Vers una teoria global de defensa química en plantes : el cas de alcaloides

Els alcaloides són un grup de productes del metabolisme secundari altament divers i distribuït majoritàriament en les angiospermes. En les plantes se'ls atribueix com a principal funció la defensa química contra herbívors i patògens. Les plantes alcalòidiques es localitzen preferentment a les regions tropicals i acostumen a ser plantes de creixement ràpid i de vida curta. Les concentracions d'alcaloides, més elevades en determinats òrgans i en períodes concrets del desenvolupament de la planta, sembla que són determinades pels constrenyiments evolutius ocasionats pels recursos del medi on la planta ha evolucionat, per la història coevolutiva entre plantes i fitòfags i per l'ambient físic immediat de la planta, principalment pels nutrients disponibles durant el seu cicle vital. Diverses hipòtesis han intentat explicar la variabilitat interespecífica i intraespecífica de defenses tractant aspectes particulars d'aquests factors. Basant-nos amb dades de plantes alcalòidiques, en aquest article hem elaborat una síntesi de les hipòtesis precedents i discutim la necessitat d'anar cap a una nova teoria global de defensa química. Aquesta nova visió integradora determina un marc conceptual ampli que ens ajuda a interpretar el com i el perquè de la presència i de la diversitat actual de les defenses químiques en plantes.Alkaloids are a large and very diverse group of secondary metabolites found principally in angiosperms. They play a defensive role in plants against herbivores and pathogens. Alkaloid-bearing plants are usually short life plants and they are localized preferently in tropical regions. Alkaloid concentrations vary in different plant parts and different plant development stages. They are determined by resource evolution constraints, by coevolution history between plants and animals and by plant immediate resouce availability. We present a global synthesis of previous plant chemical defense hypothesis in order to stablish a conceptual framework to understand the qualitative and quantitative diversity of plant defenses, with special emphasis on plant alkaloids

Millora de l’estat de conservació de les molleres del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Aquest document s’emet com a informe tècnic del projecte finançat per la Fundació Andrena per millorar l’estat de conservació de tres sistemes de molleres al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest projecte pretén protegir hàbitats de mollera altament freqüentats per bestiar domèstic, aïllant-los de la pressió ramadera. Pretén també avaluar els efectes de la pressió ramadera sobre la compactació del sòl, la coberta de briòfits, el desenvolupament de les plantes herbàcies i la floració; descriure els processos de successió vegetal durant els primers anys després de l’eliminació del bestiar, i finalment monitorar detalladament parcel·les de seguiment per detectar la dinàmica de la vegetació que hi té lloc en funció d’altres paràmetres ambientals més enllà de la pressió ramadera. Els resultats exposats en aquest document, després de tres anys des de la construcció dels tancats d’exclusió ramadera, mostren la rapidesa dels canvis en l’estructura de la vegetació de les comunitats en les mollera, però alhora deixen palesa la lentitud dels canvis en la composició d’espècies i –i en els seus recobriments– en els sistemes d’alta muntanya.Resumeix el plantejament, l’execució i els resultats obtinguts per a la conservació dels hàbitats de mollera als Pirineus Centrals entre els anys 2018 i 2020

Pla de restauració ambiental de l’àrea incendiada d’Andratx, Estellencs i Calvià. Metododologia i resum de les actuacions posteriors a l’incendi

Dia 26 de juliol de 2013 es va declarar a sa Coma Calenta (Andratx), un incendi forestal que va acabar afectant 2.406,75 ha al sud-oest de la Serra de Tramuntana. La gran superfície afectada, així com l‟elevat risc potencial d‟erosió del sòl degut a la complexa orografia, feren imprescindible i urgent l‟elaboració d‟un pla de restauració ambiental que definís i organitzés, en l‟espai i en el temps, les actuacions necessàries per a restaurar la zona afectada. Aquestes actuacions es varen orientar, primer, a garantir la seguretat per a les persones i els béns i, després, a prevenir i controlar la generació de processos erosius, prevenir l‟aparició de plagues o malalties, restablir els hàbitats naturals i recuperar la qualitat del paisatge alterat. A fi d‟establir un ordre de prioritats en la programació i ubicació dels treballs a executar, la zona afectada es va dividir en conques de drenatge que es classificaren segons la seva vulnerabilitat ecològica post incendi, determinada en funció d‟una avaluació ponderada de diferents variables referents al risc d‟erosió del sòl, el potencial de regeneració de la vegetació i l‟impacte visual. Per altra banda, l‟important impacte mediàtic i social generat es va aprofitar per sensibilitzar la societat sobre la cultura del risc i la necessitat d‟autoprotecció, i va alhora provocar iniciatives post incendi pioneres en l‟àmbit administratiu de les Illes, com la creació de la Comissió Tot(s) per sa Serra

