27 research outputs found

    The production of space in liquid modernity

    Get PDF
    L’article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d’exploració nous en l’estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l’espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l’espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s’hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d’anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l’article, s’hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l’anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l’anàlisi geogràfica.El artículo quiere mostrar que el marco teórico de la modernidad líquida, definido por Zygmunt Bauman, puede ofrecer nuevos campos de exploración y nuevas perspectivas en el estudio de los fenómenos geográficos. La división del espacio en tres partes (prácticas espaciales, representación del espacio y espacios de representación), ideada por el sociólogo francés Henri Lefebvre, será el punto de partida. Para cada dimensión espacial, se analiza un ejemplo utilizando la modernidad líquida como marco de análisis. Dichos ejemplos son, sucesivamente: las políticas de desarrollo local, la geoweb y los no-lugares como nuevos espacios simbólicos. Al final del artículo, se valoran las aportaciones de la modernidad líquida al análisis de cada uno de los ejemplos, así como algunas posibles aportaciones que el marco de la modernidad líquida podría ofrecer al análisis geográfico.The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analyzed using liquid modernity as an analytical framework; these are, successively: local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyze each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

    La producció de l'espai en la modernitat líquida

    Get PDF
    L'article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d'exploració nous en l'estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l'espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l'espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s'hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d'anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l'article, s'hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l'anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l'anàlisi geogràfica.El artículo quiere mostrar que el marco teórico de la modernidad líquida, definido por Zygmunt Bauman, puede ofrecer nuevos campos de exploración y nuevas perspectivas en el estudio de los fenómenos geográficos. La división del espacio en tres partes (prácticas espaciales, representación del espacio y espacios de representación), ideada por el sociólogo francés Henri Lefebvre, será el punto de partida. Para cada dimensión espacial, se analiza un ejemplo utilizando la modernidad líquida como marco de análisis. Dichos ejemplos son, sucesivamente: las políticas de desarrollo local, la geoweb y los no-lugares como nuevos espacios simbólicos. Al final del artículo, se valoran las aportaciones de la modernidad líquida al análisis de cada uno de los ejemplos, así como algunas posibles aportaciones que el marco de la modernidad líquida podría ofrecer al análisis geográfico.L'article veut nous démontrer que le cadre théorique de la modernité liquide, défini par Zygmunt Bauman, peut nous offrir de nouveaux champs d'exploration et de nouvelles perspectives en ce qui concerne l'étude des phénomènes géographiques. Le point de départ est la division de l'espace faite par le sociologue français Henri Lefebvre entre : les pratiques spatiales, la représentation de l'espace et les espaces de représentation. Pour chaque dimension spatiale on analyse un exemple en utilisant la modernité liquide comme cadre d'analyse; ceux-ci sont, successivement: les politiques de développement locales, la géoweb et les non-lieux comme nouveaux espaces symboliques. Á la fin de l'article il y a une évaluation des apportations que peut faire la modernité liquide dans chacun des trois exemples et certaines apportations possibles que le cadre de la modernité liquide pourrait offrir à l'analyse géographique.The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analyzed using liquid modernity as an analytical framework; these are, successively: local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyze each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

    Ressenyes

    Get PDF
    Lin CRASE i Sue O'KEEFE (eds.), Water Policy, Tourism and Recreation. Washington: Resources for the Future, 2011

    Serveis ecosistèmics, valors del paisatge i sostenibilitat cultural en projectes de restauració ecològica

