Improving geometry by using dialogic hypermedia tools: A case study

In this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective.In this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective

Improving geometry by using dialogic hypermedia tools: A case study

In this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective

Improving geometry by using dialogic hypermedia tools: A case study

In this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective.In this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective

Afectos y demostraciones geométricas en la formación inicial docente

Se estudia el desarrollo de problemas de demostración geométrica en un curso de formación inicial de profesores de matemáticas, examinando si se manifiesta la dimensión afectiva y de qué modo. Se presenta el caso de una estudiante y su comportamiento frente a dos problemas de demostración. Se analizan las dificultades, esquemas de demostración y elementos de lenguaje asociados con las creencias y las actitudes acerca de la demostración geométrica de los estudiantes. También se reconoce el perfil evolutivo de su desarrollo y el análisis de las emociones en distintos momentos de la demostración; ello permite establecer asociaciones entre el dominio afectivo y las actividades de demostración.Geometrical proving problems are studied during a first mathematics training course, analysing if and in which way affective dimension is manifested. A case of a student is presented observing her behaviour during two proof solving activities. The difficulties, proof schemes and language aspects were analyzed and associated with beliefs and attitudes towards geometrical students' proof. A development profile and analysis of emotions in separated moments during the proof is recognized. It gives the opportunity to establish relations among affective domain and proof activities

Estudio sobre la práctica preprofesional docente en la Facultad de Filosofía, Letras y Ciencias de la Educación de la Universidad de Cuenca - Ecuador

La pràctica docent és una activitat central en la formació d'un professor, però pel que sembla no se li està donant la suficient importància. Per aquest motiu s'ha fet un estudi sobre com es la realitza a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Cuenca (Equador). Un altra motivació especial és el canvi en el 2013 del reglament que les regula, és per això que va ser necessari apropar-se a la seva problemàtica amb un estudi previ que ajudi a estructurar el nou currículum. Es va treballar amb el mètode de la investigació participativa amb professors tutors de pràctica i estudiants practicants i expracticantes de cinc de les sis carreres que ofereixen formació de professors. La investigació va ser de tipus descriptiva amb fase d'intervenció. Es va aplicar enquestes estructurades, entrevistes, gravacions d'àudio i fòrums de discussió. Es va tabular la informació prèvia a les reunions del grup de treball, on es van donar a conèixer els informes preliminars. En elles es va constatar deficiències en la comunicació dels involucrats en la pràctica, manca d'informació i de participació entre els actors i les institucions i també deficiències en l'estructura del currículum. També s'observa que no hi ha relació entre la pràctica i els treballs de grau dels practicants. Amb tots aquests resultats i conclusions s'informa als participants, a les juntes acadèmiques i autoritats per aplicar els correctius que se suggereixen en l'estudi.Teaching practice is a central activity in the formation of a teacher, but apparently it is not being given enough importance. For this reason there has been a study on how it is done in the Faculty of Education at the University of Cuenca (Ecuador). Another special motivation is the change in 2013 of the regulation that governs; therefore it was necessary to approach the problem with a previous study that helps to structure the new curriculum. We worked with the method of participatory research: tutors and practitioners practice and former practitioners of five of the six races that offer teacher education students. The research was descriptive with intervention phase. Structured surveys, interviews, audio and discussion forums applied. Prior to the meetings of the working group, where they were released preliminary reports information was tabulated. It was found deficiencies in communication of those involved in the practice, lack of information and involvement between actors and institutions and deficiencies in the structure of the curriculum. It is also noted that there is no relationship between practice and grade work practitioners. With these results and conclusions participants are informed, academic boards and authorities to implement corrective suggested in the study.La práctica docente es una actividad central en la formación de un profesor, pero al parecer no se le está dando la suficiente importancia. Por este motivo se ha hecho un estudio sobre cómo se realiza en la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad de Cuenca. Otra motivación especial es el cambio en 2013 del reglamento que las regula. Por ello fue necesario acercarse a su problemática con un estudio previo que ayudara a estructurar el nuevo currículo. Se trabajó con el método de la investigación participativa con profesores-tutores de práctica y estudiantes practicantes y expracticantes de cinco de las seis carreras que ofertan formación de profesores. La investigación fue de tipo descriptiva con fase de intervención. Se aplicaron encuestas estructuradas, entrevistas, grabaciones de audio y foros de discusión. Se tabuló la información previa a las reuniones del grupo de trabajo, en donde se dieron a conocer los informes preliminares. Se constataron deficiencias en la comunicación de los involucrados en la práctica, falta de información e involucramiento entre actores e instituciones, y deficiencias en la estructura del currículo. También se observó que no existía relación entre la práctica y los trabajos de grado de los practicantes. Con estos resultados y conclusiones se informó a los participantes, a las juntas académicas y autoridades para aplicar los correctivos que se sugieren en el estudio

