Ageing and improved public management: the case of Barcelona and social superblocks

Barcelona is getting older. There are nearly 350,000 registered residents aged 65 or over in our city, and the forecasts say that there will be around 375,000 before 2030, or nearly 400,000: 25% of the population, when the baby boom generation, born between 1960 and 1975, become senior citizens

Les Estratègies de les àrees metropolitanes europees davant de l'ampliació de la Unió Europea

En aquest article s'estudia l'estratègia de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) per afrontar l'impacte de la globalització, comparant-la amb les de les trenta principals regions metropolitanes de la Unió Europea anterior a l'ampliació de 2004. L'estudi classifica en tres tipus generals les estratègies o especialitzacions funcionals de les àreesmetropolitanes definides comciutat esbarjo, ciutat seu i ciutat innovació. El grau d'especialització en cadascuna de les funcions es calcula mitjançant la síntesi d'una bateria d'indicadors. L'anàlisi quantitativa permet posicionar la RMB en el conjunt de les àrees metropolitanes en termes de resultats segons les especialitzacions funcionals així comen termes de potencial i efectuar recomanacions permillorar-ne el posicionament.The aim of this research is to compare the strategy of Barcelonas Metropolitan Region to address the impact of globalisation. At the same time, it is compared to the thirty most important metropolitan regions in the European Union before the expansion in 2004. This paper classifies the functional strategies of the metropolitan areas into three general types: free-time city, basecity and innovation-city. The degree of specialisation is calculated by the summary of a set of indicators. Quantitative analysis enables the Metropolitan Region of Barcelona to position itself in the framework of the metropolitan areas and recommend strategies to improve its position

Les Estratègies de les àrees metropolitanes europees davant de l'ampliació de la Unió Europea

En aquest article s'estudia l'estratègia de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) per afrontar l'impacte de la globalització, comparant-la amb les de les trenta principals regions metropolitanes de la Unió Europea anterior a l'ampliació de 2004. L'estudi classifica en tres tipus generals les estratègies o especialitzacions funcionals de les àreesmetropolitanes definides comciutat esbarjo, ciutat seu i ciutat innovació. El grau d'especialització en cadascuna de les funcions es calcula mitjançant la síntesi d'una bateria d'indicadors. L'anàlisi quantitativa permet posicionar la RMB en el conjunt de les àrees metropolitanes en termes de resultats segons les especialitzacions funcionals així comen termes de potencial i efectuar recomanacions permillorar-ne el posicionament.The aim of this research is to compare the strategy of Barcelona’s Metropolitan Region to address the impact of globalisation. At the same time, it is compared to the thirty most important metropolitan regions in the European Union before the expansion in 2004. This paper classifies the functional strategies of the metropolitan areas into three general types: free-time city, basecity and innovation-city. The degree of specialisation is calculated by the summary of a set of indicators. Quantitative analysis enables the Metropolitan Region of Barcelona to position itself in the framework of the metropolitan areas and recommend strategies to improve its position

Les estratègies de les àrees metropolitanes europees davant de l'ampliació de la Unió Europea

En aquest article s'estudien els resultats i el potencial de l'estratègia de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) per afrontar l'impacte de la globalització, comparant-la amb la de les trenta principals regions metropolitanes de la Unió Europea abans de l'ampliació que ha tingut lloc l'any 2004. L'anàlisi parteix de les lliçons de la nova geografia econòmica sobre l'impacte de la mundialització en les regions metropolitanes. L'estudi classifica en tres tipus generals les estratègies o especialitzacions funcionals de les àrees metropolitanes que anomenem ciutat esbarjo, ciutat seu i ciutat innovació. Aquesta anàlisi quantitativa ens permet situar la RMB en el conjunt de les àrees metropolitanes en termes de resultats segons les especialitzacions funcionals, com també en termes de potencial.This article assesses the results and potential of Barcelona Metropolitan Areas strategy to tackle the impact of globalisation. The strategy is compared to those unfolded in thirty other important metropolitan regions present in the EU prior to its enlargement in 2004. The analysis is based on lessons in new economic geography on the impact of globalisation in metropolitan regions. The study divides the strategies or functional specialisations of metropolitan areas into three general categories: leisure-city, headquarters-city and innovation-city. This quantative analysis allows Barcelona Metropolitan Area to be positioned in all three metropolitan areas in terms of the results according to the functional specialisations as well as in terms of potential

