Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d'un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l'ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d'aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l'impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d'infermeria i número d'analítiques que es requereixen en cada estratègia. L'estudi també pretén analitzar els factors que determinen l'ús d'unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial

Taquicàrdia auricular i altres factors predictors de recurrència d’esdeveniments cerebrovasculars, fibril·lació auricular i mortalitat en pacients amb ictus criptogènic

Si bé la relació entre la fibril.lació auricular (FA) i els ictus isquèmics està ben establerta i demostrada, existeix escassa informació de l’associació entre arítmies supraventriculars diferents de la fibril.lació auricular i/o el flutter auricular i els ictus isquèmics. L’objectiu del treball és determinar si la taquicàrdia auricular que presenten pacients ingressats per ictus criptogènic es relaciona amb fibril.lació auricular o ictus durant el seguiment. Es van analitzar de forma retrospectiva dades de pacients consecutius ingressats amb ictus criptogènic, els quals es van sotmetre a un holter de 24 hores. Es van comparar pacients amb i sense salves auriculars en el holter en relació a la incidència de fibril.lació auricular, recurrència dels ictus i mortalitat cardiovascular durant 12 mesos i 4 anys de seguiment. Es van repetir totes les anàlisis després d’excloure els pacients que van rebre anticoagulació després de l’esdeveniment índex i a l’alta, per motius fora dels establerts en les guies de pràctica clínica i sota criteris del metge tractant. S’ha de destacar que aquest treball ha estat realitzat amb elements i proves diagnòstiques habituals i rutinàries en la pràctica clínica, i disponibles en la majoria de centres sanitaris. En total es van incloure 192 pacients (78 amb salves auriculars en el holter i 114 sense) no anticoagulats, i 16 pacients que van rebre anticoagulació a l’alta per sospita de FA, tot i que no demostrada (10 amb salves auriculars en el holter). Les característiques basals entre els dos grups no presentaven diferències significatives. Els pacients amb salves auriculars en el holter presentaven més incidència de FA, de recurrència d’ictus i de mortalitat cardiovascular als 12 mesos de seguiment, tot i que aquesta diferència només era evident en l’anàlisi excloent els pacients anticoagulats. La fibril.lació auricular continuava sent més elevada en el grup de pacients amb salves auriculars als 4 anys de seguiment. Com a conclusió, la presència de salves auriculars en el holter de 24 hores de pacients ingressats per ictus criptogènic pot identificar pacients amb alt risc per desenvolupar FA, recurrència d’ictus i mortalitat cardiovascular, en un període de seguiment relativament curt (12 mesos). Es pot arribar a la conclusió, després d’aquest treball, que els pacients amb alta sospita clínica de FA per la presència de salves auriculars en el holter, es podrien beneficiar de tractament anticoagulant a curt i llarg termini.Although the relationship between atrial fibrillation (AF) or atrial flutter and ischemic stroke has been well established and demonstrated, there is few information about the association between supraventricular arrhythmias different from atrial fibrillation or atrial flutter and stroke. The aim of this study was to determine whether atrial tachycardia in patients hospitalized for cryptogenic stroke was associated with atrial fibrillation and recurrence of stroke during a period of follow-up. We retrospectively analysed consecutive patients with cryptogenic stroke who underwent 24-hour holter monitoring. We compared patients with and without atrial tachycardia on atrial fibrillation, recurrence of stroke and cardiovascular mortality during 12 months and after 4 years of follow-up. We repeated all analyses after excluding patients prescribed anticoagulation after discharge under physician criteria. It is worth to mention that subjects in our study underwent only conventional tests that are widely used and available in clinical practice. We included 192 patients (78 with atrial tachycardia and 114 without) non-anticoagulated, and 16 patients who received anticoagulation for suspected but unconfirmed atrial fibrillation after discharge (10 of them with atrial tachycardia). Baseline characteristics between both groups did not differ. Patients with atrial tachycardia had higher incidences of atrial fibrillation, recurrent stroke and cardiovascular mortality at 12 months of follow-up. The higher incidence of stroke and cardiovascular mortality in the group with atrial tachycardia was only seen in the analysis excluding anticoagulated patients. Atrial fibrillation was still more frequent in patients with atrial tachycardia at 4 years follow-up. So, in conclusion, the presence of atrial tachycardia in 24 hour holter monitoring of patients with cryptogenic stroke could identify patients with increased risk of atrial fibrillation, stroke recurrence and cardiovascular mortality, especially in the early follow-up period. Patients suffered from cryptogenic stroke and with highly clinically suspected atrial fibrillation for the presence of atrial tachycardia in holter, might benefit from anticoagulation

