Els concerts històrics de Carles G. Vidiella

Carles Gumersind Vidiella (1856-1915) es uno de los pianistas catalanes más destacados de su época; su formación se inició en Barcelona con Joan Baptista Pujol y se amplió en París en 1878, con A. F. Marmontel. Vidiella depuró el gusto pianístico, para alejarse del repertorio habitual de carácter salonnier y de las fantasías operísticas e introducir las grandes obras del romanticismo. Ello comportaba también el «concierto histórico», muestra de la incorporación de obras del pasado en la contemporaneidad, que Marmontel cultivó entre sus discípulos y que Vidiella hizo fructificar con excelencia. (F.B.B.)Carles Gumersind Vidiella (1856-1915) est l'un des pianistes catalans les plus remarquables de son époque; sa formation commence à Barcelone avec Joan Baptista Pujol et s'approfondit à Paris en 1878, avec A. F. Marmontel. Vidiella dépure le goût pour le piano en s'éloignant du répertoire habituel de caractère salonnier et des fantaisies de l'opéra ; il introduit les grandes oeuvres du romanticisme, ce qui comportait également le «concert historique », en introduisant des oeuvres du passé dans le mouvement contemporain, ce que Marmontel cultive chez ses disciples et que Vidiella fait fructifier à la perfection. (F.B.B.)Carles Gumersind Vidiella (1856-1915) is one of the most famous Catalan pianists of his age; he began studying in Barcelona under Joan Baptista Pujol and then moved to Paris, under A. F. Marmontel. Vidiella purified the appreciation of the piano, distancing himself from the habitual salonnier repertoires and operatic fantasies, and introducing the great romantic works. This also involved the "historic concert", a demonstration of the incorporation of works from the past into contemporary music, which Marmontel cultivated among his pupils, most notably in Vidiella.Carles Gumersind Vidiella (1856-1915) ist einer der hervorragendsten katalanischen Pianisten seiner Zeit; seine Ausbildung begann in Barcelona mit Joan Baptista Pujol und ergänzte sich in Paris im Jahre 1878 mit A. F. Marmontel. Vidiella feilte am pianistischen Geschmack, wobei er sich vom gewöhnlichen Repertoire der Salonnier und von den Opernphantasien distanzierte und die großen Werke der Romantik einführte. Dies schloss auch das «historische Konzert» mit ein, ein Beweis der Einfügung der Werke aus der Vergangenheit in die Gegenwart, die Marmontel unter seinen Schülern pflegte und die Vidiella mit Vorzüglichkeit fruchten ließ. (F.B.B.

Els manuscrits de Josep M. Jansà Guardiola dipositats a l'Institut Menorquí d’Estudis

Abstract not availabl

Els inicis dels estudis meteorològics a Menorca (1739-1850) 1

Els inicis dels estudis meteorològics a Menorca estan estretament lligats a la medicina neohipocràtica del segle XVIII i en particular a l’ambientalisme de les topografies mèdiques. Les primeres observacions meteorològiques realitzades a Menorca que han estat recollides a una publicació, les va realitzar el metge escocès George Cleghorn entre 1739 i 1744. L’interès per la meteorologia va continuar lligat al món sanitari al llarg del segle, encara que sense que es produïssin massa aportacions originals fins a l’aparició en escena de l’apotecari Bals (1760-1840). Una excepció en aquest panorama sanitari foren els frares carmelites que en el seu convent realitzaven observacions meteorològiques, i alguns pilots, en especial Andreu Rosas, que ideà un instrument per mesurar la força del vent. Al llarg de la primera meitat del segle XIX desenvolupen la seva activitat els darrers personatges que s’ocupen de la meteorologia per les seves implicacions mèdiques, i a l’inici de la segona meitat apareixen els primers observadors metòdics que es mouen pel seu interès en el coneixement del temps meteorològic

El dibujarse de la propia vida. Estética de la creación

El objetivo de este artículo es aportar una reflexión sobre las relaciones entre lenguaje, creación, fantasía e infancia. Trata de ofrecer una mirada pedagógica que permita comprender el sentido vital que emerge en el proyectarse creativo del sujeto en el mundo. PALABRAS CLAVE: creatividad, lenguaje, juegos, infancia, autopoiesis, proyección creativa. ABSTRACT: The aim of this article is to reflect about the relationship between language, creation, fantasy and childhood. This article tries to offer a pedagogical point of view that would allow the reader to understand the meaning wich emerges from the creative projection of the individual in the world. KEYWORDS: creativity, language, games, childhood, autopoiesis, creative projection

From "This is impossible" to "I will make the standard higher": A close look at interaction in the CLIL classroom

This paper aims to explore the complexities of students' interaction in a collaborative learning task set within a CLIL unit in the EFL classroom. By way of illustration, a sample from a 4th year classroom grade in a secondary school of Catalonia has been collected. The paper examines, through the students' outcome, the impact of cooperative learning in a content-rich information swap task and discusses the role of content and language integrated learning in the classroom. This paper concludes with several implications for research and practic

Projecte de rehabilitació i canvi d'ús de les naus "Cal Berger" per adequació d'un nou centre de joventut a Vilafranca del Penedés

El projecte tracta de l’estudi per la rehabilitació i canvi d’ús de les Naus “Cal Berger” conjunt d’edificacions d’ús industrial format per 3 naus que daten l’any 1919, per l’adequació d’un nou centre de Joventut situades al carrer Pere Alegret núm. 90‐92 del municipi de Vilafranca del Penedès, comarca de l’Alt Penedès, propietat de l’Ajuntament d’aquest municipi