La Antártida: una zona inhóspita habitada

El que a simple vista pot semblar un oceà fosc, tempestuós, fred i inhabitable és, en realitat una zona amb un ecosistema exuberant, ric en espècies, formes i color que s’amaga sota el mantell del gel de l’oceà. Són supervivents en un dels hàbitats més durs del planeta i presenten un exemple increïble d’evolució i adaptació dels éssers vius a unes condicions més enllà de les quals només existeix la mort.Les limitacions tecnològiques havien impedit, fins a finals del segle XX, realitzar investigacions científiques a les gèlides aigües de l’Antàrtida. Però al perdre aquestes limitacions els investigadors que han tingut la sort de submergir-s’hi han pogut ser espectadors privilegiats d’un entorn únic. Per tal de poder quantificar aquesta biodiversitat i entendre les relacions que estableixen entre ells els organismes dels ecosistemes, els investigadors han centrat la seva recerca en entendre quins productes naturals generen els animals per poder sobreviure en aquest entorn. Capbussem-nos, durant un moment, en les gèlides aigües del sisè continent: l’Antàrtida.Lo que a simple vista puede parecer un océano oscuro, tormentoso, frío e inhabitable es, en realidad una zona con un ecosistema exuberante, rico en especies, formas y colores que se esconde bajo el manto del hielo del océano. Son supervivientes en uno de los hábitats más duros del planeta y presentan un ejemplo increíble de evolución y adaptación de los seres vivos a unas condiciones más allá de las cuales sólo existe la muerte. Las limitaciones tecnológicas habían impedido, hasta finales del siglo XX, realizar investigaciones científicas en las gélidas aguas de la Antártida. Pero al perder estas limitaciones los investigadores que han tenido la suerte de sumergirse han podido ser espectadores privilegiados de un entorno único. Para poder cuantificar esta biodiversidad y entender las relaciones que establecen entre ellos los organismos de los ecosistemas, los investigadores han centrado su investigación en entender qué productos naturales generan los animales para poder sobrevivir en este entorno. Sumerjámonos, durante un momento, en las gélidas aguas del sexto continente: la Antártida

Els Bentos: les comunitats

Es descriuen les comunitats bentòniques de l'Arxipèlag de Cabrera en funció dels principals organismes animals i vegetals que les constitueixen. També es detalla la localització d'aquestes comunitats en l'espai a partir d'una sèrie de transsectes efectuats entre el nivell zero i la fondària màxima de -115 metres. Són destacables: (a) la representació en l'Arxipèlag de la majoria de comunitats bentòniques de plataforma continental descrites a la zona de la Mediterrània Central; (b) la gran riquesa especifica i el bon estat de conservació general de les comunitats; (c) la presència de parets submergides ininterrompudes entre O i-50 (-65) metres, la qual cosa fa de Cabrera un lloc privilegiat per a l'estudi de la zonació i les causes que la determinen; (d) les baixes cotes batimètriques enregistrades com a límit de la zona infra lit oral (-40 a -45 metres) i com a límit dels poblaments algals (-110 metres); i (e) l'elevat nombre d'endemismes mediterranis i de determinades espècies de mars càlids que reafirmen l'existència d'una província biogeogràfica centromediterrània. Finalment, es localitzen les zones submergides de l'Arxipèlag amb un valor biològic més elevat, per tal de prioritzar i facilitar la seva conservació.The benthic communities of the archipelago of Cabrera are described attending to their main faunistic and floristic components. Each community is spatially located and its bathymetric range is given, starting from different transects made between O and -115 meters of maximum depth. The main results obtained are: (a) most of the littoral and the continental shelf benthic communities described from the Central Mediterranean are well represented in the area; (b) species diversity and conservation of the communities is very high for Mediterranean standards; (c) the presence of some undisturbed and continuous underwater cliffs between O and -50 (-65) meters are of major interest to carry out future studies on zonation in Mediterranean benthic communities and on environmental factors forcing it; (d) lowermost bathymetric limits for the infralittoral zone (-40 to -45 meters) and algal growth (-110 meters) have been determined by SCUBA and submersible dives; and (e) the abundance of mediterranean endemisms and warm-water species reassert the existence of a centro-mediterranean biogeographic province. Finally, the areas of highest biological interest in the submersed part of the archipelago are indicated, in order to priorize its immediate preservation

