595 research outputs found
De tumbas de metalúrgico en el Nordeste peninsular. El forat de la Tuta (Riner, Solsonès, Lleida)
Este trabajo constituye una revisión crítica del emblemático yacimiento del Forat de la Tuta (Riner, Solsonès, Lleida), interpretado a día de hoy como una de las pocas minas prehistóricas de cobre del Nordeste de la Península Ibérica. Para ello se ha llevado a cabo un estudio interdisciplinar de las características del hallazgo y de los materiales recuperados (estudio antropológico, datación radiocarbónica, análisis composicional de minerales). Los resultados obtenidos permiten plantear una nueva interpretación: en lugar de una mina, nos encontramos frente a la tumba de un sujeto relacionado con la producción metalúrgica (tumba de metalúrgico), la única conocida hasta el momento en el área catalana. Tras la comparación con otros contextos similares, peninsulares y europeos, se presenta finalmente una valoración del yacimiento en relación a las características principales de la metalurgia del Bronce Inicial.This work constitutes a critical review of the landmark site of Forat de la Tuta (Riner, Solsonès region, Lleida province), interpreted currently as one of the few prehistoric copper mines in North-Eastern Iberia. We have conducted an interdisciplinary study of the characteristics of the find and the materials recovered (anthropological study, radiocarbon dating, mineral composition analysis). The results obtained make possible to propose a new interpretation: instead of a mine, we are faced with the grave of an individual related to metal production (metalworker burial), the only known so far in the Catalan area. After comparison with other similar contexts, European and from mainland Iberia, we finally made a site assessment in relation to the main features of the Early Bronze Age metallurg
Prehistoric mining and metallurgy in the Priorat and bordering areas (province of Tarragona). State of the issue
En los últimos 15 años se han desarrollado diversos proyectos de
investigación centrados en la minería y la metalurgia prehistóricas
en el Priorat. Gracias a estos, el conocimiento sobre este tema se
ha visto notablemente incrementado hasta el punto de convertirse
en el territorio del nordeste con más datos disponibles. El presente
artículo tiene como objetivo mostrar este conjunto de nuevos
datos (arqueológicos y arqueométricos) así como las interpretaciones
que de ellos se derivan para avanzar en el conocimiento de
la producción metalúrgica en las comunidades del Calcolítico y la
Edad del Bronce.In the last 15 years a few research projects have been carried
out focused on prehistoric mining and metallurgy in the Priorat
area. Because of their results, knowledge on this subject has been
increased significantly, to the point of becoming the territory of
the Northeast of the Iberian Peninsula with more data available.
Is the goal of this article to expose this set of new data (archaeological
and archaeometric) as well as to treat the interpretations
derived from them, advancing in the knowledge of metallurgical
production in the Chalcolithic and Bronze Age communities
Nucleosome dynamics during the expression of the meiotic transcriptional programme in Schizosaccharomyces pombe
Trabajo presentado al 7th International Fission Yeast Meeting celebrado en Londres del 24 al 29 de Junio de 2013.Nucleosomes facilitate the packaging of the eukaryotic genome and modulate the access of regulators proteins to DNA. To determine the extent of chromatin remodelling along a developmental process, we have generated high-resolution nucleosome maps by next generation sequencing that allow us to determine the localization and dynamics of individual nucleosomes during mitosis and meiosis in Schizosaccharomyces pombe. We show that remodelling is limited to approximately 1000 nucleosomes that represent 1.5% of the genome and map to the promoters of a subset of meiosis-specific genes. This fraction contrasts sharply with the remaining 98.5% of the genome, which is organized in a pattern of highly positioned nucleosomes that remains virtually invariable during mitosis and meiosis. This pattern is maintained despite the different processes undergone by the chromosomes, and even across genes that display widely different levels of expression. We also show that nucleosome-depleted regions at the 5’ end of genes overlap precisely with clusters of binding sites for transcription factors that are specific for different functional classes of genes. These results suggest the possibility that the sequence-dependent positioning of transcription complexes at promoters could contribute to maintaining a constant nucleosome pattern across the genome.Peer reviewe
El vaso geminado de Cova dels Assedegats (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Tarragona). Adenda a Soriano y Amorós (2014)
