Localització dels conreus irrigats de la plana de l'Alt i el Baix Empordà a través de l'anàlisi geohistòrica i de la teledetecció

Les comarques empordaneses presenten un dels paisatges agraris més diversificats i apreciats de Catalunya. L'article constitueix un exemple d'ús conjunt en l'anàlisi agrícola de dues disciplines ben diferenciades fins a l'actualitat: la geohistòria i la teledetecció. D'una banda, la geohistòria ha permès analitzar les transformacions humanes i les repercussions en els conreus més significatives de les planes de l'Alt i del Baix Empordà des del segle XVIII. A causa de la similar estructura geofísica i d'evolució geohistòrica, per exemple amb les dessecacions d'estanys i llacunes o amb les desviacions dels trams finals dels cursos fluvials, les dues planes han estat tractades conjuntament. D'altra banda, la teledetecció a través d'imatges de satèl·lit ha permès cartografiar els conreus de l'any 2004 amb una elevada fiabilitat, gràcies al mètode emprat i a l'anàlisi geohistòrica.Las comarcas ampurdanesas (nordeste de Catalunya) presentan uno de los paisajes agrarios más diversificados y ricos del Principado. El artículo constituye un ejemplo de uso conjunto en el análisis agrícola de dos disciplinas bien diferenciadas hasta la actualidad: la geohistoria y la teledetección. Por una parte, la geohistoria ha permitido analizar las transformaciones humanas y sus repercusiones en los cultivos más significativas de las llanuras del Alt y el Baix Empordà desde el siglo XVIII. A causa de la similar estructura geofísica y de evolución geohistórica, por ejemplo con desecaciones de lagunas o con los desvíos de los tramos finales de los cursos fluviales, las dos llanuras han sido tratadas conjuntamente. Por otra parte, la teledetección a través de imágenes de satélite ha permitido cartografiar los cultivos del año 2004 con una elevada fiabilidad, gracias al método usado y al análisis geohistórico.La région de l'Empordà (nord-est de Catalogne) présente un des paysages agricoles plus diversifiés et riches de Catalogne. L'article est un exemple d'utilisation conjointe dans l'analyse agricole de deux disciplines bien différenciées jusqu'à l'actualité: la géohistoire et la télédétection. D'une partie, la géohistoire a permis d'analyser les transformations humaines et ses répercussions dans les cultures plus significatives des plaines l'Alt et du Baix Empordà depuis le XVIIIème siècle. En raison de la structure géophysique semblable et d'évolution géohistoire, par exemple avec des dessèchements de lacunes ou avec les déviations des tronçons finaux des cours fluviaux, les deux plaines ont été traitées conjointement. D'autre part, la télédétection à travers des images de satellite a permis de dessiner cartes des cultures de l'année 2004 avec une fiabilité importante, grâce au méthode utilisée et à l'analyse géohistoire.The Empordà region (northeastern of Catalonia) displays one of the most diversified and rich agrarian landscapes of Catalonia. The article is an example of joint use in affluent the agricultural analysis of two differentiated disciplines until the present time: geo-history and remote sensing. On the one hand, geo-history has allowed analyzing the human transformations and their repercussions in the most significant crops of the plains of the Alt and the Baix Empordà from century XVIII. Because of the similar geophysical structure and geo-historical evolution, for example with dryings of lagoons or the deflections of the final sections of the fluvial courses, the two plains have been dealt jointly. Of the other hand, remote sensing through satellite images has allowed mapping the crops of year 2004 with a high reliability thanks to the used method and the geo-historical analysis

Aportació del programari lliure a la docència de la cartografia i fotointerpretació digital

