y tiene sus orígenes en performances de vanguardia de principios del siglo XX que utilizaron el cielo para la creación artística. El texto destaca los elementos conceptuales clave definidos por el colectivo, haciendo hincapié en la tradición de utilizar el cielo y el espacio vertical para potenciar el potencial de la poesía de crear un entorno simbólico para resignificar dolorosos recuerdos del pasado
Cincuenta años del 20N de 1975
Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. No cal que ens esplaiem en condemnar el que va ser un règim cruel i sanguinari. Cal tenir present, en qualsevol cas, que el sistema polític que es va definir en la Segona Restauració Borbònica, molt similar a la primera, tot i les esporàdiques i formals lleis de memòria, ha maldat per crear dinàmiques d’ingravidesa històrica per tal de fomentar una cultura de l’oblit i l’equidistància. Encara, ara com ara, es vol mantenir l’imaginari de què allò del 36-39, va ser una desavinença entre ciutadans espanyols, una disputa entre germans, que tots van tenir la seva part de culpa, que cal propiciar dinàmiques de punt final, i perdonar els excessos d’uns i altres sense demanar responsabilitats. Altrament, una mirada crítica i objectiva cap al passat evidencia que la II República va ser, simplement, un intent per generar una moderna cultura democràtica. Al capdavall, la República no va fer res de l’altre món: va abolir “de facto” la degenerada monarquia borbònica, va universalitzar el dret a l’ensenyament i la instrucció pública, va separar l’església de l’Estat, va limitar el poder dels militars, va instaurar el vot de la dona i va promocionar la igualtat entre homes i dones, va promoure mesures d’equitat i de justícia social, va encarar la reforma agrària, va començar a reconèixer els drets de les nacions històriques... Tanmateix, aquesta nova i bàsica cultura democràtica va ser indigerible per les castes dirigents de l’estat que, per tal de frenar el progrés, van promoure la matança del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 i encara les herències que s’han mantingut en els cinquanta anys que han seguit. Franco, el referent, va morir fa cinquanta anys, però cal continuar enterrant cada dia el que va significar i el seu llegat. Al respecte, els científics que treballem sobre el passat tenim responsabilitats. Amplis sectors dels entorns dominants treballen cada dia per enterrar les mirades crítiques i objectives sobre el passat, i encara invisibilitzar el propi passat. Tanmateix, nosaltres sabem que no es pot construir res sobre la base de l’oblit i la ignorància, i avui, com sempre, cal perseverar en el combat per la ciència i la democràcia, els pilars d’una cultura crítica. En aquest sentit, benvolguts autors, volem agrair les vostres col·laboracions i animar-vos a continuar. No solament sou importants, sou imprescindibles.Fifty years have passed since the death of the dictator Francisco Franco. There is no need to dwell on the condemnation of what was a cruel and bloodthirsty regime. It must be borne in mind, in any case, that the political system defined in the Second Bourbon Restoration—highly similar to the first—has, despite sporadic and largely symbolic memory laws, endeavoured to foster dynamics of historical weightlessness in order to promote a culture of forgetfulness and false equivalence. Even today, the notion is maintained that what happened between 1936 and 1939 was merely a quarrel among Spanish citizens, a dispute between brothers, in which all parties supposedly shared the blame; that we should now embrace dynamics of closure, forgiving the excesses of both sides without demanding accountability. A critical and objective view of the past, however, makes clear that the Second Republic was simply an attempt to generate a modern democratic culture. Ultimately, the Republic did nothing extraordinary: it de facto abolished the degenerate Bourbon monarchy, universalised the right to education and public instruction, separated Church and State, curtailed military power, instituted women’s suffrage and promoted equality between men and women, advanced agrarian reform, and began to recognise the rights of the historic nations. Yet this new and basic democratic culture proved indigestible for the state’s ruling elites who, in order to halt progress, instigated the slaughter of 1936–1939, the brutal dictatorship of 1939–1975, and the legacies that have persisted throughout the