Vegetation Correlates of the History and Density of Nesting by Ross’s Geese and Lesser Snow Geese at Karrak Lake, Nunavut

Growth in populations of Ross’s geese (Chen rossii) and lesser snow geese (C. caerulescens) has led to concerns about destructive grazing of Arctic ecosystems. We estimated the extent and composition of plant communities at Karrak Lake, Nunavut, where populations of both goose species have grown geometrically over the past three decades. Proportion of land covered by vegetation was lower in areas where geese had nested for more than 20 years than in areas with no previous nesting history. Vegetative cover also declined with increasing nest density of both species. Species richness and diversity of vegetation was higher in more recently colonized areas of nesting than in areas with over 20 years of goose nesting. Exposed mineral substrate, exposed peat, and Senecio congestus were more prevalent in areas with a 10-year or longer history of goose nesting than in areas with less than 10 years of nesting. These patterns confirm that increasing numbers of nesting Ross’s geese and lesser snow geese have altered the spatial distribution of vegetation surrounding Karrak Lake and reduced the species richness of local plant communities.La croissance des populations d’oie de Ross (Chen rossii) et de petite oie des neiges (C. caerulescens) engendre des préoccupations en matière de broutage destructif des écosystèmes de l’Arctique. Nous avons estimé l’ampleur et la composition des peuplements végétaux du lac Karrak, au Nunavut, où les populations de ces deux espèces d’oies ont augmenté de manière géométrique au cours des trois dernières décennies. La proportion de terre couverte par la végétation était moins élevée dans les régions où les oies avaient niché pendant plus de 20 ans que dans les régions où ces oies n’avaient jamais niché. Par ailleurs, la couverture végétale affichait une baisse là où la densité de nidification des deux espèces augmentait. La richesse des espèces et la diversité de la végétation étaient plus grandes dans les lieux de nidification colonisés plus récemment que dans les lieux de nidification colonisés il y a une vingtaine d’années. Les substrats de minéraux à découvert, la tourbe à découvert et le Senecio congestus se voyaient plus souvent dans les régions où les oies avaient niché pendant dix ans ou plus que dans les régions où les oies avaient niché pendant moins de dix ans. Ces tendances confirment que les populations croissantes d’oies de Ross et de petites oies des neiges ont altéré la répartition spatiale de la végétation entourant le lac Karrak, en plus de réduire la richesse des espèces et des peuplements végétaux des environs

Vitamina E: ubiqüitat tissular i relació amb els jasmonats, claus de la interacció entre la resposta a l'estrès abiòtic i biòtic en plantes

