Nonlinear mechanisms in passive microwave devices

Premi extraordinari doctorat curs 2010-2011, àmbit d’Enginyeria de les TICThe telecommunications industry follows a tendency towards smaller devices, higher power and higher frequency, which imply an increase on the complexity of the electronics involved. Moreover, there is a need for extended capabilities like frequency tunable devices, ultra-low losses or high power handling, which make use of advanced materials for these purposes. In addition, increasingly demanding communication standards and regulations push the limits of the acceptable performance degrading indicators. This is the case of nonlinearities, whose effects, like increased Adjacent Channel Power Ratio (ACPR), harmonics, or intermodulation distortion among others, are being included in the performance requirements, as maximum tolerable levels. In this context, proper modeling of the devices at the design stage is of crucial importance in predicting not only the device performance but also the global system indicators and to make sure that the requirements are fulfilled. In accordance with that, this work proposes the necessary steps for circuit models implementation of different passive microwave devices, from the linear and nonlinear measurements to the simulations to validate them. Bulk acoustic wave resonators and transmission lines made of high temperature superconductors, ferroelectrics or regular metals and dielectrics are the subject of this work. Both phenomenological and physical approaches are considered and circuit models are proposed and compared with measurements. The nonlinear observables, being harmonics, intermodulation distortion, and saturation or detuning, are properly related to the material properties that originate them. The obtained models can be used in circuit simulators to predict the performance of these microwave devices under complex modulated signals, or even be used to predict their performance when integrated into more complex systems. A key step to achieve this goal is an accurate characterization of materials and devices, which is faced by making use of advanced measurement techniques. Therefore, considerations on special measurement setups are being made along this thesis.Award-winningPostprint (published version