"Cartografia i Fotointerpretació" és una assignatura obligatòria de primer cicle de les llicenciatures de Ciències Ambientals i de Geografia de la UAB. Arrel del procés de convergència a l'EEES i també fruit dels canvis profunds produïts en la Cartografia per la contribució de la informàtica, s'ha copsat la necessitat d'adaptar les pràctiques del format en paper al format digital a través del programa MiraMon, gratuït pels alumnes de les universitats catalanes. Cal remarcar que la incorporació a les aules de programes informàtics per realitzar processaments cartogràfics ha estat molt diversa degut als elevats costos i a la manca de formació específica del professorat. Per aquest motiu aquesta comunicació presenta el procés d'adaptació a format digital de les pràctiques i del treball de curs de l'esmentada assignatura, realitzat durant els darrers dos cursos acadèmics. La metodologia didàctica emprada es basa en el model pràctic, o d'aprenentatge per descobriment, on l'alumne ha de representar la informació adient per obtenir l'objectiu final. Dins d'aquest marc, es considera que el professor és el guia que facilita la construcció de l'aprenentatge. A partir de la metodologia aplicada, els alumnes adquireixen la capacitat d'interpretar fotografies aèries així com els coneixements necessaris per a la realització de cartografia digital. Al final de curs l'autonomia de l'alumne es veu reforçada per la capacitat de crear cartografia des del seu propi ordinador amb MiraMon sense cap cost econòmic addicional. Els resultats mostren que més del 80% dels alumnes han aprovat l'assignatura, obtenint unes competències molt útils per al seu futur professional i, a més, amb un estimable estalvi de paper."Cartography and Photointerpretation" is a first cycle compulsory subject from the Environmental Sciences and Geography degrees of the Autonomous University of Barcelona. Due to the process of convergence to the European Higher Education Area and also due to the deep changes produced in Cartography as a consequence of computer science contribution, it has grasped the need to adapt the practices of this subject from paper to digital format using MiraMon software, free for students of Catalan universities. It is necessary to remark that the incorporation in the classrooms of computer programs to carry out cartographic processing has been very diverse due to the high costs and to the lack of specific training of the teaching staff. For this reason this communication presents the process of adaptation to digital format of practices and of final work, carried out during the last two academic courses. The used didactic methodology is based on the practical model, or learning for discovery, where the student has to represent the suitable information to obtain the final goal. In this context, it is considered that the teacher is the guide who facilitates the construction of the learning. Thanks to the applied methodology, the students acquire the capacity to interpret aerial photos as well as the knowledge necessary for the realization of digital cartography. At the end of the course the student autonomy is reinforced by the capacity to create cartography from his personal computer with MiraMon without any additional economic cost. The results show that more of 80% of the students have passed the subject, obtaining some very useful competences for their professional future and, moreover, with a lovable saving of paper

Land Change Science and the STEPLand Framework : An Assessment of Its Progress

This contribution assesses a new term that is proposed to be established within Land Change Science: Spatio-TEmporal Patterns of Land ('STEPLand'). It refers to a specific workflow for analyzing land-use/land cover (LUC) patterns, identifying and modeling driving forces of LUC changes, assessing socio-environmental consequences, and contributing to defining future scenarios of land transformations. In this article, we define this framework based on a comprehensive meta-analysis of 250 selected articles published in international scientific journals from 2000 to 2019. The empirical results demonstrate that STEPLand is a consolidated protocol applied globally, and the large diversity of journals, disciplines, and countries involved shows that it is becoming ubiquitous. In this paper, the main characteristics of STEPLand are provided and discussed, demonstrating that the operational procedure can facilitate the interaction among researchers from different fields, and communication between researchers and policy makers

Què podem fer per protegir les zones agrícoles al voltant de les grans ciutats?

Les delimitacions entre les grans ciutats dels països desenvolupats i les zones agrícoles que les envolten -l'Agricultura Periurbana (AP)- s'estan diluint per la intensa urbanització del sòl. Investigadors del Departament de Geografia de la UAB han estudiat els efectes d'aquest fenomen en els terrenys agrícoles de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre les cinc tipologies d'AP que han identificat, el Parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l'àrea principal a protegir. Els investigadors també proposen la creació d'una xarxa ecològica que integri els cinc tipus de terrenys per conservar els paisatges tradicionals i la seva biodiversitat.Las delimitaciones entre las grandes ciudades de los países desarrollados y las zonas agrícolas que la rodean - la Agricultura Periurbana (AP)- se están diluyendo por la intensa urbanización del sól. Investigadores del Departamento de Geografía de la UAB han estudiado los efectos de este fenómeno en los terrenos agrícolas del Área Metropolitana de Barcelona. Entre las cinco tipologías d'AP que han identificado, el Parque Agrario del Bajo Llobregat debería ser el área principal a proteger. Los investigadores también proponen la creación de una red ecológica que integre cinco tipos de terrenos para conservar los paisajes tradicionales y su biodiversidad.Limits between big cities in developed countries and the rural land around them - the Peri-urban Agriculture (PUA) - are becoming blurred due tointensive ground urbanization. Researchers of the UAB Department of Geography have studied the effects of this process in the Metropolitan Area of Barcelona's farm lands. They have identified five typologies of PUA, of which the Baix Llobregat agricultural park would be the one needing more protection. Researchers also propose to create an ecological network to protect traditional landscapes and their biodiversity