Estudio de las interacciones de alumnado bilingüe paquistaní en la resolución de problemas matemáticos en el aula de secundaria

El trabajo que presentamos intenta ser una respuesta a si el uso de diferentes lenguas por parte del alumnado inmigrante de origen paquistaní escolarizado en España (Cataluña), facilita o no el trabajo de la resolución de problemas matemáticos de forma cooperativa. Dicho estudio se ha centrado en un taller matemático sobre la resolución de diferentes tipologías de problemas que versan sobre ecuaciones. El análisis de las interacciones del trabajo cooperativo ha mostrado que los alumnos utilizan distintas lenguas cuando resuelven los problemas, dependiendo de sus conocimientos matemáticos previos según la lengua en que los habían  aprendido. Los resultados también han puesto en evidencia que cuando estos alumnos trabajan por parejas del mismo país de procedencia, muchas veces efectúan el llamado “code switching”, es decir, delante de dudas e interpelaciones durante la conversación, estos tienden a  comunicarse en la lengua del país de acogida pero introducen palabras de la lengua del país de procedencia con la finalidad de facilitar la comunicación de la información. Hemos observado además, que las tipologías de las interacciones más usadas por el grupo de alumnas, han sido las de tipo cooperativo y aclaratorio (pregunta respuesta), con el propósito de esclarecer el enunciado del problema y que les permita su planteamiento.

Didáctica de las Matemáticas en la especialidad de Educación Especial

Se plantea la necesidad de remodelar el curriculum de la Diplomatura de maestro en Educación Especial en la asignatura de Educación de la matemática. La cuestión no parece fácil al enfrentarnos con escasas investigaciones en el tema y ante la diversidad de déficits que plantea el alumnado. Con el objetivo de sensibilizar a futuros maestros la Escuela Universitaria de Barcelona desde la implantación del nuevo plan de estudios (Curso 1992-93) viene impartiendo la asignatura 'Educación matemática para alumnos con necesidades especiales'. La ponencia recoge la estructura de la asignatura donde se desglos el contenido de los temas que la componen.Castilla y LeónES

Els Nivells de pensament geomètric i resolució de problemes geomètrics amb alumnes i oients: implicacions pedagògiques