FAST : a fault detection and identification software tool

The aim of this work is to improve the reliability and safety of complex critical control systems by contributing to the systematic application of fault diagnosis. In order to ease the utilization of fault detection and isolation (FDI) tools in the industry, a systematic approach is required to allow the process engineers to analyze a system from this perspective. In this way, it should be possible to analyze this system to find if it provides the required fault diagnosis and redundancy according to the process criticality. In addition, it should be possible to evaluate what-if scenarios by slightly modifying the process (f.i. adding sensors or changing their placement) and evaluating the impact in terms of the fault diagnosis and redundancy possibilities. Hence, this work proposes an approach to analyze a process from the FDI perspective and for this purpose provides the tool FAST which covers from the analysis and design phase until the final FDI supervisor implementation in a real process. To synthesize the process information, a very simple format has been defined based on XML. This format provides the needed information to systematically perform the Structural Analysis of that process. Any process can be analyzed, the only restriction is that the models of the process components need to be available in the FAST tool. The processes are described in FAST in terms of process variables, components and relations and the tool performs the structural analysis of the process obtaining: (i) the structural matrix, (ii) the perfect matching, (iii) the analytical redundancy relations (if any) and (iv) the fault signature matrix. To aid in the analysis process, FAST can operate stand alone in simulation mode allowing the process engineer to evaluate the faults, its detectability and implement changes in the process components and topology to improve the diagnosis and redundancy capabilities. On the other hand, FAST can operate on-line connected to the process plant through an OPC interface. The OPC interface enables the possibility to connect to almost any process which features a SCADA system for supervisory control. When running in on-line mode, the process is monitored by a software agent known as the Supervisor Agent. FAST has also the capability of implementing distributed FDI using its multi-agent architecture. The tool is able to partition complex industrial processes into subsystems, identify which process variables need to be shared by each subsystem and instantiate a Supervision Agent for each of the partitioned subsystems. The Supervision Agents once instantiated will start diagnosing their local components and handle the requests to provide the variable values which FAST has identified as shared with other agents to support the distributed FDI process.Per tal de facilitar la utilització d'eines per la detecció i identificació de fallades (FDI) en la indústria, es requereix un enfocament sistemàtic per permetre als enginyers de processos analitzar un sistema des d'aquesta perspectiva. D'aquesta forma, hauria de ser possible analitzar aquest sistema per determinar si proporciona el diagnosi de fallades i la redundància d'acord amb la seva criticitat. A més, hauria de ser possible avaluar escenaris de casos modificant lleugerament el procés (per exemple afegint sensors o canviant la seva localització) i avaluant l'impacte en quant a les possibilitats de diagnosi de fallades i redundància. Per tant, aquest projecte proposa un enfocament per analitzar un procés des de la perspectiva FDI i per tal d'implementar-ho proporciona l'eina FAST la qual cobreix des de la fase d'anàlisi i disseny fins a la implementació final d'un supervisor FDI en un procés real. Per sintetitzar la informació del procés s'ha definit un format simple basat en XML. Aquest format proporciona la informació necessària per realitzar de forma sistemàtica l'Anàlisi Estructural del procés. Qualsevol procés pot ser analitzat, només hi ha la restricció de que els models dels components han d'estar disponibles en l'eina FAST. Els processos es descriuen en termes de variables de procés, components i relacions i l'eina realitza l'anàlisi estructural obtenint: (i) la matriu estructural, (ii) el Perfect Matching, (iii) les relacions de redundància analítica, si n'hi ha, i (iv) la matriu signatura de fallades. Per ajudar durant el procés d'anàlisi, FAST pot operar aïlladament en mode de simulació permetent a l'enginyer de procés avaluar fallades, la seva detectabilitat i implementar canvis en els components del procés i la topologia per tal de millorar les capacitats de diagnosi i redundància. Per altra banda, FAST pot operar en línia connectat al procés de la planta per mitjà d'una interfície OPC. La interfície OPC permet la possibilitat de connectar gairebé a qualsevol procés que inclogui un sistema SCADA per la seva supervisió. Quan funciona en mode en línia, el procés està monitoritzat per un agent software anomenat l'Agent Supervisor. Addicionalment, FAST té la capacitat d'implementar FDI de forma distribuïda utilitzant la seva arquitectura multi-agent. L'eina permet dividir sistemes industrials complexes en subsistemes, identificar quines variables de procés han de ser compartides per cada subsistema i generar una instància d'Agent Supervisor per cadascun dels subsistemes identificats. Els Agents Supervisor un cop activats, començaran diagnosticant els components locals i despatxant les peticions de valors per les variables que FAST ha identificat com compartides amb altres agents, per tal d'implementar el procés FDI de forma distribuïda.Postprint (published version

New observational techniques and analysis tools for wide field CCD surveys and high resolution astrometry

(Abridged) In the first part of this thesis, a general methodology for applying image deconvolution to wide-field CCD imagery. Results show that wavelet-based deconvolution can increase limiting magnitude up to 0.6 mag and improve limiting resolution 1 pixel with respect to original image with no astrometric accuracy degradation. In the second part, a new observational technique based on CCD fast drift scanning has been proposed for lunar occultations (LO) and speckle interferometry. This enables all kind of professional and high-end amateur observatories to perform such kind of observations. For LO, 16 new binaries up to 2mas of projected separation were detected and stellar diameters measurements in the 7 mas regime were obtained with that CCD and IR subarray based techniques. A new wavelet-based LO reduction pipeline was implemented. For speckle, CCD fast drift scanning technique was validated with the observation of four binary systems with well determined orbits. The results of separation, position angle and magnitude difference are in accordance with published measurements. A new approach for calibrating speckle transfer function from the binary power spectrum itself has been introduced. It does not require point source observations, which gives a more effective use of observation time.Comment: This is the abstract of my PhD Thesis at University of Barcelona. Abridged and complete summary available from astro-ph. Full thesis (22Mb) in separate chapters and with a summary in Catalan is available from: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0330106-125745/index_an.htm

The Rodent assemblages from the late Aragonian and the Vallesian (middle to late Miocene) of the Vallès-Penedès basin (Catalonia, Spain)