En el número 24 de la Revista d'Arqueologia de Ponent los autores publicaron un trabajo donde se recogían todos los ejemplares de vasos geminados documentados en el nordeste de la Península Ibérica ("El vaso geminado de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Barcelona) y las relaciones nordeste - levante - Valle del Ebro durante la Edad del Bronce", 2014: 9-25). En dicho artículo, uno de los geminados, procedente de Cova dels Assedegats, restaba pendiente de confirmación al no poder corroborarse su existencia. Habiendo localizado dicho vaso, procedemos a su descripción morfológica, contexto de hallazgo y cronología.In the 24th issue of the Revista d'Arqueologia de Ponent the authors published an article in which they listed all the geminate vessels documented in the northeastern Iberian Peninsula ("The geminate vessel from Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Barcelona) and the relationships between the northeast, the Valencian region and the Ebro Valley on the Iberian Peninsula during the Bronze Age", 2014: 9-25). In that article one of the geminate vessels, that from Cova dels Assedegats, remained pending confirmation since we were unable to corroborate its existence. Having located that vessel, we now provide its morphological description, archaeological context and chronology
El vaso geminado de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Barcelona) y las relaciones nordeste – levante – Valle del Ebro durante la Edad del Bronce
Este trabajo presenta un nuevo vaso geminado recuperado en
el yacimiento de Camp Cinzano, un asentamiento del tipo “agrupamiento
de fosas” del Bronce Inicial fechado C14 entre 1900 y 1550
cal ANE. Se enumeran los restantes vasos geminados procedentes
del nordeste, según su descripción, contexto de hallazgo y cronología.
La comparación entre los materiales recuperados en dichos
yacimientos y en otros de la Península Ibérica con presencia de
vasos geminados muestra coincidencias importantes en diferentes
ámbitos de la cultura material (tipos cerámicos, técnicas alfareras,
tecnología metalúrgica, industria ósea). Estos datos constatan la
existencia durante la Edad del Bronce de fluidas relaciones entre
el nordeste y el levante (Bronce Valenciano), en términos de intercambios
o influencias. Por el contrario, entre el nordeste y el Valle
del Ebro se sugiere recuperar la hipótesis, a corroborar o refutar
en el futuro, de la existencia de cierta unidad cultural (Bronce
Pirenaico), siguiendo el modelo planteado por otros investigadores
para los territorios al norte del Ebro
L’activité minière préhistorique dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Étude sur la Coveta de l’Heura et l’exploitation du cuivre à la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne)
Cet article présente le résultat d’une étude détaillée de la mine de la Solana del Bepo (Tarragone,
Espagne), ainsi que du site archéologique de la Coveta de l’Heura qui lui est lié. Ces deux
gisements, découverts peu après les années 1950, n’avaient été étudiés que de façon très
générale. Ces études ne résolvaient pas les questions en rapport avec les vestiges qui y ont été
retrouvés. D’un point de vue méthodologique, notre étude tient compte des aspects
archéologiques, historiques et archéométriques, ce qui permet de situer la mine dans son
contexte. Nous ne disposons pas de données chronologiques directes du site de la Solana del
Bepo, puisque les nombreux objets macrolithiques destinés à l’extraction minière qui y ont été
retrouvés ont bénéficié seulement d’un faible diagnostic de ce point de vue. Nous pouvons, en
revanche, dater le site voisin de la Coveta de l’Heura entre le Chalcolithique récent et le Bronze
ancien et moyen. D’autre part, la caractérisation isotopique des mines du bassin du Montsant,
dont la Solana del Bepo fait partie, et leur comparaison avec les analyses d’isotopes pratiquées
sur des vestiges de la région, permettent d’affirmer que l’exploitation minière du bassin pendant la
Préhistoire est une réalité démontrable. Les instruments d’exploitation minière récupérés à la
Solana del Bepo sont constitués d’un ensemble de 81 outils macrolithiques, dont la plupart sont
des pics avec un degré élevé d’élaboration, et qui présentent dans leur grande majorité des
dispositifs d’emmanchement. La Coveta de l’Heura a été utilisée, entre autres fonctions, comme
grotte funéraire, atelier de confection de pointes de flèches en silex et atelier métallurgique. Ses
caractéristiques matérielles correspondent pour la plupart au Chalcolithique récent, ce qui a été
corroboré par une datation au 14C, et en raison de ses similarités avec les groupes languedociens
de la fin du Néolithique. Concernant ce dernier aspect, il convient de mentionner la présence de
formes céramiques qui ont un lien évident avec les groupes chronoculturels du Véraza-
Fontbouïsse, ainsi qu’une perle en plomb – un élément très caractéristique de Fontbouïsse –
élaborée cependant avec du métal du bassin minier de Molar-Bellmunt-Falset, géographiquement
proche de celui du Montsant. Si nous considérons la région que nous étudions dans le contexte du
Nord-Est de la péninsule Ibérique, il est évident que c’est la zone qui dispose du plus grand
nombre de preuves d’activités minières et métallurgiques pour la période qui englobe le
Chalcolithique récent (2800-2300 cal. BC) et le Bronze ancien et moyen (2300-1300 cal. BC).