[cat] El propòsit inicial d'aquesta Tesi Doctoral era la de trobar algunes respostes sobre les moltes dificultats que tEl propòsit inicial d'aquesta Tesi Doctoral era la de trobar algunes respostes sobre les moltes dificultats que tenen els estudiants sords en l'aprenentatge de les matemàtiques durant l'ensenyament obligatori, així com aportar pautes que millorin la seva formació. La majoria dels estudis sobre les persones sordes i concretament amb nens amb dèficits auditius només treballen dos grans temes: un, el coneixement de les seves capacitats cognitives-lingüístiques, i dos, la seva possible millora. Aquestes limitacions ténen unes profundes arrels històriques, atès que durant molts segles es va considerar que els sords no podien ésser escolaritzats en mancar-els-hi un dels cincs sentits que afectava de manera important el llenguatge, considerat com a esencial per a l'educació. Per tant, la preocupació pel coneixement de les habilitats i el talent matemàtic dels nens sords, s'ha plantejat en data relativament recent, en concret a començaments dels anys seixanta, dins dels treballs d'investigació psicològica per a estudiar la capacitat de raonament lògic i la capacitat de pensament abstracte de les persones amb dèficits auditius. Tot i això, la revisió bibliogràfica dels estudis realitzats fins ara sobre el tema mostren que la majoria es concentren en l'aritmètica i deixen de banda altres aspectes com ara la geometria. En canvi, a mitjans dels anys vuitanta es va començar a imposar el criteri de demanar al curriculum de l'escola primària "una certa experiència en el treball amb gran varietat de formes planes i de sòlids", amb la qual cosa es va proposar de buscar un model d'ensenyament de la geometria que fos accessible per a tots els alumnes. Per exemple, el currículum actualment vigent (1989) dissenyat per la Generalitat de Catalunya recull les darreres tendències en aquest sentit i, en referir-se als objectius que han d'afavorir l'aprenentatge de la geometria, diu que han d'estar en funció del coneixement del món que ens envolta, el desenvolupament de les capacitats de raonament i aprendre a desxifrar els codis i missatges de l'entorn social i cultural.Des d'aquesta perspectiva ens proposem estudiar quins són els coneixements geomètrics que tenen els alumnes sords respecte dels oients, si les estratègies que utilitzen són comparables, a més de quins tipus d'ajut poden ser útils per tal de dissenyar una didàctica. El marc teòric que hem escollit es basa en l'anomenat "model de Van Hiele", perquè dòna molta importància a la visualització de les formes, a la capacitat de raonament i sobretot a l'estreta relació que hi ha entre la progressió dels coneixements i el llenguatge.Prenent com a referència aquest model, la nostra recerca estudia els nivells de pensament segons Van Hiele de les figures bidemensionals, tridimensionals i la resolució dels problemes geomètrics amb estudiants sords integrats i els seus companys oients i les seves implicacions didàctiques.enen els estudiants sords en l'aprenentatge de les matemàtiques durant l'ensenyament obligatori, així com aportar pautes que millorin la seva formació. La majoria dels estudis sobre les persones sordes i concretament amb nens amb dèficits auditius només treballen dos grans temes: un, el coneixement de les seves capacitats cognitives-lingüístiques, i dos, la seva possible millora. Aquestes limitacions ténen unes profundes arrels històriques, atès que durant molts segles es va considerar que els sords no podien ésser escolaritzats en mancar-els-hi un dels cincs sentits que afectava de manera important el llenguatge, considerat com a esencial per a l'educació. Per tant, la preocupació pel coneixement de les habilitats i el talent matemàtic dels nens sords, s'ha plantejat en data relativament recent, en concret a començaments dels anys seixanta, dins dels treballs d'investigació psicològica per a estudiar la capacitat de raonament lògic i la capacitat de pensament abstracte de les persones amb dèficits auditius. Tot i això, la revisió bibliogràfica dels estudis realitzats fins ara sobre el tema mostren que la majoria es concentren en l'aritmètica i deixen de banda altres aspectes com ara la geometria. En canvi, a mitjans dels anys vuitanta es va començar a imposar el criteri de demanar al curriculum de l'escola primària "una certa experiència en el treball amb gran varietat de formes planes i de sòlids", amb la qual cosa es va proposar de buscar un model d'ensenyament de la geometria que fos accessible per a tots els alumnes. Per exemple, el currículum actualment vigent (1989) dissenyat per la Generalitat de Catalunya recull les darreres tendències en aquest sentit i, en referir-se als objectius que han d'afavorir l'aprenentatge de la geometria, diu que han d'estar en funció del coneixement del món que ens envolta, el desenvolupament de les capacitats de raonament i aprendre a desxifrar els codis i missatges de l'entorn social i cultural. Des d'aquesta perspectiva ens proposem estudiar quins són els coneixements geomètrics que tenen els alumnes sords respecte dels oients, si les estratègies que utilitzen són comparables, a més de quins tipus d'ajut poden ser útils per tal de dissenyar una didàctica. El marc teòric que hem escollit es basa en l'anomenat "model de Van Hiele", perquè dòna molta importància a la visualització de les formes, a la capacitat de raonament i sobretot a l'estreta relació que hi ha entre la progressió dels coneixements i el llenguatge. Prenent com a referència aquest model, la nostra recerca estudia els nivells de pensament segons Van Hiele de les figures bidemensionals, tridimensionals i la resolució dels problemes geomètrics amb estudiants sords integrats i els seus companys oients i les seves implicacions didàctiques