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa conca del Vallès-Penedès es una àrea clau per a l'estudi de les successions de mamífers del Miocè europeu, donat que el seu abundant registre cobreix gairebé la totalitat d'aquest període. Recentment, degut a les obres d'ampliació de l'Abocador de Can Mata (ACM), al terme municipal de Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), el nombre de jaciments coneguts de micro- i macromamífers s'ha duplicat. L'estudi de les faunes de micromamífers de la sèrie estratigràfica de l'ACM ha permès aportar importants dades bioestratigràfiques per a la definició de les biozones MN 7 i MN 8, actualment basades en localitats aïllades de França i Alemanya. També es proposa una correlació bioestratigràfica amb altres conques ibèriques com Calataiud-Terol. Pel que fa als rosegadors de la sèrie de l'ACM, es descriu una nova espècie de castòrid: Chalicomys n. sp. Aquesta espècie ja presenta un mode de locomoció aquàtica molt similar al del castor actual. Durant les obres d'ampliació de l'ACM es localitzà un nou jaciment, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), que, a més d'una abundant mostra de micro- i macrofauna, ha lliurat un esquelet remarcablement complet d'una nova espècie de gran antropomorf: Pierolapithecus catalaunicus. L'estudi dels rosegadors de BCV1 ha permès situar cronològicament aquesta localitat a la part baixa de la MN 7+8, entre els 12,5 i els 12 Ma. En conseqüència aquesta localitat representa el registre més antic dels grans antropomorfs a la Península Ibèrica. L'estudi tafonòmic de les restes recuperades a BCV1 revela que diferents agents tafonòmics estigueren involucrats en la gènesi de l'acumulació. Es reconeix la depredació com el principal agent d'acumulació en el cas de l'individu de primat. Per contra l'acumulació de la majoria de la resta de fòssils no sembla estar associada a l'acció de depredadors i/o carronyaires. La fauna de micromamífers de BCV1 ens indica la presència d'un ambient forestal subtropical i humit en oposició a l'ambient clarament més sec i obert imperant a les conques de l'interior d'Espanya. Aquest fet podria explicar l'absència d'antropomorfs a aquestes àrees durant el Miocè. Seguidament es compara la composició i estructura de la taxocenosi de rosegadors de l'Aragonià terminal i del Vallesià de la conca del Vallès-Penedès amb la dues conques ibèriques (Calataiud-Terol i Duero). Els resultats dels anàlisis estadístics multivariants mostren que les paleocomunitats de rosegadors de la conca del Vallès-Penedès són marcadament diferents de les de les conques de l'interior d'Espanya durant la major part de l'interval de temps considerat. L'ambient al Vallès-Penedès sembla que fou més humit i boscós, assimilant-se a l'existent a zones més septentrionals. Al límit entre el Vallesià Inferior i el Superior (vers fa 9,7 milions d'anys) les paleocomunitats de rosegadors canvien bruscament a totes les conques. Aquest període és testimoni d'un canvi vers a associacions menys diverses i dominades per un o uns pocs gèneres. La diferenciació biogeogràfica existent a la Península Ibèrica es manté i fins hi tot incrementa durant el Vallesià Superior. Aquest canvi abrupte es coneix com la Crisi Vallesiana i també afectà a les comunitats de macromamífers, implicant en ambdós casos l'extinció de formes pròpies del Miocè Mitjà adaptades a ambients càlids i boscosos i resultant en un descens en la diversitat. Mitjançant diferents tècniques es mostra que aquest esdeveniment d'extinció no es va estendre a altres àrees d'Europa, on