Evolució recent del paisatge agrari de l'Alt Empordà a través de teledetecció i d'índexs paisatgístics

En l'article es presenta el mètode emprat i els resultats obtinguts en l'evolució de les cobertes i usos del sòl extretes d'imatges satèl·lit de vint-i-un municipis de l'Alt Empordà. En concret s'ha quantificat com han evolucionat des del 1977 al 1997 pel que fa a la fragmentació o compactació a través de diversos índexs emprats en l'Ecologia del Paisatge. Els resultats mostren, d'una banda, la compactació de les masses forestals per l'abandonament de vinyes i oliveres, tendència, però, molt afectada pels incendis forestals, i, de l'altra, la fragmentació dels cereals d'hivern fruit de l'homogeneïtzació del blat de moro i del gira-sol, conreus força subsidiats per la Política Agrària Comuna d'aleshores.En el artículo se presenta el método empleado y los resultados obtenidos en la evolución de las cubiertas y usos del suelo extraídas de imágenes de satélite de veintiún municipios del Alt Empordà. En concreto se ha cuantificado como han evolucionado des del 1977 al 1997 en relación a la fragmentación o compactación a través de diversos índices utilizados en la Ecología del Paisaje. Los resultados muestran, por un lado, la compactación de las masas forestales por el abandono de vides y olivos, tendencia muy afectada por los incendios forestales y, por otro lado, la fragmentación de los cereales de invierno fruto de la homogeneización del maíz y del girasol, cultivos con elevados subsidios por parte de la Política Agraria Común en esos años.This paper presents the methodology and analysis of satellite imagery of the evolution of land covers and land uses in twenty-one municipalities of the Alt Empordà. It covers the period from 1977 to 1997 and quantifies its evolution by using some indexes from landscape ecology that assess the level of fragmentation and compactness. The results show us first the increase on the level of compactness for the abandonment of vineyards and olive trees due to the effects of fires. Second, the increase of the level of fragmentation on winter cereals due to the homogenization of corn and sunflower fields heavily subsidized by the Common Agricultural Policy of the European Union

Metodología para el análisis de las transformaciones paisajísticas de áreas rurales mediterráneas. Evolución, causas y consecuencias en el caso del Alto Ampurdán (Noreste de Cataluña)

El artículo presenta una metodología aplicable al análisis de las dinámicas paisajísticas de las áreas rurales mediterráneas a través del uso conjunto de cuatro herramientas: historia, teledetección con imágenes de satélite, regresión multivariante e índices paisajísticos. El primer proceso consiste en el análisis histórico cuyo objetivo es comprender como la acción humana ha transformado el paisaje a través de los siglos. El segundo es el uso de la teledetección y de los sistemas de información geográfica para la obtención de los mapas de cubiertas y usos del suelo de las últimas décadas. A causa de los sensores usados (Multispectral Scanner (MSS) y Thematic Mapper (TM)) se han diferenciado dos subperiodos: 1977-1993, analizado a través de imágenes MSS, y 1991-1997, a través de imágenes TM. En el tercer paso, se analizan las fuerzas inductoras de los cambios a través de la aplicación de la regresión lineal y de la regresión logística multivariante. Finalmente, se cuantifica la evolución paisajística a través de diversos índices propuestos por la Ecología del PaisajeThe paper presents a methodology for analysing the landscape dynamics of Mediterranean rural areas using four tools: historical accounts, satellite remote sensing, multivariate regression and landscape indices. The first step involves in historical analysis to understand how human action has transformed the landscape. The second is the use of remote sensing and geographical information systems to obtain land cover and land use maps from the last decades. Due to the sensors used (Multispectral Scanner (MSS) and Thematic Mapper (TM)) two periods have been differentiated: 1977-1993 analysed with MSS images and 1991-1997 with TM images. In the third step driving forces of land cover and land use changes have been analysed by means of multivariate linear regression and logistic regression Finally, the landscape evolution has been quantified through diverse indices extracted from Landscape Ecolog

