Antropologia i sabers antropològics

L’antropologia és la més ambiciosa de les ciències que s’ocupen de l’humà. Sempre s’ha definit pel seu caràcter eclèctic i per l’amplitud del seu objecte i de les metodologies que s’apropen al seu estudi. Coincidint amb aquesta diversitat, l’antropologia s’ha desenvolupat de forma diferent a les àrees geogràfiques i des de diferents supòsits teòrics. Com a ciència, l’antropologia va començar en el segle XIX des del sorprenent descobriment no ja només dels pobles estranys i llunyans i del relat dels seus costums exòtics, tal com els descrivien els viatgers i descobridors convertits en antropòlegs improvisats (fent etnografia), sinó fonamentalment de l’anàlisi del paral·lelisme i de les analogies que podien derivar-se de la comparança entre aquests pobles exòtics i el poble d’origen dels viatgers i descobridors, generalment pertanyents a Occident i, en particular, a Europa. En la seua accepció singular, el terme cultura s’empra per referir-se al cultiu de l’específicament humà com a manifestació del desenvolupament i perfeccionament de l’home. I quan s’empra la paraula cultura en l’accepció que admet el seu ús en plural, llavors es refereix a la situació social concreta en què viu un individu i el conjunt dels seus productes: és a dir, un àmbit humà en un espai i temps determinats, i així cal parlar de cultures primitives, de la cultura asteca o la grega, etc. L’explicació del perquè de la diversitat cultural pot realitzar-se atenent dos factors: el primer es fonamenta en la consideració de la natura del món físic, i el segon en l’analisi de la natura humana. (García Amilburu 1996: 98).Encara que en el seu començament l’antropologia considerava com a legítim camp d’estudi totes les cultures de tots els temps, en la pràctica els antropòlegs van acabar ocupant-se de les cultures exòtiques i d’escala menuda, no occidentals. A això va contribuir, possiblement, que a mitjan segle XIX la sociologia i altres ciències socials aparegueren com a camps d’estudi preocupats pels individus i les institucions de la societat occidental, sense mostrar més interès per conèixer com es desenvolupaven les institucions, l’economia, les relacions socials, etc. entre els pobles primitius. Sorprèn que, fins i tot, en els inicis alguns antropòlegs que feien etnografia no eren antropòlegs de camp, ni tenien la convicció de la necessitat de dur a terme els dits estudis sobre el terreny. En aquest sentit, és cèlebre la frase de Sir James Frazer; quan li van preguntar si havia vist algun d’aquells primitius sobre els costums dels quals tant escrivia, va replicar contundentment: «No ho permeta Déu» (Beattie 1970). El mateix Tylor mai va realitzar un treball de camp sistemàtic, si bé va viatjar a algunes de les regions «no civilitzades» que va estudiar de Mèxic, el sud-oest dels Estats Units, etc., encara que va mantenir ferma la seua dedicació intel·lectual a l’estudi i comprensió de les cultures exòtiques. Des d’aquesta perspectiva, el món «primitiu» apareixia com el marc comparatiu adequat que permetia aprehendre «una mica» la natura humana. Així, McLennan encunyava el terme de totemisme i descobria que, almenys en aparença, el totemisme dels indis algonquins descrit per John Long es veia reproduït entre els aborígens australians. O que el xamanisme de les tribus tunguses siberianes es veia reproduït entre els indis tupinambes o guaranís.Anthropology is the most ambitious science dealing with human beings. It has always been defined by its eclectic nature and breadth of its subject matter and methodologies that approach to their study. Coinciding with this diversity, anthropology has developed differently in the geographic areas and from different theoretical assumptions. As a science, anthropology began in the nineteenth century from the surprising discovery not only because of alien peoples and distant and exotic customs of the story, as described by travelers and explorers turned into makeshift anthropologists (Doing Ethnography) but essentially the analysis of parallelism and analogies that could be derived from comparisons of these exotic villages and the town of origin of travelers and discoverers, usually with the West, particularly in Europe. In his singular sense, the term culture is used to refer specifically to the culture of the human as a manifestation of the development and improvement of man. And when the word is used in the sense of culture that supports its use in the plural, then refers to the specific social situation in which an individual lives and all of its products is a human in space and given time, and so we must talk about primitive cultures, the Aztec culture or Greek, etc.. The explanation of why cultural diversity can be performed attending two factors: the first is based on the consideration of the nature of the physical world, and second in the analysis of human nature. (Garcia Amilburu 1996: 98). Though his early anthropology considered as a legitimate field of study all the cultures of all time, actually ended anthropologists taking care of exotic cultures of small-scale, non-Western. In this contributed possibly to mid-nineteenth century sociology and other social sciences appeared as a field of study concerned individuals and institutions of Western society, without showing more interest in learning how to develop the institutions, the economy, social relations, etc.. among primitive peoples. Surprising that, even in the early anthropologists who did some ethnographic field anthropologists were, or had the conviction of the need to carry out these studies in the field. In this sense, it is the famous phrase of Sir James Frazer, when asked if he had seen any of those primitive customs on both of which he wrote, he replied bluntly: "I do not allow God" (Beattie 1970). Tylor himself never conducted a systematic fieldwork, although he traveled to some of the regions 'uncivilized' who studied in Mexico, the southwestern United States, etc.., Although it maintained its firm commitment intellectual study and understanding of exotic cultures. From this perspective, the world of "primitive" appeared as the comparative framework allowing adequate grasp "a little" human nature. So McLennan coined the term totemism and discovered that, at least in appearance, the Algonquian Indians totemism described by John Long looked reproduced among Australian Aborigines. Or the tribes tunguses Siberian shamanism was seen among Indians Tupinambis reproduced or Guarani.El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