la diversitat es va mantenir estable o fins hi tot va incrementar.The Vallès-Penedès Basin is a crucial area for the study of the mammal succession of the European Miocene, since its abundant record covers nearly the totality of this period. Recently, thanks to the extension works of a rubbish dump, the so-called «Abocador de Can Mata» (ACM) at Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), the number of known micro- and macromammal sites has doubled. The study of the micromammal faunas of the stratigraphic series of the ACM has added important data for the definition of the biozones MN 7 and MN 8, which now are based in isolated sites from France and Germany. We have also proposed biostratigraphic correlation for the Late Aragonian of the Vallès-Penedès Basin to other Iberian basins such as Calatayud-Teruel. Concerning the rodents of the ACM series, a new species of castorid is described: Chalicomys n. sp. This species already shows a mode of aquatic locomotion very similar to that of the extant beaver. A new site which has yielded an abundant sample of micro- and macrofauna, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), was discovered during the extension works of the ACM. This site has also provided a remarkably complete skeleton of a new species of great ape: Pierolapithecus catalaunicus. The study of the rodents of BCV1 allows us to chronologically place this site in the lower part of MN 7+8, that is between 12.5 and 12 Ma. Accordingly this locality represents the oldest record of great apes in the Iberian Peninsula. The taphonomical study of the remains recovered at BCV1 reveals that different taphonomical agents were involved in the origin of the accumulation. Predation is recognized as the main accumulation agent in the case of the primate individual. In contrast, the accumulation of the rest of the fossils does not seem related to the action of predators and/or scavengers. The micromammal fauna from BCV1 indicates the presence of a humid subtropical forest environment as opposed to the clearly dryer an more open environment dominant in inner Spanish basins. This fact may account for the absence of great apes in those areas during the Miocene. Straight after that the composition and structure of rodent taxocenosis from the latest Aragonian and the Vallesian of the Vallès-Penedès Basin is compared with those of two Iberian basins (Calatayud-Teruel and Duero). The results of the multivariate statistic analyses show that the rodent paleocommunities of the Vallès-Penedès are markedly different from those of the inner Spanish basins during most of the considered time span. The environment in the Vallès-Penedès Basin appears to have been more humid and forested, being similar to that occurring at higher latitudes. At the Early/Late Vallesian boundary (at 9.7 Ma) an abrupt change in the rodent paleocommunities of all the basins is recorded. This period witnesses a shift towards lower-diversity faunas dominated by one or a few genera. The biogeographic differentiation existing in the Iberian Peninsula is retained and even increases during the Late Vallesian. This abrupt change is known as the Vallesian Crisis and also affected the macromammal communities, implying in both cases the extinction of forms of characteristic of the Middle Miocene and adapted to warm forest environments. That ultimately resulted in a decrease of diversity. By the means of different techniques we show that this extinction event did not affected other areas of Europe, where diversity remained stable or even increased