Anàlisi dels usos del sòl de la plana de l'Alt Empordà i la seva localització a través de la teledetecció : (1977-1993)

La plana de l'Alt Empordà (nord-est de Catalunya) presentava, en la dècada de 1970, un paisatge intensament humanitzat i diversificat, fruit de l'acció humana al llarg dels segles. L'ús de la teledetecció per a la localització dels usos del sòl de 1977 i de 1993 ens ha permès detectar i analitzar els canvis i processos esdevinguts en aquests setze anys a l'àrea d'estudi. Entre aquests destaquen la intensificació de determinats conreus herbacis, l'increment de la urbanització i la tendència a l'homogeneïtzació paisatgística. La metodologia emprada per a la classificació de les imatges digitals disponibles dels dos anys ha tingut en compte la fragmentació parcel·lària, típica del paisatge mediterrani, i la forta dinàmica temporal dels conreus herbacis, predominants a l'àrea.La llanura del Alt Empordà (nordeste de Cataluña) presentaba, en la década de 1970, un paisaje intensamente humanizado y diversificado fruto de la acción humana en el transcurso de los siglos. El uso de la teledetección para la localización de los usos del suelo de 1977 y de 1993 nos ha permitido detectar y analizar los cambios producidos en el área de estudio. Entre éstos destacan la intensificación de determinados cultivos herbáceos, el incremento de la urbanización y la tendencia a la homogeneización paisagística. La metodología usada, para la clasificación de las imágenes digitales disponibles entre ambos años, ha tenido en cuenta la fragmentación parcelaria, típica del paisaje mediterráneo, y la fuerte dinámica temporal de los cultivos herbáceos, predominantes en el área.La plaine du Alt Empordà (nord-est de Catalogne) montre pendant la décade de 1970 un paysage fortement humanisé et diversifié, fruit de l'activité humaine pendant des siècles. L'uti litsation de la télédétection pour la localisation de l'occupation des sols de 1977 et 1993 nous a permis de détecter et analyser les changements produits pendant ces seize années sur ce site: la intensification de certaines cultures herbacées, la croissance de l'urbanisation et la tendance a l'homogénéïsation du paysage. La metodologie utilisée pour la classification des images numériques disponibles de ces années a pris en compte la fragmentation parcellaire, typique du paysage meditérranéen, et la forte dynamique temporal des cultures herbacées, prédominants sur le territoire.The Alt Empordà plain (north-east of Catalonia) in the 1970s presented an intensely humanized and diversified landscape as a result of human action over the centuries. The use of remote sensing for land use location of 1977 and 1993 allows us to detect and analyse the produced changes, during these years, in the study area: intensification of certain herbaceous crops, increase of urban surface and tendency to the homogenisation of the landscape. The methodology used for available digital images classification has taken into account plot fragmentation, typical of Mediterranean landscape, and the high temporal dynamics of herbaceous crops, predominant in the area