Taquicàrdia auricular i altres factors predictors de recurrència d’esdeveniments cerebrovasculars, fibril·lació auricular i mortalitat en pacients amb ictus criptogènic

Si bé la relació entre la fibril.lació auricular (FA) i els ictus isquèmics està ben establerta i demostrada, existeix escassa informació de l’associació entre arítmies supraventriculars diferents de la fibril.lació auricular i/o el flutter auricular i els ictus isquèmics. L’objectiu del treball és determinar si la taquicàrdia auricular que presenten pacients ingressats per ictus criptogènic es relaciona amb fibril.lació auricular o ictus durant el seguiment. Es van analitzar de forma retrospectiva dades de pacients consecutius ingressats amb ictus criptogènic, els quals es van sotmetre a un holter de 24 hores. Es van comparar pacients amb i sense salves auriculars en el holter en relació a la incidència de fibril.lació auricular, recurrència dels ictus i mortalitat cardiovascular durant 12 mesos i 4 anys de seguiment. Es van repetir totes les anàlisis després d’excloure els pacients que van rebre anticoagulació després de l’esdeveniment índex i a l’alta, per motius fora dels establerts en les guies de pràctica clínica i sota criteris del metge tractant. S’ha de destacar que aquest treball ha estat realitzat amb elements i proves diagnòstiques habituals i rutinàries en la pràctica clínica, i disponibles en la majoria de centres sanitaris. En total es van incloure 192 pacients (78 amb salves auriculars en el holter i 114 sense) no anticoagulats, i 16 pacients que van rebre anticoagulació a l’alta per sospita de FA, tot i que no demostrada (10 amb salves auriculars en el holter). Les característiques basals entre els dos grups no presentaven diferències significatives. Els pacients amb salves auriculars en el holter presentaven més incidència de FA, de recurrència d’ictus i de mortalitat cardiovascular als 12 mesos de seguiment, tot i que aquesta diferència només era evident en l’anàlisi excloent els pacients anticoagulats. La fibril.lació auricular continuava sent més elevada en el grup de pacients amb salves auriculars als 4 anys de seguiment. Com a conclusió, la presència de salves auriculars en el holter de 24 hores de pacients ingressats per ictus criptogènic pot identificar pacients amb alt risc per desenvolupar FA, recurrència d’ictus i mortalitat cardiovascular, en un període de seguiment relativament curt (12 mesos). Es pot arribar a la conclusió, després d’aquest treball, que els pacients amb alta sospita clínica de FA per la presència de salves auriculars en el holter, es podrien beneficiar de tractament anticoagulant a curt i llarg termini.Although the relationship between atrial fibrillation (AF) or atrial flutter and ischemic stroke has been well established and demonstrated, there is few information about the association between supraventricular arrhythmias different from atrial fibrillation or atrial flutter and stroke. The aim of this study was to determine whether atrial tachycardia in patients hospitalized for cryptogenic stroke was associated with atrial fibrillation and recurrence of stroke during a period of follow-up. We retrospectively analysed consecutive patients with cryptogenic stroke who underwent 24-hour holter monitoring. We compared patients with and without atrial tachycardia on atrial fibrillation, recurrence of stroke and cardiovascular mortality during 12 months and after 4 years of follow-up. We repeated all analyses after excluding patients prescribed anticoagulation after discharge under physician criteria. It is worth to mention that subjects in our study underwent only conventional tests that are widely used and available in clinical practice. We included 192 patients (78 with atrial tachycardia and 114 without) non-anticoagulated, and 16 patients who received anticoagulation for suspected but unconfirmed atrial fibrillation after discharge (10 of them with atrial tachycardia). Baseline characteristics between both groups did not differ. Patients with atrial tachycardia had higher incidences of atrial fibrillation, recurrent stroke and cardiovascular mortality at 12 months of follow-up. The higher incidence of stroke and cardiovascular mortality in the group with atrial tachycardia was only seen in the analysis excluding anticoagulated patients. Atrial fibrillation was still more frequent in patients with atrial tachycardia at 4 years follow-up. So, in conclusion, the presence of atrial tachycardia in 24 hour holter monitoring of patients with cryptogenic stroke could identify patients with increased risk of atrial fibrillation, stroke recurrence and cardiovascular mortality, especially in the early follow-up period. Patients suffered from cryptogenic stroke and with highly clinically suspected atrial fibrillation for the presence of atrial tachycardia in holter, might benefit from anticoagulation