Triangular bases of integral closures

In this work, we consider the problem of computing triangular bases of integral closures of one-dimensional local rings. Let $(K, v)$ be a discrete valued field with valuation ring $\mathcal{O}$ and let $\mathfrak{m}$ be the maximal ideal. We take $f \in \mathcal{O}[x]$, a monic irreducible polynomial of degree $n$ and consider the extension $L = K[x]/(f(x))$ as well as $\mathcal{O}_{L}$ the integral closure of $\mathcal{O}$ in $L$, which we suppose to be finitely generated as an $\mathcal{O}$-module. The algorithm $\operatorname{MaxMin}$, presented in this paper, computes triangular bases of fractional ideals of $\mathcal{O}_{L}$. The theoretical complexity is equivalent to current state of the art methods and in practice is almost always faster. It is also considerably faster than the routines found in standard computer algebra systems, excepting some cases involving very small field extensions

Fundamentos de geometría pseudoconforme en "n" dimensiones

[spa] En una serie de recientes trabajos, donde se estudian a fondo muchos problemas esenciales de la moderna teoría de las funciones de dos variables complejas, F. SEVERI ha establecido las bases de una fundamentación geométrica de aquella teoría; este camino ha sido explorado minuciosamente por B. SEGRE, el cual ha obtenido también notables resultados. Según este modo de ver, las propiedades fundamentales derivan de la representación real de los entes complejos, y especialmente la manera de considerar el infinito del campo de variabilidad. Como ha demostrado SEVERI, lo más correcto es considerar el par de variables complejas (x,y) distendido sobre la V(6/4) de C. SEGRE (es decir, sobre la falda real de una V(6/4) de SEGRE de tipo elíptico) de un espacio de ocho dimensiones; esta variedad es, en efecto, el modelo algebraico-topológico mínimo de dicho campo. Haciendo la proyección, en modo conveniente, de dicha variedad sobre un espacio plano de cuatro dimensiones S(4), obtenemos la representación de los puntos del plano proyectivo complejo por medio de los puntos reales de un S(4) euclídeo; en esta forma, los puntos del infinito de aquel plano corresponden homeomórroficamente a las rectas reales de una cierta congruencia lineal elíptica del espacio impropio de aquel S(4). Todas estas consideraciones fueron ya hechas en una nota de B. SEGRE, donde se hace ver toda su importancia. Me propongo en esta memoria estudiar estas cuestiones en toda su generalidad, extendiéndolas al caso de “n” variables. Inmediatamente se echa de ver que, salvo algunos conceptos fundamentales que se transportan en seguida con ligeros cambios, no se trata de extensiones banales: se presenta una gran riqueza y variedad de hechos nuevos, que demuestran la conveniencia de no limitarnos al caso n=2 si queremos llegar a poseer una visión completa de la teoría de funciones analíticas de varias variables. Hay, además, cuestiones ya estudiadas en este último caso que adquieren nueva luz cuando se aumenta el número de dimensiones del espacio ambiente. Un ejemplo elemental se nos presenta al considerar las llamadas superficies características: una propiedad fundamental de estas superficies, que demostraremos en el Capítulo III, es la reducción del número de dimensiones de sus espacios osculadores en puntos genéricos. Cosa que no tiene sentido, evidentemente, en un espacio de cuatro dimensiones. Dicho de otro modo: en ese último espacio cualquier trozo regular de superficie analítica contiene un doble sistema conjugado de líneas, en el sentido de DUPIN. Apenas se consideran, en cambio, superficies pertenecientes a espacios de más de cuatro dimensiones; esto no ocurre ya en general. Pero las superficies características gozan de dicha propiedad. Las consideraciones fundamentales que aquí desarrollamos se refieren a dos conceptos importantes que corresponden, en nuestra representación real de los entes complejos, a los de variedad analítica y transformación analítica del campo complejo. O sea, las variedades características y las transformados llamadas “pseudoconformes” por SEVERI. Las propiedades que aquí estudiaremos tienen casi siempre carácter local, limitándonos a considerar trozos regulares de variedad

El dibujo, Génesis y Elucidación

La estructura de esta tesis presenta ciertas particularidades que quisiera enumerar y aunar a la manera de una guía para su lectura, colocando en distancia y en escena los pormenores de un proceso que presentó altos y bajos en su elaboración, tanto conceptual como formalmente antes de constituirse en su forma definitiva. He establecido un eje principal en el cual se sostienen los cuatro capítulos que conforman el total de ella. Presentando “los textos acopiados y escritos en la diversidad del tiempo de cimentación”. Un tiempo cronológico y un tempo de elaboración de las obras de dibujo personales, estos son los dibujos que anteceden a la construcción del texto. Estos últimos fueron escritos a partir de las lecturas de autores de disciplinas diversas, las ciencias humanas, por ejemplo, y las provenientes específicamente del espacio del arte. Con ellos, los artistas que están presentes en la tesis, se construye el borrador del Marco Conceptual o estudio del Estado del Arte. La grilla en que se ubican los 22 textos y dos anexos de dibujos. El primero formado por la reproducción de las páginas seleccionadas de un carnet del año 2014; titulado: Canson One / en tren de construirse. El segundo, una serie de 7 dibujos titulados Pequeña Serie / Être Touché. 2015. Los capítulos I y IV operan como apertura y cierre de un gran paréntesis que en su interior contiene los textos que desarrollan analíticamente el corpus general de la tesis. Un total de 17 textos agrupados en los dos capítulos centrales, Capítulos II y III. Son 5 textos en el segundo capítulo y 12 en el tercer capítulo