    Get PDF
    La restauració ecològica es basa fonamentalment en el marc teòric dels serveis ecosistèmics; però aquest marc presenta importants mancances perquè no considera la dimensió cultural del lloc en els objectius de la restauració. En aquest estudi es planteja, a partir d'una exploració bibliogràfica, com la recerca basada en els valors culturals del paisatge pot complementar el marc teòric dels serveis ecosistèmics tornant a situar els humans com a part integral del paisatge i no només com un agent de degradació dels ecosistemes naturals. En l'article s'identifiquen les principals crítiques i mancances de la teoria dels serveis ecosistèmics, amb especial èmfasi en els serveis ecosistèmics culturals. Finalment, es tracen connexions entre els dos cossos teòrics i s'apunten mètodes idonis de recollida de dades en relació amb el marc de recerca plantejat.Ecological restoration is based primarily on the theoretical ecosystem services framework. However, this framework is insufficient as it does take into account the cultural dimension of place in restoration goals. Through a review of the literature, this study shows how research on cultural landscape values can complement the ecosystem services framework by considering humans as an integral part of the landscape and not solely as agents in the degradation of natural ecosystems. To this end, the main critiques and limitations of the ecosystem services framework are identified, placing emphasis on cultural ecosystem services. Furthermore, differences between cultural landscape and heritage landscape are highlighted. Finally, connections between both theoretical frameworks are drawn.La restauración ecológica se basa fundamentalmente en el marco teórico de los servicios ecosistémicos; pero este marco presenta importantes carencias al no considerar la dimensión cultural del lugar en los objetivos de la restauración. En este estudio se plantea, a partir de una revisión bibliográfica, cómo las investigaciones basadas en los valores culturales del paisaje pueden complementar el marco teórico de los servicios ecosistémicos situando de nuevo a los humanos como una parte integral del paisaje y no sólo como un agente de degradación de los ecosistemas naturales. En el artículo se identifican las principales críticas y carencias de la teoría de los servicios ecosistémicos, con especial énfasis en los servicios ecosistémicos culturales. Finalmente, se dibujan conexiones entre ambos cuerpos teóricos y se introducen métodos idóneos de recogida de datos en relación con el marco de investigación planteado.La restauration écologique est basée principalement sur le cadre théorique des services écosystémiques, mais ce cadre comporte des lacunes importantes car il ne tient pas compte de la dimension culturelle de l'endroit dans les objectifs de restauration. À partir d'une révision bibliographique, cet article expose comment la recherche fondée sur des valeurs culturelles du paysage peut compléter le cadre théorique des services écosystémiques à partir du moment où elle situe de nouveau l'humain en tant que partie intégrante du paysage, et pas seulement comme en tant qu'agent de dégradation des écosystèmes naturels. L'article identifie les principales critiques et les lacunes de la théorie des services écosystémiques, en mettant un accent particulier sur les services écosystémiques culturels. Enfin, Nous établissons des liens entre les deux cadres théoriques et nous présentons des méthodes de collecte de données adaptées au cadre de recherche proposé

    Methodological proposal to evaluate the scenic quality of waterscapes and their potential as a touristic attraction

    Get PDF
    Los paisajes del agua en destinos turísticos costeros pueden ayudar a reducir la saturación y estacionalidad que sufren este tipo de destinos basados en el recurso playa. A la vez, el turismo puede ofrecer argumentos para la conservación de estos paisajes, a menudo olvidados, creando una relación simbiótica entre turismo y conservación. Para ello se hace necesaria una valoración y tipificación de las cualidades de estos espacios para convertirse en recursos turísticos. En este artículo presentamos una metodología para valorar simultáneamente la calidad escénica de los paisajes y su potencial de atracción turística. La calidad escénica se enfoca con una perspectiva multisensorial, considerando no sólo el paisaje visual, sino también el sonoro y el olfativo. Para evaluar el potencial turístico se valoran aspectos como la relevancia, accesibilidad, calidad de los equipamientos y viabilidad a largo plazo. La metodología es aplicada y testada en tres paisajes del agua del destino turístico Costa Brava (Girona, España), demostrando suficiente fiabilidad para ser extrapolada a otros paisajes del agua.Waterscapes in coastal tourist destinations can reduce overcrowding and seasonality, which effect tourist destinations that focus on beaches as a tourism resource. Furthermore, tourism can justify the conservation of these landscapes, which is often forgotten by urban planners, thus forming a symbiotic relationship between tourism and conservation. To this end, it is necessary to evaluate and classify the attributes of waterscapes so that they can become a tourism resource. In this paper, a method to simultaneously evaluate the scenic quality and the potential as a tourism attraction is presented. Scenic quality focuses on a multisensory perspective, one that not only considers visualscape but also soundscape and smellscape. To evaluate its tourist potential, the relevance, accessibility, equipment and long-term viability were all taken into consideration. The method is applied and tested in three waterscapes of the Costa Brava (Girona, Spain). It proved to be reliable enough from an all-round point of view to be extrapolated in other waterscapes.Este trabajo es parte del proyecto Análisis de tendencias y estrategias de resiliencia en los usos y el consumo de agua en espacios turísticos. El caso de la Costa Brava [CSO2013-41262-P] financiado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología del Gobierno de España. El Ministerio de Educación y Cultura del Gobierno de España financia la beca predoctoral del primer autor [FPU13/00663]

    Usos recreativos y conservación del patrimonio natural en los paisajes del agua del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Girona)

