The Many Uses of Predicates of Taste and the Challenge from Disagreement

In the debate between contextualism and relativism about predicates of taste, the challenge from disagreement (the objection that contextualism cannot account for disagreement in ordinary exchanges involving such predicates) has played a central role. This paper investigates one way of answering the challenge consisting on appeal to certain, less focused on, uses of predicates of taste. It argues that the said thread is unsatisfactory, in that it downplays certain exchanges that constitute the core disagreement data. Additionally, several arguments to the effect that the exchanges in question don’t amount to disagreement are considered and rejected

Persuasive discourse and language planning in Ireland

Colonial language discourse typically consists of evaluations concerning the respective merits of two or more languages, and the cultures they represent. This can serve as a warrant for imposing a ‘superior’ language. Although such discourse tends to be associated with the conquest of the New World and subsequent European expansion, there is evidence that in the case of Ireland – England’s first overseas colony – an adversarial relation between English and Irish languages existed even before the Elizabethan period. Referring to English legislation, chronicles and other documents, this paper examines the norms, arguments and rhetorical strategies that were used to exert the dominance of English language in Ireland during late-medieval and early-modern times. In the latter half of the paper, the focus will shift to attempts to create, especially from the seventeenth-century onwards, a ‘pro-Irish reversal’ that used similar arguments and rhetoric to reclaim this denigrated language. Our suggestion is that these pro- and anti-colonial language discourses anticipate those that were used later on in colonial and postcolonial environments

‘for ye vrangus haldyn of thre bollis of beire fra hyre’: Nominal plurals in south-western Middle Scots

This paper presents an analysis of plurality markers in the first extant text from the South-West of Scotland, the Wigtown Burgh Court Book (1512-1534). The inflectional endings for the plural are often included among the Middle Scots diagnostic features so it is quite important to establish what form they had in particular areas. The paper begins with an outline of the Middle Scots dialectal divisions. Next, the geographical position of Galloway is taken into consideration, with special attention paid to the alleged persistence of Gaelic and the possibility of including this region into the map of the sixteenth-century Scots dialects. Then, the presentation concentrates on the Linguistic Profile of Wigtownshire in LALME which was compiled using the same source of textual material as the present paper. The research shows that the profile in the atlas should be revised in terms of the {S}-morpheme markers to acknowledge the prevalence of the Scots marking in <-is/-ys>. The feature <-us>, given by the atlas but non-existent as a morphological marker in the textual material, should be removed from the profile

Edició crítica del poema XLII d'Ausiàs Marc, «Vós qui sabeu de la tortra el costum»

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutors: Joan Santanach Suñol; Neus Nogué SerranoHem triat de fer l’edició crítica d’un poema d’Ausiàs March primerament per una voluntat d’iniciar-nos i treballar en la filologia en el seu sentit més estricte, la interpretació i l’anàlisi de textos. Aquest treball suposava l’oportunitat d’acostar-nos-hi i aprofundir l’obra d’un autor d’importància cabdal en la nostra literatura, alhora que permetia d’oferir una lectura facilitadora d’aquest poema als possibles receptors. Amb una significació potser més anecdòtica, també ens brindava l’oportunitat de palpar manuscrits del segle XV i arxius antics que normalment no tenim a l’abast

La collatio semiautomática al servicio de la edición del Romanceiro de Almeida Garrett

Escuchamos muy a menudo que la labor editorial que incorpora en su recensio manuscritos de autor plantea retos y dificultades muy especiales. En este sentido se desarrolló el concepto italiano de filologia d’autore o el de «filologia do original presente», según la propuesta del filólogo portugués Ivo Castro.1 Ahora bien, no cabe confundir dicha tipología editorial con la Génétique francesainfo:eu-repo/semantics/publishedVersio

La veu melodiosa: un punt d'inflexió en la narrativa de Montserrat Roig?

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutors: Glòria Casals i Joan SantanachL’objectiu d’aquest treball és establir diferents etapes en la narrativa de ficció de Montserrat Roig. Concretament, l’estudi se centra en l’anàlisi de la darrera novel·la de l’autora: La veu melodiosa (1987). El treball ressegueix els elements de continuïtat i els elements de divergència de La veu melodiosa respecte de la narrativa anterior

Ressenya a Josep Ribera Ribera, El Diccionari inèdit de C. M. G.: Una aproximació al valencià del segle XIX. València / Barcelona: IIFV / PAM, 2016

Ressenya a Josep Ribera Ribera, El Diccionari inèdit de C. M. G.: Una aproximació al valencià del segle XIX. València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat , 2016, 520 pp. ISBN:  978-84-9883-845-9 Review to osep Ribera Ribera, El Diccionari inèdit de C. M. G.: Una aproximació al valencià del segle XIX. València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat , 2016, 520 pp. ISBN:  978-84-9883-845-9</jats:p

Extemporalia - Music, Philology, and Nietzsche’s Misology

Os biógrafos de Nietzsche geralmente basearam sua mudança para a filosofia no abandono da filologia acadêmica. As frequentes declarações dos filósofos de suspeita em relação à linguagem verbal – a misologia de Nietzsche – parece confirmar então essa mudança decisiva. No entanto, se alguém considerar, ao invés disso, a obra filosófica como mais contínua aos estudos filológicos prévios, pode-se considerar a preocupação incansável de Nietzsche com a escrita, tanto filológica como filosófica, primeiro como renúncia e depois como redescoberta de suas aspirações musicais. Depois de explorar o envolvimento inicial de Nietzsche com a música, o seguinte artigo centra-se nas reflexões sobre ritmo e música do jovem professor, as quais parecem referir-se ao seu desejo de uma filologia mais musical e subsequentemente uma filosofia musicalmente mais perspicaz. Mas, o que exatamente deveria vincular uma filologia musical? O que significa precisamente emprestar “um ouvi sutil e paciente” para a filosofia

Teoria i història literàries gregues

Aquest opuscle pretèn d'oferir una eina bàsica d'aprenentatge de la literatura grega antiga des d'una doble perspectiva: en primer lloc, i per als alumnes de l'especialitat de Filologia Clàssica, plantegem les qüestions més importants –orígens i situació de la literatura grega; sistema dels gèneres; creació, funcions, difusió i transmissió de l'obra literària; paper social del creador literari; periodologia-; segonament, per als alumnes de literatura de qualsevol especialitat humanística, i especialment per als de la matèria Literatura grecoromana, del minor de Filologia Clàssic

Introducció

Introducció al monogràfic sobre «Filologia romànica» coordinat per Emili Casanova i Joaquim Martí