An Empirical Analysis of Voting Patterns in four Battleground States of the 2016 US Presidential Election

The results of the 2016 US Presidential Election showed the inaccuracy of the polls and the unexpected victories of the Republican candidate in Michigan, Florida and Pennsylvania, thereby allowing Donald Trump to carry the electoral vote. By using a standard Ordinary Least Squares regression, we designed predictive models for four battleground states and assessed their accuracy. The model proposed by Lewis-Beck and Tien is used as the foundation for proposing secondary models that consider macroeconomic variables. While most of these models fail to provide accurate results, the models which use macroeconomic variables correctly identify the results for Pennsylvania and Ohio

STUDI KASUS POLA INTERAKSI SOSIAL LESBY DI DESA MARGOLUWIH KECAMATAN SEYEGAN KABUPATEN SLEMAN

Penelitian ini bertujuan untuk mengetahui Kasus Pola Interaksi Sosial Lesby di Desa Margoluwih Kecamatan Seyegan. Fokus penelitian dalam penulisan ini adalah Studi deskriptif kondisi lesby dilihat dari segi interaksi sosial di Desa Margoluwih Kecamatan Seyegan Kabupaten Sleman. Penelitian ini lebih memfokuskan pada interaksi sosial yang dilakukan para pelaku lesby di dilingkungan masyarakat, serta menganalisis respon yang diberikan masyarakat terhadap perilaku lesbyan yang terjadi di lingkungan masyarakat Desa Margoluwih. Penelitian ini dilakukan di Desa Margoluwih Kecamatan Seyegan Bulan Agustus 2017. Penelitian ini merupakan penelitian kualitatif, subyek dalam penelitian ini adalah 10 responden yang merupakan 3 pasangan lesby, 1 Orangtua, dan 3 tokoh Masyarakat. Pengumpulan data dalam penelitian ini menggunakan observasi, wawancara dan dokumentasi. Teknik analisis data yang digunakan adalah metode berfikir induktif, yaitu menganalisis data dari hal-hal yang bersifat khusus menuju pada kesimpulan obyektif sesuai dengan fakta, kemudian dilakukan reduksi data, penyajian data, sehingga dapat ditarik kesimpulan dan verivikasi. Hasil penelitian menyimpulkan bahwa sebagian kaum lesbian melakukan proses komunikasi interpersonal dengan masyarakat sekitar yaitu, mereka menetapkan informasi privat mereka sebagai lesbian pada batasan kolektif (collective boundary), sedangkan sebagiannya lagi mereka memilih menetapkan informasi privat mereka sebagai lesbian pada batasan personal (personal boundary) sehingga informasi sebagai lesbian tetap disimpan dan tidak dibuka kepada masyarakat. Namun segala upaya yang dilakukan oleh kaum lesbian ini merupakan bagian dari perjuangan agar diterima dalam diri dan lingkungan tempat tinggal mereka, agar mereka senantiasa mendapat pengakuan yang sama dengan masyarakat normal lainnya. Bentuk komunikasi kaum lesbian dangan masyarakat sekitar dipengaruhi oleh simbol yang diberikan oleh orang lain