Learning strategies with video games from the Neuroeducation

[Resumen] La neurociencia está colaborando de modo eficaz a descubrir las claves del aprendizaje a través del conocimiento de las funciones del cerebro determinando qué partes del mismo hay que estimular para la consecución de qué aprendizajes se pretenda conseguir. Nuestro ensayo pretende aproximarse a determinar las funciones que los videojuegos pueden aportar para conseguir aprendizajes en función de los estímulos que éstos sean capaces de desarrollar en el cerebro. En este sentido intentaremos relacionar las aportaciones de la taxonomía de Bloom a la práctica de videojugar con las características del cerebro que nos descubre la Neurociencia y la Neuroeducación.[Abstract] Neuroscience is working effectively to discover the keys to learning through knowledge of brain functions determining which parts of it should be encouraged to achieve what it is intended to achieve learning mode. Our test approach aims to determine the functions that video games can provide for learning based on stimuli that they are able to develop in the brain. In this sense we will try to relate the contributions of Bloom's taxonomy videojugar to practice with the characteristics of the brain that reveals Neuroscience and Neuroeducation

Aula de innovación educativa

El artículo forma parte de un monográfico dedicado a videojuegos y aprendizajeLos videojuegos utilizan nuevos códigos simbólicos y nuevas estructuras sintácticas; los jugadores han de desarrollar nuevas estrategias para interpretar los mensajes que éstos transmiten y poder relacionarse con ellos. El jugador puede observar inmediatamente los efectos de sus iniciativas en la pantalla y constatar las respuestas del ordenador o de la consola. El reconocimiento de la interactividad no se realiza de forma sistemática y lineal y está condicionada por el estado de ánimo del jugador..CataluñaConsejería de Educación, Formación y Empleo. Biblioteca; Avda. de la Fama, 15; 30006 Murcia; Tel. +34968279685; Fax +34968279835; [email protected]

Videojuegos: una herramienta en el proceso educativo del "homo digitalis"

La literatura, el teatro, el cine, el cómic y la televisión han sido, hasta hace poco, quienes han acometido la tarea de llenar de fantasía y dar a conocer otros mundos Sin embargo desde hace más de 30 años los videojuegos han ido forjándose un espacio entre estos grandes medios de promoción de la cultura. Los videojuegos acumulan las tradiciones estéticas y narrativas de las disciplinas que les han precedido: del cine sudinamismo, de la televisión su accesibilidad, del cómic su fuerza, la imaginación de la literatura y el teatro. Todo ello alimentado por el poder envolvente de la imaginación del jugador

Revista de educación

El role-taking supone, por sus implicaciones en la formación del autoconcepto, el incremento de las habilidades de comunicación. Se plantea la posibilidad de una intervención educativa en el incremento del role-taking, utilizando un juego educativo de propia creación y realizando una investigación como medio para validar, o no, este instrumento de intervención educativa y conocer las virtualidades del mismo. Se presenta un estudio dividido en tres partes diferenciadas: aportaciones teóricas, diseño experimental y correlaciones.Ministerio Educación CIDEBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Procesos y contextos educativos : máster en profesor-a de Educación Secundaria

Resumen basado en el de la publicaciónSe reflexiona sobre los Procesos y Contextos Educativos, en el ámbito de la formación pedagógica de los profesores de Educación Secundaria. Se pretende proporcionar conocimientos técnico-pedagógicos a los profesores, con el objetivo de que puedan ser buenos educadores, para ello se analizan: 1. El sistema educativo español; 2. Teoría y práctica de la organización, dirección, gestión y participación social en los institutos de Educación Secundaria; 3. El proceso educativo; 4. El currículum en Educación Secundaria; 5. La profesión docente; 6. Orientación y tutoría en Educación Secundaria; 7. Atención a la diversidad en Educación Secundaria; 8. Educación para la ciudadanía; 9. Convivencia y mediación escolar.ValenciaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín 5 -3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

CEV 2022 - 1st Spanish Congress on Videogames 2022

{Resumen no disponible