Les estratègies de les àrees metropolitanes europees davant de l'ampliació de la Unió Europea

En aquest article s'estudien els resultats i el potencial de l'estratègia de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) per afrontar l'impacte de la globalització, comparant-la amb la de les trenta principals regions metropolitanes de la Unió Europea abans de l'ampliació que ha tingut lloc l'any 2004. L'anàlisi parteix de les lliçons de la nova geografia econòmica sobre l'impacte de la mundialització en les regions metropolitanes. L'estudi classifica en tres tipus generals les estratègies o especialitzacions funcionals de les àrees metropolitanes que anomenem ciutat esbarjo, ciutat seu i ciutat innovació. Aquesta anàlisi quantitativa ens permet situar la RMB en el conjunt de les àrees metropolitanes en termes de resultats segons les especialitzacions funcionals, com també en termes de potencial.This article assesses the results and potential of Barcelona Metropolitan Area’s strategy to tackle the impact of globalisation. The strategy is compared to those unfolded in thirty other important metropolitan regions present in the EU prior to its enlargement in 2004. The analysis is based on lessons in new economic geography on the impact of globalisation in metropolitan regions. The study divides the strategies or functional specialisations of metropolitan areas into three general categories: leisure-city, headquarters-city and innovation-city. This quantative analysis allows Barcelona Metropolitan Area to be positioned in all three metropolitan areas in terms of the results according to the functional specialisations as well as in terms of potential

Design of a simpler ampere-hourmeter

In any application in which working with batteries is a must, the knowledge of the batteries’ state-of-charge (SOC) is a fundamental parameter for anyone, so it determines the remaining capacity in the battery. There exist several methods for the estimation of this SOC in Lead-acid batteries; however, when the requisites of the measuring method must offer, besides precision and reliability, the possibility to integrate the results into an automatized system, the Coulomb’s counter is the method that prevails. This paper presents, then, the design of a simpler Ampere-hourmeter based lead-acid battery SOC estimating system. Supported by previous studies in the field of SOC estimation in Hybrid Electric Vehicles and by experimental tests carried out by the researchers, the modelling of the simpler measuring system has been parameterized by following Peukert’s Equation, and afterwards it has been integrated into a data acquisition and processing system designed through a CSNX25 current sensor and a low-cost and low-consume 16F877 microcontroller. The fundamental conclusion of this paper is that obtaining an accurate result while estimating the SOC of a lead-acid battery with an simpler Ampere-hourmeter developed through a microcontroller based system is achievable but only if the used microcontroller holds enough memory to include the whole data treatment algorithms.Peer ReviewedPostprint (published version

Sobre la Renta Básica y la desigualdad de género

La renta básica (RB) ha recibido muchas críticas desde que es conocida ya hace al menos tres décadas. La de que no es una buena medida para las mujeres (crítica que tiene algunas variantes) empezó con cierta fuerza y se ha ido apagando con el tiempo porque muchas feministas han defendido el papel que la RB podría jugar en su larga lucha por la igualdad. Por ejemplo, para poner solamente una cita, la de la veterana feminista Carole Pateman, que ya dijo hace una década: 'Una Renta Básica es importante para el feminismo y la democratización precisamente porque está pagada no a los hogares sino a los individuos como ciudadanos' (el énfasis es de la autora). Pero la crítica resurge de vez en cuando

¿Siete argumentos en contra de la Renta Básica? No exactamente

Como es habitual cuando una propuesta normativa de envergadura, y la RB lo es, se convierte en tema de intenso debate público, surgen como setas en otoño "amigos" y "enemigos" de la propuesta. Y bien está, pero creemos que vale la pena intentar aportar algunos conocimientos viejos, porque siguen siendo buenos, así como otros más nuevos, porque son necesarios. Para lo que pueda servir. Al fin y al cabo, el artículo de Eduardo Garzón intenta discutir en serio y honradamente algunas cuestiones en relación con la RB, lo que permite en principio un intercambio intelectualmente fecundo y ad rem. No pocas veces se ha criticado a la RB per fas et nefas: porque sería intrínsecamente perversa, o neoliberal, o estatalista, o patriarcal, o porque iría en contra del pleno empleo, o porque buscaría una sociedad de subsidiados. O, ¿cómo no?, porque no acaba con todas las injusticias del capitalismo. En esos casos, el debate serio ya es más difícil