Concernant la première période, il conviendrait d’y inclure les preuves d’exploitation de minerai
des bassins miniers du Montsant et de Molar-Bellmunt-Falset, constituées respectivement par les
haches plates en cuivre de la Cova M d’Arbolí et par la perle en plomb de la Coveta de l’Heura.
Les sept vases à réduire les minerais de cuivre découverts se placent chronologiquement dans un
moment indéterminé de cette frange temporelle (2800-1300 BC). Le poignard aux trois rivets de la
Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí), daté de ca 1850 cal. BC, a été élaboré avec du
minerai de cuivre du Montsant, ce qui certifie son exploitation entre le Bronze ancien et le Bronze
moyen. D’autre part, la découverte récente d’une nouvelle mine préhistorique dans le bassin du
Montsant, la mine de la Turquesa ou del Mas de les Moreres, en cours d’étude, a permis le mise
au jour de nouveaux outils miniers et fourni de nouvelles données analytiques, aussi bien du point
de vue de la composition que de l’isotopique, qui permettent une meilleure caractérisation de
l’exploitation minière du Nord-Est de la Péninsule Ibérique.En aquest article presentem el resultat d’un estudi detallat de la mina de la Solana del Bepo
(Tarragona, Espanya), així com del jaciment de la Coveta de l’Heura que ha estat tradicionalment
vinculat al primer. Descoberts la dècada dels 50, aquests jaciments només han estat estudiats de
manera molt general, sense resoldre les problemàtiques a ells associades. Des del punt de vista
metodològic, es tenen en consideració tant els aspectes arqueològics com els històrics i
arqueomètrics, cosa que permet situar la mina en el seu context. No disposem de dades
cronològiques directes de la Solana del Bepo i els instruments macrolítics recuperats destinats a
l’explotació minera només proporcionen indicacions tipo-cronològiques febles. Per contra, podem
datar la Coveta de l’Heura en el calcolític final i el bronze inicial. La caracterització isotòpica de les
mines de la conca del Montsant, de la qual forma part la Solana, i la comparació d’aquestes dades
amb les anàlisis isòpiques realitzades sobre peces metàl · liques de la regió permeten afirmar que recuperats a la Solana constitueixen un conjunt de 81 artefactes, la major part dels quals són pics, la
majoria amb un alt grau de transformació, i presenten quasi sempre dispositius d’emmanegament. La
Coveta de l’Heura fou utilitzada successivament com a taller de puntes de sílex, com a cova funerària, i
com a taller metal · lúrgic. Les evidències materials recuperades a la cova corresponen en bona part al
calcolític final, cosa que una datació radiocarbònica i les seves similituds amb els grups llenguadocians de finals del neolític corroboren. Diferents formes ceràmiques tenen lligams evidents amb els grups crono-culturals de Véraza-Fontbouïsse, mentre que una dena de collaret en plom constitueix un element molt característic de Fontbouïsse, tot i que està elaborada localment amb mineral de la veïna conca prioratina de Molar-Bellmunt-Falset. En el context català l’alt Priorat constitueix una de les zones amb més testimonis d’activitats mineres i metal · lúrgiques en el període que engloba el calcolític recent (2800-2300 cal. BC) i el bronze inicial (2300-1300 cal. BC). En el primer d’aquests períodes se situen proves d’explotació de les conques dels Montsant i de Molar-Bellmunt-Falset, les destrals planes de coure de la cova M d’Arbolí en el primer cas i la dena de collaret de plom en el segon, entre altres. Les troballes de vasos de reducció a la comarca i els seus voltants s’inscriuen en un moment indeterminat d’aquesta franja temporal (2800-1300 cal. BC). El punyal amb tres reblons de la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, datat ca 1850 cal. BC, fou elaborat amb coure del Montsant, fet que certifica l’explotació en aquests moments. Per altra banda, la descoberta recent d’una nova mina prehistòrica, la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, en curs d’estudi, ha permès recuperar un important lot d’estris miners de pedra, així com noves dades analítiques que permeten una caracterització millor de les explotacions mineres a Catalunya.Since the year 2000 we have been undertaking a research programme into prehistoric mining and