Innovació en el currículum de ciències socials i formació del professorat : una recerca-acció /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta investigació concilia la innovació curricular, la investigació educativa i la formació del professorat de Ciències Socials de secundària. És una mostra d'una línia de treball que pretén generar un canvi, innovar, en les pràctiques educatives d'aula per tal d'adaptar l'ensenyament i l'aprenentatge de les Ciències Socials a les necessitats dels nous contextos. Pretén donar resposta a preguntes com: quina és la millor manera de treballar a l'aula per aconseguir un bon aprenentatge en Ciències Socials? Com pot el professorat de Ciències Socials fer bones pràctiques? Com es pot formar un professor o una professora de secundària «sentint» que es forma? Com pot, el professorat, fer seu el bagatge teòric d'una innovació? La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Diàleg 9, un equip de 9 persones d'especialitats diferents en el camp de les Ciències Socials, que treballant a l'ESO i el Batxillerat van acceptar de bon grat fer innovació curricular a les seves aules. Per tal d'assumir el marc teòric de la línia d'investigació que sobre conceptes socials clau han fet Benejam, Batllori o Casas es va dissenyar un curs de formació i ha estat la seva col·laboració i cooperació quotidianes que han permès fer la investigació mentre tots hi apreníem a fer «bones pràctiques» educatives. La tesi consta de dues parts. En la primera es fa descripció de tot el procés per tal que el lector pugui situar-se en el context de la investigació; s'hi justifica la recerca, al·ludint especialment a raons que es sustenten en la voluntat, tant de la investigadora com de l'equip que és investigat, per ensenyar la comprensió i el compromís des del desig de treballar en col·laboració. En aquesta primera part també s'hi exposa i justifica la metodologia emprada i finalment s'hi exposen les bases teòriques, per una banda aquelles que donen sentit a la innovació curricular i per l'altra aquelles sobre les quals es fonamenta la pròpia investigació. La segona part té dos grans capítols; en el primer (el núm. 6 de la tesi) s'hi exposa i justifica la innovació curricular a l'entorn de dos conceptes socials clau _conflicte i poder_, d'unes habilitats cognitivolingüístiques concretes (definir, narrar, descriure, explicar, justificar i argumentar), d'unes habilitats socials i d'unes estratègies d'ensenyament i aprenentatge, entre les quals destaca el treball en equip i el debat. També s'exposa, explica i justifica el projecte de formació, que es va elaborar per tal d'assumir el marc teòric de la innovació, es fa descripció de tot el succeït i s'analitzen i interpreten els resultats de la seva implementació. En el segon capítol d'aquesta segona part (capítol 7 de la tesi) es fa descripció de la intervenció didàctica, concretant els cursos, l'alumnat, el context concret de cada unitat didàctica, etc. Finalment s'analitzen i interpreten els resultats de la intervenció didàctica. S'ha procedit a elaborar la recerca a través d'una metodologia qualitativa perquè s'ha pretès fer investigació educativa no pas partint de la racionalitat tècnica o instrumental sinó d'una racionalitat humana que fa ús de la raó sensible, aquella que permet tenir present el que en la modernitat se n'ha dit raó però que també contempla el sentiment i l'emoció. D'altra banda, tenint present que l'objecte de la investigació era captar i reconstruir el significats de processos, comportaments i accions que es desenvolupen en un entorn social concret, l'escola, l'aula, calia mantenir una orientació concreta i holística, per tal d'evitar parcel·lar en excés la realitat. En la sistematització de la informació s'ha utilitzat un procediment més inductiu que deductiu perquè la reconstrucció del que s'ha esdevingut en el camp objecte d'estudi i en el temps que ha durat la recerca no ha estat de fàcil anàlisi i sí de difícil teorització. En tot moment s'ha maldat per mantenir el rigor i l'objectivitat de la recerca, tasca gens fàcil perquè la doble condició de companya de feina i d'investigadora ha obligat a aplicar una triangulació múltiple, temporal, de subjectes i de mètodes. Finalment, per encarar la innovació i la investigació sense deixar d'actuar com a docent, ha estat molt útil l'ús de mètodes d'investigació-acció (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) que permeten conciliar teoria i pràctica. De les conclusions de la investigació se'n desprèn un model de formació permanent diferent als que s'han dissenyat fins ara i es demostra que el model ajuda el professorat de Secundària a fer «bones pràctiques», perquè li permet assumir amb facilitat el nous referents teòrics de la innovació, al mateix temps que s'assegura un bon aprenentatge per part de l'alumnat. El model proposat suposa per fer néixer la necessitat i la voluntat de formar-se d'aquells que es formen. La demanda, nascuda en el si del col·lectiu de docents que es vol formar, elimina resistències internes, crea clima d'equip, suposa satisfacció personal, predisposa a la innovació, facilita