    Get PDF
    Esta comunicación presenta los conflictos entre los usos recreativos y la conservación del patrimonio natural en dos reservas naturales parciales (RNP) del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMIMBT). La RNP marina de les Illes Medes donde la sobrefrecuentación por actividades subacuáticas puede poner en riesgo la recuperación de algunos valores naturales. En este contexto los centros de inmersión han conseguido la aprobación de una regulación más flexible por parte de la administración pública con la finalidad de incrementar el número total anual de inmersiones. Y la RNP de La Pletera un antiguo saladar alterado a finales de los años 80 por trabajos de urbanización y que se encuentran en un proceso de restauración que persigue la recuperación de las lagunas litorales. La metodología utilizada ha sido el análisis de contenidos, a partir de una revisión de noticias de prensa e informes técnicos que pone de relieve la conflictividad entre los posicionamientos econcéntricos y antropocéntricos

    The spatial distribution patterns of sun-and-beach tourism in non-coastal municipalities: a methodological design and application in the costa brava destination brand (Catalonia, Spain)

    Get PDF
    The objective of this article was to understand the spatial distribution of sun-and-beach tourism in non-coastal municipalities. The study, which is based on the perception of accommodationmanagers, shows that Euclidean distance provides the best explanation for the spatial distribution of littoral tourism. We can develop a new profile of sun-and-beach tourists who search for peaceful inland lodgings in natural and rural areas. We also suspect that greening plays a role in sun-and-beach tourism, where guests search for accommodations that are close to both the sea and protected natural areas. We also showed disengagement between brand image and demand behavior

    The Catalan Surveillance Network of SARS-CoV-2 in Sewage: design, implementation, and performance

    Get PDF
    Wastewater-based epidemiology has shown to be an efficient tool to track the circulation of SARS-CoV-2 in communities assisted by wastewater treatment plants (WWTPs). The challenge comes when this approach is employed to help Health authorities in their decision-making. Here, we describe the roadmap for the design and deployment of SARSAIGUA, the Catalan Surveillance Network of SARS-CoV-2 in Sewage. The network monitors, weekly or biweekly, 56 WWTPs evenly distributed across the territory and serving 6 M inhabitants (80% of the Catalan population). Each week, samples from 45 WWTPs are collected, analyzed, results reported to Health authorities, and finally published within less than 72 h in an online dashboard ( https://sarsaigua.icra.cat ). After 20 months of monitoring (July 20-March 22), the standardized viral load (gene copies/day) in all the WWTPs monitored fairly matched the cumulative number of COVID-19 cases along the successive pandemic waves, showing a good fit with the diagnosed cases in the served municipalities (Spearman Rho = 0.69). Here we describe the roadmap of the design and deployment of SARSAIGUA while providing several open-access tools for the management and visualization of the surveillance data.The authors wish to thank the staff from all the WWTPs monitored for their help and technical support during the sampling campaigns. The authors acknowledge the funding received from the ACA and the ASPCAT from the Catalan Government (Generalitat de Catalunya). ICRA authors acknowledge the funding provided by the Generalitat de Catalunya through the Consolidated Research Group grants ICRA-ENV 2017 SGR 1124 and ICRA-TiA 2017 SGR 1318. ICRA researchers also thank the funding from the CERCA program of the Catalan Government.Peer reviewe

    Identificació, interpretació i valorització turística de les zones humides litorals del Baix Ter

    Get PDF
    The aim of the thesis is to analyse the relationships between mass tourism in Baix Ter and the coastal wetlands. The goal is to know if the wetlands are able to become tourism resources and, thus, to provide arguments for their conservation. The thesis departs from indentifying all wetlands in the area and then it focuses on three coastal wetlands which are more preeminent within the area. Finally, it makes a new zoom to analyse the ecological restoration project of Pletera. The main conclusion is that wetlands are used as a backyard by tourism. However, they might become important tourism resources capable of modifying the profile of tourists that visit the destination.El principal objectiu de la tesi és analitzar les relacions entre el turisme de masses existent al Baix Ter i les zones humides litorals, per conèixer si aquestes poden esdevenir un recurs turístic alternatiu a la platja i, per tant, aportar arguments per a la seva conservació. La tesi parteix d’una identificació de totes les zones humides existents a l’àrea per llavors centrar-se en tres zones humides litorals: les Basses del Ter Vell, la Pletera i les Basses d’en Coll. Finalment, la tesi fa un nou zoom per analitzar el projecte de restauració ecològica de la Pletera. La principal conclusió és que les zones humides fan la funció de pati del darrere dels nuclis turístics però que amb una correcte gestió i promoció poden esdevenir recursos turístics capaços de modificar el perfil dels turistes que arriben a la destinació
    corecore