[cat] Tots els organismes fotosintètics són capaços de sintetitzar vitamina E, la qual s’acumula de forma ubiqua en els teixits vegetals, tant en els fotosintètics com en els no fotosintètics. Mentre que la vitamina E és un important antioxidant cloroplàstic que respon als estressos ambientals, els jasmonats, hormones derivades de la peroxidació lipídica en els cloroplasts, són reguladors essencials de la resposta a l’estrès biòtic. La relació entre aquestes dues famílies moleculars juga un paper important en el control de l’estat redox cloroplàstic sota condicions d’estrès, el qual és determinant en la senyalització retrògrada. A més, aquesta relació és de gran rellevància fisiològica donada la implicació de la vitamina E i dels jasmonats en la resposta a l’estrès abiòtic i biòtic, respectivament. En aquest treball s’estudia, per una banda, la presència i funció de la vitamina E en teixits tant fotosintètics com no fotosintètics en Fragaria x ananassa var. Albion sota condicions controlades d’estrès hídric, planta que ens ofereix una singular varietat de teixits no fotosintètics en el fals fruit (receptacle i aquenis), i per altra banda, s’estudia la relació de la vitamina E amb els jasmonats i la seva implicació en la interacció entre la resposta a l’estrès abiòtic i biòtic en un arbust mediterrani (Cistus albidus L.) en condicions naturals on coincideixen diversos estressos abiòtics i biòtics. Els resultats posen en rellevància la universalitat de la vitamina E en teixits fotosintètics i no fotosintètics, tant en plantes d’interès agronòmic com en plantes d’interès ecològic. A més, la relació entre la vitamina E i els jasmonats resulta ser bidireccional, essent compatible l’acumulació d’ambdós però amb algunes limitacions. La possible implicació d’aquesta relació en la interacció entre la resposta a l’estrès abiòtic i biòtic es discuteix en relació a l’estudi de C. albidus sota condicions naturals de convergència d’estressos. A més, es posa de manifest la relació d’aquesta espècie amb l’herbivorisme i el parasitisme causat per Cytinus hypocistis, planta holoparàsita que també acumula vitamina E en els seus teixits no fotosintètics. En conclusió, la vitamina E es troba de forma ubiqua en plantes (tant en les que realitzen fotosíntesi com en plantes holoparàsites), s’acumula tant en teixits fotosintètics com en teixits no fotosintètics, i en conjunt juga un paper fonamental en la resposta de les plantes a l’estrès, tant pel seu paper antioxidant com per la seva relació amb els jasmonats, la qual cosa pot tenir implicacions ecofisiològiques en la interacció entre la resposta a l’estrès abiòtic i biòtic.[eng] All the photosynthetic organisms are capable of synthesising vitamin E, which is accumulated in both photosynthetic and non-photosynthetic tissues. While vitamin E is an important chloroplastic antioxidant that responds to environmental stresses, jasmonates, hormones that derive from lipid peroxidation in chloroplasts, are essential regulators of the response to biotic stress. The relationship between these molecular families plays a key role in the control of the chloroplastic redox state under stress conditions, which is a determinant in retrograde signalling. Furthermore, this relationship is important from a physiological point of view due to the involvement of vitamin E and jasmonates in the abiotic and biotic stress response, respectively. In the present study, the presence and function of vitamin E in both photosynthetic and non-photosynthetic tissues are studied on the one hand in Fragaria x Ananassa var. Albion under controlled conditions of drought stress. This plant offers us a singular variety of non-photosynthetic tissues in the false fruit (flesh and achenes). On the other hand, the relationship between vitamin E and jasmonates and its implication in the interaction between the abiotic and biotic stress responses is studied in a Mediterranean shrub (Cistus albidus L.) under natural conditions where abiotic and biotic stresses converge. Results highlight the universality of vitamin E in photosynthetic and non-photosynthetic tissues, both in plants of agronomical and ecological interest. Furthermore, the relationship between vitamin E and jasmonates is bidirectional so their accumulation is compatible but with some limitations. The possible implication of this relationship in the abiotic and biotic stress response interaction is discussed in relation to the study of C. albidus under natural conditions where stresses converge. In addition, the relationship between this species and herbivory and parasitism caused by Cytinus hypocistis, an holoparasitic plant that also accumulates vitamin E in its non-photosynthetic tissues, is highlighted. It is concluded that vitamin E is accumulated widely in plant tissues, both in photosynthetic and non-photosynthetic plants and tissues, and it plays a key role in plant stress response, because of its antioxidant function but also because of its relationship with jasmonates, which could have ecophysiological implications in the interaction between abiotic and biotic stress response

Cabra i forest: la qualitat dels recursos del bosc per a la cabra mallorquina

[cat] S’ha analitzat la composició química, en termes de proteïna, fibres i digestibilitat, de les principals espècies vegetals presents a les pinedes i matollars de Mallorca o a la dieta de les cabres assilvestrades que hi pasturen. Els resultats mostren que els recursos alimentaris per les cabres en aquests ambients són de moderada a baixa qualitat, variant molt entre espècies. D’aquest fet es conclou que la pressió de pastura per part de les cabres es reparteix per l’ampli grup d’espècies perennes que formen aquests boscos i matollars, i això és d’interès en la prevenció d’incendis forestals.[eng] The chemical composition, in terms of protein, fibers and digestibility, has been analyzed of the main plant species present in the pine forests and scrubs of Mallorca or in the diet of feral goats that graze on it. The results show that dietary resources for goats in these environments are moderate to low quality, varying greatly between species. It is concluded that pasture pressure by goats is spread over the large group of perennial species that form these forests and scrubland, and this is of interest in the prevention of forest fires

Réponse à long terme des communautés végétales aux changements climatiques et à l'herbivorisme par la Grande Oie des neiges dans les milieux humides de la toundra du Haut-Arctique canadien