Dues comunitats de regants mediterrànies davant l'escassetat d'aigua

L'escassetat d'aigua dels anys 2007-2008 va tenir conseqüències en les comunitats de regants i va crear conflictes greus entre els agricultors i els gestors de l'aigua. Un estudi de dues d'aquestes comunitats ha analitzat la relació entre la verdor i la humitat dels conreus i el volum d'aigua emmagatzemada als embassaments. Els resultats, importants per a la gestió d'una potencial escassetat d'aigua futura, mostren els mètodes utilitzats per estalviar aigua i un estat d'humitat del cultiu similar, malgrat que una comunitat rep menys precipitacions que l'altra.La escasez de agua de los años 2007-2008 tuvo consecuencias en las comunidades de regantes y creó conflictos graves entre los agricultores y los gestores del agua. Un estudio de dos de estas comunidades ha analizado la relación entre el verdor y la humedad de los cultivos y el volumen de agua almacenada en los embalses. Los resultados, importantes para la gestión de una potencial escasez de agua futura, muestran los métodos utilizados para ahorrar agua y un estado de humedad del cultivo similar, a pesar de que una comunidad recibe menos precipitaciones que la otra.Water scarcity during the years 2007-2008 had an impact on irrigation communities and created serious conflicts between farmers and water managers. A study of two of these communities analyses the relationship between greenness and moisture of crops and the volume of water stored in the reservoirs. The results are important for the management of a potential future water scarcity, and show the methods used to save water, as well as a similar crop wetness status, although one community receives less rainfall than the other

Does the gap-filling method influence long-term (1950-2019) temperature and precipitation trend analyses?

Incomplete climatic series require gap-filling approaches so they can be used in homogeneous long-term spatiotemporal trend analyses. Monthly mean Temperature (MT) and Precipitation (PR) databases from the meteorological stations of the Iberian Peninsula have a high percentage of data gaps: 80.21% and 73.25% for the period 1950-1979 (P1), and 61.82% and 58.03% for the period 1980-2019 (P2). The different gap-filling methods of the Emmentalsoftware were tested to determine their performance and whether the gap-filling method influences these trend analyses. The nonparametric Theil-Sen approach and the Mann-Kendall test were used to assess the trend magnitude and its significance. The results showed (i) similar patterns between the evaluated methods, but with (ii) spatial differences, especially during P1. (iii) The comparison between standardized gap-filled and unfilled series did not show significant differences for MT and PR, although a reduction in the trend variability occurred in the first case (filled). (iv) Summer mean temperatures showed the largest warming trend (0.27 °C/decade), while autumn showed the smallest (0.21°C/decade) (median data for P1 and P2). Overall, an increase of 1.45 °C occurred in the entire period (annual median). (v) PR did not show any clear trend in any month in the entire period. This research has shown how climate trends can be affected by a reduction in data variability due to the application of gap filling methods. Although accounting for variability is of crucial importance for climate analysis, ignoring discontinuities in derived climatic surfaces causes greater spatiotemporal inconsistencies in derived climate products

Revisiting "Southern" Sprawl : Urban Growth, Socio-Spatial Structure and the Influence of Local Economic Contexts

Given its unpredictable nature, urban sprawl in the Mediterranean region is considered an intriguing (and intricate) socioeconomic issue.Since the 1970s, urban dispersion advanced rapidly in southern Europe-irrespective of a city's size and morphology-withurbanization rates growing faster than population. A comparison between the metropolitan areas of Barcelona, Rome and Athens reveals how sprawl has occurred in different ways in the three cities, highlighting peculiar relationships between urbanization, land-use and economic structures. Sharing common drivers of change related to population dynamics, socio-spatial structure and deregulated urban expansion, sprawl has adapted to the local economic, cultural and environmental context. Barcelona shows a dispersion pattern towards a more spatially-balanced morphology, with expanding sub-centres distributed around the central city, Rome appears to be mostly scattered around the historical city with fragmentedGiven its unpredictable nature, urban sprawl in the Mediterranean region is considered an intriguing (and intricate) socioeconomic issue. Since the 1970s, urban dispersion advanced rapidly in southern Europe-irrespective of a city's size and morphology-with urbanization rates growing faster than population. A comparison between the metropolitan areas of Barcelona, Rome and Athens reveals how sprawl has occurred in different ways in the three cities, highlighting peculiar relationships between urbanization, land-use and economic structures. Sharing common drivers of change related to population dynamics, socio-spatial structure and deregulated urban expansion, sprawl has adapted to the local economic, cultural and environmental context. Barcelona shows a dispersion pattern towards a more spatially-balanced morphology, with expanding sub-centres distributed around the central city, Rome appears to be mostly scattered around the historical city with fragmente