fifty years since. Franco—the point of reference—died fifty years ago, but what he represented and the legacy he left must still be buried anew each day. In this respect, those of us who study the past bear responsibilities. Broad sectors of the dominant spheres work daily to suppress critical and objective perspectives on the past and to render the past itself invisible. Yet we know that nothing can be built on the foundations of forgetfulness and ignorance; and today, as ever, we must persist in the struggle for science and democracy, the pillars of a critical culture. In this spirit, dear authors, we wish to thank you for your contributions and to encourage you to continue. You are not only important—you are indispensable.Hace cincuenta años de la muerte del dictador Francisco Franco. No es preciso que nos extendamos en la condena de lo que fue un régimen cruel y sanguinario. Hay que tener presente, en cualquier caso, que el sistema político que se definió en la Segunda Restauración Borbónica, muy similar a la primera, a pesar de las esporádicas y formales leyes de memoria, se ha esforzado por crear dinámicas de ingravidez histórica para fomentar una cultura del olvido y la equidistancia. Aún hoy por hoy, se quiere mantener el imaginario de que, aquello del 36-39, fue una desavenencia entre ciudadanos españoles, una disputa entre hermanos, que todos tuvieron su parte de culpa, que hay que propiciar dinámicas de punto final, y perdonar los excesos de unos y otros sin pedir responsabilidades. Por otra parte, una mirada crítica y objetiva hacia el pasado evidencia que la Segunda República fue, simplemente, un intento por generar una moderna cultura democrática. Al fin y al cabo, la República no hizo nada del otro mundo: abolió “de facto” la degenerada monarquía borbónica, universalizó el derecho a la enseñanza y la instrucción pública, separó la iglesia del Estado, limitó el poder de los militares, instauró el voto de la mujer y promocionó la igualdad entre hombres y mujeres, promocionó la igualdad entre hombres y mujeres reforma agraria, empezó a reconocer los derechos de las naciones históricas... Sin embargo, esta nueva y básica cultura democrática fue indigerible para las castas dirigentes del estado que, a fin de frenar el progreso, promovieron la matanza del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 y todavía las herencias que se han mantenido en los cincuenta años que han seguido. Franco, el referente, murió hace cincuenta años, pero hay que seguir enterrando a diario lo que significó y su legado. Al respecto, los científicos que trabajamos sobre el pasado tenemos responsabilidades. Amplios sectores de los entornos dominantes trabajan a diario para enterrar las miradas críticas y objetivas sobre el pasado, e invisibilizar el propio pasado. Sin embargo, nosotros sabemos que nada se puede construir sobre la base del olvido y la ignorancia, y hoy, como siempre, hay que perseverar en el combate por la ciencia y la democracia, los pilares de una cultura crítica. En este sentido, queridos autores, queremos agradecer sus colaboraciones y animaros a continuar. No sólo sois importantes, sois imprescindibles
Solving Applied Problems Between Algebra and Arithmetic. The Two Works of ̔Izz al-Dīn al-Zanjānī,al-Qusṭās and al- ̔Umda, as a Case Study
يهدف هذا البحث إلى دراسة طرائق ح ّل المسائل التطبيقية في كتب الحساب والجبر ضمن التقليد الرياضي العربي، من خلال تحليل مقاربة الزنجاني في كتابيه العمدة (الحسابي) والقُسطاس (الجبري). ويركز البحث على المقارنة بين العملين للكشف عن أوجه التكامل والاختلاف في معالجة المسائل التطبيقية، مع تت ّبع المصادر التي استلهم منها الزنجاني حلولَه، مما يُبرز موقعه ضمن تط ّور علمي الحساب والجبر في التقليد الرياضي العربيThis study aims to examine the methods of solving applied problems in arith-metic and algebraic texts within the Arabic mathematical tradition, through an analysis of al-Zanjānī’s approach in his two works: ̔Umdat al-Ḥussāb (Arithmetic) and Qusṭās al-Mu ̔ādala fī ̔Ilm al-Jabr wa al-Muqābala (Algebra). The research focuses on comparing the two works to uncover the points of convergence and divergence in their treatment of applied problems, while also tracing the sources from which al-Zanjānī drew inspiration. This highlights his position within the development of arithmetic and algebra in the Ara-bic mathematical tradition
Defensa pasiva, refugios antiaéreos y bombar-deos durante la Guerra Civil española en Torrelodones (Madrid).