metallurgy. It focuses on the contextual and archaeometric characterisation (composition and lead isotope analyses) of the Priorat mining and metallurgy basins (Tarragona province, Spain) : the Molar-Bellmunt-Falset basin to the south and the Montsant basin to the north. In recent years our research has focused on the latter zone, which has a high density of metal mineral resources (copper and lead). Our work to date has followed three parallel and interconnected lines of research : a) geomineral surveys and the analytical characterisation of more than a dozen mines in the area ; b) archaeometric analyses and the study and reinterpretation of archaeological data from earlier field research ; and c) the localisation and excavation of a previously unstudied prehistoric copper mine, La Turquesa or Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant). The contribution we present here focuses on the second line of research and is based on a detailed study of La Solana del Bepo mine, as well as the related La Coveta de l’Heura (Ulldemolins) archaeological site. Both sites were discovered just before the middle of the last century, but only very generalist studies have been made of them to date. None of these studies has emphasised the importance of the documented archaeological evidence of prehistoric mining and metallurgy in the north-east of the Iberian Peninsula. In methodological terms, this study takes into account the archaeological, historical and archaeometric aspects, thus placing the sites in their correct regional context. The mining tools found at La Solana del Bepo are unique in the whole north-east : the assemblage of finds from the survey consists of 81 macrolithic artefacts, mainly highly intensively manufactured picks, most of which have fittings for handles. The main aspects revealed by the traceological study and analysis of the tools are the use of local rock types, the continuous reuse of tools, even after they were broken, and the presence of copper residue on some percussion surfaces. We have no direct chronological data as, although abundant, the tools provide little information in this respect ; however, we can date the neighbouring La Coveta de l’Heura archaeological site between the Late Chalcolithic (2800-2300 cal. BC) and the Early to Middle Bronze Age (2300-1300 cal. BC). On the other hand, the isotopic characterisation of the Montsant basin mines, of which Solana del Bepo is one, and its comparison with the isotopic analyses of finds from the area, prove that mining activities were carried out there during prehistory. La Coveta de l’Heura, located barely half a kilometre from Solana del Bepo, is an archaeological site in a para-dolmenic shelter that at different times has served as a collective burial site, a flint arrowhead workshop and a metallurgic workshop. The evidence
for metallurgy consists of a smelting vessel, pieces of copper-bearing mineral, various bronze smelting
remains, a copper awl and a rolled bronze plate bead. The assemblage of finds, which shows affinities with the Fontbouïsse horizon, is mainly from the Late Neolithic/ Chalcolithic and we have a radiometric dating to corroborate this. Especially noteworthy are the pottery finds that are clearly related to the Neolithic of the Languedoc, as well as a lead bead, a type of ornament highly characteristic of Fontbouïsse and the only one of its type documented to date on the whole of the Iberian Peninsula. However, in this case the bead is made of local lead. Other finds, for example the evidence of bronze, indicate that the shelter was also used during the Early and Middle Bronze Age. If we look at our study zone in the context of the north-eastern Iberian Peninsula, there can be no doubt that both in relative and absolute terms it is the area with the largest amount of evidence of prehistoric mining and metallurgy. It is in the Late Chalcolithic (2800-2300 ca. BC) that we have to place the evidence of mineral exploitation in the Montsant and Molar-Bellmunt-Falset mining basins, a chronology corroborated by lead isotope data from the flat axes found at Cova M in Arbolí and the lead bead from La Coveta de l’Heura. With the current state of art, we are unable to specify between that period and the Early and Middle Bronze Age (2300-1300 cal. BC). We can highlight the find of eight smelting vessels, one of which appears to have been used for smelting mineral ore from the Montsant basin. The three-rivet dagger from La Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí), dated to c. 1850 cal. BC, was made of copper mineral from Montsant and confirms mining in that area between the Early and Middle Bronze Age. On the other hand, the recent discovery of a previously unknown prehistoric mine in the Montsant basin, La Turquesa or Mas de les Moreres, which is still being studied, has given us another unique set of mining tools (almost 75 implements), together with analytical data, both compositional and isotopic, with which we can improve our characterisation of mining in the north-eastern Iberian Peninsula