posseir un projecte curricular compartit i adaptat a l'entorn, millora del clima relacional i permet convertir el lloc de treball en un lloc d'aprenentatge i de professionalització.This research conciliates curriculum innovation, educational research and Secondary teacher training in Social Sciences. It examines a working line which pretends to generate a change, innovate, in the educational methods in the classroom in order to adapt the Social Science teaching and learning process to the needs of the new contexts. Its aim is to answer questions such as: what is the best way to work in the classroom in order to achieve a good learning process in Social Sciences? How can the Social Science teaching staff obtain 'good practices'? How can a secondary teacher be trained 'feeling' that is being trained? How can the teaching staff assume the theoretical knowledge of an innovation? The research has been carried out thanks to the collaboration of Diàleg 9, a team of 9 people from different specialities within the Social Sciences area, working in ESO (Secondary Education) and Batxillerat (General Certificate of Education), who accepted with pleasure to innovate in their classrooms. In order to assume the theoretical framework of the research line based on key social concepts studied by Benejam, Batllori or Casas, a training course was created and their every day cooperation made the research possible while we all learned to implement 'good educational practices'. The thesis consists of two parts. The first part describes the whole process for the reader to be situated in the research context. The research is justified, mentioning reasons based on the wish, both of the researcher and the team which is studied, to show the comprehension and the compromise from the desire of working in cooperation. In the first part the methodology used is also exposed and justified and finally theoretical bases are examined: on the one hand, the ones that are used in the curriculum innovation and on the other hand, those on which the research process is based. The second part is composed of two big chapters: in the first chapter (Thesis, chapter 6) the curriculum innovation is expounded and justified grounded on 2 social key concepts (conflict and power), on specific cognitive linguistics skills (definition, narration, description, explanation, justification and argumentation), on social skills and on teaching and learning strategies, among which teamwork and debate stand out. The formation project, which was elaborated to assume the theoretical framework of innovation, is also presented, explained and justified, and there is a description of all the steps and the implementation outcomes are analysed and interpreted. The second chapter of the second part (Thesis, chapter 7) traces the didactic intervention, specifying the courses, the pupils, the context of every didactic unit, etc. Finally, the results of the didactic unit are analysed and interpreted. The research has been conducted following a qualitative methodology as the purpose was an educational research based not on a technical or instrumental rationality but a human rationality which uses the 'sensitive rationality', taking into account what in modern times is called 'rationality' but also containing 'feeling' and 'emotion'. Yet, assuming that the objective of the research was to grasp and rebuild the meaning of processes, behaviour and actions which take place in a particular social climate: the school, the classroom; a particular and holistic approach was needed, so as not to divide the reality to excess. As for the systematisation of the information, an inductive process rather than deductive has been used due to the difficulty in the analysis of what has arisen from the subject of study and the duration of the research, which has been difficult to theorize. The rigorousness and the objectivity have always been a major goal of the research, which has not been easy due to the double condition of colleague and researcher, so it has required a multiple triangulation, in time, subjects and methods. Finally, in order to lead the innovation and the research without acting as a teacher, the research-action methods (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) which conciliate theory and practice have been very useful. A new model of permanent training can be deduced from the conclusions of the research and it is different from those created so far and it demonstrates that helps the Secondary teaching staff to implement 'good practices', as it easily assumes new theoretical innovation guides, and it also guarantees a good learning process for the pupils. The proposed model fosters the need and wish for training by those who are being trained. The demand, originated within the teaching staff who wants to be trained, eliminates internal opposition, creates team work, entails personal satisfaction, encourages innovation, provides a shared and adapted curriculum project to the environment, improves the relational atmosphere and converts the working place into a learning and professional place