En aquest treball mostrarem l´organització de la defensa passiva al municipi de Torrelodones en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Veurem les seves restes materials, els màxims exponents de les quals són dos refugis excavats en mina, un al poble i un altre a la colònia. Explicarem les raons de la seva construcció, derivada de l'obligació imposada als ajuntaments pel Govern republicà de dotar la població d'aquests refugis, però també de la particularitat de trobar-se el poble a zona de guerra, amb forta presència militar i centres de comandament. De fet, durant la batalla de Brunete, el juliol de 1937, el Lloc de Comandament de l'exèrcit republicà es va instal·lar a Torrelodones, a l'anomenat Cant del Pico i el poble es va convertir en un node vital per al transport de tropes i material i en l'evacuació i retirada, atraient per això diversos bombardejos aeris.: In this paper we will show the organization of passive defense in Torrelodones during the Spanish Civil War. We explain what their material remains are. The best of them are two shelters, excavated in caves, one in the town and the other in the Colonia neighborhood. We also explain the reasons for its construction, motivated by the obligation imposed on the municipalities by the Republican Government to provide the population with such shelters. This need was also due to the fact that the town was in a war zone, with a strong military presence and command posts. During the Battle of Brunete, in July 1937, the Command Post of the Republican Army was installed in a palace called Canto del Pico located in Torrelodones. The town became a very important communications hub for the transport of troops and material and for the evacuation and withdrawal of units due to its location at the entrance to the battlefield. As a result, the town and its surroundings were bombed by air.En este trabajo mostraremos la organización de la defensa pasiva en el municipio de Torrelodones en el transcurso de la Guerra Civil Española. Veremos sus restos materiales, cuyos máximos exponentes son dos refugios excavados en mina, uno en el pueblo y otro en la colonia. Explicaremos las razones de su construcción, derivada de la obligación impuesta a los ayuntamientos por el Gobierno republicano de dotar a la población de tales refugios, pero también de la particularidad de encontrarse el pueblo en zona de guerra, con fuerte presencia militar y centros de mando. De hecho, durante la batalla de Brunete, en julio de 1937, el Puesto de Mando del ejército republicano se instaló en Torrelodones, en el llamado Canto del Pico y el pueblo se convirtió en un nodo vital para el transporte de tropas y material y en la evacuación y retirada, atrayendo por ello varios bombardeos aéreos
Utilización de los Giornali di Campagna del Catastro General de Toscana para estudios agrarios: Un caso de estudio italiano aplicable a fuentes documentales semejantes
Els registres cadastrals geomètrics basats en parcel·les són una font que s’ha utilitzat per als estudis d’història agrària i econòmica. Donada la seva naturalesa seriada, són especialment adequats per ser processats amb aplicacions SIG. Mitjançant la vectorització del component cartogràfic cadastral (ràster), els atributs tabulars de les bases de dades geogràfiques creades amb aplicacions SIG es van vincular a les dades d’arxiu mitjançant unions tabulars de fulls d’Excel, i va ser possible espacialitzar la informació i comprendre les interrelacions dels fenòmens estudiats a nivell històric i geogràfic. L’ús d’aquest tipus de documentació vectorial proporciona un nivell de comprensió molt més profund que quan s’utilitzen eines més tradicionals.