Taquicàrdia auricular i altres factors predictors de recurrència d'esdeveniments cerebrovasculars, fibril·lació auricular i mortalitat en pacients amb ictus criptogènic /

Si bé la relació entre la fibril·lació auricular (FA) i els ictus isquèmics està ben establerta i demostrada, existeix escassa informació de l'associació entre arítmies supraventriculars diferents de la fibril·lació auricular i/o el flutter auricular i els ictus isquèmics. L'objectiu del treball és determinar si la taquicàrdia auricular que presenten pacients ingressats per ictus criptogènic es relaciona amb fibril·lació auricular o ictus durant el seguiment. Es van analitzar de forma retrospectiva dades de pacients consecutius ingressats amb ictus criptogènic, els quals es van sotmetre a un holter de 24 hores. Es van comparar pacients amb i sense salves auriculars en el holter en relació a la incidència de fibril·lació auricular, recurrència dels ictus i mortalitat cardiovascular durant 12 mesos i 4 anys de seguiment. Es van repetir totes les anàlisis després d'excloure els pacients que van rebre anticoagulació després de l'esdeveniment índex i a l'alta, per motius fora dels establerts en les guies de pràctica clínica i sota criteris del metge tractant. S'ha de destacar que aquest treball ha estat realitzat amb elements i proves diagnòstiques habituals i rutinàries en la pràctica clínica, i disponibles en la majoria de centres sanitaris. En total es van incloure 192 pacients (78 amb salves auriculars en el holter i 114 sense) no anticoagulats, i 16 pacients que van rebre anticoagulació a l'alta per sospita de FA, tot i que no demostrada (10 amb salves auriculars en el holter). Les característiques basals entre els dos grups no presentaven diferències significatives. Els pacients amb salves auriculars en el holter presentaven més incidència de FA, de recurrència d'ictus i de mortalitat cardiovascular als 12 mesos de seguiment, tot i que aquesta diferència només era evident en l'anàlisi excloent els pacients anticoagulats. La fibril·lació auricular continuava sent més elevada en el grup de pacients amb salves auriculars als 4 anys de seguiment. Com a conclusió, la presència de salves auriculars en el holter de 24 hores de pacients ingressats per ictus criptogènic pot identificar pacients amb alt risc per desenvolupar FA, recurrència d'ictus i mortalitat cardiovascular, en un període de seguiment relativament curt (12 mesos). Es pot arribar a la conclusió, després d'aquest treball, que els pacients amb alta sospita clínica de FA per la presència de salves auriculars en el holter, es podrien beneficiar de tractament anticoagulant a curt i llarg termini.Although the relationship between atrial fibrillation (AF) or atrial flutter and ischemic stroke has been well established and demonstrated, there is few information about the association between supraventricular arrhythmias different from atrial fibrillation or atrial flutter and stroke. The aim of this study was to determine whether atrial tachycardia in patients hospitalized for cryptogenic stroke was associated with atrial fibrillation and recurrence of stroke during a period of follow-up. We retrospectively analysed consecutive patients with cryptogenic stroke who underwent 24-hour holter monitoring. We compared patients with and without atrial tachycardia on atrial fibrillation, recurrence of stroke and cardiovascular mortality during 12 months and after 4 years of follow-up. We repeated all analyses after excluding patients prescribed anticoagulation after discharge under physician criteria. It is worth to mention that subjects in our study underwent only conventional tests that are widely used and available in clinical practice. We included 192 patients (78 with atrial tachycardia and 114 without) non-anticoagulated, and 16 patients who received anticoagulation for suspected but unconfirmed atrial fibrillation after discharge (10 of them with atrial tachycardia). Baseline characteristics between both groups did not differ. Patients with atrial tachycardia had higher incidences of atrial fibrillation, recurrent stroke and cardiovascular mortality at 12 months of follow-up. The higher incidence of stroke and cardiovascular mortality in the group with atrial tachycardia was only seen in the analysis excluding anticoagulated patients. Atrial fibrillation was still more frequent in patients with atrial tachycardia at 4 years follow-up. So, in conclusion, the presence of atrial tachycardia in 24 hour holter monitoring of patients with cryptogenic stroke could identify patients with increased risk of atrial fibrillation, stroke recurrence and cardiovascular mortality, especially in the early follow-up period. Patients suffered from cryptogenic stroke and with highly clinically suspected atrial fibrillation for the presence of atrial tachycardia in holter, might benefit from anticoagulation

Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d'un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l'ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d'aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l'impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d'infermeria i número d'analítiques que es requereixen en cada estratègia. L'estudi també pretén analitzar els factors que determinen l'ús d'unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial