El present article estudia l’agència de les plantes dins la performance multiespècie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no només está feta “amb” les plantes, sinó també “per a” les plantes. Mitjançant un estudi de cas participatiu, el present article mostra com, dins el marc del “gir vegetal”, com l’anomena Natasha Myers (2015), les plantes en l’art ja no són percebudes com a objects passius d’expressió artística, com és el cas a la història de l’art tradicional. En canvi, s’han convertit en agents actius en la formació d’obres i produccions artístiques. Aquest gir desafia la visió antropocéntrica de l’art com a creació exclusivament humana. I, el més important, demana als humans a reposicionar-se en l’entorn multiespécie de manera més àmplia, amb el conseqüent potencial de generar canvis en les societats antropocèntriques.This article studies plant agency in a multispecies performance Ikebana (2022) by Fern Orchestra. The performance is not only made with, but also for plants. Through a participatory case study, this article demonstrates how due to the plant turn, as described by Natasha Myers (2015), plants in contemporary art are no longer seen as passive objects of artistic expression – which would be the case in traditional art history. Instead, they have become active agents in the formation of works of art. This shift challenges the anthropocentric view of art as a human creation only. Importantly, it also calls humans to reposition themselves in the multispecies environment more widely and therefore, as I argue, it has the potential to provoke change in anthropocentric societies. Este artículo estudia la agencia de las plantas en la performance multiespecie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no solo está hecha “con” plantas, sino también “para” ellas. A través de un estudio de caso participativo, el artículo muestra cómo, en el marco del “giro vegetal”, como lo denomina Natasha Myers (2015), las plantas en el arte ya no son vistas como objetos pasivos de la expresión artística, como sí ocurre en la historia del arte tradicional. En su lugar, se han convertido en agentes activos en la formación de obras y producciones artísticas. Este giro cuestiona la visión antropocéntrica del arte como una creación exclusivamente humana. Y, lo más importante, invita al ser humano a reposicionarse en un entorno multiespecie más amplio, con el consecuente potencial de generar cambios en las sociedades antropocéntricas. 
Is data on this page outdated, violates copyrights or anything else? Report the problem now and we will take corresponding actions after reviewing your request.