El cas d’estudi que aquí es considera es basa en els Giornali di Campagna de les seccions G-K de Suvereto (província de Livorno) del Catasto Generale della Toscana (segle xix). Els Giornali contenen molta més informació que els registres que s’utilitzen generalment per a aquest tipus de treballs, i serveixen per ajudar els topògrafs a establir el valor de cada parcel·la cadastral individual sobre la base dels conreus i de diferents deduccions fiscals. Aquesta documentació va ser eliminada gairebé completament en diversos expurgs i es conserva de manera residual en algunes seccions cadastrals d’arxius perifèrics a la capital del Gran Ducat de la Toscana.Geometric cadastral records based on land parcels are a source that has been used for studies in agrarian and economic history. Given their serial nature, they are particularly suitable for processing with GIS (Geographic Information System) applications. Through the vectorization of the cadastral cartographic component (raster), the tabular attributes of the geographic databases created with GIS applications were linked to archival data by means of tabular joins from Excel sheets, making it possible to spatialize the information and understand the interrelations of the phenomena studied at both historical and geographical levels. The use of this type of vector documentation provides a much deeper level of understanding than when more traditional tools are employed.The case study considered here is based on the Giornali di Campagna of sections G-K of Suvereto (province of Livorno) from the Catasto Generale della Toscana (19th century). The Giornali contain much more information than the records usually used for this type of work and served to help surveyors establish the value of each individual cadastral parcel based on crops and various fiscal deductions. This documentation was almost completely destroyed in several purges and is only partially preserved in some cadastral sections of peripheral archives outside the capital of the Grand Duchy of Tuscany.Los registros catastrales geométricos basados en parcelas son una fuente que se ha utilizado para estudios de historia agraria y económica. Dada su naturaleza serial, son especialmente adecuados para ser procesados con aplicaciones SIG. Mediante la vectorización del componente cartográfico catastral (raster), los atributos tabulares de las bases de datos geográficas creadas con aplicaciones SIG se vincularon a los datos de archivo mediante uniones tabulares de hojas Excel y fue posible espacializar la información y comprender las interrelaciones de los fenómenos estudiados a nivel histórico y geográfico. El uso de este tipo de documentación vectorial proporciona un nivel de comprensión mucho más profundo que cuando se utilizan herramientas más tradicionales.
El caso de estudio aquí considerado se basa en los Giornali di Campagna de las secciones G-K de Suvereto (provincia de Livorno) del Catasto Generale della Toscana (siglo xix). Los Giornali contienen mucha más información que los registros normalmente utilizados para este tipo de trabajos, y sirven para ayudar a los topógrafos a establecer el valor de cada parcela catastral individual sobre la base de cultivos y de diferentes deducciones fiscales. Esta documentación fue eliminada casi por completo en varios expurgos y se conserva de manera residual en algunas secciones catastrales de archivos periféricos a la capital del Gran Ducado de la Toscana
Ecos das navegações portuguesas
The world map drawn by Piri Reis in 1513, of which only the Atlantic fragment kept in Istanbul is known, is justly famous. Its surprising modernity is fully explained by the use of Iberian sources, resulting from nearly a century of exploration of both sides of the Atlantic by Portuguese and Spanish navigators, along with other collaborators. The ‘Book of maritime affairs’, prepared in the 1520s by the Turkish cartographer, gathering precious geographic and cartographic information about the Mediterranean and many other regions, is equally important, although rather less well known. In the foreword to his Kitab-i Bahriye, Piri Reis appears to be especially well informed about Portuguese explorations along the African coast and in the Asian seas, after the voyages of Bartolomeu Dias and of Vasco da Gama. Is it possible to identify the textual and cartographic sources used by Piri Reis in the preparation of both his cartographic works?The world map drawn by Piri Reis in 1513, of which only the Atlantic fragment kept in Istanbul is known, is justly famous. Its surprising modernity is fully explained by the use of Iberian sources, resulting from nearly a century of exploration of both sides of the Atlantic by Portuguese and Spanish navigators, along with other collaborators. The ‘Book of maritime affairs’, prepared in the 1520s by the Turkish cartographer, gathering precious geographic and cartographic information about the Mediterranean and many other regions, is equally important, although rather less well known. In the foreword to his Kitab-i Bahriye, Piri Reis appears to be especially well informed about Portuguese explorations along the African coast and in the Asian seas, after the voyages of Bartolomeu Dias and of Vasco da Gama. Is it possible to identify the textual and cartographic sources used by Piri Reis in the preparation of both his cartographic works?