L'augmentation des températures et de la fréquence des dépositions azotées remarquées en Arctique depuis la fin du 20e siècle pourrait radicalement changer la disponibilité en nutriments pour la végétation de la toundra. Par ailleurs, les herbivores sont reconnus pour imposer une forte pression sur cette végétation via le broutement. Ce projet vise donc à déterminer au cours des deux dernières décennies (2003-2019): 1) quel phénomène entre le réchauffement climatique et les dépositions azotées transforme le plus la végétation des milieux humides de toundra ainsi que 2) quelle est la réponse temporelle de la végétation à une augmentation de la disponibilité en nutriments et 3) quel est l'impact du broutement sur la végétation en fonction du réchauffement climatique et des dépositions azotées. Une expérience de fertilisation simulant les apports en nutriments du réchauffement climatique et des dépositions azotées a été menée pendant 17 années dans les milieux humides de l'île Bylot, un site d'alimentation estivale de la Grande Oie des neiges dans le Haut-Arctique canadien. En plus de la fertilisation, des exclos ont été installés afin de soustraire une partie de la végétation à l'herbivorisme des oies. Nous avons constaté que les effets du réchauffement climatique sont plus importants que ceux des dépositions azotées et favorisent la transition d'une toundra à mousses vers une toundra à plantes graminoïdes. Cependant, cette transition était soumise à un décalage temporel allant jusqu'à 17 années, ce qui suggère une libération des nutriments par la décomposition des parties inférieures du tapis de mousse. Pour sa part, le broutement parles oies diminue davantage la productivité primaire et la litière des plantes graminoïdes que l'effet négatif du piétinement sur la croissance des mousses. Ainsi, l'herbivorisme par la Grande Oie des neiges favorise la stabilité des milieux humides de toundra dominés par les mousses en réponse au réchauffement climatique.The increase in temperature and frequency of nitrogen deposition observed in the Arctic since the end of the 20th century could radically change the availability of nutrients for tundra vegetation. Moreover, herbivores are known to impose a strong pressure on this vegetation via grazing. This project aims to determine over the last two decades (2003-2019): 1) which phenomenon between global warming and nitrogen deposition is most likely to transform the vegetation of tundra wetlands; 2) what is the temporal response of vegetation to an increase in nutrient availability, and 3) what is the impact of grazing on vegetation in the context of global warming and nitrogen deposition. A fertilization experiment simulating nutrient contributions from global warming and nitrogen deposition was conducted for 17 years in the tundra wetlands of Bylot Island, a summer feeding site for Greater Snow Goose in the Canadian High Arctic. In addition to fertilization, exclosures were installed to prevent goose grazing and grubbing on the above and below ground vegetation. Results showed that over the past 17 years, the effects of global warming are more important than those of nitrogen deposition and promote the transition from moss-dominated tundra wetlands to graminoid-dominated tundra wetlands. However, this transition was subject to a time lag of up to 17 years, suggesting a release of nutrients via decomposition of the lower parts of the moss mat. On the other hand, goose grazing decreased primary productivity and litter biomass of graminoid plants more than trampling on moss growth. Thus, grazing by Greater Snow Geese promotes the stability of moss-dominated tundra wetlands in response to global warming

Épistémologie de la biologie synthétique et pluralisme du concept de « vivant »

Selon la théorie cellulaire, issue des travaux de M. J. Schleiden, T. Schwann et R. Virchow au 19e siècle, le plus petit niveau d’organisation comprenant toutes les caractéristiques nécessaires et essentielles au vivant serait la cellule. Cette affirmation est aujourd’hui remise en question par les scientifiques et philosophes, d’une part à la suite de l’analyse d’entités biologiques ambiguës aux frontières (inférieures et supérieures) de la « cellule vivante », et d’autre part de l’avènement des récents enjeux en lien avec la création et la recherche de nouvelles entités vivantes. Un pluralisme épistémologique du concept de « vivant » a ainsi émergé, duquel aucune définition claire et unanime n’est encore acceptée. L’objectif général de cette thèse est de trouver des pistes de solution au problème du pluralisme épistémologique du concept de « vivant » ainsi qu’aux enjeux pratiques reliés à ce concept en biologie. Pour ce faire, je propose l’idée que les enjeux pratiques peuvent contribuer à résoudre le pluralisme conceptuel du « vivant », en particulier que la biologie synthétique est à même de nous offrir une définition du vivant permettant de dépasser l’actuel pluralisme de ce concept. Plus spécifiquement, en ce qui a trait à la question du pluralisme, j’expose dans cette thèse un pluralisme « biologique » et « philosophique ». Du côté « biologique », je démontre la flexibilité d’application ainsi que le pluralisme du concept de « vivant » grâce à l’exposition de cas ambigus d’entités biologiques issues de divers niveaux hiérarchiques de complexité du vivant. Ce faisant, je défends une position symbiotique et holistique d’organisation du vivant (permettant d’inclure et d’articuler ces divers niveaux hiérarchiques). Du côté « philosophique », je démontre le pluralisme du concept de « vivant » à la suite d’une analyse que je qualifierai de disciplinaire, ontologique, linguistique et épistémologique. Ce faisant, je défends une position gradualiste et opérationnelle du concept de « vivant ». En ce qui concerne les enjeux pratiques, j’explore principalement la discipline de la biologie synthétique, qui s’est donné l’objectif de construire de nouvelles entités biologiques vivantes et ainsi le fort potentiel de contribuer au développement de nouvelles connaissances sur le vivant. Ce faisant, je prends ainsi la position que la biologie synthétique peut apporter des pistes de solution pragmatiques (par la construction d’entités vivantes fonctionnelles) au pluralisme épistémologique du concept de « vivant ». Finalement, après une analyse de théories de la connaissance associées à ces enjeux, de définitions stipulatives, ainsi que de concepts du vivant issus de la biologie synthétique, je développe mon propre modèle du « vivant» (que je qualifie de biosynthétique), qui se veut « pragmatique » (en accord avec la pratique des biologistes synthétiques), « progressiste » (s’adaptant à de futures découvertes dans le domaine), « holistique » (s’appliquant à l’ensemble des niveaux d’organisation du vivant) ainsi que « minimaliste et universelle» (correspondant aux caractéristiques essentielles de base retrouvées au sein de toutes les entités vivantes). Cette thèse présentera ainsi « pourquoi » et « comment » la biologie synthétique peut répondre à la question de la définition du vivant.According to the cell theory, resulting from the works of M. J. Schleiden, T. Schwann and R. Virchow in the 19th century, the smallest level of organization including all the necessary and essential characteristics to the living would be the cell. This assertion is now challenged by scientists and philosophers, on the one hand following the analysis of ambiguous biological entities at the boundaries (lower and upper) of the "living cell", and on the other hand the advent of recent issues related to the creation and search for new living entities. An epistemological pluralism of the "living" concept has thus emerged, from which no clear and unanimous definition is yet accepted. The general objective of this thesis is to find possible solutions to the problem of epistemological pluralism of the "living" concept and to the practical issues related to this concept in biology. To do this, I propose the idea that practical issues can contribute to solving the conceptual pluralism of the concept "living", in particular that synthetic biology is able to offer us a definition of the living allowing to overcome the current pluralism of this concept. More specifically, regarding the question of pluralism, I expose in this thesis a "biological" and "philosophical" pluralism. On the "biological" side, I demonstrate the flexibility of application as well as the pluralism of the concept "living" following the description of ambiguous cases of biological entities coming from various hierarchical levels of complexity of life. In doing so, I defend a symbiotic and holistic view of organization of the living (allowing to include and articulate these various hierarchical levels). On the "philosophical" side, I demonstrate the pluralism of the "living" concept following an analysis that I will describe as disciplinary, ontological, linguistic and epistemological. In doing so, I defend a gradualist and operational position of the concept "living". Regarding practical issues, I am mainly exploring the discipline of synthetic biology, which has set itself the goal of building new living biological entities and thus the potential to contribute to the development of new knowledge about life. In doing so, I take the position that synthetic biology can provide pragmatic solutions (through the construction of functional living entities) to the pluralism of the concept "living". Finally, after an analysis of the relevant theories of knowledge associated with these issues, of stipulative definitions, as well as of living concepts stemming from synthetic biology, I develop my own model of the "living" (that I call biosynthetic), which is "pragmatic" (in agreement with the practice of synthetic biologists), "progressive" (adapting to future discoveries in the field), "holistic" (applying to all levels of organization of the living) as well as "minimalist and universal" (corresponding essential characteristics found within all living entities). This thesis will present “why” and “how” synthetic biology can provide an answer to the question “what is life ?”