PV solar investors versus the kingdom of spain: firts state victory, at least 27 more rounds to go
Abstract: The purpose of this work is to examine the matter relating to the recognition and enforcement of arbitral awards that have been cancelled in the country where the arbitration was held. Recent decisions have seen the United Kingdom and United States distance themselves from what had hitherto been a majority trend: that an award cancelled in the country where the arbitration was held cannot be recognized and enforced in another jurisdiction.Peer ReviewedPostprint (published version
El efecto de Brexit en la validez de las clausulas arbitrales existentes con Londres como sede del arbitraje y en la decisión de las partes de pactar a futuro cláusulas arbitrales con Londres como sede del arbitraje
El objetivo de este trabajo es analizar la cuestión relativa al potencial efecto que la decisión del Reino Unido de abandonar la Unión Europea va a tener en, primero, las cláusulas arbitrales existentes en las que las partes han elegido el Londres (o un lugar del Reino
Unido) como sede del arbitraje y, segundo, en la decisión de futuras partes contratantes de escoger Londres como sede del arbitraje.
[ANGLÈS]
The aim of this paper is to analyze the potential effect that the decision of the United Kingdom to leave the European Union (Brexit) will have, first, on the existing arbitration clauses in which the parties have chosen London (or a place inside the United Kingdom)
as seat of arbitration and, second, on the decision of future contracting parties to agree on London as the seat of the arbitrationPeer ReviewedPostprint (updated version
Organización de los nucleosomas y regulación del genoma en el género Schizosaccharomyces
[ES] Los nucleosomas facilitan el empaquetamiento del genoma en el núcleo eucariótico y modulan el acceso de los reguladores al ADN. Una descripción detallada de la organización y remodelamiento de la cromatina bajo diferentes condiciones fisiológicas y en especies distintas es fundamental para entender su contribución a la regulación y evolución de los genomas.
Para determinar la dinámica de la cromatina bajo programas transcripcionales diferentes hemos generado mapas de nucleosomas de alta resolución en Schizosaccharomyces pombe. Nuestros resultados muestran que el 98,5% del genoma permanece prácticamente invariable durante mitosis y meiosis, mientras que el remodelamiento se limita a la exclusión de 1100 nucleosomas aproximadamente localizados en los promotores de un subconjunto de genes expresados diferencialmente durante meiosis. Estas regiones libres de nucleosomas (NDRs) inducibles y las que están presentes de forma constitutiva en el genoma solapan de forma precisa con grupos de sitios de unión para factores de transcripción (TF) específicos de meiosis y de diferentes clases funcionales de genes respectivamente. La deleción individual de dos TFs afecta solamente a una pequeña fracción de todas las NDRs a las que se unen in vivo, indicando que los factores de transcripción contribuyen colectivamente al mantenimiento de las NDRs. Además, el análisis de otras dos especies del mismo género, S. octosporus y S. japonicus, muestra que la organización nucleosomal de regiones transcritas e intergénicas y los motivos reguladores encontrados en las NDRs genómicas están muy conservados en las levaduras de fisión, siendo el grado de conservación mayor entre S. pombe y S. octosporus, las dos especies más próximas evolutivamente.
Nuestros resultados en tres especies diferentes revelan un patrón de nucleosomas estricto y constante que favorece la concentración de los reguladores en las NDRs. El análisis de los grupos de motivos reguladores en esta fracción discreta del genoma facilitará la definición de las redes regulatorias eucarióticas.
Nuestros resultados muestran que el 98,5% del genoma permanece prácticamente invariable durante mitosis y meiosis, mientras que el remodelamiento se limita a la exclusión de 1100 nucleosomas aproximadamente localizados en los promotores de un subconjunto de genes expresados diferencialmente durante meiosis. Estas regiones libres de nucleosomas (NDRs) inducibles y las que están presentes de forma constitutiva en el genoma solapan de forma precisa con grupos de sitios de unión para factores de transcripción (TF) específicos de meiosis y de diferentes clases funcionales de genes respectivament
- …