É justamente célebre o mapa-mundo desenhado por Piri Reis em 1513, de que se conhece apenas o fragmento atlântico, conservado em Istambul. A sua surpreendente modernidade explica-se sobretudo pelo recurso a fontes de origem ibérica, resultantes de quase um século de exploração do Atlântico e de ambas as suas margens por portugueses, espanhóis e seus colaboradores. Talvez menos conhecido, mas igualmente relevante, é o «Livro das coisas do mar» preparado na década de 1520 pelo cartógrafo turco, que reúne preciosas informações geográficas e cartográficas sobre o Mediterrâneo, mas também sobre muitas outras áreas geográficas. No prefácio do seu Kitab-i Bahriye, Piri Reis revela-se especialmente bem informado sobre as explorações portuguesas realizadas ao longo da costa de África e nos mares orientais, após as viagens de Bartolomeu Dias e de Vasco da Gama. Será possível identificar as fontes textuais e cartográficas portuguesas, ou de origem portuguesa, de que se terá servido Piri Reis na elaboração dos seus trabalhos cartográficos
Ingenieros decimonónicos académicos, cartógrafos y constructores de patrimonio material de México
Treball de recerca que debat el supòsit que, al virregnat i al Mèxic independent, la instrucció acadèmica i la ciència aplicada prevalien i es desenvolupaven a la Ciutat de Mèxic, i que aquest coneixement es transmetia de centre a perifèria durant el segle XIX i principis del XX. Hi ha hagut esforços per reivindicar la importància dels homes de ciència i institucions acadèmiques de la província; no obstant això, a la historiografia de la ciència només es recullen i divulguen la biografia i obra dels enginyers formats i arrelats a les institucions de la Ciutat de Mèxic. La història dels enginyers que es formen i es fan a l'interior de la nació mexicana ha estat esborrada a causa d'aquest centralisme que, en algunes institucions i àrees del coneixement, encara roman. El treball s'enfoca a la història de la ciència aplicada durant el Mèxic independent, a través dels enginyers miners, topògrafs i militars, els quals poden tipificar-se també com a enginyers itinerants, tant estrangers com locals; aquests darrers sorgits als principals centres de població que van tenir el seu antecedent en els reals de mines, llocs que, pel seu dinamisme econòmic, es van convertir en enclavaments de l'art, la tecnologia, la ciència i l'acadèmia.This research paper examines the premise that during the Virreinato and Independent Mexico academic instruction and applied science prevailed and thrived in Mexico City, and that this knowledge was disseminated from the center to the periphery throughout the nineteenth century and the early twentieth century. Efforts have been made to vindicate the importance of provincial men of science and academic institutions; however, in the historiography of science only the biographies and works of engineers rooted in and trained by Mexico City’s institutions are recorded and promoted. The history of the engineers who train and work in the interior of the Mexican nation has been erased due to the centralism that still persists within certain institutions and areas of knowledge. This study focuses on the history of applied science during Independent Mexico by exploring mining, surveying, and military engineers -also categorized as itinerant engineers, both foreign and local- the latter emerging in the principal population centers that originated as reales de minas, locations that, owing to their economic vitality, became enclaves of art, technology, science, and academia.Trabajo de investigación que debate el supuesto de que, en el virreinato y en el México independiente, la instrucción académica y la ciencia aplicada prevalecían y se desarrollaban en la Ciudad de México, y que este conocimiento se transmitía de centro a periferia durante el siglo XIX y principios del XX. Han existido esfuerzos por reivindicar la importancia de los hombres de ciencia e instituciones académicas de la provincia; sin embargo, en la historiografía de la ciencia solo se recogen y divulgan la biografía y obra de los ingenieros formados y arraigados en las instituciones de la Ciudad de México. La historia de los ingenieros que se forman y laboran en el interior de la nación mexicana ha sido borrada debido a ese centralismo que, en algunas instituciones y áreas del conocimiento, aún permanece. El trabajo se enfoca en la historia de la ciencia aplicada durante el México independiente, a través de los ingenieros mineros, topógrafos y militares, quienes pueden tipificarse también como ingenieros itinerantes, tanto extranjeros como locales; estos últimos surgidos en los principales centros de población que tuvieron su antecedente en los reales de minas, lugares que, por su dinamismo económico, se convirtieron en enclaves del arte, la tecnología, la ciencia y la academia